dijous, 2 de febrer de 2012

Càmara - Olle


25-01-2012

Via  Càmara – Olle

 A l’Agulla dels Tres o CNT

Agulla dels Tres o CNT, via Camara-Olle *

Tot seguint la ressenya del company de “Escalatroncs”,  vaig veure que se adaptava a les nostres possibilitats, tot i que alguns comentaris, dintre dels comentaris del seu Blog, em preocuparan una mica.

Pas d'esquena
Decidim enfila el camí de La Portella, que ens es mes conegut que el de sota la pista, trobar el peu de via no es complicat i primera sorpresa.... el arbre que facilitava la entrada i que els primers  ascensionistes van graduar de IV+, ja no esta i com coi pugem ...?  anem mirant i veiem un furat per dos dits a la ma dreta i una mica mes amunt una regleta per la ma esquerra i els peus a sota el clatell..... 
 es a dir clàssic pas de Rocòdrom que 
Martí, ja pots anar mirant...
es marca de

V+, jo no tinc gaire nivell... però encara reconec un V+, el 6 o mes, no soc capaç de graduar-lo, a no ser que li pugui posar A1 i aquell pas Jo no el puc graduar de cap manera, així que ....... be ens endinsarem lo mes que puguem en les bardisses i farem un pas de esqueneta, que això si que ho se fer, encara que ho tenia una mica rovellat, el company s’enfila a sobre de les 
meves espatlles i arribem al IV+ ....ufff primera proba superada, un “burilillo” amagat en la lleixa ens dona un respir, aprofitem el primer segur de la veïna via “Cherokee” per assegurar 
El Martí segueix al primer llarg
 un flanqueig no gaire complicat a l’esquerra a on es troba un altre buril, total 6 segurs encara que tindrem que col·locar un parell de plaquetes recuperables, una d’elles no queda gaire be. Llarg de presa fina, amb regletes i cigrons clàssics d’Agulles, el tram central fins el últim buril es mante al voltant de Vº
L'Esteva i el Martí a la R-1
,desprès per mi queda en IVº i el IIIº de algunes ressenyes queda reservat a un o potser dos metres abans de R-1, tirada clàssica per els que  dominant el, encara que no sigui “bajito”.



2 on llarg, Guillem
Ara em toca la segona a mi, es maca, se ha de anar buscant els trams menis difícils, buscant sempre la lògica, sortint per l’esquerra de la R-1 i amunt portar un parell de xapes recuperables, també trobarem una buril amb xapa, per cert portar mes de 3  plaquetes recuperables i a ser possible de diferents amplades interiors, ja que els burils son de diàmetres diferents, aquí els graus de les ressenyes tornant a ser normals, únicament que es una clàssica i les assegurances no son gaire visibles i les

2 on llarg, Guillem
excursions son llargues,  si  tens practica, encara que rovellada, es deixa fer be.
Lamentablement la R-2 continua sent asseguts a sobre de un arbre, sort que no es fa mol la via, per que el pobre se esta “esconyant” per moments, amb lo ecològic que seria fer-lo en la plataforma del costat amb un parell de bones xapes.....? en fi els mes “Puritans” sabran...?



Arribat al arbre i m’entrés asseguro als companys vaig mirant la fissura de sobre i joooodeeer ...... sembla impossible, a veure a la ressenya original marca A1, que passa...? que al podrir-se el arbra de baix se ant podrit el tacós del artificial ....? Allaaaa dalt a can pistraus, 6/7 metres amunt, un buril sense xapa que surt 2,5 cm de la paret... que deu quedar dintre ? que passa amb el factor 2 de les caigudes...??, be el company ja s’ho muntera, jejeje
Arribant els dos i com estem asseguts a sobre el arbre i una mica justet mirant una mica de refilo el següent llarg i començant a mirar el cel, busca ocells i xiular...... be..be ho miro però Jo no pujo.. he ?
A veure si puc posar un friend....? provo els mes grans que tinc, ni parlar-ne no mes tinc fins 70 d’amplada i com a mínim faria falta de 100 o mes, que faig sortir sense cap assegurança amb un A1 que alguns graduant de Vº i que jo ni el veig, NORRR.
Be provaré a posar un Tac ..... però ostra fa anys que no els porto a sobre, a casa encara guardo alguns, com a relíquies del passat .......???  Pooofff , idea ...... 
Des de la R-2, pedra màgica
 Esteva passem una pedra gran....mmmmm, no mes gran aquesta no serveix....., un altre ...mmmm no mes gran, es que no trobo, em diu, poooos busca, al cap de una estona te aquesta, me la passen i si aquesta queda be, li he passat una baga cosida, per lo que la tindrem que recupera, proba a penjar-me amb 4 mans agafant la meva esquena....... i aguanta be..uff . Començo amb un pas d’estrep que fa que el peu esquerra arribi a una regleta bastant acceptable i faig alguns passos, en la placa de l’esquerra dos forats em permeten 
Ja es veuen les sabines mes a prop....

