Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Aresta Brucs. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Aresta Brucs. Mostrar tots els missatges

dimarts, 21 de juny del 2016

La Xepa



Agulles

La Xepa

Via  :  Aresta Brucs
Avui abans no comenci la calor ens endinsem al vell mig de la zona d'Agulles, propera al area de influencia del refugi, per el qual passarem camí de aquesta modesta agulla, el camí es còmode i curt, la via començà al mig del camí en un arbre que te una lleugera senyal blava i una fita recolzada a la paret,
El Joan Marc al L-1
que es el inici de la via, de fet no es el peu del llom si no que es una ajaguda canal d’aigües que baixa del peu de dues arestes brucs la de la esquerra es "l'Agulla Vuitantasis", 
L - 2
"La Xepa" a la nostre dreta   es una via no gaire difícil ideal per anar agafant ritme a la pedra de agulles, els primers metres per arribar a la R-1, que de fat es el inici de la Aresta son rars i no agradables, sense gaire risc a part de la moral, ja que et jugues un panxó i el riure dels companys,
El Guillem al L - 3  (foto Joan Marc)
desprès dels primers 5 metres del segon llarg la pedra millora quantitat i es torna un plaer de baixa dificultat i poca verticalitat, es per gaudir de un dia de esbarjo i/o anar algú per iniciar en la escalada i els agafadors de Agulles.
L - 4

Descripció de la via


Primer llarg  :  Comença al peu del camí es una canal ajaguda amb poques presses arrodonides per la pluja i fetes caldo per la molsa, son uns 8 metres fins arribar a un arbre, un camí terròs ens porta fins un altre arbre a la nostre dreta, a on fem reunió, sobre tot per comoditat. 15 metres, neta, IIIº, caminant.
 

Segon llarg  :  Se agafa el llom que es l'Aresta Brucs i que el seguirem fins el cim, a uns 5 metres una xapa ens crida l’atenció arribar a ella es el tros de roca en pitjor estat, desprès la roca va millorant i se arriba a bona i mol bona, la reunió de dues xapes, al costat de un arbre. 27 metres, 3 xapes, IIIº - IIIº+.

 
Tercer llarg  :  Seguim el llom tot trobant algun lloc mes ajagut que altre i anant fet com si fossin petits ressalts, de la  segona a la tercera xapa allarga un xic, sense passar-se, pedra bona. 30 metres, 3 xapes, IIIº - IIIº+.


Quart llarg  : Una xapa es veu una mica amunt, se arriba be, desprès un parell de metres mes i una rampa per arribar a la reunió, també de dues xapes. 20 metres, 1 xapa,  IIIº - IIIº+ /  IIº- Iº

Uns 5 metres de tràmit per arribar al cim , no hi trobarem res per assegurar, millor anar caminant per un llom horitzontal fins el seu final en que trobarem arbres, a tocar de la paret de la veïna agulla.

Baixada  : 
De aquest punt, cap a la dreta, surt una canal i amb un gros arbre al seu inici muntarem un ràpel de 27 metres que ens deixarà al camí de baixada.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :







dimecres, 30 de setembre del 2015

Saca Gran



 24-09-2015
Agulles
La Saca Gran
Via :  Aresta Brucs

Ja estem en aquest temps en que tant pots passar calor com et pot fotré de fred...
Iniciem el dia amb una lleugera frescor i l’acabem suant.... en fi ...!!
 Avui farem una de aquelles vies (com moltes) que fa mols anys que no he repetit tot i que es una via mol agradable, se ens ajunten el companys Jorge i Gabi, poquet a poquet anem pujant per el conegut camí de Agulles i uffff com puja, cada cop sembla mes lluny, desprès de les Portelles en amunt es fa mes costerut ..... no recordava que ho fos tant.... potser amb les pluges se ha tornat mes dret..? o potser la meva arrodonida panxeta te alguna cosa a veure..? be no penso organitzar una “comissió Investigadora” no sigui que dintre de dos anys em donin el veredicte que potser es alguna altre cosa....
Haaaa ja estem a peu de via, be ara que he arribat toca escriure allò de ... no esta tant lluny,  no puja tant etc noooor lo escrit ...  escrit esta.

El Guillem al L-1 (foto Jorge)
 
Els primers metres estan una mica “Patinoski”, sembla que es fa mol aquesta via, les ressenyes la marquen de IVº Jo, que soc un heretge, crec que si no te agafes a les dues xapes potser sigui una mica mes, no ho puc assegurar per que, seguin els meus principis, me agafo a totes les cintes de color per poc difícil que sigui i es que un te els seus principis !!!
El Martí al L-2

Aquest cop el “Jefe” esta cansat i es que el cap de setmana va completat la seva trigèsim tercera “Matagalls – Montserrat” ("Estan locus estus Romans") Jo aprofito l’ocasió,  i mentre Ell xerra amb els companys ..... enfiló amunt, quant es dona compta ja estic a la primera xapa i el sento renegar, Jo “Plis” ni cas.... per fi puc començar una via de primer ... ja tenia ganes...

L-3 (foto Jorge)


Descripció de la via :
Primer llarg : A la esquerra de un marcat arbre, situat a uns 2/3 metres del terra, recte amunt per desprès a la dreta a trobar una xapa que quasi en horitzontal ens portarà fins el arbre, fins aquí la pedra esta polida, per el pas de la gent, desprès de aquest curt tros la resta esta be, una vegada al arbre una xapa ens protegeix un passet delicat per la fissura, que remuntem tot buscant agafadors, generosos, en el seu interior, disminueix la dificultat i en un petit replà trobem un altre xapa que ens protegeix un altre passet, desprès segueixen els bons agafadors, fins a un clau que assegura la sortida per la placa de la dreta, amb bons agafadors, pugem recte fins situar a l’alçada de la reunió, a la que arribem amb un curt flanqueig a la dreta.
Segon llarg : Sortida per la dreta i tornada a la vertical de la reunió una xapa per protegir un pas dret que dona accés a un forat, a la vertical, en el seu interior trobarem un pitó, sortida per la esquerra, dret però millor que sota, anem pujant dret, seguint els millors agafadors fins anar cap a la dreta a trobar una fissura  en la que troben dos pitons, amunt i a la esquerra una darrera xapa assegura el pas de un petit mur que ens porta a una rapissa herbada a on fem la reunió.
Tercer llarg : Cap a la dreta per terreny poc difícil i en direcció a la llastra característica, en la part mes dreta trobarem dues xapes, que no veurem fins tindre-les a un parell de metres, pas dret, que marquen de IVº i ho es si te agafes a la cinta de colors, un cop ens agafem a la llastra anem cap a la dreta a trobar una xapa, millor no arribar i xapar-la estirant-se una mica per pujar per la esquera, per sobre de la llastra, amb bons agafadors fins arribar al cim.

Dades de la via :  
L-1  25 metres, 3 xapes i 1 pitó, IVº / IVº+ / IVº / IIIº+ / IVº+ / IVº

L-2  25 metres, 2 xapes i 3 pitons, IVº+ / IVº / IIIº+ / IVº / IVº /IVº+ / IIIº

L-3  20 metres, 3 xapes, IIº / IIIº / IVº+  / IVº / IIº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :





dilluns, 28 de setembre del 2015

Corona de La Reina



20-09-2015
Agulles
La Corona de La Reina
Via :  Aresta Brucs

Be un altre vegada trenquem les normes i farem dues vies en un dia, si seguim així agafarem mala fama i la que tenim ens a costat molt.


Aquesta agulla lo mes interessant que te es que esta allà ....!!!! la seva aresta Brucs des de sota es veu facileta... L’esteve que avui va llançat marxa com si portes el coet al cul, el tinc que frena per que esta pujant amb una punta de corda amb que el Jorge i La Gabi estan rapelant de La reina .... ufffff quina marxa que porta avui, un xic mes amunt el sento renega i es que la pedra sense ser dolenta, no es una meravella i se ha de comprovar cada pas, per que te crostes i dona un xic de inseguretat, arribat al arbre una bona cinta de arbre, llarga, i entres a la canal que sense ser difícil se ha de vigilar, sobre tot els que estem a sota que quasi ens lapida i això que diu que som bona gent.....!! per que et fiïs.

