16-06-2012
Montserrat
Gorra Frígi
El mati no és calorós i estranyament el Monestir té poca
gent...?
Tots la hem fet, uns més i altres menys cops, sembla ahir, quan amb el Gaston i un company la vàrem obrir, he buscat la ressenya original
i....... recoi, sí que anàvem forts, o és que ja “Chocheo”.
Com mínim i tirant
curt ara li pujo, tranquil·lament, mig grau més, inclòs en algun pas m'atreviria
a dir que un grau més.
En fi companys, aquest dissabte, la vàrem gaudir d’allò més.
El primer llarg, el vàrem obrir amb uns passos de flanc, a l’esquerra
i després amunt, bàsicament per la quantitat de vegetació, ara ja no queda
vegetació i veig que la gent surt recte a buscar directament la segona xapa, la
primera queda una mica fora de la vista. Jo com soc covard, vaig, una mica esbiaixat a buscar la
primera i després a l’esquerra a trobar la segona, el resta anant fent, sense
cap facilitat, ve el pas dur del llarg i… recoi sí que es du, no el
recordava tant, provo anar a la següent xapa i a mig camí no ho veig, així que baixo un passet i provo una mica a l’esquerra … Ara si... ara surt… però jodeeeer … Sí que he baixat de grau… o és que ant tret preses i l’ant posat més dreta...?
El Joaquim mol “ufano a la segona le mete mano”
Un navegar en un mar de còdols, agradable i plaent.
El Joan a la tercera… mmmm, bé li ha tocat i la resol
amb diligencia, el llarg tiba de valent i requereix algun repòs i és que els
bracets fan figa, la pedra extraordinària i abundant, endolcint el llarg.
Al final del llarg comença el territori Indi, el primer es
passa més temps amb la mà fent de visera que tocant la pedra i és que el sol,
en aquest tram, ens dona als ulls.
La quarta, em toca a mi, té un principi molt maco, perdut entremig dels còdols, aquest sí, aquest no, però s'acaba amb una rampa que
porta a la R-4.
Mmmmmm, no sé que passa però em torno a trobar fent el
darrer llarg… i no em toca ...mmm. és que soc un home fàcil..., el pas difícil
me’l salto per la dreta, un parell de metres, una xapa assegura el pas
i hala hop… a sobre la petita vauma, uns quants metres més de la meravellosa
pedra i a la rampa d'arribada a la creu del Gorro.
La temperatura perfecta, la pedra immillorable, els companys
de conya ara toca la cervesa al Bar
Rincón
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada