dilluns, 27 d’agost de 2012

Ullal de La Magdalena, Ulu - Apa


17-08-2012
Ullal de La Magdalena
Via :  Ulu - Apa



Avui es el gran dia....... tachiiin, he aconseguit enganya a un parell de Vells Rockers i desprès de un tranquil esmorzar a Monistrol,  sense presa pugem al Santuari de Montserrat, agafem el “Cavall de Ferro” de les 11 h i sense presa, per que el sol de “la matinada” baixi marxant, ens endinsem per el camí de Gorros, tot esquivant els “Guiris”, finalment deixem el “Gran Camí” i ens endinsem en la aventura del dia.... arribar a peu de via sense gaires esgarrinxades.

L'Esteva al Primer llarg

Primer objectiu del dia .... aconseguit, estem a peu de via, marcada amb la clàssica xapa de R-0, per no fer malbé els arbres de l’entorn.

Els companys em diuen que com estic fet caldo de la pencada de aquets dies, que Ells faran de primer..... Ole..Ole, no se imaginen lo que se les hi ve  a sobre..?, de pas Jo aprofitaré per anar estrenyent els bolts, ja que, el darrer dia, em vaig deixar la clau fixa a dalt de l’Agulla i vaig haver de acabar amb una clau anglesa, petita.

Primer llarg es de tràmit, per anar escalfant motors, com que es fàcil puges a tota pastilla, fins que els bufecs et fan afluixa, pedra trencada i poc agraïda, seguim a la ombra i fa un lleuger ventet que ens alegra la vida.






L'Esteva al Segon Llarg
L'Esteva al Segon Llarg






Al segon llarg segueix l’Esteva, per no fer tant de canvis de corda, pedra bona, de les clàssiques de Gorros, dificultat còmoda, de anar fent sense badar. 

















A la amplia R-2 fem canvi de cordes i ara segueix el Martí, puja be amb tendència a la dreta, desprès un marcat flanqueig a la dreta ens situa a sota del pas dret que ens ajuda a superar la vauma, fins aquí el Martí semblava una Daina corrent per el bosc.
L-3







L-3






Un apartat, per comentar-vos que arribats a aquet punt, el darrer segur abans de la part vertical, es millor treure’l , desprès de xapar el primer de la vertical, per que, aquesta assegurança, en concret, provoca un gran fregament.



L-3













Estàvem amb la Daina.... be.... amb el Martí, intenta fer un Ao, però no li surt i treu l’estrep...... Mare de Deu....quant el Martí treu l’estrep, segur que es farà un bon embolic, així es.... i ara ja va com un elefant.
Foto Martí el L-3, desde la R-3
Poc a poquet anem avançant i arriba a sota la reunió, li a costat per que a passat les dues cordes per totes les xapes i fa estona que te problemes de fregament, al pobre li han sortit butllofes en la ma de tant estirar la corda, ara un pas llarg i difícil que no el veu.....diu alguna cosa de tallar-me .... no se que.... de que soc garrepa a la hora de posar segurs etc etc, finalment posa el estrep, però no arriba, li recordo que encara li queda un esglaó per pujar......torno a sentir el meu nom i una sèrie de malediccions que.... be deixem-lo aquí, quant esta a punt de sortir la Lluna, es decideix i arriba a la reunió, per dos perfecta un dintre i un de pas, no es còmoda, però es coquetona...si li escau be lo de “Coquetona”.

Treballs Verticals
Be ara ens toca a nosaltres, jo pujo el darrer tot estrenyent caragols, la veritat es que de segon els tres passets de artifo es poden fer be en Ao, en el darrer poso el estrep, per comoditat, desprès una barreja de Ao i V+, ara me agafo, ara no, bàsicament es tindre confiança en les petites i escasses preses de peu, una vegada a sota de la R-3 el lliure baixa una mica de dificultat.
EL Martí ens mostra les mans amb les nafres que li ant sortit i ens “obliga” a deixar-li fer la darrera, per compensar i per que es un “Cristo” organitzar-se per fer canvi de cordes, Ell se assegura en la primera xapa del Quart llarg, l’Esteva pren possessió de la “Pedra” i Jo em quedo en la darrera xapa del tercer llarg.

Foto Martí, vista de la "Coquetona" R-3,  fent el L-4
Mica a mica conforme va pujant va canviant la seva opino de mi i no diré que dalt del cim em faci petons..... però be... no mes ens queda una mica de ironia i de  enfotrase'n de Mi, per que me he deixat la motxilla a peu de via i ara haure de baixar amb el gats i tornar a pujar a peu de via.... així que acoto el cap i aguanto el “xaparron”.

Be, ja em fet la Primera ascensió integral, al dia i sense bivac....

Ara desfaig la motxilla de obrir i em dedicaré a escalar.... fins la propera.

Les fotos de el darrer llarg i de la R-3 no han sortit, son els Barrufets de la tecnologia.

Amb la conya, no he fet la foto del cim....be tampoc fa falta i tampoc hagués sortit, ja ens coneixeu.


Per tal de evitar el fregament de cordes, al mes de Octubre he instal·lat una R-2 bis

Per la aproximació i la baixada, clickar aquí  :

Per la ressenya clickar aquí :

2 comentaris:

Jordi_Brasil ha dit...

Pues no es bien asi, ultimamente al Guillen y Cia parece que se les esta yendo la olla, pisando vias y pillando cacho, este “proyecto”, es la via Xalmet , dedicada al excelente escalador por Manolo Muñoz, estando montadas las dos ultimas reuniones y la ultima tirada, donde existe o deberia existir una chapa conmomerativa d ela via, en lo que seria la 3 y ultima reunion, si esto es pisar por pisr pues bien , pisaremos todos, no es por falta de informacion porque llevo 4 años divulgando, supongo que es por falta de querer informarse de lo que se esta haciendo, o simplemente por tocar los cojones. Guillen deja de mirar la mierda de libro de Alfonso y Buxo que tiene muchos errores, por este libro ya as pisado 4 vias.

Guillem ha dit...

Bones, Jordi
Lamento la que em dius del Company Xalmet, al que coneixia i respectava.
Tal i com Jo mateix dic, si que un tros va paral•lel a un línea d spits, vells, si que es veritat que tota la informació que he sabut trobar ho classifica com”Projecte” i també et dic que No he trobat res des de sota la vauma, podràs estar o no de acord amb lo que faig, però al menis mes as de reconèixer que no amago res, mai.
De sota la vauma cap a munt Jo no he trobat res i et puc assegurar que he mirat, tampoc he trobat, a la paret, cap placa dedicada a tan entranyable home.
I si que he trobat material de la via Cerdà, però bastant apartat de tota la línea de ascensió, a partir de R-1 i que passa la vauma per el seu centre, segons vaig llegir en un blog, de un escalador que la havia fet, una vagada feta la vauma girava a l’esquerra, per lo que també queda fora.
He de reconèixer que lo maco va ser una paret, una via....... Però avui dia pràcticament Tota Montserrat se ha convertit en un centre de atracció i turisme mol important.
Ànim, segueix així i lo important es gaudeixis de allò que facis, sense fer mal als demes.
Una encaixada
Guillem