L'Esteve al L-1

Descripció de la via :

Primer llarg  :  Via de un únic llarg se inicia al peu de L’Aresta Brucs i va una mica a la dreta de la vertical de la xemeneia de dalt, a aquesta se arriba per la dreta i desprès posar una cinta llarga al arbre es posem a la seva esquerra, per pujar per la mini – xemeneia, no gaire difícil, però puja com puguis per no lapidar als companys de sota.
Trobem una reunió de un arbret un parell de metres abans del cim, al mateix cim un parell de xapes mol maques inciten a fer la reunió, però el ràpel el farem de l’arbret, que de moment sembla força be.

Dades de la via :  

L-1  30 metres, 2 xapes i 1 arbre, IIIº / IIIº+ / IIIº  

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

La Reina



20-09-2015
Agulles
La Reina
Via :  Aresta Brucs



Cruiximents per tot el cos ...... es dur aixo de anar a buscar Bolets i altres coses .. , se ha de estar una mica tocat del “Bolet”
 
L'Esteve al L-1
Am totes les articulacions grinyolant, enfilem el camí del Refu. D’Agulles, amb pas cansi i poquet a poquet arribarem, davant portem la Jovenalla que puja com si res i de tant en tant ens esperen.... passem el refugi i ens endinsem en la agraïda ombra del bosquet, desprès de una curta despistada, com es normal en aquets indrets, arribem al peu de la via que comença un xic a la dreta del peu de l’aresta, tot just en un còmode arbre.
R-1 des de el L-2

Avui L’Esteve exerceix de Jefe i farà el primer llarg, sort que portem el Jorge i La Gabriela  que ens alegren el dia, son forts i macos un plaer estar amb Ells i que ens aguantin ....

Descripció de la via : 

Primer  llarg  :  Sortim de un arbre situat un xic mes amunt de la vertical de l’Aresta, pedra grossa i de bona qualitat, cap a la esquerra al principi desprès amunt, un passet mes fi del conjunt et fa encongir l’estomac... res son dues passes de no molta dificultat, però sense cap assegurança entre Tu i el terra, després cap a l’esquerra a trobar una bona rapissa, un doble buril queda quasi amaga a l’alçada de la panxa, be per alguns potser serà a la alçada dels “Cataplins” i per d’altres a la del nas.... es qüestió de mida ... no de qualitat.
Posem les dues assegurances per allò de que alguna aguantarà i seguim per la esquerra amb pedra grossa, la següent xapa relativament a prop ens quedarà a la dreta amb mala posició, si del doble buril anem a la dreta i desprès recte amunt es mes difícil, però mes fàcil accedir a  la xapa. Desprès cap a la esquerra, cada cop una mica menys difícil, fins trobar una bona i còmoda  reunió.

Segon  llarg  :  Ara clarament a la dreta veiem una xapa, pedra bona i mes cantelluda un tros mes fàcil dona accés a un petit muró ben assegurat, mes dret però amb uns grans i bons agafadors, al sortir de la darrera xapa 2/3 metres sense preses de mans, mes ajagut i amb les mans planes cap a baix, per els que no ens agrada gaire la finor d’Agulles, ens fa una mica de “Yu-yu”, però res de extrem, ja estem al cim que fa un cigró, no trobarem reunió alguna, així que fem la volta al cigró amb la mateixa corda i ja tenim una Mega-Reunió i mol còmoda. El ràpel a la nostre esquerra sota una pedra grisa i plana.

