Translate

Cercar en aquest blog

dilluns, 3 de març del 2014

Roofs



Placa dels Roofs o dels Forats



Com anar
Des de el Bruc o Collbató anar a Can Jorba, podem aparcar en aquest lloc o anar una mica mes, amb cotxe.

Aproximació :

Des de Can Jorba seguir la pista que va cap a l’esquerra (mirant a la muntanya), seguir-la una estona fins un camí mol marcat a la nostre dreta (sentit de la marxa) amb una fita i una senyal vermella en un arbre.
A l’esquerra de la pista un ramal de la pista se endinsa en els camps de oliveres, també es pot deixar el cotxe en aquest lloc, mes precàriament.
Seguim el camí que se endinsa en el bosc, al principi marques vermelles, desprès aquestes marques estan pintades per sobre amb gris o negre (?) de totes formes es fàcil de seguir, quant el camí remunta una zona mes rocosa un bon seguit de fites i desprès torna a entrar en zona de bosc, pesem per sota La Palomera i seguim per el marcat camí que ens porta al davant mateix de la Placa dels Forats, aquí el camí gira a la dreta, un corriol de curt recorregut ens deixa al peu de La Placa dels Forats  i les seves vies.

Descens  :

Des de el cim o des de la darrera reunió anar cap a l’esquerra  en baixada, fins el llom que baixar, mes o menis direcció Brucs (Sud), baixar-lo amb precaució fins un Collet, passar un bony i darrera en un marcat Coll,  gran fita (Coll de Mosset, entre La Palomera i la Placa dels Forats) , marca el camí,  seguir cap a l’esquerra i en un curt recorregut ens deixa al camí de pujada, seguir-lo en sentit invers fins el cotxe.

Vies :  
Venus and Mars

http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/03/venus-mars.html


Calumet


dimarts, 11 de febrer del 2014

Pingüí



09-02-2014

Agulles

Pingüí

Via  :  Aresta Brucs




El dia sembla bo, amb Sol i tranquil, desprès de esmorzar tot ha canviat, núvol, fred i vent, quin coi de dia..!!!

 Anem pujant tot xino xano cap Agulles, al caminar sembla que el cos se escalfa.... però NO, tot arribat al nostre destí,

El Jordi fent el L-1
 el fred i el vent ens fan retrocedí i busquem per els vols alguna cosa mes còmode per fer ....... 
El Guillem a l L-2 (foto Joaquim)

El  Joan, que es un home de recursos, diu..... El Pingüí per l’Aresta Brucs,  la recorda no massa complicada.
Canvi de itinerari i arribem a peu de via, fa fred però el grau es mes amable.


El Jordim i El Joan fent el L-2
Anem quatre, el Joan, el Joaquim, el Jordi i Jo, amb el Jordi no ens coneixem, amb lo qual el Joan aprofita per emparellar-nos i fer que ens coneixem millor.

El Jordi puja amb comoditat, es nota que es un “Màster”, el grau es amable, però el fred es intens i de tan en tant te que parar a bufar-se els dits, va tant sobrat que la darrera assegurança, abans de la reunió (un pitó) se la salta, cosa que no farà el Joaquim que puja darrera.

El segon llarg em toca, es mes curt però mes intens, ben assegurat, però coi de fred et fa dubtar de les preses.....!!!  me aguantarà, el ditets, o no me aguantarà, he aquí el dilema, poc a poc, però segur, vaig pujant fins el Cim.



Un vent gèlid avorta totes les idees de fer un altre via,  enfilem el camí del cotxe.



Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

diumenge, 29 de desembre del 2013

Vacances Frustrades

27-12-2013
Montserrat
Agulles
Roca Dolça
Via :  Vacances Frustrades

El inici de la via esta a tocar del camí.
Primer llarg :  Comença amb uns 6/7 metres de  rampes fàcils, després es posa dret, bona pedra, ben assegurada, puja recte amb grau que va variant,   entre la tercera i quarta xapa (color verd)  es mes pràctic anar clarament a la dreta a trobar una pedra blanca que te la part esquerra una mica esmicolada, però la dreta es un bon agafador i arribar a la quarta xapa per la dreta i una mica per sobra. La resta perfecte, sense ser fàcil tampoc difícil, al final una diagonal a l'esquerra per entrar a la reunió al inici de un petit esperó sota de la bola. 38 metres, 8 xapes, IVº / IVº+ / Vº / IVº+ / IIIº.
Segon llarg : Inici un xic mes que dret amb dos passos de Ae, seguit de dos passos que es poden fer en lliure o en Ao, a escollir. Arribada a la reunió, un xic abans del cim amb comoditat. 18 metres, 5 xapes, Ae / Ao / IVº / IIº.

