dilluns, 24 d’octubre de 2011

Guzaman-Silva

23-10-2011
Gorro Frigi
Via : Guzman - Silva




Diumenge les previsions de la Meteo se han complert, la nit a segut de pluja, el mati el cel es blau i al migdia tornem a estar al mig dels núvols.
Així que com teníem que anar a una petita trobada de les SAMES  al Gorro Frigi,
Joan Marc al L-1


 
  hem decidit amb el Joan Marc de anar a fer la via Guzaman-Silva, que teníem entès que estava am xapes noves, recordo la primera vegada que la vaig fer (1986) que estava amb “burilillos” escassament distribuïts.

Com diuen el meteoròlegs  de la tele ara son “Abundants i generosos”, per cert no me ha sobrat cap ni un.

Joan Marc a la R - 1
El Primer llarg es fa amb una pedra llepissosa  i relliscosa, però es deixa fer, ben assegurada i a mes aquet llarg com el següent ben arrecerat dels vents.
Segon Llarg i R-1


El segon llarg es panxeta – xapa – replanet i anant fent, mes llarga que l’anterior però de pedra mes noble.
 Arribem al tercer llarg ...... es un galimaties de possibilitats en la foto adjunta la sortida de la esquerra, color lila, la mes còmoda, ja que surt per el camí de baixada; la del mig es veuen xapes brillant, i sembla 2/3 passos de Ae2;  la de la dreta, color 
vermell, la que van seguir nosaltres, segueix el morro 

Joan Marc al L-3
característic, que es veu des de la R-3, trobarem una xapa amb restes de pintura vermella al mig del morro i una mica alta, una bona presa, plana i gris, ens permet ancorar 
 la ma esquerra i arribar a la xapa, si no ets mol baixet, penso que es pot fer en lliure, però com nosaltres em superats 
Esperonet del tercer llarg
aquets moments de gloria, optem per posar un estrep i  així, pujant a penúltim esglaó, arribar a la següent 
xapa, per sortir de aquesta “Caminat” be..... al principi es un camí 
La boira i el cim (Guillem i Joan Marc)
vertical, però amb unes pedres que no ens la mereixem, encara trobarem una tercera xapa, també vermellosa, abans de arribar a la reunió, uns metres abans del cim.

Trobada amb la resta de gent que en vingut a la concentració SAME i a complir amb l’esport del “Baring” Bar-Escalada-Bar.


Representació SAME




Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per mes informació clickar : 


Per cert vaig a fer una mica de publicitat Gratuïta.


Anem a un bar extraordinari, tracte familiar, menjar casolà i boníssim,  mol be de preu i per fos poc si al arribar a dalt de una agulla els truques i demanes una paella, quant arribes i et seus a taula la tens al “Seu Punt”
Algú em donera la bulla, per que de moment estem mol tranquils i si aneu, perdérem la tranquil·litat, però crec que es un injustícia que aquet bar / restaurant sigui un usufructua de quatre ganàpies.
Situació:
Al pàrking interior del Aeri, aprofitem per trobar nos, deixar els cotxes, sense problemes, i pujar al Monestir, amb els mínims de vehicles possibles.
Així al baixar ja estem al peu del Bar, atenció al pujar obren tard, de moment,
Aproximació :
Aparcat el cotxe al Pàrking de l’Aeri, pujar les escales i passar per un túnel que porta al andana de la estació del tren, travessar-la tota fins l’altre punta i allí un corriol de uns 10 metres ens portar a la barra del Bar, al estiu agradable terrassa a la ombra, al hivern un encantador menjador, amb una llar de foc, com les de abans.
No tinc comissió.

Guillem Arias

4 comentaris:

Manolo ha dit...

Hola Guillem, no está mal esto del Bar-escalada-Bar jajaja. Bueno era para comentarte que la vía está bien, no mata, pero es una vía clásica que siempre hay que hacer, al menos las dos primeras tiradas, luego como bien dices, sigue por donde quieras. Después de casi diez años sin escalar fue la primera en hacer en mi vuelta al maravilloso mundo este de ser escalador jajajaja. Además hice algunas vías más con Guzmán, luedo él tuvo la mala suerte, que a veces nos da la vida, de que su mujer falleció y espero volver a salir alguna vez más con él cuando se recupere del mal momento.
Por cierto, hice la Infidel a la Cara de Mico, y ¡vaya! a veces hay que coger tiket jajajaja, y como te comenté, muy buena vía. Pienso volver a ir más veces, se disfruta mucho y hay que andar poco en la aproximación.
Un saludo
Manolo

Guillem ha dit...

Manolo ..... ets un crac, mentre la gent com nosaltres gaudeixi de aquestes vies, continuarem obrint-les
Guillem

Nicolás ha dit...

Hostias Guillem... quina il.lusió m'ha fet retrovar-te. Suposso que no em recordaràs pero jo a vosaltres sí.. enllà pels anys 78/79 ???? quan veu obrir la botigueta ¿Roca i Neu es deia? al barri de Sans(Badal). Vaig fer el primer curs d'escalada amb vosaltres dos (J.Oliva) al Same de la UEC, també amb el Carrasquilla, Pàmies i altres. Recordo que us vaig comprar els meus primers skis de travessa a crédit i que anaba a pagar cada dissabte.... Bueno, no m'enrrollo més. Només que sàpigues que resideixo a Puigcerdà i que encara vaig fent alguna trepada de quant en quant, del tipus bar-climbing-bar(ja,ja,ja)...Si mai vens per aquí fes-mo saber per acompanyar-vos.
Una afectuosa abraçada.

Guillem ha dit...

Hola......, “joder” 78/79, en aquell temps estaba fort...
Be ara tinc mes paciencia i mes tècnica i menis valor.... però segueixo fent alguna sortida a nivells mol mes baixos i segueixo fent algun curset.
Rep una encaixada mol forta i ànim, no ho deixis, que la muntanya es mol maca i la escalada es..... una passada.
Guillem Arias