Dades de la via :
L-1  25 metres, 2 xapes, IIIº / IVº / IIIº / IVº (o IVº+)  / IVº- /IIIº

L-2  30 metres,  5 xapes, IVº / IIIº /  IVº / IVº+ / IIº       


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :

Per La Corona de La Reina aquí :

dimarts, 1 de setembre del 2015

Dels Porucs



26-08-2015

Montserrat

Monestir Interior

Sant Antoni

Cap de Mort i Serrat dels Patriarques

Via : Integral Dels Porucs

El Martí al L - 1


Avui anem una mica despistats, tot pensat que tocava fer un parell de passos de A2 i un artificial còmode, la veritat es que volíem entabanar al Martí i em sortit escaldats, però coses de la vida ha quedat una ascensió força maca i distreta per poder fer dos cims característics amb un grau raonable i amb bona pedra.... de bon segur no em estat els primers, ni de lluny, a fer-ho, però com a les coses se les ha de posar un nom, per nosaltres ha estat “La Integral dels Porucs” ... si no agrada es qüestió de no fer-hi cas i ja esta.








Li em mantingut en secret el objectiu del dia El Cap de Mort per la via GAM (Àlvarez-Navarro.Ayats), quant li hem dit a posat cara de pòquer i ha arronsat el nas, no se de a on ho em tret, però l’Esteve i Jo estàvem convençuts (males passades de la
 memòria a llarg termini ) que un parell de passos i a corre amb els estreps, el fet de no trobar gaire informació a la xarxa ja ens hauria de haver fet sospitar, com es diu ara "si no esta en La xarxa.... No existeix".

L - 1



Be agafem el “Cavall de Ferro” aquest cop no mes pujada,  tot xino xano anem fen el camí que va a Sant Jeroni, desprès baixem un xic i ja estem sota el Cap de Mort, una curta pujada ens deixa al peu de la via que, en teoria, anem a fer.




Una vegada a sota tenim un munt de línies de xapes, sembla que es una zona de “totxo” per els Fitis, nosaltres anem seguint mes o menys el itinerari descrit a la guia que passa per la esquerra de un Ullal i desprès puja a trobar un còmode replà a on fer la reunió.

 
L - 2   Uffff !!!! que be......

Com estava previst el Martí farà aquest primer llarg, mol maco, ben assegurat i de bona pedra, la dificultat es bastant regular encara que he trobat un parell de passos una mica mes difícils, sobre tot el segon que no regala, si algú va justet i porta una antena ho pot resoldre be, aquest cop el Jefe no la ha fet servir i els Mindunguis em passat xuclant corda.
 
L'Esteve a La Normal del Cap de Mort des de la R - 2
Arribo a la reunió i em trobo dues cares series em mirant com dos bens degollats, lentament giro el cap capa la esquera i me agafa un cangueli esfereïdor, es veu tètric i a mes de dos passos res de res, un munt i ja les meves forces no estan per gaires virgueries, així que ho tinc clar i els hi dic que Apa - la ...... jo me aniria per la dreta, se alegrant les dues cares i cap objecció.
Com que he pres la decisió, sense oposició, ho faré Jo, me esconillo cap a la dreta, per sota una corda fixa, que per que es fàcil, no tocaré, flanquejaré tot el Cap per anar al altre costat, es pot fer reunió en un replà que te un bon arbre amb la seva agraïda ombra, al peu del tram final de La Normal.


L - 4

La idea es seguir cap a  el Serrat de les Onze per una bonica aresta, però ja que tenim a tocar, uns 15 metres, la normal del cap de Mort i amb corda fixa, decidim que per un dia es saltarem la nostre “Sacro santa”  norma de no mes fer una via i un cim. Es que cada cop ens tornem mes  tous.
De pujada no tocarem la corda, be quasi no la tocarem !!! que desprès tot se sap i et critiquen.
Finalment seguim per el llom que tenim al davant es veu maco i ho sorpresa van surtin assegurances com a bolets, des de  sota no es veuen, es converteix en una escalada plaent, de la que gaudirà L’Esteve.


