diumenge, 7 de setembre de 2014

Broma Satan



03-09-2014

Monestir

Mirador dels Ermitans

Via :  Broma de Satan



Avui toca caminar poc, pugem les escales dels pobres, davant de la plaça del Monestir, anem una mica calladets
L'Esteva al L1


L’Esteva fa dies que ens dona la pallissa per anar-hi, que si la ha fet un munt de cops, quant era menis gran, que li avia fet en solitari que si....!!!


Passem el peu del Camí de l’Alsina i del Xas i pugem uns quants esglaons mes fins trobar in marcat camí cap a la nostre dreta, passem per sota de la R-2 del Camí de l’Alsina i uns metres mes enllà comença les Bromes de Satan, paràboles de inox guapos, guapos primera sorpresa, segona sorpresa no es veu tan malament.... les cares començant a canviar, no obstant avui invertirem el procés el primer llarg el farà l’Esteve.


 

La primera xapa en un marcat Ao, la segona també però finalment acaba treien l’estrep, que els nostres bracets ja no estan per fer el tonto, per arribar a la quarta li costa, jo des de sota li dic però si encara et falten dos esglaons...!!!!! em mira i em diu si ja ... ja i treu l’antena i plis plas fora... torna a mira i diu es mes còmode i em vingut  a gaudir no...... pos Te raó em vingut a gaudir.

Posa un friend mitja / petit a la llastra, millor no agafar-se .. pot baixar tota la llastra, passet fi i desprès anar anant fins la reunió que esta en la placa i Ell se la salta tranquil·lament per anar a fer-la en la còmoda rapissà del costat que es mes còmode i te arbres que fan ombra, tot assegurança de un dels arbres.



Aquest em toca a mi i..... si ara recordo aquest pas, et pujaves per un doble arbre fins la primera xapa, es una mica desplomat i caram ... ja em costava abans, ara el doble arbre se ha secat, se ha descalçat  i esta lliscós  com un vidre, trec l’antena, com puc entre la cinta – el arbre i Jo que se que,.. arribo a col·locar l’estrep queden penjat com una llonganissa, el segon pas no desmereix, desprès mol millor, la sortida en lliure picantona, amb un bon merlet vermellós a l’esquerra que ajuda un munt, si aneu una mica justos es pot fer mitja trampa amb l’antena, posant-se de últims i fent puntetes se arriba a xapar i fer el pas amb la corda per dalt. Desprès es va fent tornem a tenir un pas delicat entre dues xapes que si no ho veus clar pots tornar a provar amb la corda per dalt (antena), la resta es deixa fer be. Roca extraordinària, forats i merlets fantàstics.



El Martí al L-3





Ara surt el Martí aquest tercer llarg es tot en lliure menis un pas que torna a ser picantó i també te una doble xapa que podem fer servir l’antena, es un metre escàs, la resta es un plaer de roca amb els seus forats i merlets.










 





Els tres darrers metres son mes fàcils ... però se ha de fer atenció per que es únic tram descompost i podem lapidar als companys de sota.

Be queden escassament 10 metres per fer i deixem que els faci el Martí que esta com un nen amb sabates noves.






Un cop al mirador presentem les nostres disculpes per no haver cregut a l’Esteve i aquet esta amb un somriure de orella a orella



La veritat es que ha valgut la pena, per alguna raó la tenia arraconada, potser el nom, pot ser que les ressenyes que es trobant actualment surt marcada de 6c, que no la original del any 1981 en que surt de artificial i Vº


 No es fàcil, però es assequible i sobre tot es per gaudir per la qualitat de la roca, forats i merlets, així com per lo correcte de les assegurances, val la pena anar-hi.
  
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00