divendres, 15 de novembre de 2013

Espero del Vent

13-11-2013
La Proa
Via : Espero del Vent


Avui seguim gaudim de un meravellós dia d'estiu, després de petar la xarrada amb els companys i quant el Sol comença a escalfar el cos enfilem el camí de La Proa, tot deixant el cotxe a sota del Mas del Castell.


El Xavi fent L-1 i el Martí a la R-0
Remuntada de la canal ferrada que serveix per superar la Tonsura i ja estem a peu de l'espero, es veu bonic i mol estètic.
Avui farem trampa.... be mes que altres dies.
Portem un “Mono” i una bossa de cacauets, es posa a l'esquena del subjecte una canya amb un dispensador de cacauets i cada vegada que se observa un pas difícil es deixa caurà un cacauet a la punta de la canya, amb lo que el mono fa el pas sense adonar-se.

El Xavi al L-2,  sembla fàcil.....?   Nooooo
Be conyes a part, ens feia respecte la via i aprofitem que Xavi a part de bona persona (surt amb nosaltres) es un bon escalador i li deixem fer el primer llarg, a Mi em tocara fer de primer en la segona cordada i aprofito per donar-li un munt de cintes i demanar-li al Martí, que pujara amb el Xavi que me les deixi posades, de pas li demanem a Xavi que en els passos mes drets en deixi alguna cinta de mes..... es tant bo que ho fa


Quasi tot el L-1
El primer llarg es mol bonic presa cantelluda i agraïda, de moment agreixo les cintes, però vaig provant de primer toca la xapa amb la ma i després passar la corda i si s'escau agafar la cinta de colors que no tinc manies !!!
Arribats al flanqueig a l'esquerra, que ens havien posat tant difícil...... poooos NO ho he trobat i que consti que no he fet trampes, he trobat un parell de agafadors mol bons a la fissura que me han facilitar arribar a la xapa.... ara si me he agafat a la cinta per fer un Ao i arribar a la vertical del espero i...... ara ja no he fet Ao !!!! no se que he fet .... Jo diria que he pujat agafant-me a tot menis a la pedra.... si el Xavi no hagués deixat un parell de cintes llargues, ho hagués tingut que fer amb els estreps, que se arriba be de xapa a xapa,
L'Esteva al inici del L-2
en la darrera, de lo mes vertical son tres xapes, no ho veia per sortir ... així que he posat l'estrep i de últims se ha sortit força be (que no fàcil), després se humanitza i vas fent sense despistar-te, però amb bona pedra i un grau mes al meu nivell, un gaudir fins arribar a la R-1

El següent llarg el fa l'Esteva i es preciós una sortida un pel difícil i després vas navegant per un mar de còdols de un grau per gaudir de valent, 
L'Esteva al L-2

quatre xapes a la part mes dreta i dues en la mes ajaguda ens porta fins el final de la via, a on es retrobem amb el companys, petem la xarrada gaudim de un mol bon dia i tot contemplant les plaques Solars que alimenten la càmera per que els del Parc puguin controlar als Escaladors Dolents.........



PD  Portar mosquetons petits, les xapes son antigues i algunes tenen el forat una mica justet.


Per la aproximació, descens i mes informació, clicar aquí :