Descripció de la via :

Primer llarg  :  Sembla ajupit .... enganya !!! no ho es. Escollim la línia de xapes que baixa per la esquerra del Ull que esta uns metres per sobre el peu de la pedra, com sempre el pas de sortida enganya, però sense gaires problemes, mol ben assegurada es deixa fer prou be, amb atenció de no anar recte a buscar la següent xapa, si no ara una mica a la dreta, ara una mica a la esquerra, superat un tram vermellós trobarem un pas mes fi, tenim una diferencia de pares entre Vº- o Vº, estant així a la ressenya posarem Vº, sempre es millor anar sobrat, el conjunt de la “Integral del Porucs” no es tant alt, si algú va justet amb una antena es podria arribar a xapar la següent assegurança,  una vegada fet torna al seu grau mig i desprès baixa una mica. 
Segon llarg  :  Per terreny fàcil tot anant seguint una corda fixa, millor anar una mica per sota es mes fàcil, passem per darrera un gros arbre que farà de punt de assegurança i seguim donant la volta fins arribar al canto oposat, a on esta la Normal, farem reunió en un arbre que esta un parell de metros a sota, que presenta una bona plataforma i bona ombra.

Tercer llarg  :  Es la Normal uns 15 metres fins el cim, el primer tram es una mena de mini – xemeneia que pugem en X  fins que se acaba el bony de darrera i passem a l’Agulla, trobem el ancoratge de les cordes fixes i un  parell de metres mes endavant en un petit muret una reunió, tres metres ens separant del cim del Cap de Mort, amb una vista insuperable.
Baixada a la reunió del arbre.

Quart llarg  :  Des de el cim del Cap de Mort ens a semblat veure alguna xapa, Comença l’Esteve, al principi la pera no sembla la millor del mon però no, es bona i no presenta problemes amb una assegurança generosa i un grau mol amable entre mig del llarg trobarem un pont de pedra amb la seva col·lecció de cintes a quina mes atrotinada, però el conjunt de totes dona bones vibracions. Reunió dos metres abans del cim.

Descens  : 

Un cop al cim mes Occidental del Serrat de Les Onze, baixem caminat a un Collet del darrera, uns 10 metres i baixant per la canal rocosa, de la nostre dreta,  uns altres 10 metres mes o menys un ràpel de 20 metres ens deixa a tocar de la Ermita  de Sant Antoni, la qual anirem a visitar i xerrar una curta estona amb el Guarda que te un servei de begudes en dues agradables terrasses

Dades de la via :  

L-1  35 metres, 9 xapes,  IVº / IVº+ / Vº / IVº+ / IVº,
L-2  30 / 35 metres, 1 arbre o 1 xapa, IIº+ / IIº / Iº
L-3  15 de pujada, 15 metres de baixada, corda fixa.
L-4  35 metres, 7 xapes i 1 Pont,   IIIº / IVº-

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :


divendres, 28 d’agost del 2015

Serrat de les Onze

Serrat de les Onze
Monestir Interior (Tàbor)
Sant Antoni
Aproximació : 


 Es pot seguir el camí del Pas dels Francesos i la Panxa del Bisbe fins a trobar uns cartells, un xic embolicat, que indiquen el camí per pujar a la Ermita de Sant Antoni uns metres abans de arribar seguir la descripció del següent itinerari.

Aquí explicaré el itinerari mes còmode, curt i car.


Desvio a la dreta, passat el Puntal de la Albarda Castellana
Agafem el cavall de Ferro que ens pujarà al Pla de les Taràntules, sortint del enginy anirem cap a la dreta per el camí que va a Sant Jeroni tot passant per sota dels Gorros, passarem el mirador i seguirem, passem per sota el Cigronet i per sota la baixada del Puntal de L’Albarda Castellana, una mica mes en lla trobem el pal indicador, a la esquerra el cim de Sant Jeroni a la dreta i de baixada el camí al Pla dels Ocells i al Monestir, agafem aquest darrer i fem una mica de baixada, fins a situar-nos a sota i a la vertical de l’Agulla del cap de Mort, pugem seguint una mena de camí que després va cap a la dreta tot flanquejant a la dreta i baixant una mica fins trobar el camí que va a la Ermita de Sant Antoni, just uns metres abans de arribar agafar un corriol que va cap a la esquerra tot resseguint el peu de paret passem varies vies de esportiva i arribem a sota la Normal del cap de Mort a la nostre dreta es troba un magnífic llom que se escala i que porta al cim Occidental del Serrat de les Onze i punt de unió del itinerari “Integral dels Porucs”.


