17-01-2013
Contrafort de La
Tonsura
Via : Fissura “Meta”
Avui me he de treure
el barret, El Martí ha purgat totes les malifetes que suposadament
me ha fet (es la nostra conyeta).
Jo de aquesta mini-via, me hagués baixat als tres metres de terra. Ell la ha fet tota,
aixo si, no ha tingut presa i se ha pres el seu temps.
Son 45 metres, la idea
era seguir amb una via de La Proa, hagués sigut genial, però
hem tingut suficient i ens hem anat a fer la cervesa.
Se aparca en el riu
que esta situat a sota de la Masia del Castell, a continuació seguir
el camí de aproximació que esta descrit al final de l'escrit.
Una vegada al peu de la
Tonsura, que a la vegada esta al peu de la Proa, es veu clarament un
diedre xemeneia, una mica a l'esquerra de la Cova del Cabrit. Ara ja estem a peu de
via, no es veu cap assegurança, el Martí mol decidit belluga unes
branques, ho... meravella al seu darrera dos xapes.
Ens posem els trastos
de escalar, sort que el Martí segueix decidit, es fica de cap, pujat a
sobre un petit pedestal, xapa/engrapa i amunt, fent servir la presa
de colors arriba a la segona xapa, col·loca l'estrep, sortir de
aquí no es fàcil i li fa sua de valent, 3/4 metres mes amunt un
llavi vermellós, a la seva dreta al fons de la xemeneia una pedra i
una cinta per assegurança, fins aquí probablement, també, hagués
pujat Jo, però segur que de aquest punt, Jo em baixo.
Ara ve una superació
mig encastat amb els peus penjant, si caus rebotes al llavi i baixàs
fins ven aprop del terra..... Valent ¡¡¡¡¡¡¡ lo ha superat
correctament, a partir de aquí ja no el veig i explicaré la meva
experiència.
Una vegada he superat
el petit balmat segueixo per una placa, no fàcil, fins un arbre sec,
el Martí a col·locat una cinta, de dubtosa efectivitat i per
entremig dels troncs secs, sortim cap a l'esquerra per placa
hui-huy-hui...., fins una ratlla vermellosa a on es troba un pitó
horitzontal mig sortit, segueix per un espero difícil...no, mol
difícil, vertical o potser una mica mes, amb preses justes i
inestables...!!! no, inestables no, descompost si, a sobre no hem sabut
veure res que permeti posar cap assegurança, Jo anava pujant i deia amb veu
forta “Caaabron com te la as jugat” i a continuació amb veu de
falset (llegir “acollonit”) !!! Reeecuperaaaa ¡¡¡.
Quan la
dificultat baixa i no mes es mol difícil o difícil , troba un forat
que li permet posar un friend, encara que al aixecar el cap es veu un
pitó, escarpa, invertida i mig sortida, que assegura la sortida a la dreta, per un petit mur amb força molsa seca, que a mi, que la
corda em ve de la dreta em posa els pels de punta.....
Finalment els últims
5/6 metres dos xapes per un terreny que voreja el tercer grau...??? Al arribar a dalt, el
Martí encara te una pujada de Adrenalina que el fa estar eufòric....
però no tant com per voler posar-se a La Proa, ni tan sols de baixar
per el camí ferrat, així que muntem un rapel de 54 metres de un
químic en forma de “U” invertida i a fer la cervesa que se la ha
guanyat i com diu un mol bon company meu .....
“ Tengui i No Buelvi ”
Per la aproximació,
descens i mes informació, clicar aquí :