Translate

Cercar en aquest blog

divendres, 27 de juny del 2014

Portella petita



Montserrat

Agulles

La Portella Petita

Aproximació :
Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem en direcció al coll de les Portelles just un centenar de metres abans de arribar passem per el peu de la aresta de la Portella Petita des de on surt la via G.A.M. seguim per el camí pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles. Girem en un angle de 90 º a l’esquerra, sentit de la marxa, i remuntem per una costa, trass passar un pas dret i de roca trobarem un pla del que surt la via Normal i la Via Ràpel.
Descens  :
Des de el cim mirem cap el Nord  / Est i trobem una instal·lació de ràpel que en uns 18 metres ens deixarà al peu de les vies Normal i ràpel, de aquest punt seguir el camí de pujada al reves.
Vies :
 Aresta G.A.M.
Per mes informació  telefonar al Patronat 93-402-46-00

dijous, 19 de juny del 2014

La Xepa



Agulles

La Xepa 





Aproximació :

  
 










Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D’Agulles. 













Ens arribem al Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc, no mes que uns escassos 20 / 25 metres, de una marcada corba a la dreta, surt un corriol cap a la esquerra, seguir-lo, pesarem entre mig  del "Cap de Guerrer", a la nostre esquerra i la "Maquina de Tren" a la nostre dreta seguint amunt,  anem alternant alguna pujada amb algun pla fins trobar un bloc que barra la canal / Camí i que es passa be per la esquerra, ara ens queden, entre uns 100 a 200 metres, que el camí es mes ample, just abans de tancar-se un altre cop, veurem a la nostre esquerra, a peu de camí el inici de la aresta Brucs, esta junt a un arbre amb restes de una senyal blava i una fita, que indiquen el inici de aresta de la agulla "La Xepa"


Si seguim el camí, senyalitzat amb restes de pintura blava i resseguint la paret Est de "La Xepa"  arribarem a trobar a la nostra esquerra una estreta i dreta canal que porta al cim de l’agulla



Descens  :

Des de el cim anar cap el Nord, per una mena de llom, que es fa caminant, uns 20 metres, a la dreta una estreta i dreta canal porta al camí.

Al inici de la canal un gros arbre ens permet fer un ràpel de uns 27 metres, que ens deixa al vell mig del camí.

Seguir aquest camí, lleugerament senyalitzat amb marques blaves i que passa per el peu de la Aresta Brucs  seguim el camí de pujada en sentit contrari.

 

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Informació vies d'escalada :

 Aresta Brucs



dilluns, 16 de juny del 2014

UME 40

11-06-2014
Montserrat
Agulles
Cap de Guerrer
Via : UME 40 aniversari

Una via maca, per nosaltres exigent, que es deixa fer gracies a lo ben protegida, sense passar-se.
La via : 
Primer llarg : Arribar a la primera xapa fa sua una mica, després es pot fer un parell de passos en Ae i seguir en lliure difícil, passar per el mig d'uns forats i anar a buscar l'extrem esquerra d'una gran vauma, un cop superada decreix la dificultat i entrem a la reunió, tambe en l'extrem d'un altre vauma. 20 metres, 6 xapes, Vº / Ae / Vº / IVº
Segon llarg :
  Sortim de la reunió per l'esquerra per superar el vaumat i posarnos per sobre - dreta de la reunió, ara es un xic mes vertical, no anar directa de xapa a xapa, millor anar ara una mica a l'esquerra, ara una mica a la dreta de la linia recte, pedra bona i cantelluda.30 metres, 7 xapes, IVº+ / Vº / IVº+.
Tercer llarg : Recte per superar un forat per l'esquerra, després amunt deixant a la nostre dreta els diferents vaumat de diversos ulls, els darrers metres la dificultat decreix considerablament. 35 metres, 8 xapes, IVº+ / IVº / Vº / IIIº.
 Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Cap de Guerrer

Montserrat
Agulles
Cap de Guerrer
Aproximació :
Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles. Ens arribem al Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc no mes que uns escassos 15 / 20 metres, al mig de una marcada corba a la dreta, surt un corriol cap a la esquerra seguir-lo unes 60 / 70 passes i a la nostre esquerra esta el peu del Cap de guerrer, anar cap ell.
Es pot resseguir tot el seu peu tant cap a la dreta, paret Est, com a la esquerra, en aquest cas es remunta una curta canal, un xic abans de arribar a dalt surt la via UME-40,  al cap de munt es pot seguir per la paret Oest.
Descens  :
Des de el cim mirem cap el Nord (darrera) i uns metres per sota una instal·lació de ràpel, farem un de 30 metres i desprès, mirant a la pedra, anirem cap a la dreta a buscar directament el camí de tornada al Refugi 
via :
UME 40 Aniversari  
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00




dilluns, 19 de maig del 2014

GEDE

07-05-2014
Montserrat 
Monestir
Trinitats
La prenyada
Via : G.E.D.E.
Arribem a peu de via per el camí que passa per darrera del Refugi de Sant Benet, se segueix i un xic mes enllà comença a pujar de valent en direcció a la canal que separa la prenyada de la Roca d’en Barberà, camí marcat i sense problemes 
Ens ant dit que els bons la fan en lliure i li marquen de 6a o mes, nosaltres portem el estrep amb intenció de fer-la com es va obrir, ara que esta de moda respectar el esperit del obridors...!!!
Sorpresa ...!!! els dos primers burins estan xafats i ben xafats així que se ha de escalar uns bons 3 metres que es veuen mol difícils, una canya de pescar reconvertida en ganxo ens salva la situació.
Primer llarg : Un pas, llarg, de canya, la xapa es de forat petit, després segueix en artificial d'andròmines variades, vells burins, algun espit mig sortit etc. tres o quatre plaquetes recuperables, passem de llarg una vella reunió, Al final de l'artificial la sortida no representa problemes, un vell cordino a l'esquerra ens pot despistar... ignorar-lo. Recte amunt a uns dos metres una xapa mig amagada ens marca el camí, a sobre un altre xapa marca el punt en que hem de anar cap a la dreta, reunió de dos espits un pel abans d'arribar al gran forat. 30 metres, 18 xapes, Ae / Vº / IVº
Segon llarg : Amunt a anar a trobar un vell pitó + cordino, després amb tendència a l'esquerra en diagonal per sota de la panxa de la prenyada, dos ponts de pedra, còmoda reunió abans de la zona arbrada. 23 metres, 1 pito - dos bagues - 1 reunió, IVº+ / IVº / IIIº / IIº.
Tercer llarg :  Una xapa col·locada una mica alta ens servirà per assegurarà el flanqueig cap a la vegetació, després amunt just al començar un pas delicat ens portarà a unes rampes fàcils que anirem seguint cap a la dreta, anant a buscar el peu de una marcada aresta, sota la que farem la tercera reunió. 32 metres, IVº+ / IVº / IIIº / IIIº - IIº.
Quart llarg : Se surt per l'esquerra, un pas delicat, seguir amunt, passar una petita vauma per l'esquerra i amunt amb lleugera tendència a la dreta per terreny mes amable. 25 metres, 3 xapes, Vº / IVº+ / IVº / IIIº.
Descens  : 
Un primer ràpel curt i un segon llarg, també es pot fer un de 55metres directe, ens deixaran al peu de la Normal i al costat del camí de pujada, remuntar al collet amb La roca d'en Barberà i seguir el itinerari de pujada passant per el refugi o seguir cap a baix per anar a trobar el Camí de les escales de La Panxa del bisbe.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

diumenge, 13 d’abril del 2014

Miranda Sant Onofre

Montserrat
Monestir
Sant Joan
Miranda de Sant Onofre (?)
o Agulla de la Font de Jacob (?)





No sé si es diu “Miranda de Sant Onofre” o "Agulla de la Font del Jacob" he buscat en tots els mapes surt sense nom, el més precís és el que té el patronat que li marca una alçada de 1082 metres.
Està situada davant de l'Ermita de Sant Onofre i té a la seva esquerra les escales de Sant Joan i que passen per sota i recorre tota la seva paret Oest.
Per l'altre costat surt a l'encreuament de camins que ve de les escales de Sant Joan i de les escales de Jacob per anar a trobar l'ermita de Santa Magdalena.
Aproximació  :
S'accedeix seguint el camí que va del Pla de les Taràntules, estació superior del “Cavall de Ferro” cap a l'esquerra en direcció a l'ermita de Sant Joan, al cap de poc passarem per sota la paret S de la Gorra Marinera, separada per una canal herbosa, via Ariadna, una mica més amunt trobem les escales de Sant Joan, entremig un pany de paret amb vies d'escola amb un plafó explicatiu al peu de camí, just quan les escales passant pel costat de la pedra i sota de les runes d'una ermita, possiblement l'ermita de Sant Joan Batista… aquí es comença la via Sala-Baques.
Baixada  :
Una vegada a dalt de l’agulla anar en direcció Nord i veurem a sota el camí a uns 6/8 metres, si el terreny està sec es pot desgrimpar, si està humit es pot fer un curt ràpel d'una sabina.
Una vegada en el camí es pot baixa per la dreta (d'esquena a l’agulla) per les escales de Jacob per anar a trobar el camí que porta al Funicular de Sant Joan.
També es pot anar cap a l’esquerra (d'esquena a l’agulla) per les escales que passant per peu de via i seguir el camí de pujada.
Vies : 
 Sala-Baques