Desvio a la esquerra, sota la Agulla del Cap de Mort

Baixada  :

Des de el cim baixarem caminant, per la part oposada, uns deu metres fins un collet que la separa dels cims principals, recorregut caminant tant de pujada com de baixada fins aquest collet, des de Ell baixarem per uns 2/4 metres terrosos per desprès per pedra uns 5/7 mentre mes a on veurem una bona instal·lació de ràpel al terra, es baixar caminant però amb molta atenció, ràpel de uns 20 metres fins el terra a tocar de La Ermita de Sant Antoni, es pot anar a fer un beure, abans de arribar girem a la dreta i baixem un tram després un corriol amb una senyal de barrat va en horitzontal i desprès una curta pujada cap a la dreta a buscar la pujada directe a peu de paret del Cap de Mort, seguir, es veu el camí cap a baix i sortir al camí de La panxa i les Escales dels Pobres fins el Monestir.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Integral dels Porucs

Cap de Mort




diumenge, 23 d’agost del 2015

Salamandra Normal



19-08-2015

Interior

Ecos

La Salamandra

Via :  Normal




Un agradable record a L’Esteve .....  grgrgrgrgr, avui no pot vindre i el “estimat” ...grgrgrgr, company aprofita la ocasió per entabanar una caminada èpica....

Al Bar amb tota tranquil·litat em diu  .... tinc una via “plaent” a La Salamandra ... mmm mandé !!! Jo que soc un home fàcil dic be ..... anem.

El Martí al  L - 1



Mare de Deu esta a on el Senyor va perdre les espardenyes, això si segons a qui llegeixes tot just no arriba a una hora .......alguns altres un hora i mitja i no dubto que algun “mestre” estarà mitja hora ..... però Jo amb el meu pas cansi,  estic quasi dues hores ...., aixo si mol xino xano santa paciència del company que per compensar mentre jo trec el fetge per la boca Ell va xerrant.....i es que va sobrat el bandarra!!!

Inici del  L - 2  (foto Martí)




Finalment estem a peu de via uffff!!!! a  costat, el lloc es fantàstic i durant tota la ascensió gaudirem de un ventet fresquet i de unes vistes poc habituals i mol maques, en realitat es el principal al·licient de aquesta ascensió. 



Com diuen alguns “mestres” el primer llarg el fem sense desfer la motxilla, arribat a lo que seria la primera reunió ens equipem còmodament i encetem la pujada. 



 
Inici del  L - 3

Com no podia ser de una altre forma el col·lega comença a navegar per terreny poc difícil, el tros mes compromès ho farà Ell al tercer llarg, com se ho deu veure que posa una cinta a un arbre i una mica mes amunt un friend, tot el llarg gaudeix de una franca pedra en descomposició que es la part mes aventurera de aquest itinerari, com tenim un cert piqué amb això que sempre fa els llargs mes macos el Nen es passa la reunió de llarg, tot dient que un parabol i un bon reblo, se ha de posar una plaqueta recuperable, no li inspira confiança i així fa el muret de sortida ... quant es dona compte que quasi esta a dalt, fa reunió de un bolt i un friend, tot per deixar que faci el darrer llarg, 5 metres !!!!! grgrgrgrgr.

 L - 4  (foto Martí)



Baixada per la via amb tres ràpels.
 
Descripció de la via :
 
Llarg 0   : Situats al peu de l’Aresta es puja quasi caminat fis uns arbres

Primer  llarg  :  Se surt recte amunt, a uns 9/10 metres una xapa desprès en diagonal a la dreta una segona xapa i desprès recte a munt fins la reunió.

Segon  llarg  :  Una xapa es veu a uns 7/8 metres a munt a l’esquerra, però es veu mes còmode sortir per la dreta per desprès, tot fent una còmoda diagonal, anar a trobar la xapa, mes o menys recte a munt anant a buscar el sostret que es veu, trobarem un altre xapa Jo me esforço en buscar una tercera xapa que no trobo, arribo a la reunió, sota el sostret, que no es veu, ja que esta posada al terra. El company puja recte a la corda per la esquerra de la reunió i no mes sortir troba la xapa que Jo me he saltat.

Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra els 4 primers metres la pedra es bona, una cinta en una bona sabina i ....  amb recança per lo que fa a la solides de la pedra, una fissura horitzontal permet un bon friend, mitja/petit i  a  munt hay...huy, fins que esposa mes dret una xapa assegura el inici els agafadors seleccionats son ferms però dona molta desconfiança tot el entorn, finalment un ampli i còmode replà a on fer la tercera reunió, una xapa i un reblo, portar plaqueta recuperable. 

Quart llarg :  Se surt per la esquerra, un petit muret per donar un xic de emoció, desprès fàcil fins el darrer ressalt que porta al cim.

Descens : Ràpel de Cim a R-2,  de R-2 a R-0 i de Ro a terra.
 
Dades de la via :

      
L-0  50 metres,   Iº / IIº

L-1  35 metres,  3 xapes,  IIIº  /  IIIº+                                 

L-2  30 metres,  3 xapes,    IVº /  IIIº+  /  IIIº     

L-3  30 metres,  1 xapa, 1 arbra, 1 friend ,  IVº -  /  IIIº  /  IVº (amb rebava) /  IIIº

L-4  20 metres,  3 xapes, IIIº+ / IIº / IIIº+ / IIº
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :



divendres, 21 d’agost del 2015

Salamandra

La Salamandra 
Ecos                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

A peu de carretera
                                                                                      
Des de el camí  GR 172 (vessant Nord)
                                                                 

Aproximació :


Deixem el cotxe  al aparcament de Santa Cecília, seguim a peu per la carretera en direcció a Can Maçana uns 2 o 300 metres, lloc per aparcar a mig camí,  a la nostre esquerra uns esglaons amb barana, van cap a munt seguir-lo a un 20 metres arribem al marcat camí del GR 172, anem cap a la nostre dreta direcció a Can Massana i Ecos, anem  entre els arbres, bastant mes endavant  veurem el perfil de les Talaies i a la seva dreta la Canal per la que haurem de pujar, mes endavant trobarem un desvio a la nostre esquerra senyalitzat com “Portell del Migdia” l’agafem i comencem la forta i directe pujada al Coll, un xic abans de arribar trobarem, a la nostre dreta,  una indicació i corriol que va a la Font de La Llum, la ignorem i seguim a munt fins arribar al Portell del Migdia.

Des de el cotxe entre 0,30 h a 1,15 h segons forma física.



Es baixa per el vessant oposat, al poc tros trobem una fita i un matusser escrit en la branca de un arbre, que ens indica un corriol que va a la Canal dels Micos, Seguim baixant fins trobar el camí transversal PR C-78, a la dreta cap a el  Montgròs i cap a l’esquerra a Sant Jeroni i Camí dels Francesos.

Vessant Sud




 Agafem el camí cap a la dreta, segueix baixant i desprès va cap a la dreta tot remuntant unes curioses canals a tocar de les parets, fins que al cap de munt de la darrera, el camí se aclareix i a uns 20 metres a la nostre dreta el inici de la Aresta Brucs de La Salamandra.
Contar-hi de 15n a 45 minuts mes, segons forma física




                                                                                                                                                    
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             
Baixada :

Des de  el cim es poden fer 2 o 3 ràpels, seguin la aresta, fins el camí de vinguda, seguir aquest en sentit contrari, primer baixant i desprès pujant fins al Portell de Migdia i des de aquí per la vessant oposada tot baixada fins el cotxe.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

 Via :  Normal



dilluns, 17 d’agost del 2015

Inclinada A. Brucs



14-08-2015

Monestir Interior

Puntal de L’Albarda

La Inclinada

Via :  Aresta Brucs





Avui ens acompanya el Joan que esta de vacances i la setmana que ve ja anirà a contribuir a les nostres pensions,  gracies Joan !!!

Així que ens fa una sacsejada i ens obliga a caminar, una mica enganyats, anirem a La Inclinada, una característica agulla al extrem Sud del puntal de L’albarda Castellana.


