dimarts, 3 d’abril de 2012

Bavaria a la Cua de Bacallà



01-04-2012

Via  Bavaria a la Cua de Bacallà


Comencem el dia malameeeent, ens trobem a Can Maçana, sense passar per el Bar, es que el company te presa..... o això es lo que diu...?

Llevant el cul de terra
Anem a fer la via bavaria, que esta a  “on nostre Senyor va perdre la Creu”, com estem a Setmana Santa....
La veritat es que això dels Blogs, es realment com els llibres de Piades de les Seccions d’escalada dels Clubs,  si un col·lega la ha fet i sembla que esta al nostre abast,  per que pensar.....,  igual gastem Neurona i  La que tenim, encara a de durar un temps.

 
Pujada de matinada.... , ni els ocells ant sortit a Piar, son les 9h.,   Huuuuu fan les Bruixes tot pujant, cap el refugi,   desprès poquet a poquet cap a l’Agulla del Pas de Príncep, petita parada per recordar vells temps i algun company que ha marxat.


El Xas tranquil·litzant el Coco al primer llarg

  La  Font de l’Esllavissada esta plena d’aigua i de mol bon gust, saciem la nostre set i ens preparem per començar, ja que la R-0 esta just a la teulada de La Font (un pel a la dreta).


A  Ell sempre li agrada fer el primer llarg, també no se que me explica de menjar-se el “Coco” en fi, sort de Ell que te “Coco”.



El Xas a la R-1
Inici amb tres passos d’estrep, de segon me han sortit la mar de be en A0, la sortideta fins a la quarta xapa, allunya una mica, sen se passar-se, el sento remuga i li recordo lo del “Coco”.....,  en mira de una forma estranya ...... i puja cagant llets.
Xapa, amb un maillon vell, la veritat, de segon els 2 metres següents ....., son fins....., desprès anant fent, això si tot el llarg se ha de anar amb atenció, ja que la pedra no es de primera, encara que es deixa fer. Tres xapes mes i còmoda reunió a la ombra i ben posat. 


El Guillem fent el L-2 i el Xas a la R-1




Veig el company relaxat quant passo per el seu costat camí de la xemeneia, no es veu problemàtica i penso .......coi de motxilla, per que no la haure amagat a peu de via.
Però no, no fa falta es puja mol còmodament, no engavanya gaire portar-la i el ramonage el trobo mol fàcil,     guaca-guaca ....... que boques que me estic
El Xas arribant a la R-2
 tornat, ara be lo perillós per a mi ; cada dia em despisto mes, un tros fàcil, cap a la dreta, que es pot anar fent per la roca en comptes de per l’herba,  em portant a una meravellosa xapa, li posant una mica mes difícil, si vas 2/3 metres a la dreta es mes fàcil encara, i ....  recte a munt a buscar la R-2, roca mol bona.
 

Inici del L-3



Navegant per el L-3




















El tercer llarg te una sortida una mica explosiva, sobre tot per que te has de agafar a una pedra mol bona i una mica dubtosa. Jo de segon, segueixo la meva tònica de un parell de metres a la dreta i li baixo una mica la dificultat.... ens em de reservar...
R-3 des de el cim
La resta va baixant de dificultat fins entrar a la R-3 en una còmoda  lleixa, roca excel·lent.



Deu metres sense problemes em separant del cim.



 
Llom entre la Cua i el Bacallà


Davant tenim “El Bacallà” i com cap dels dos ha pujat mai, decidim anar la veritat es que es caminat, passem una reunió de xapes i després un altre de xinxetes, decidim fer reunió per que el tros que ve es estret i mol descompost.
No presenta problemes, se ha de anar amb molta atenció, per que pots quedar penjant de unes verticals parets, tant per un costat com per l’altre, les cordes arribant just a la punta del Bacallà i trobem una bona reunió amb anella de Ràpel, desprès esbrinarem, que es la via del J. Vidal  “7 Nacions UTE”.


Com el company porta una corda de aquelles tan primes, que te les as de mirar dues vegades i de 50 metres, total per estalviar-se 50 grams....? “Estan locus estos Romanos”
Poooos li toca a Ell baixar i comprovar si les cordes arribant a algun lloc . . . . . . un altre mirada de aquelles que fan que retrocedeixi 3 passes.....huuuu.
Però no. . . . , se arriba sobradament


La Cua i el Bacallà   (Foto Guillem Arias)


Per mes informació clickar aquí :
 http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/04/la-cua-de-bacalla-o-agulla-salvat.html