dimarts, 16 de desembre de 2014

Ag Mare, L'Agla Normal



06-12-2014

Montserrat

Agulles

Agulla Mare i l’Aglà

Vies : Normal  (Estorach)




Avui ens ajuntem una bona colla, farem xerinola i gaudirem de una bona escalada “BEB”, el Joan porta el Claudio i el Joan Marc el 
L'August al  L-1
 August i Jo me afegeixo “by de face”, el dia es una mica barrufador, però segons anem pujant es va natejant, tal com avien dit a la tele, tal que en arribar a peu de via fa un bonic Sol, que no ens tocarà fins la R-1.




Per arribar el camí es una mica brut però son mol pocs metres.



L’Agust be de unes sortides de infart amb uns companys estressats i necessita recuperar el ritme lent i plaent de les escalades “BEB”, així que demana fer el primer llarg al cap davant de la nostre cordada de tres.

Puja remugant una mica .... que si esta freda aquesta pedra, que si les farres no em provant que si.... però va pujant amb seguretat i elegància.... es tot un senyor,
 
L - 2

 el Joan Marc i Jo el seguim com podem fins el cap de munt de l’espero, a la nostre dreta queda la canal original de la primera ascensió, aquí un arbret permet posar una cinta i flanqueig a la dreta per anar a trobar el coll que separa les dues agulles i uns arbres que permeten muntar la R-1, si el talibans no hi fossin estaria be posar dos parabols per fer la R-1 i evitar que el arbres acabin morint, que ja estan en vies de extinció.



El company va llançat i amb ulls de nen innocent, jejejeje, ens demana de continuar fent de primer el JM i Jo ens mirem ens encongim de espatlles i conjuntament li diem ..... fes..fes.




El Joan Marc al L - 2
Un primer pas el fa repensar-ho, però la seva habilitat i destresa el fa superar sense mes problemes, la resta segueix per el llom amb una escalada còmode, agradable i de bona pedra.... el seguim els dos invitats, tot gaudint de la escalada i del dia i tot de una el company que portava davant meu se ha posat al meu costat, amb cara de esglai, se li ha trencat una presa de peu i me ha vingut a saludar, en fi mira que es difícil.... però Ell ha trobat la pedra cabrona.

Un curt ràpel de 30 metres ens torna a deixar a la R-1

Ens preparem per anar a la següent agulla, ep que no senti precedent un dia = una via.

Això si el col·lega em mira i diu la vols fer Tu aquesta, si clar que si, però tanta amabilitat em fa pujar la mosca al na i es que no he mirat la ressenya i Ell si.

Al tombar de una pedra tot seguint la rapissa del coll trobo una reunió a peu de terra, una mica incomoda, així que li poso una cinta i prefereixo que els companys es quedin a la reunió del Col, mol mes còmoda.

Aixeco el cap a munt i..... caabrooon ara entenc que em deixi aquest llarg, es veu dret de collons, amb els peus a la reunió poso un friend petit i el lligo a la R, el pas de sortida el trobo difícil i penso, no ho faig gaire ja que pot crear adició, jope com serà la resta, no la veritat es que es dret però amb uns agafadors grans i confortables el tros mes dret te dos pitons que a mes li donen un plus de tranquil·litat i a la sortida a la dreta una xapa ens protegeix el sortir del, curt, díedre, un xic mes amunt un altre friend mitja ens protegirà un altre pas difícil que ens portarà al cim. Ara un ràpel fins el terra i a fer la cervesa.



Dades de la via :
Agulla Mare
L-1 25 metres, 3 xapes i una cinta,  IVº- / IVº / IIIº / IIº

L-2 30 metres, 4 xapes, IVº+ /IVº IIº / IIIº+
L’Aglà
L-3  20 metres, 2 friends, 2 pitons, 1 xapa  IIº / IVº+ / IVº / IVº+ / IIIº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :