dilluns, 4 de juny de 2012

Territori Dakota


02-06-2012
Roca de Sant Cugat
Via : Territori Dakota


Per fi, el Joan Prunera, m’ha enredat per anar a fer aquesta via, porto un any darrera de trobar algú que me ensarroni.










Fem l’aproximació baixant per darrera els Gorros, passem entre La Mamella i La Mamelleta,  puuuuaaaf , quina canal mes terrosa, però ens deixa a peu de via en un moment.
El Joan  concentrat

















El Joan em pregunta quina vull fer, la veritat es que em feia gracia provar la segona, però li deixo escollir a Ell, es mes fàcil adaptar-se, i vet a qui  que el col·lega prefereix fer la primera, ole . . . ole !!


Feia temps que no em posava al peu de una via amb la possibilitat de no fer-la, tot pensant lo de sempre, que no em fa mandra baixar-me de una via per que la dificultat em sobrepassi...... però recoi..... no mes de pensar en fer aquellaaaa .... canal de pujada el pels se’m posant de punta, així que millor intentem sortir per dalt.
El Joan fent el L-1




El Joan fent el L-1


El Joan sembla un “Torero” esta concentrat, ara els gats, ara l’arnes, les cintes, els tascons, siiii ... avui anem carregats de tascons.






Taxiiinn .... es posa en marxa, al principi fàcil, desprès mica a mica es va posant dret i comença a ser mes difícil, Ell paset a paset va pujant, crec que no se agafa a unes branques que es troben abans de entrar a la reunió, Jo si que me agafo, i crec que facilita un xic el pas mes difícil, tram superat, entra a la reunió i lo primer que diu...... no es veu cap pitó al díedre......!!!!
A tocar de la R-1










Poc a poc vaig fent i gaudeixo mol del llarg ..... arribo a la R-1


El Guillem al bonic díedre i el Joan a  R-1
Agafo tot, es a dir TOT lo que portem,  























desprès miro cap a dalt....jooooder esta tot pelat de assegurances....be a “castroculo” es  veu una xapa, la fissura es veu bona per posar els tascons, així que trec el cul de la reunió i començo.... un tasco, mol ben 
posat ....... però fa una miqueta de panxeta, be la panxeta la tenim els dos la paret i Jo, així que poso un 
Guillem en L-1 (foto Joan)
 estrep i.... ....  meravelles, mes amunt dos meravellosos pitons . . . .  be !!   una anella que no se sap que es i


 
Guillem en L-1 (foto Joan)











un passamà que surt un pam de la paret, amb un braç de palanca de “cagatelorito”, be, ara ja es veu millor, les mans dintre la fissura i anar pujant 
El Joan arribant a la R-2


al menis estic assegurat, sortida curiosa del díedre i arribada a la primera xapa...... uffff, descanso una mica i segueixo.... be això es lo que voldria, resulta que els peus em quedant per davant de la panxeta i aquí tinc problemes, a mes he de superar-me amb la cama esquerra, que es la que esta malament, finalment torno a treure l’estrep i  el problema es soluciona, el resta del llarg es desenvolupa sense problemes, be, no ben be, però el problema es meu, que bufo com 
un condemnat i tinc que parar, de tant en tant, per descansar i es que ara ja estem en una fase en que cada any serà una mica pitjor....snifff
El Joan iniciant el L-3

Arribo a la R-2 mes content, que una gamba en el mar, el Joan puja i va dient joder .... joder,  be Ell se ha fet tot el díedre en lliure i també te els bracets a caldo, però esta content com un xinxó.
Ara li toca a Ell la tercera, una mica estranya, no mes te un pas que es pot fer en A0, i fem en A0, però es que un parell de metres abans de arribar-hi es podria sortir igual a la esquerra i probablement mes fàcil..... però .... be ja estem al cim i contents.



Sempre estàs mol ben assegurat i això ens dona molta confiança als “SenseNivell”. 
El Joan  i  El Guillem
La baixada la fent resseguint la Agulla Jaume Mates, desprès de un curt ràpel per la vessant Nord.



Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

4 comentaris:

josep i laura ha dit...

Fa temps que el primer pitó ha saltat. A mi se'm va quedar la mateixa cara de sorpresa al no trobar-lo, per sort a l'arnés sempre hi duc un parell d'amics que van sol·lucionar el pas.
Bona via i bon lloc, la Plantació podríem dir que té un cert encant rústeg que li dóna personalitat!

Salut, tàpia i alegria

Guillem ha dit...

Per sort els “llibres de Piades”..., perdo .. “els Blogs”, son un encant i nosaltres anàvem informats i portàvem els tascons necessaris, potser.... mes del compte, en fi ara toca busca vies amb orientació Oest, per evitar el Sol. Alguna recomanació..?

Susi Fisio ha dit...

wops! Una via molt interessant...
I les fotos... fantàstioques. N'hi alguna que és una passada!!! Enhorabona!

Guillem ha dit...

Gracies .... es qüestió de que os animeu
Guillem