dimecres, 24 de setembre de 2014

Facilonga



14-09-2014

Monestir

Càmping

Via :  Facilonga




 Dia gris i emboirat, els companys tenen varies opcions, però finalment el temps i les previsions de pluja ens decanten cap aquesta via,.

Aproximació :
Des de el Monestir seguim el camí del Càmping, passem aquet de llarg fins arribar a la tanca que impedeix el pas ve vehicles, just davant de ella una paperera ens marca el camí que puja dret, però es mol curtet fins arribar a la primera pedra, inici de la via, res no ho senyala.



El Joaquim en el L-1


No portem la ressenya, però diuen que com Jo la he fet ja els guiaré ......!!!  que poc em coneixem no recordo res de res es com si féssim una via nova.

Així que arribats a peu de via em pregunten ..  que..... ?

Mmmmmm no se per aquí amunt mes o menis ... em miren com si els prengués la cabellera.

Farem dos llargs cada un de nosaltres, comença el Joaquim i amb les meves meravelloses indicacions es salta la primera reunió total que fa els dos primers en un i somriu de orella a orella quant arribem a la R-2 .... Jo ja estic ...!!!  tralari tralara


El Joan al L-3












El Joan que es un explorador nat diu ara aniré Jo i tu Guillem calla que si dius alguna cosa ens perdrem, així que callo i veig com va pujant tot ensumant el camí com si de seguir un rastre es tractes, va buscant el millor pas entre la pedra, se ha de vigilar fina arribar a la R-3.
















L-4








El següent llarg (L-4) el segueix tot buscant el millor camí, el mestre aprofita per posar dos friens petits es que sortir amb Ell es apostar per la seguretat. Be a realitzat els seus dos llargs amb nota i ara em toca a Mi. 




Em pregunten recordes alguna cosa ....?  Nooorrr es com si la fes de nou, en certa forma es una sort. 











El Guillem al L-5 (foto Joaquim)









Així que enceto el meu llarg (L-5), aquí es mes difícil perdre’s ja es veuen mes xapes i apa .... amunt també es cert que trobaré un pas mes picantó ... però de mol bon fer, sort que son llargs curts i ja estic a la còmoda R-5













L-6 (foto Joaquim)
EL següent llarg (L-6) comença be, puja una mica dret fins un llavi un parell de passos a la dreta, per el llavi i una remuntada dreta, un metre a la dreta de la xapa amb un altre pas picantó desprès mes fàcil però al minvar la dificultat les pedres soltes augmenten en quantitat i qualitat diagonal a l’esquerra per sota de uns arbres, ben assegurada i entrada a la reunió per darrera els arbres, com es una via que es fa bastant el terra se ha anat aplanant i ara estàs en una còmoda plataforma però les xapes de la reunió queden amuuuuunnnnnt  R-6.

El  llarg (L-7) te un inici prometedor però mica a mica es va  espatllant i al final es fa difícil trobar alguna pedra que no tingui opcions de anar a vall. Una vegada a la R-7la via se ha acabat i tenim dues opcions.

Descens :

A)  Rapelar la via, reunions pràcticament equipades i es convenient junta dos llargs en un sol Ràpel.


B)  Fer els 10/15 metres que falten per superar una tartera immunda  i desprès seguir un cada cop mes marcat camí amb tendència a la dreta fins arribar a una pedra, se ha de pujar a sobre be per la dreta, be per l’esquerra una vegada a dalt es veu el camí del Pla de les Taràntules (estació superior del Cavall de Ferro) sobre tot es veu si hi passa algú, seguir la carena capa el front (oest mes o menis) fins una placa de pedra pujar per ella fent zigues zagues fins el cap de munt a l’esquerra empalma amb un altre placa de la que sortirem per la dreta en un marcat camí que ens deixa al camí gran que baixa al Monestir


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00