Bego–Miguel-Kush

01-10-2014

Montserrat Sud

Can Jorba  

Miranda de Can Jorba

Via : Bego – Miguel - Kush

 

Sembla que no arriba el bon temps, ahir va plourà de valent

Venim sense pla fixa i decidim anar a fer la Bego – Miguel – Kush, sempre es un recurs còmode i si el temps aguanta arribes fins al final, si el temps empitjora sempre pots baixar per la Escabroni.

El Martí en el L-1

Com sempre comença el Martí, el primer llarg,  el  peu de via en un magnífic arbre, es comuna per la Sol – Solet,  aquesta marxa ràpidament cap a l’esquerra,  i la Escabroni - Escapullini que els primers metres va un parell de metres a la dreta. 

Dret, però amb una presa excel·lent  .... forats ... cantells ... be uns agafadors extres amb una pedra extra !!!! el únic inconvenient son els 5 / 6 primers metres que estan una mica sobats... però esta mol ben assegurada i se et passa la por, es un llarg ...llarg, ja ens falta una mica el costum, encara que al ser una escalada que es gaudeix tant que passa en un sospir i ja estàs a la reunió.

L-2

Segueix el company fent el segon llarg , la Escabroni puja recte, les reunions de les dues comparteixen la mateixa rapissa, la Bego marxa cap a la dreta per terreny mol agraït i ple de forats, te un pas una mica picant, però just a sobre una presa inhumana fa que sigui com gronxar-se el superar-lo desprès segueix fins la reunió del arbre que també comparteix amb la seva veïna Escabroni, aquesta segueix recte i la Bego va en diagonal a la dreta a buscar la canal que es veu per sobre. 

R2 des de el L-3

Aquest llar em toca a Mi i es de mol bon fer, amb una marcada rapissa trobo un reunió però les cordes no tenen fregament i arribo fins la reunió de darrera el arbre situat al cap de munt da la canal, en aquest punt se ha de controlar una mica la pedra ... però res de important i ben protegit.

Segueixo Jo i em toca la lletja .... casualitat ..? en fi sortida fàcil, fàcil encara que un metre a l’esquerra una xapa invita a pujar per una curta placa ...(?) per lo que vaig per lo fàcil i em salto la xapa, se ha de prendre com a referència el llavi que queda mol amunt i a la dreta, en el punt que fa una inflexió, la reunió esta a sota un parell de metres a la dreta. No vaig en diagonal directe. Si no una mica baixà per situar quasi a la vertical i es troba una xapa, desprès es puja mes o menis recte i es troba un altre xapa, les dues son poc visibles, a partir de la segona se ha de anar en diagonal a  3 / 4 metres a la inflexió del llavi i un parell de metres per sota trobarem la reunió i veurem les xapes de la propera

Ara li toca a l’Esteva surt eixerit amunt fins que troba un pas que allunya mes de lo que voldria i remuga una estona, com que nosaltres a la reunió fem l’orni no li queda mes remei que calla i puja, cosa que fa amb la seva natural elegància, es un dels llargs estrella per la qualitat i dificultat, això si, sense passar-se.

La darrera es de tràmit sembla que tingui que se recte a munt... no !!!! marxa a la dreta tot recorren una petita vauma a la punta de la que trobem una xapa i desprès a munt, se ajup passem per darrera de un arbre i pugem per l’aresta de l’esquerre, al cap de munt trobem la darrera reunió.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

 http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/09/miranda-de-can-jorba.html