divendres, 3 d’agost de 2012

Miranda de Sant Pere Via : Ramon de Semir


21-07-2012
Miranda de Sant Pere
Via :  Ramon de Semir




Desprès de lo que em van fer corre al obrir aquesta via, que travessava el pany de paret, per el que feia uns mesos que estava treballant, virtualment, per obrir tres itineraris, “La trilogia de les Gates”. Ara tocava anar a fer aquesta via, en la que es reconeix la filosofia “Massoniana”, en la seva ressenya.


El Joan al  L-1




Així que aquet mati de nou un dia Rúfol, amb el company Joan Prunera, no tothom es deixa enganyar per anar a una via de aquestes, enfilem el conegut camí de La Miranda de Sant Pere.


Trobada de peu de via amb la habitual inscripció de retolador “RS”, si no fos per això no seria tan fàcil trobar el inici de via.





El Joan a la R-1
Un coordino que divisem en la llunyania, ens marca el lloc cap a on, el Joan dirigeix els seus passos, desprès amb dificultat baixa i posant algun tasconet i una sabina anem pujant, al darrer terç del llarg, tenim a la nostre dreta una xapa de “La gateta”, ens desviem del recorregut original per aprofitar-lo així com també ens assegurem en la seva R-1, seguim a munt amb lleugera tendència a la dreta, uns metres desprès trobem la R-1 de la via que estem fent, dos spits.

 
Des de la R-2 ,  el flanqueig  del  L-2
Ara em toca sortir a mi, el tram es fàcil i va a buscar la fissura característica, amb lo ve que sortiria en les fotos, però el col·lega se ha deixat la maquina.... ja faràs Tu les fotos, que fas moltes, ... diu i Jo penso....... be millor no dic lo que penso, es políticament mes correcte.

Tornant a la pedra, en la llunyania es divisa un pitó i cap a ell vaig, desprès de aquet trobes una xapa de la "JB" i també poso algun tasconet dels normals i de aquells que tenen unes lleves que se obren i es tanquen, això si,  petits, la fissura no dona per mes, dona un cert “Ginye” el anar fent metres i ... de costat. Ufff, sort que tot plegat no es difícil.


El Joan obrint una sortida "directe"

Ara he arribat a la R-2, dos espits i el clàssic “Pot Registre”,  tota una filigrana, com tots els de les vies Masonianes, amb el Mini llapis, el mini llibret (casolà) 

Ara el Joan comença la darrera, Ell fa una sortida a l’esquerra i desprès es  queda rumiant, la lògica diu que amunt, Jo li dic la lògica Masoniana, diu a l’esquerra, per fer metres, ......... es que no portem ressenya, en un excés de auto confiança,... no aprendrem mai...!!!
Final ment el Joan tira recte amunt, equipant algun merlet i posant algun tasco, petit. Realment la pedra es maca i dona confiança.
La reunió esta a l’esquerra i la ressenya marca cap a l’esquerra.....

Rematem el mati fent els dos llargs de “La Gateta” i tornem cap a casa a fer el Vermut.
El Guillem  i  El Joan


Per mes informació clickar aquí :

2 comentaris:

josep i laura ha dit...

Sí senyor, vosaltres sí que en sabeu! Via tranquil·la, sense presses ni cues, sense ressenya per donar més emoció al tema i a fer el vermut que us l'heu guanyat. Les vies dels Massó et permeten aquests petits plaers!

Guillem ha dit...

Lo bo, per a Mi, es anar tastant de tot una mica, segons el nivell de cada un, sense tancar-te no mes en un aspecte de la muntanya, escalada etc
Bon estiu