agafar-me amb una ma i col·locar un friend en un d’ells, arribo finalment al burilillo i tampoc es per gronxar-se sembla que es tingui que sortir dos pedres vermelloses, son el següent pas afer, el puc assegurar amb un altre friend i amunt en busca de les sabines, desprès es qüestió de fer de “Tarsaan de los Micos”, arribat a la plataforma de la R-3 no se veure la reunió, tret de unes quantes herbes, una mica crescudes, però....ho... a la dreta de la plataforma una meravellosa reunió de la “Cherokee” amb dos, dos meravellosos paràboles de la “ganaderia India” així que per fi fem una reunió com Deu mana, desprès ja tornarem a la via.
El quart llarg el fa el Martí sortint a l’esquerra de aquesta reunió i anant pujant per on vulguis, ves a saber per on van pujar els primers..? segur que per el mateix lloc que nosaltres .. es a dir per lo mes fàcil, cap assegurança.

L'Esteva, el Guillem i el Martí

Una clàssica mes, desaprofitada per al gruix d’escaladors, al abast únicament dels que es volen exposar innecessariament, pedra mol bona, itinerari perfecte, assegurances velles i que el material a sofert, am el pas dels anys al aire lliure, un desgast que els fa perillosos, si es te un fallo, ho un accident el resultat pot ser mol greu.

* Foto agafada del Blog Escalatroncs

Per mes informació clickar aqui  

6 comentaris:

Manuel Punsola i Mitjans ha dit...

Panxa o no panxa, lo important es continuar sortint, els que no poden tirar de porró (lo meu) o de qualsevol altre "maravella" (moderadament, es clar) son els que no s'alsen del sofà i no deixen el comandament. Nosaltres?
a la primera suada pujant el camí del Pont (o qualsevol altre), ho tenim tot cremat.
Una Abraçada company

Manuel Punsola i Mitjans ha dit...

Al Camara, poseli Càmara o protestarà. Saps que també va obrir la sud de la Llisa?
Si, si, ja ho sé, soc un perepunyetes...

enJoanPetitKuanBalla ha dit...

Uuuuuuf, quina angunia de via. lo del tascó-pedra, chapaeau, quina técnica. Ara, que jo no em penjaría ni "jarto pisicola".

catgat44 ha dit...

Hola Guillem,
Voldria contactar amb tu per saber les millors vies d´escalada per anar a Gorros amb canalla
el meu email es el: djuliatorne@gmail.com
moltes gràcies anticipades

Salut
d.julià

Guillem ha dit...

El tema canalla es ampli, així que et posaré unes quantes vies de menis a mes i comença per a on consideris que la Canalla que portaràs estigui mes preparada.

Miranda de Sant Joan “La Torna” IIº
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/10/nova-quasivia-la-torna.html
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/miranda-de-sant-joan-est.html


Miranda de les Magdalenes via Núria IIIº
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/miranda-de-les-magdalenes.html


Gorra Frígia via “Joan Marc” III +
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/gorro-frigi.html

Magdalena Superior via “Súper Frio” IVº (atenció ràpel de baixada)
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/10/la-magdalena-superior-2.html


La Paparra via “Balbino” IVº
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/la-paparra.html


Gorra Frígia via “Guzman – Silva” IV+ (depèn de per on surtis)
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/10/via-guzaman-silva.html
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/gorra-frigia-2.html

Totes, excepció de la Magdalena Superior, es baixa caminat i a la Gorra Frígia per el camí ferrat, que es la normal.
Si fas o as fet algunes de aquestes vies, em dius quines i per a on vols millorar i et faré alguna altre llista mes complerta.
Una forta encaixada

Guillem Arias

Guillem ha dit...

JoanPetitKuanBalla a vegades un es te que agafar amb tendresa com si de una amant tendra es tractes, aquestes assegurances son especials i a vegades no saps ben ve si Ella te esta aguantant o be ets Tu la que la aguanta.
Guillem