Translate

Cercar en aquest blog

dilluns, 20 de febrer del 2012

La Pastereta - Petit Four


18-02-2012

Via  :  Petit Four

La Pastereta





Ja ha arribat la bonança, solet, caloreta de la bona i un dia 
Fent el primer llarg
 esplèndid, via curta i rapida, com sempre desprès de esmorzar tot es veu mes fàcil, així que com tots hem vist la “Piada” de la via del Joan Asín a la Pastereta, decidim anar cap allà, no tenim ressenya, algú diu ...mmmm  em sembla que marca
   algun pas difícil a 
   la segona...? i s'aixeca un cor 
   de veus que diu si però es pot fer amb “artifo”, jejejejeje artifo, ja os explicaré, seguiu llegint.

El Víctor arribant a la R-1
                                                                  
Som 5 a peu de via i no sabem si donar 4 cordes a un i que vagi pujant o pujar els 5 com si no ens haguessin vist ..?
Finalment se imposa el seny i decidim fer cordades clàssiques..... mes que res per no fer el ridícul.
Primera cordada de tres, el Víctor el Raimon i Jo, al menis un, segur que pujarà.
Segona cordada el Joan Prunera i el Joaquim, es a  dir “El Duo Dinàmic”
Maniobro hàbilment i quan els altres es volen donar conta ja he agafat les dues puntes de corda i estic a punt de sortir, aquesta vegada no hem quedo com la torna.



El Raimont arribant a la R-1
Que voleu que os digui.... Comença còmode en direcció a la resta de una sabina, que te els dies contats, quant falti.... com no posin una xapa.....? i es el primer segur, aquell que diuen que evita el factor 2, encara que en aquet cas no es important per que piques a la rapissa dels peus i remates al terra, amb lo que els companys tenen poca feina per recollir-te, be a lo que anàvem, superat aquet pas amb un meravellós pas de tracció–savina, busco la propera 
R - 1
assegurança, per cert me he deixat els binocles a casa i em costa localitzar-la, al límit del radi de visió, localitzada, em fico de ple a la placa, roca boníssima, preses encantadores... un plaer, però coi no porto ni un tascó... merda...merda, única solució fer-me el valent i anar pujant amb un somriure als llavis, que no es noti que estic cagat. La veritat es que es puja be sense problemes i si aneu, porteu algun friend mitja/petit que a la fissura os podeu inflar a posar-los entre xapa i xapa. Sembla que arribo a la reunió. . . . . No encara es mes amunt, a peu del díedre final.


Es veu “tieso” però assegurat .... noooorrrr  companys, enganya.
El Víctor fent el segon llarg
El Víctor, “El Bueno”, inicia el segon llarg, arriba a la primera xapa i diu no se que de una pedra que pot caure a sobre de la reunió on em quedat “El Feo” i “El Malo”..... “El Bueno” agafant-se.....??
Segueix pujant ....i agafant-se a la paret i no a les xapes.... o es molt bo o es molt fàcil ??? arriba a un punt, que diu me agafo i trec el estrep......rinnnngg, totes les alarmes es disparant, el Víctor se agafa...? el Víctor posa un estrep ...? les cames del Feo i del Malo, a la R, tremolen....
Passa aquet pas i la corda segueix fluint constantment, uffff respirem. 

El Raimon a sortit, a sota ho estudien


                                             
Finalment ens toca sortir a nosaltres...... Que voleu que os digui els primers passos els faig en Ao, encara que si anés de primer crec que els faria mig en A1 mig agafant-me a la pedra, però ni han dos que no se arriba en artifó, se ha de sortir i no son fàcils, atenció a navegants confiats, son 5 passos, o mol difícils, o mol tècnics de artificial + antena, altrament anomenada “Tramposa”. 

Des de la R-2 el Víctor s’ho passa d’allò mes be



La sortida de la darrera te trampa, primer la següent xapa queda amagada per unes herbes, segon as de anar a l’esquerra a on trobes una bústia inhumana, de aquelles en que podries fer de Tarzan amb un sol braç, el resta sense ser fàcil, es va fent fins a la reunió.






Baixada per la mateixa via en un ràpel de 60 o dos de 30

 

Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :