24-10-2018
Monestir
Gorros
Magdalena
Inferior
Via : La que hi Faltava 
Se'ns fa llarg l'esmorzar, ens toca el Sol de ple i s'està de meravella, anem
arreglant el món encara que coincidim en el fet que no esta com ens agradaria i que no
veiem a prop el nostre desitjat desenllaç, en fi que hi farem haurem d'esperar 4/5 anys més…
Amb l'escalforeta surten algunes opcions de vies per anar a fer mentre esperem
l’hora de la cervesa, Jo els hi dic que la previsió és d'una bona temperatura
i sol tot el dia, va i em fan cas, total que el peu de via humit com una mala
cosa, és que no pare de ploure dia si dia no, un vent de Nord ben fi, que t'arriba a l'ànima.
No
desesperem i ens diem més amunt ens tocarà el Sol i ja no farà vent … Renoi
quina “curtida”. El sol s'amaga darrere
uns lleugers núvols i el vent es fa més fort … els companys em deien que
també posaràs al Blog que es culpa nostre ???… no, no ho posaré perquè he estat l'iniciador, ja em costa
reconèixer-ho, però a fe de deu que ells avui no ant oposat resistència i ant pecat de portar poca roba.
Peu
de via i al Martí li encanta començar el primer llarg així que ens deixem
sorprendre per la seva rapidesa a l'hora d'agafar els dos caps de corda i
comença a pujar, els primers metres estant una mica humits després la pedra és
de bona qualitat però d'agafadors arrodonits, la segona es redreça una mica més, la pedra segueix sent extraordinària però amb agafadors més grans i
cantelluts, el tercer llarg després de la tercera xapa sortim per l’esquerra a
on trobem dues xapes més.
Des del Pla de Les Taràntules (estació superior del «funi») seguir el camí de
Gorros (Sant Jeroni) agafar un trencall a l’esquerra, senyalitzada direcció a l'ermita de Santa Magdalena, al
cap de poc el peu rocós de l'agulla de La Magdalena Inferior arriba al camí,
uns metres abans de les escales de Jacob, un arbre gran a tocar de la pedra
marca, per la seva dreta, l'inici de la via, xapes pintades, algunes poques,
de verd.
Descripció
Primer
llarg :
Xapa visible a uns 2 / 3 metres, pedra a l'inici un xic relliscosa que al molt poc esdevé molt correcta, agafadors petits i arrodonits, la pedra de primera
i les xapes en línia recta, encara que ara passes una mica a la dreta ara una
mica a l’esquerra, a mesura que anem pujant la pedra es va redreçant i els
agafadors augmenten de qualitat, sense passar-se. La dificultat és en general
bastant homogènia, amb alguns passos més picants que altres. Reunió incòmoda. 35 metres, 10 xapes, IVº+ - Vº
Segon
llarg : Recte amunt més o menys en línia recta i
seguin la mateixa tònica ara una mica a l’esquerra, ara una mica a la dreta,
aquest llarg seguim tenint una pedra de primera, encara que la pedra és una
mica més dreta, a canvi els agafadors augmenten de qualitat, la dificultat és
bastant mantinguda amb algun pas més picant que altres. Reunió incòmoda. 40
metres, 11 xapes, IVº+ - Vº.
Tercer
llarg : Recte amunt una xapa marca el camí, un punt
verd (antic espit) la nova xapa està un metre més amunt, un parell de metres més i la dificultat baixa, trobem un altre xapa per un petit mur i torna a
baixar la dificultat ara observem un altre petit mur abans del cim, però no s'observa cap xapa, a un metre a l’esquerra veiem una xapa d'un altre via i fem
els darrers metres fins a arribar a dalt, no trobem reunió i fem la reunió del ràpel. 35 metres, 5 xapes, IVº / IIIº / Iº.
Descens : Des del cim anar uns 3/4 metres cap al costat oposat de la via, uns tres metres per sota i a l'esquerra, trobarem la instal·lació del ràpel que ens deixa a les runes de l'Ermita de Santa Magdalena.
Per
informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Aproximació i Baixada
