diumenge, 1 de gener de 2012

Esquivaboles a la Cajoleta

31-12-2011
Avui ha estat una sorpresa, no esperava sortir, però me esta Be...


El Joan Prunera treient-se la roba



Dia tranquil i calorós, enfilem la pujada a la ombra i amb bona temperatura, arribem al “Coll dels Bassal dels Gats” bufant, però no de la calor, davant la Cajoleta , en poca estona estem al peu de via.







Arribant a la R-1

 
 El primer llarg es mes que res cansat, puges quasi caminat, sense fer servir ni tan sols les mans (Be soc una mica exagerat), el Joan es veu allà dalt, lluuuuny i ara em toca a mi, arribo bufant a la reunió, com es fàcil no dona temps de recuperar.


Des de la  R-2



El segon llarg el faig Jo i pujo mol còmodament a la part alta un tros mes dret, però ben assegurat i en general amb molts forats i presses “ganses”, as de controlar a on te agafes per que encara queda alguna llastra, però es pot escollir a on agafar-se, tenim presses de sobra. La R-2 es còmoda i permet gaudir del solet amb tranquil·litat.



 

 


El Joan enfila el tercer i decisiu llarg, sempre es podem anar a la dreta per la Aresta Brucs, la sortida se ha de controlar, però sense problemes, així com el petit flanqueig per sota la taca gris, ara ve la part dreta, la veritat es que, almenys Jo, he fet una mica de trampa i me he agafat a les dos primeres xapes i que si hagués volgut amb estreps se arriba, be. La resta amb atenció, però es deixa fer, això si mol ben assegurat.













Recoi, ja estem a dalt hem pujat volant, com es nota que es revetlla i em de tornar de hora a casa. 

Guillem Arias  i  Joan Prunera