Roca Dolça

Montserrat
Agulles
Roca Dolça
Aquesta Roca, que no Agulla, esta situada davant del Pingüí i passat l’avenc de Puetons una mica per sobre de Ell
Aproximació  :
La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.
Anem seguint el fressat camí fins el refugi, una vegada arribats el deixem a la nostre esquena i agafem el camí que surt a la esquerra, al poc de sortir una bifurcació a la esquerra ens farà arribar a l’Avenc dels Puetons, es posem a sobre de la boca d’entrada i seguim un camí que volteja cap a la dreta tot seguint el peu de les roques, passem una petita vauma i davant quan el camí gira cap a l’esquerra una rampa de pedra toca el camí de aquí o de una rapissà, una mica mes amunt surten dues vies d’escalada,  “Vacances Frustrades i Maria Lluïsa”.

Descens  :
Des de el cim de la roca, ens dirigim al peu de l’agulla que tenim al darrera, es el Pingüí,  uns 10 o 15 metres en horitzontal ens separa del  collet  situat al peu del Pingüí, seguint el sentit de la marxa, baixar des de el collet cap a la dreta, trobarem un camí fitat i marcat, el seguim de baixada i al poc sortirem al camí que hem seguit al vindre, seguir-lo en sentit invers.
Més Vies per anar-hi

diumenge, 8 de desembre del 2013

Clau Sant Felix

04-12-2013
Montserrat
Sud
Collbató
La Codolosa Central
Via : el Clau de Sant Felix
La Via 
Primer llarg : Surt recte amunt, un primer tram fins una repisa i despres anar alternant petits resaltsfins a la reunió. 28 metres, 7 xapes, IVº / Vº / IVº 
Segon llarg : Recte amut per una bonica placa, al arribar al desplom tenim tres passos de  Ao, després amunt per una bonica placa amb una molt lleugera tendencia a la dreta. 28 metres, 8 xapes, IVº / Ao / Vº+ / Vº / Vº+ / IVº.
Tercer llarg : Sortida un xic desplomada que farem en Ao, un pas dificil per anar cap a l'esquerra i despres amunt amb una molt lleugera tendencia a la dreta. 20 metres, Ao / Vº+ / Vº / IVº. 


divendres, 15 de novembre del 2013

Espero del Vent

13-11-2013
Montserrat
Sud
El Bruc
Cova de l'Arcada
La Proa
Via : Espero del Vent
Enfilem el camí de La Proa, tot deixant el cotxe a sota del Mas del Castell.
Remuntada de la canal ferrada que serveix per superar la Tonsura i ja estem a peu de l'espero, es veu bonic i mol estètic.
Primer llarg : Es mol bonic presa cantelluda i agraïda, 
Arribo al flanqueig a l'esquerra, he trobat un parell de agafadors mol bons a la fissura que me han facilitar arribar a la xapa, me he agafat a la cinta per fer un Ao i arribar a la vertical del espero, un seguit de xapes facilitant la pujada,  la darrera he posat l'estrep i de últims se ha sortit força be (que no fàcil), després se humanitza i vas fent sense despistar-te, però amb bona pedra i un grau mes suau fins arribar a la reunió. 40 metres, 12 xapes, IVº / IVº+ / Vº / Ao - Ae / Vº+ / Vº / IVº+.
Segon llarg : Es preciós una sortida un pel difícil i després vas navegant per un mar de còdols de un grau per gaudir de valent, quatre xapes a la part mes dreta i dues en la mes ajaguda ens porta fins el final de la via. 43 metres, 6 xapes, IVº + / IVº / IIIº.
PD: Portar mosquetons petits, les xapes son antigues i algunes tenen el forat petit.

La Proa

Montserrat
Sud
El Bruc
Cova de l'Arcada
La Proa
La Proa un magnífic monòlit que te com a pedestal La Tonsura que en la seva base te el aixopluc de La Cova del Cabrit, tot plegat un lloc tranquil i amb unes vistes magnifiques sobre tot des de el cap de munt.
Aproximació :
Des de el interior Poble del Bruc, seguir la carretera direcció Lleida una mica abans de sortir del Poble un carrer a ma dreta amb uns cartell senyalitzador marcant el camí a la Masia “Del Castell” , seguir-los al sortir del poble una marcada baixada i posterior pujada, al seu cap de munt gir tancat a l'esquerra i tornarem a trobar els lletreres de la Masia “Del Castell” una vagada en aquesta la passem i una curta i malmesa baixada ens porta a una pista que ens deixara als fons de riu, en aquest punt aparcar a la dreta sota uns arbres.
A continuació seguir el fons pedregós en direcció a la muntanya de Montserrat, el pla es va estrenyent i a la dreta un marcat camí segueix per dintre del bosc per després seguir com per una petita torrentera, comença a pujar i arriba a una, petita, bassa de ciment, amb un pal amb la foto destenyida, a la dreta surt un camí ..ignorar-lo i seguir per la esquerra, un trosset pla i després se enlaira abruptament tot anant passant petits contraforts de pedra, seguir marques de pintura vermella i fites, camí mol transitat per els practicants de Esportiva, finalment sortim a una explanada en el seu extrem La Tonsura i al seu damunt La Proa, al extrem, de la explanada, una fita marca una cruïlla de camins a la dreta per els de Esportiva, seguint cap a munt i una mica mes enllà un desvio a la dreta porta a la propera cova del Cabrit, cap a l'esquerra, tot resseguin el peu de la paret i a uns pocs metres de l'espero de La Tonsura trobarem una canal ferrada que ens portara al bosc penjat que porta a la dreta al peu de l'aresta Brucs de La Proa
Descens :
Des de el cim de La Proa baixar uns pocs metres en direcció al Bruc a on trobarem la reunió de la via Espero del Vent, des de aquest punt farem un primer ràpel de uns 42 metres, atenció a les cordes millor corre el nus fins sota de la primera rampa que es troba, uns 6/8 metres, anirem a la primera reunió del Espero del Vent, també amb anelles per el ràpel de uns 35 metres.
Aquí tenim dues opcions desgrimpar la canal ferrada de pujada, bastant incomode.
O anar a buscar el ràpel de La Tonsura, des de el peu de La Proa seguir direcció als Brucs per uns lloms herbosos fins al final, aquí veurem una “U” invertida clavada a una placa vermellosa, ràpel de uns 50 metres, millor amb cordes de 60 per facilitar la recuperació des de un lloc una mica separat de la vertical, que te mol de fregament, seguir el camí de pujada en sentit contrari
Vies :

dilluns, 11 de novembre del 2013

Alta Fidelitat



06-11-2013
Serrat dels Monjos
Via : Alta Fidelitat



El Primer pas


Enfilem el camí de les coves de Salnitre, per desprès seguir el camí que va al Monestir, xino xano arribem al peu del Serrat dels Monjos, a la seva dreta una via maca i de les poques assequibles per nosaltres.... de moment.




El Martí al L-1
Avui tenim el Martí, que ràpidament se adjudica el primer llarg, posa cara de estranyesa.... ningú  li pren la iniciativa, es que el llarg mes difícil.... però també el mes ben assegurat.
El inici amb uns bonic passos de bavaresa fins una xapa i desprès anant fent panxetes, mes o menis finetes, fins sota un díedre equipat amb tres pitons que permeten fer alguna tibada, sortida cap a l’esquerra i la reunió a sobre, es nota la mestria del company

L'Esteva al inici del L-2


Atenció arriba el segon llarg i tal com marquen algunes ressenyes a la dreta bastant lluny una xapa.... noooor  per allí no es se ha de pujar una mica  a  la esquerra per un munt de blocs.
ATENCIÓ una mica a sota a l’esquerra una xapa nova, potser alguna nova via.