 
L'Esteve i el Joan en la R - 0


Sort que esta núvol i fa un ventet que apaigava els renecs que anem proferint conforme pugem, renecs que se accentuen al començar a baixar i assabentar-nos que la tornada es te que remuntar lo que baixem, el pobre Joan ens suporta amb aire de .... ¡¡¡ no se de que remuguen..!!!

El Martí al L - 1

Arribats a peu de via i un cop recuperat el alè tots coincidim en que tampoc no es tant i que es prou còmode.... mira que arribem a ser llenguts !!!.

Be avui com que anem quatre, estic content el Joan em deixa fer el primer llarg i ja li estic fent un “pa i pipa” al Martí quant el veig començant a escalar i jo encara amb les calces al terra...!! serà......!!.

 
L'Esteve al L - 2

Com que el temps esta una mica si plou o no plou quant el primer arriba a la reunió surt el primer de la altre cordada, es que som una mica lents amb les maniobres de corda, encara estem en la fase de aprenentatge.

El Joan al L - 2,  L'Esteve  a la R - 2


La via es agradable, un primer llarg mol ben assegurat, un segon amb una petita corrent de aire, aixo si amb un grau amable i un tercer llarg amb una mica de aventureta, que espot assegura força be amb sabines prou gruixudes, també les farem servir àmpliament en el tros mes dret.

El Guillem al  L - 3  (foto Joan )


La darrera reunió queda uns 3 o 4 metres per sota del cim, una corda fixa ens facilita la arribada al cim de una autentica agulla, davant nostre la mítica “Aresta Ribàs” ens fa rememorar temps que ja no tornaran i ens surt la llagrimeta.

 
El Cim !!

Baixem a la darrera reunió, tot seguint la corda fixa i rapelem la via.



Descripció de la via :
 
Primer llarg  : Situats al peu de l’Aresta es veu alguna xapa, anar pujant tot dret, com sempre els primer dos metres rarets, desprès perfecte, bona pedra, suficient i cantelluda, a la meitat (mes o menys) uns metres mes drets posant una mica mes de al·licient, ben assegurats, reunió en una còmoda rapissà.

Segon llarg  :  Sortim de la còmoda reunió per la esquerra,i recte amunt desprès de la segona xapa no es veu la següent que esta minimitzada amb la pedra, anar pujant tot seguint els millors agafadors i la trobarem uns 4 / 5 metres mes amunt a la nostre dreta, seguir pujant direcció al extrem dret de una llastra / sostre i uns quants metres abans de arribar-hi a la nostre dreta un forat terròs, aquí esta instal·lada la segona reunió.
 
Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra en direcció a la llastra / sostre per terreny còmode, a on es pot posar un friend mitja / petit i seguim en diagonal esquerra a trobar una canal, al seu inici un arbre horitzontal ens permet posar una cinta que assegura el pas de entrada, fet aquest pas es menys difícil fins un tram mes vertical, al seu peu un altre cinta i per fer aquests passos mes drets i amb pedra no gaire bona, aprofitem un reguitzell de sabines de gros tronc en que la ma dreta se aferra com si portes “loctite”, així amb aquests magnífics agafadors, naturals 100x100, superem la part mes delicada, desprès una curta grimpada fins la reunió de un sol bol amb anella, però que per mitja de una corda esta unit al ràpel del cim i desprès torna a baixar a trobar un arbre a la dreta de la reunió.


El ràpel del cim de la agulla ens a retornar a vells temps, una munió de cintes que es perden... no se sap a on,  que es millor no resseguir-les, no el farem servir però es mereixen una foto, rapelem per la via que em fet, "Aresta Brucs", en dos ràpels.

 Dades de la via :

L-1  32 metres, 5 xapes,  IVº  /  IVº +   /  Vº- /  IVº  /  IIIº+                 
L-2  25 metres, 3 xapes,    IVº / IIIº+  / IVº              
L-3  30 metres,  1 friend i 2 arbres,  IIIº /  IVº  /  IIIº / IVº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :