dijous, 15 de setembre de 2011

Pollegó Oest


Pollegó Oest

Aproximació

Sortim del Poble del Bruc en direcció a Barcelona, per la carretera vella, arribarem a una urbanització, a partir de aquí la carretera es de direcció prohibida, en la nostre direcció, girar a l’esquerra i pujar en direcció a la Muntanya, al final una mena de placeta, anar a la dreta i ben aviat a la nostre esquerra una pista va  a  Can Jorba, la següent pista es la que va a la Vinya Nova (restaurant de masses), aparcar en el pàrquing de sota i agafar la pista que surt cap al interior del massís, al poc un marcat camí ens porta al fons del torrent (Torrent del Pont) se segueix uns metres i se agafa un marcat camí a la nostre dreta, Passant per sota (a certa distancia) del Pollegó Est, agafem un corriol a la nostre dreta, inici de pedres inclinades, que puja ràpidament fins el peu de l’Aresta Ribàs, que queda a la nostre esquerra.
Una vegada al peu de l'Aresta seguim cap a la nostre esquerra per un corriol que recorre la base de la paret Oest, amb la via "Mares del Sur"

Descens :



Se surt de l’Aresta ribàs i se segueix el llom cap endavant, una petita canal herbosa ens deixa a la sortida de la via “los Mares del Sur”, passamà a l’esquerra per anar a atrobar els 5 ràpels que baixant per aquesta via, remuntem una punxa de pedra uns deu metres i desprès mes o menis recta per el llom, sempre tindrem l’Aresta del Sentinella enfilada amb la punta del nas, fins que arribem a una agulla que rodejarem per la nostre dreta, un flanqueig per  una pendent de pedra fins arribar a una canal arbrada  en el altre costat, remuntar-la i anar seguint amb una petita baixada i pujada, finalment arribem a una mena de coll el camí, aquí mol marcat se enlaira per la dreta, ¡¡no lo agafeu!!.

En aquesta mena de collet tindrem davant la “Agulla dels Pollegons” les restes de una gran fita marquen la entrada a la “Canal dels Pollegons” direcció a la nostre esquerra, que ressegueix el peu de la paret,

El camí esta poc marcat, però la canal no es gaire ampla i no te pèrdua, encara que es entretinguda, bastant a baix, quant comencem a esta cansat de baixar trobem una corda amb nusos agafada a un arbre que ens facilita els 3 / 4 metres mes delicats de la canal i tot seguint cap a baix passarem els ràpels de la via “Urquizo Olmo” de la Roca Gris, ara la canal esta ben fresada i ràpidament arribem al camí que em agafat per pujar, el seguim capa a baix i ràpidament arribarem al punt en que ens hem desviat al matí.



Mes o menis es triga la meitat de temps baixant caminat que rapelant
 

Canal típica Montserratina, sense camí marcat.