Translate

Cercar en aquest blog

dimarts, 19 de juny del 2012

Stromberg Gorra Frígia

16-06-2012
Montserrat
Gorra Frígi
Via : Stromberg

 El mati no és calorós i estranyament el Monestir té poca gent...?

 La Via Stromberg, està a l'ombra, sobretot, si no ets matiner 
Ressenya Original

 Tots la hem fet, uns més i altres menys cops, sembla ahir, quan amb el Gaston i un company la vàrem obrir, he buscat la ressenya original i....... recoi, sí que anàvem forts, o és que ja “Chocheo”.

 Com mínim i tirant curt ara li pujo, tranquil·lament, mig grau més, inclòs en algun pas m'atreviria a dir que un grau més. 
En fi companys, aquest dissabte, la vàrem gaudir d’allò més.

El primer llarg, el vàrem obrir amb uns passos de flanc, a l’esquerra i després amunt, bàsicament per la quantitat de vegetació, ara ja no queda vegetació i veig que la gent surt recte a buscar directament la segona xapa, la primera queda una mica fora de la vista. Jo com soc covard, vaig, una mica esbiaixat a buscar la primera i després a l’esquerra a trobar la segona, el resta anant fent, sense cap facilitat, ve el pas dur del llarg i… recoi sí que es du, no el recordava tant, provo anar a la següent xapa i a mig camí no ho veig, així que baixo un passet i provo una mica a l’esquerra … Ara si... ara surt… però jodeeeer … Sí que he baixat de grau… o és que ant tret preses i l’ant posat més dreta...?
El Joaquim mol “ufano a la segona le mete mano” 
Un navegar en un mar de còdols, agradable i plaent. 


El Joan a la tercera… mmmm, bé li ha tocat i la resol amb diligencia, el llarg tiba de valent i requereix algun repòs i és que els bracets fan figa, la pedra extraordinària i abundant, endolcint el llarg.
Al final del llarg comença el territori Indi, el primer es passa més temps amb la mà fent de visera que tocant la pedra i és que el sol, en aquest tram, ens dona als ulls.
La quarta, em toca a mi, té un principi molt maco, perdut entremig dels còdols, aquest sí, aquest no, però s'acaba amb una rampa que porta a la R-4.
Mmmmmm, no sé que passa però em torno a trobar fent el darrer llarg… i no em toca ...mmm. és que soc un home fàcil..., el pas difícil me’l salto per la dreta, un parell de metres, una xapa  assegura el pas i hala hop… a sobre la petita vauma, uns quants metres més de la meravellosa pedra i a la rampa d'arribada a la creu del Gorro.

La temperatura perfecta, la pedra immillorable, els companys de conya ara toca la cervesa al Bar Rincón 

Aproximació i baixada