L-2  arribant al arbre sec (punt de emmerdada genial)
Quant arribem a sobre de un resta de arbre sec, en teoria hauríem de anar a la dreta, però mes amunt de la canal, ara mol podrida es veu un pitó nou i mes amunt 2 xapes noves això ens despista i l’Esteva fa una obra d’art pujant per aquí, no mes os diré que al arribar a casa he trencat algunes pues de la pinta i es que encara tenia els pels de punta i anant de segon....ufffff, deu ser la nova via, la reunió te una anella per rapelar.

L-3 serà o no serà ..?

Una mica abans de la reunió em despenjo cap a la dreta a on esta la reunió de la via que estem fent, passa per darrera un abret i es veu trepitjat.... es a dir no som els primers.

Una vegada els tres junts a la reunió un xapa es veu una mica a sobre, ara tenim la síndrome de “ La estic Cagant “ el company diu es un parabol.


L-3 No...no es,  però be...!!!
Be jo la via ja la avia fet però això de les Neurones a aquestes alçades falla i jo recordava un llarg mol bonic, que vaig fer de segon i recordava que anava a la dreta... així que agafo els trastos i deixo el parabol ( que desprès resulta que no ho es) i em llanço cap a la dreta, roca extraordinària ... però ni una assegurança, poso un friend, que entra de conya, en una fissura vertical i tiro a munt ..... ara veig una vella reunió ...?  
 
No...no es Tai-Chi es la entrada a la R-3



 arribo i desprès de assegurar-me trec la ressenya de la butxaca, la via anava per la xapa de sobre la R-2,  crec que la reunió 3,  deu estar a sobre un morro que tinc a sobre, be tiro a munt per un petit díedre canal i quant comença a posar dret ... apareix, mig amagat, un pitó be això dona coratge una petita bavaresa que faig en X al i sortida cap a la reunió... be .. si estem a la via ... ara es veu la continuïtat.

 El Guillem al inici  del  L-4







El Sol apreta i ens deixa ben xafats, a sobre el vent que ha fet aquests dies ha parat, els ofereixo la oportunitat de fer el darrer llarg als companys.... no mes la cara amb que me mirant ho diu tot.... una cosa així com “esta boig aquest Romà”











L - 4
Es mol bonic, el darrer llarg te algunes passes verticals, una placa ajaguda i de adherència, un pas vestia ..... be jo ho soluciono posant un estrep i se a acabat el pas vestia, desprès  una canal ajaguda de pedra boníssima fins completa el llarg de 50 metres.


Finalment  la Ombra !!!!




Ens a sobrat el Sol i es que no es normal que al Novembre encara tinguem temperatures de 28º







Que be que ens sap la Clara !!!!!!!  asseguts  a la fresca del carrer a ple mes de Novembre !!!!

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

diumenge, 3 de novembre del 2013

Del Pi



30-10-2013

La Codolosa

Via : Del Pi



Avui estem en petit comitè, l’Esteva i Jo, ha canviat el temps, fa fred i vent, potser al ser el primer fred del proper hivern, es nota mes.

Espatarrada al inici del L-1

Atemorits per aquest canvi sobtat, no farem una matinal, ni una tarda, farem una Migdiada a la Codolosa
Es a dir començarem tard i cavarem d’hora.
La via te el nom pintat amb retolador junt a la veïna ........ que ja pràcticament no es llegeix.
L'Esteva al L-1

Armats de paciència trobem el inici de la via i.... renoi comença amb un pas que es veu força finet, així que ens desviem 80 centímetres  a la dreta i es puja bastant còmodament, ara ens em de espaterra per poder xapar la primera xapa i desprès passar a la seva esquera per on continua el llarg, aquesta praxis potser no es gaire ortodoxa, però al primer llarg ens trobarem em varies ocasions que anar 70/80 centímetres a la dreta o a la esquerra de la xapa la escalada varia substancial-ment.
Entrant a la R-2 (o al Pi)
Avui no estic per romanços i cedeixo amablement els llargs imparells a l’Esteva, amb lo que Ell farà dos i Jo un, un dia per l’altre, avui pringa Ell.
Ara em toca el segon llarg i davant nostre surten tres opcions diferents, traiem la ressenya electrònica, es que anem de un modern que esborrona, be es la que no havien tingut en compte, recte i a la esquerra un pas 
L'Esteva al inici del L-3

espaterrant que se arregla amb una presa de colors i amunt la reunió es en un característic Pi, que es suposar es el que li dona nom a la via, per cert ja comença a tindre els dies de vida bastant contats.
L'Esteva al final del L-3

La tercera també  esta ben trobada i va pujant amb algun pas entre mig fins trobar el tram final, que es bastant dret  l’Esteva en la penúltima xapa fa un pas de Estrep, que jo de segon no desaprofito.
La temperatura es comporta i ens permet fer una cigarreta amb comoditat abans de tornar al recer del Bar.



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

dijous, 31 d’octubre del 2013

Cerdà-Riera

24-10-2013
Montserrat
Agulles : La Bandereta
També anomenada  Ven – Suri – Ven.
Via : Cerdà - Riera
Primer llarg : Te un inici dret, però amb bona presa, que es pot protegir amb algun Friend,  a gust del consumidor, desprès un camí terròs cada vagada amb menys vegetació i mes terra fins arribar a la primera reunió. 30 metres, IVº / IIIº / IIº.
Segon llarg : Ara es salta una reunió i es ajunten dos llargs de la original, Un primer tram fins arribar al peu de la marcada fissura, aquest tram te alguns passos fins de per si i per el polit que esta la pedra, sobre tot posar-se a sobre d'una petitíssima rapissa (Vº amb rebava), algun pas de Ao, desprès se inicia el diedre en que es van trobant algun vell tac i es pot amanir amb friends al gust, algun pas de Ao en la part extra-plomada ajuda una mica, la pedra segueix polida, la entrada a la reunió es una mica menys difícil i la reunió no gaire còmoda, parabols amb anella. 38 metres, 2 xapes recuperables, 7 pitons i friends, Vº / Vº+ / Ao / Vº+ / Vº / IVº+ - Vº / Vº+ Ao / Vº+ / Vº / IVº+.
Tercer llarg : Se surt per l'esquerra, uns primers passos en flanc i després en diagonal ascendent combinant passos de Ao amb lliure, ara un tram recte amunt mes vertical seguin combinant el agafar-se a les assegurances amb l'escalada en lliure, finalment una marcada diagonal a l'esquerra per entrar a una còmoda reunió al peu d'una fissura. 30 metres, pitons vells i friends, combinació de Vº amb Ao i algun pas de Vº+ / IVº+.
Quart llarg : Una fissura lluenta ens porta fins un característic arbre, després entre les branques es remunta fins arribar a la part estreta de la fissura que es puja una mica en ramonage per després aprofitar mes la placa de la dreta per la que acabarem surtin per anar per la placa fins a la reunió. 45 metres, 2 xapes  sabines i  friends, Ao / Vº / IV+ / IVº / IVº+ / IVº / IIIº.
Algunes vies mai deixaran de ser una clàssica, però se ha de currar no regala res.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

Abierto hasta el atardecer



02-10-2013

Serrat d’En Muntaner

Via : Abierto hasta el atardecer





Com no escarmentem tornem a anar  a repetir i anem a fer una via dels mateixos obridors que la setmana 

passada, aquest cop cap objecció i es una via per repetir, encara que no es fàcil, bona pedra, ben assegurada, algun pas “apreta” però es pot tancar el culet i endavant.
El Martí al L-1
Com no, el Martí ja te el peu a la paret i nosaltres encara ens estem mirant el peu de via.... en fi es la seva dèria.
L-1
Des de terra es veu el cap de un pitó a uns  3 / 4   metres, se arriba be a la següent assegurança una xapa, ja en terreny mes dret, en la tercer xapa fem un pas de Ao ajudats de la “Tramposa” , sortida a la dreta i tornar a l’esquerra per xapar i se humanitza el recorregut amb una pedra extraordinària i assegurances justetes, però suficients, opció de posar un parell de friends, però el company diu que prefereix no parar que si no li agafa el telele, la reunió còmoda.
 
El Guillem al L-2 (foto Martí)
La segona tenen la amabilitat de oferir-me-la, així que abans no es tornin enrere tiro amunt, el inici sembla una mica descompost .... però No, esta be, se arriba al llavi que es el pas clau, posar la assegurança a la xapa de sobra el llavi es deixa fer .... però superar-lo  ufffff se ha de tindre uns braços de ferro 

L'Esteva al L-3
Ja no dono la talla... així que me agafo a la cinta de colors i amunt, xapo el següent i la sortida es dreta i fina, no ho veig clar i col·loco l’estrep per guanyar el pamet que em falta per sortir.... No fàcil però amb mol bona roca i premen el culet.... , no regala però es pot anar fent be fins la reunió.
Ara l’Esteva fa una mica de morros li hem deixat la ultima que es mes fàcil, això li passa per badar.
 
Es una mica mes fàcil inclòs alguns diuen que prescindible....(?)  a Mi me ha sembla maca, la pedra es bona els primer 10 metres no son difícils i els altres son Difícils amb bona pedra i ben assegurats.
La reunió esta en un lloc una mica incòmode, però òptim per posar el ràpel, acabem de pujar al cim, fem el cigarret, tot contemplant el magnífic panorama.

Al cim, mes amunt de la R-3
Descens :
 Per la mateixa via en tres ràpels anant de reunió en reunió.

Per la aproximació i mes informació, clickar aquí :


dimarts, 1 d’octubre del 2013

Mares del Sur

25-09-2013
Pollegó Oest
Via : “Los Mares del Sud”
Diuen que es una de les vies mes assequibles de aquesta zona.
Primer llarg :  Ben visible una  baga en un pont de pedra a 6/7 metres de terra marca la entrada de la via, amb una mol bona pedra ens fa salivera, te un tram vertical amb tres xapes que tibant se arriba bé, per sortir del darrer posem un estrep ja que de mans la pedra no dona gaire confiança i de pet a la reunió situada a l'esquerra. 30 metres, 5 xapes, IVº+ / Vº / Ae / Vº / IIº 
Segon llarg :  Be el primer tram del llarg esta força descompost, el segon es una petita tartera, al cap de munt hem d'anar a l'esquerra a trobar la reunió en una zona herbosa, al peu d'una placa. 20 metres, IVº (descompost) / IIIº / IIº / Iº.
Tercer llarg :  comença amb una mol bona pedra,  la primera xapa no es veu, te la trobes plana al terra uns 6/7 metres mes amunt, mantindré una llastra sempre uns metres a la esquerra,  desprès anant pujant seguir amunt, ara una mica a l’esquerra, ara una mica a la dreta, aquí el terreny es francament de poc fiar i se ha de seleccionar amb delicadesa a on et repenges, a la dreta es  passa per un lloc força descompost per anar a buscar un tros bo, el busco massa a la dreta i resulta que esta mol mes a prop i no es veu tant sòlid, però la xapa i  el camí es per aquí,  buscar la xapa per que es fàcil despistar-se,  al final la R-3 queda un 2/3 metres a la dreta de la vertical amb la R-2. 30 metres, 4 xapes, Vº / IVº+ / Vº. 
Quart llarg :  Quin llarg,  descompost i difícil, l'inici falsament prometedor en fa anant caminat a la dreta per zona arbrada i darrera un matoll el inici com  una mostra de lo que trobaré mes amunt, una llastra amb un aspecte fatal i amunt per terreny dubtós un flanqueig a la dreta amb els peus per sobre ...... be no ho se com qualificar-lo i desprès un pas no gens fàcil, amb  la assegurança bastant allunyada, dona pas a una placa de uns 8/9 metres de bona pedra i una entrada a la reunió de mes del mateix. 41 metres, 5 xapes, Vº / IVº+ Vº.
Cinque llarg : la primera xapa queda una mica a la esquerra abans de passar una llastra per la esquerra, desprès un altra xapa i desprès excursió per una bona pedra i es que venint de lo que es troba a sota es un regal, els metres passant volant i les assegurances es troben a faltar. 50 metres, 4 xapes, Vº / IVº+.
 Sise llarg : Recte amunt,  amb bona pedra i grau molt còmode. Per fi a dalt, em salto la reunió i la faig mol mes còmodament al altra costat del cim. 20 metres, 1 xapa, IVº
Zona restringida, consultar amb el Patronat 93-402-46-00
Més Vies per anar-hi