dimarts, 19 de juny de 2012

Stromberg Gorra Frígia


16-06-2012
Gorra Frígi
Via : Stromberg



 El mati no es calorós i estranyament el Monestir te poca gent...?

 La Via Stromberg, esta a la ombra, sobre tot, si no ets matiner 





Ressenya original
 Tots la em fet, uns mes i altres menis cops, sembla ahir, quant amb el Gaston i un company la varem obrir, he buscat la ressenya original i....... recoi, si que anàvem forts, o es que ja “Chocheo”.

 Com mínim i tirant curt ara li pujo, tranquil·lament, mig grau mes, inclòs en algun pas me atreviria a dir que un grau mes. 


En fi companys, aquest dissabte, la varem gaudir d’allò mes.






El Guillem fent el L-1 (foto Joaquim)
El primer llarg, el varem obrir amb uns passos de flanc, a l’esquerra i desprès amunt, bàsicament per la quantitat de vegetació, ara ja no queda vegetació i veig que la gent surt recte a buscar directament la segona xapa, la primera queda una mica fora de la vista. Jo com soc covard, vaig, una mica esbiaixat a buscar la primera i desprès a l’esquerra a trobar la 
El Guillem fent el L-1 (foto Joaquim)
segona, el resta anant fent, sense cap facilitat, ve el pas dur del llarg i..... recoi si que es du, no el recordava tant, provo anar a la següent xapa i  a mig camí no ho veig, així que baixo un paset i provo una 
mica a l’esquerra .... ara si... ara surt..... però jodeeeer ..... si que he baixat de grau.... o es que ant tret preses i l’ant posat mes dreta...?




 
El Joaquim a   L-2






El Joaquim mol “ufano a la segona le mete mano” 
Un navegar en un mar de còdols, agradable i plaent. 
























El Joan al  L-3

El Joan al  L-3
El Joan a la tercera .....mmmm, be li ha tocat i la resol amb diligencia, el llarg tiba de valent i requereix algun repòs i es que els bracets fan figa, la pedra extraordinària i abundant, endolcint el llarg.

 




El Joan al  L-3



 
Al final del llarg comença el territori Indi, el primer es passa mes temps amb la ma fent de visera que tocant la pedra i es que el sol, en aquest tram, ens dona als ulls.



La quarta, em toca a mi, te un principi mol maco, perdut entre mig dels còdols, aquet si, aquet no, però se acaba amb una rampa que porta a la R-4.


Sense tocar.... la pedra ; L-5   (foto Joaquim)













Mmmmmm, no se que passa però em torno a trobar fent el darrer llarg..... i no em toca ...mmm. es que soc un home fàcil..., el pas difícil me’l salto per la dreta, un parell de metres, una xapa  assegura el pas i hala hop.... ha sobre el vaumadet , uns quants metres mes de la meravellosa pedra i a la rampa de arribada a la creu del Gorro.






La temperatura perfecte, la pedra immillorable, els companys de conya  ara toca la cervesa al Bar Rincón 



Per mes informació clickar aquí  :

2 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei Guillem,
Aquesta és una gran via,
Jo hi vaig anar a fer-la el diumenge !! ja era la 3a vegada i segur que no serà la darrera.
I com tu li pujaria mig grau com a mínim a la ressenya original.

salut i a tibar

Guillem ha dit...

No mes una via...?
Estàs perdent pistonada