divendres, 11 d’abril del 2014

Wagner

09-04-2014
Montserrat 
Monestir
La Plantació
El Sentinella
Via : Wagner
El dia és fantàstic la primavera està venint.
A mi el primer llarg mai m'ha fet el pes i sempre lo he fet de segon, aquesta vegada tenim el Martí que es fica amb valentia cap amunt, de la segona a la tercera xapa, ha suat i s'ha portat com un valent, però de la tercera a la quarta… ufffff demana la canya i amb un pas d'antena ...  llaaaaarg  això si ens deixa una bona baga llaaaarga pels segons, la sortida no regala ... Però anant fent.
Arribo a la reunió i tot és mirar amunt i mirar-me a mi...??? 
Si la recordo punyetera, però la pedra s'ha transformat i ara són còdols més grossos, també més vertical, però es deixa fer, això si 2 passos seguits d'estreps, pel mig i suant la samarreta.
La segona reunió també és incòmoda i quan arribant els companys me indican que és millor que no fem canvis de cordes i que em deixen fer la tercera...mmmm
Em donen un maillon i em diuen que si no ho veig clar que és l’assegurança per tornar enrere quan vulgui....bé provem, em deixo el maillon a mà.
La veritat és que és molt dreta, però té uns forats i uns agafadors de primera, sobretot per deixar-me els bracets fen pampallugues, a poc a poc i fent alguna parada vaig pujant fins a un punt que ja és massa per a mi, trec l'estrep i dos passos d'Ae, per sortir ja més bé i després a l’esquerra a buscar la  3a reunió.

3
Uuufffff ja està, realment estàvem forts quan la vàrem obrir, però ara ja no és el mateix, content però fet caldo.
Uns metres fàcils ens porten al cim
Atenció NO és una via BEB, no regala res de res

Aproximació i Baixada

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Més Vies per anar-hi

Sentinella

Montserrat
Monestir
La Plantació
El Sentinella 
Aproximació  :
Sortint de l'estació superior del funicular de Sant Joan, “Pla de les Taràntules”, seguim el camí de Gorros, passem el Gorro Frigi, fins a trobar el camí que baixa al Sentinella, que està a la nostra esquerra una mica abans d'arribar al Mirador.
Baixem fins a trobar el Fusell del Sentinella, primer es troba la "Pany-Farrera", "La Wagner" i al cap de vall l'Aresta Brucs que és la via GEDE.
Baixada :
Des del cim anar en direcció al Fusell (Nord) i una mica a sota trobem una instal·lació de ràpel antiga, però em sembla que està en bon estat, un ràpel d'uns 55 metres fins a terra, té un tram volat al mig, però sense problemes.
Una vegada a terra estarem al mateix camí pel qual hem vingut, seguir-lo en sentit invers
Vies :
Wagner  
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

divendres, 28 de març del 2014

Juan Bala



26-03-2014

Montgros

Via  :  Juan Bala



Jope un altre dia de caminar, avui no hem fet una escalada, hem fet lo mes clàssic, pujar a un cim carismàtic per un lloc d’escalada, en aquest sentit tot un èxit.

Martí al L-1


La via comença davant de on acaba un corriol, mol marcat, que creua uns arbrets.

Dit i fet, es la via moderna mes a la dreta, tot just una mica abans de una taca negra de baixada de aigües, mes a la dreta queda una via Blava.










Encara bufant per la pujada el Martí se agencia el primer llarg, uns passos drets, de fet lo mes difícil de
El Guillem al L-2
la via es arribar i sortir de la segona xapa, es pot baixar mig grau si te agafes a la presa de colors, la pedra es bona, cantelluda i ens fa posar la mel als llavis, se ha de anar amb atenció de no agafar alguna xapa de la via que puja per la nostre esquerra.

La primera reunió es troba un pel a la esquerra i es força còmoda.

R-1
El següent llarg es veu be des de la reunió,  surto amb goig ..... xaffff el peu esquerra se’n va cap a baix ..!!!! sort que estava al costa de la R i me agafo a la cadena de la mateixa, el Martí es fa un fart de riure..  grñgrñgrñ 

No passa res ... primera xapa i amunt al cap de un parell de metres una pedra se’n va a noris just quant me estava superant de aquell agafador, sort que no es difícil i estava ben agafat .... però el culet es va tancar tant que ara tinc que prendre un laxant i el company ja no diu res.... be al menys he aconseguit alguna cosa que no se’n fumi de Mi.

Entrant a la R-2
El llarg esta be, dificultat mol acceptable i ben assegurat.

Ara la cosa canvia i es un Rostoll, el company es salta la segona xapa i es que una mica a la dreta la pedra es millor i mes fàcil, desprès torna al bon camí, a la dreta es veu una xapa i una reunió pintades de blau, no es per aquí es marcadament cap a la esquera. Ara me he de treure el barret davant del company, arriba a la reunió i es pensa que no es la nostra per que la xapes no son tant lluentes....!!!!!! quin Morro !!! ara, es la millor excusa que he sentit des de fa temps, Jo a la
L-3
reunió veient passar els metres de corda i pensant en sortir al ensamble, però no, finalment la corda para i el sento cridar, vaig pujant quasi caminat i arribo a la reunió ara el veig i em diu que esta de una xapa i que em quedi a la reunió i que Ell acabarà.....SI es la millor excusa, des de fa temps, que me encolomen, la veritat es que aquest darrer llarg si que es quasi caminant.
A prop de la R-4



La reunió en un arbre marcat per els ràpels i amb un coordino








Aquí deixem cordes i material i tot xino xano ens arribem al cim, dia clar, sense vent i una vista extraordinària, per això sol val la pena fer aquesta excursió.




Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dissabte, 22 de març del 2014

Llebeig



19-03-2014

Frares / Agulles

El Bisbe

Via  : Esperó  del Llebeig



Avui dia tranquil, toca esca..... be ;  toca caminar i fer una bonica escalada BEB

La aproximació es llarga, però se ens fa curta, tot anant repassant les agulles que trobem per el camí

L-1
Una mica abans de arribar al Bisbe, ja veurem tota l’aresta i el seu itinerari, vist de front sembla mes difícil de lo que es.
El inici esta marcat amb una senyal blava i una xapa uns 5/6 metres amunt.

Comença, com es habitual el Martí, l’Esteve li va donant presa per que anar a tocar el timbal.

L-2 (foto martí)
 Mentre va pujant ve remugant les excel·lències de la seva corda verda, finalment arriba a la R-1 i pugem nosaltres tot poc a poquet, que no es pot corre, que si no ens ofeguem.

No mes arribar veig la cara del company i endevino la seva intenció de sortir corren..... NOOOOR  agafo la corda de l’Esteve i abans no se n’adoni ja estic fora de la R-1 tant es així que tinc que rebobinar i mirar el pas, torno enrere i surto per el vell mig de la R, pedra bona, dificultat assequible i assegurances justes, però correctes.


L-3
Arribo a la R-2 com ant posat un bon parabol,  ant rebentat la vella reunió i ant deixat no mes una xapa vella de les tres que tenia, deu ser coses de les noves cultures.


L’Esteva fa el darrer llarg, curtet, avui li ha tocat a Ell la lletja de la via, per compensar li deixem ser el primer de fer el ràpel, quin munyo de cordes que es troba a mig fer, mentre a dalt el company i Jo,   tot discutint quina corda te la culpa evidentment.... la seva, que per això jo escric aquestes ratlles.



Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dijous, 20 de març del 2014

Canvi ClimBàtic

15-03-2014
La Plantació
La Presidenta
Via  :  Canvi ClimBàtic

Al Club hem quedat un bon grapat de gent per sortir a escalar, bé me han deixat sortir amb La Canalla, volien descobrir una nova zona, per Ells.
Aproximació :
Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . 
Seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament, davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguint aquet camí, arribarem a una mena de Collet al cap de munt del Serrat del Muntaner, uns metres abans hem deixat a la nostre dreta el camí que puja a Sant Joan, passem al altre costat del Collet i baixem una mica, anem per el interior de un frondós bosc, travessarem la llera de un petit riu, tot un pedregam, i uns metres mes endavant una fita ens marca el començament del camí de la Torrent dels Llorers, es el mateix que la torrentera pedregosa que em passat, i aquet torren puja fins el peu del Gorro Frigi, el voreja per l’esquerra i surt al camí de Sant Jeroni, al costat del Gorro.
Remuntem la Torrentera, uns graons de ferro, posats a la roca ens facilitaran la progressió, una vegada superats i desprès de una curta pujada, trobem un lloc una mica pla a la nostre dreta surt la via : Camvi Climbàtic a La Presidenta.
La via :
Primer Llarg : No agrada, vist des de sota, però enganya i no té cap complicació40 metres, 1 Pitó 2 xapes, 1 sabina ;  IVº /  IIIº / IIº
Segon Llarg : Es mol bonic amb uns bons agafadors i una pedra extraordinària… dificultat suficient per mirar-ho amb interès. 45 metres, 9 xapes, 2 pitons ;  IVº / IVº+ / 1 pas de Vº
Tercer llarg :  Extraordinari, roca bona, generosa de preses amb un pas difícil al capdamunt, que es pot superar amb una bona pressa de cita de colors.
En fi val la pena arribar al cap de munt de l’agulla i després caminat a la dreta muntar la reunió al Collet. 25 metres, 6 xapes, 1 pont de R. ; Vº / IVº+ / IVº / Vº+ / (o Ao)
Quart Llarg : És curt intens i amb bons agafadors, un xic escassos... però bons. 20 metres, 1 arbre, 3 xapes, 1 pitó  VI (o Ao)  /  Vº / IIº
Baixada 
Un curt ràpel, des de un arbre, ens deixa al Collet amb La Vicepresidenta, baixar cap a l’Oest fins arribar a la Canal dels Llorers, seguir el camí de pujada, cap a vall
 Per l’aproximació, descens i més informació clickaraquí  :
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 3 de març del 2014

Venus Mars



28-02-2014

Interior

Placa dels Roofs o dels Forats

Via  :  Venus and Mars



Ens a costat poc mes de un hora arribar, això si.... tot xino xano.
Una agradable vauma i ....... Ostres la primera xapa a la quinta forca i balmat, just un metre a la dreta mol mes humà (?), mirem les indicacions i Ressenya que portem .......si es això, encara que no te lògica forçar una entrada difícil, per la graduació que marca el resta de la via... ve beurem si això te sorpresa !!!
El Guillem, 3ª xapa (foto mòbil Martí)
  Per primer cop el Martí em cedeix el honor de fer el primer llarg, això sol ja em tindria que fer arronsar el nas .....
Deixant l'estrep (foto mòbil Martí)


Up, uuuupppp, coi !!!! uuuuuuuupppppp, res no arribo a la xapa, trec la mini antena i plaaas .... ja esta, be li deixo una cinta llarga, la segona uufffff, va 
El Martí al segon llarg
una mica a la dreta a buscar una part menis dreta, però per arribar el cul pesa i els que tenim un excés de pes.. tirem ma de la antena, sense ni pensar-lo, ara si, a la tercera xapa arribo be, de últims però be, giro el cap a veure al company i se esta petant el cul de riure al veurem penjat com un “Xoriço” en la cansaladeria, tornem a menysprear la part dreta de la dreta  (sona be... !!) i seguim per els balmats un pas mes de antena i un altre de estreps i ara si sortim còmodament en lliure .... uffff els bracets fan figa, puja mes o menis recta per  desprès fer un flanqueig a la dreta, am atenció i dues xapes, per desprès recta amunt anar a buscar la còmoda Reunió.
Segon llarg



segon llarg

El segon llarg canvia la pedra i es maco, no abunda en xapes però esta correctament assegurat, ara el company es pren la revenja i per badada ....???? es passa la reunió de llarg i arriba fins la darrera reunió, grgrgrgrgr, al final sempre me la juga..!!


 PD :
El Martí en el seu afan de putejar al personal, se ha deixat la maquina de fotos (?), per lo tant del primer llarg no tinc "afotitos", be ant aparegut unes fetes amb el mòbil.
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :