dijous, 21 d’agost de 2014

Nubiola–Torres



13-08-2014

Sant Jeroni

Paret Oest

Via :  Nubiola – Torres





Aquest cop no he complert un propòsit que em vaig fer fa anys..


Vaig proposar-me no tornar a fer aquesta via fins que no tornes a funcionar l’Aeri de La Paret.


L-1


I he tornat ..!!!! en fi el company li tenia moltes ganes .. no se per que !! però es difícil trobar algú que aguanti les teves manies... així que he cedit, no tenia excusa dia núvol, temperatura agradable, tan es així que em arribat xops al peu de via desprès de perdre’ns i vagar per el interior de la selva humida de la pluja de la nit.



L-1





Una vegada a sota de la paret i tenint a vista les xemeneies característiques ens trobem amb 3 / 4 metres de díedre de roca no especialment difícils però amb les bambes xopes i enfangades es converteix en un obstacle, el Martí puja i em llença una corda i es que tinc la sola desgastada i ja he fet un parell de relliscades. Desprès de aquest curt tram acabem de pujar al peu de via i trobem un tauló de fusta, perfecte per fer el canvi de sabates.

Ara si equipats com si fóssim guerres ens llancem .... per cert Martí com ho vols fer ? Ell sempre vol fer el primer llarg, però en aquest cas el segon es el bonic i com es el seu caprici li deixar...!! però em diu ja faré Jo el primer... be per mi perfecte, el inici es un pas per superar un tros de vegetació que se ha caigut desprès dos burins que quasi no es veuen, arribem al tronc sec que de una forma o un altre acabes per anar fent equilibris per el seu llom, un altre abret a tocar i desprès uns passets mes fins ens porten al fons de la xemeneia, en una còmode plataforma.
L-2 el company te que canvia la maquina

Jo quan arribo, no entro a la reunió em quedo una mica enfora bastant còmode, em passa el material i tiro amunt, es veu incòmode entrar i sortir de la R-1, ara això es posa un xic mes interessant, la primera xapa no es veu, vaig pujant tot seguint
Arribant a la L-2









el camí mes lògic, que es el mes fàcil ... be no es que en una xemeneia tinguis gaires opcions, al final el veig quant esta a l’alçada de la punta del meu nas.... caram, per poc no el passo... ara una cinta en una pedra encastada que es te que anar a buscar quant estàs a la seva alçada, amunt seguint la lògica i sortint un xic en fora els dos propers burins em quedaran a la dret una mica en dins, el pas entre mig dels dos burins es per mirar-se’l amb afecta uffff be ja els he passat, si el metge veies lo que ha fet aquest genoll de ferro....!!! , arribo a un altre baga i filferro que marca la sortida enfora



L-3
guaiii estic gaudint com un vailet, lo que passa es que el vailet que feia aquesta via anys enrere arribava al pitó que tinc a la meva dreta i el ganàpia de ara te una massa corporal mol superior i no cap en el espai que tinc per arribar al pitó, així que amunt, poso una cinta en un merlet perfecte per agafar-se amb la m i per posar el peu a sobre així que segur que no sortirà, desprès un abret em permet un altre cinta i ja quasi es tic a dalt, encara posaré un friend en una fissura horitzontal per si a cas, que si caus en aquest indret et quedes volat o encastat i no estem per bromes.
Còmode reunió i arriba el Martí bufa i te els braços rascats com si se hagués barallat amb la meva gata.
El darrer llarg es tant exposat com vulguis, no te cap assegurança, però el truc era i es anar ràpidament a la dreta, un cop al llom que es veu se surt mol fàcil reunió i caminat fins el cim de Sant Jeroni


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :