Translate

Cercar en aquest blog

divendres, 2 de gener del 2015

Hallo Harry



20-12-2014

Agulles

El Pingüí

Via : Hallo  Harry

Avui em quedat una collada, però fa boira i fred, així que no veiem a ningú, desprès sabrem que estaven a La Codolosa.



Remuntem pausadament direcció al Pingüí, al que arribem suant la cansalada.


El Joaquim al L-1

El Joaquim se agencia el Primer llarg, el inici es una pedra que comparteix un xic de espai amb la morsa pròpia dels primers metres, de moltes vies, de aquest massís, la primera xapa esta un xic amunt, i just els darrers passos per arribar-hi son un xic delicats, encara que el company  puja com si estigues de passeig, haaaayy ara be lo fumut.... be per Ell que va de primer no però per el Joan i per Mi que anem de segons ...Siiii.

El Joan al L-2
La segona xapa esta a la dreta i una mica per sota, el primer  se agafa a les 4 cordes i baixa xiulant, nosaltres ho fem dient amb veu aflautada .... no recuperis ..!!  assegura ..!! al tantoooo! vigila....!! etc desprès segueix en flanqueig mol mes fàcil però amb les xapes a la alçada del melic....ufffff      un, dos, tres, salvat arribo a la reunió.... quin mal rotllo lo del flanqueig i aixo que una vagada fet sempre dius .....”pos” no era tan difícil.... quin morro que tenim!!









El Joan comença la segona i puja amb la seva característica facilitat, fa un Ao, nosaltres ja ens les veiem ven feliços, fins que ens arriba la hora de pujar .... jejeje recupera ....  !! tira..... !!vigila....! sort que es pot pujar tot fent un Ao sense problemes, menis un pas que ens obliga a tocar pedra, encara que el miro be i si Jo hagués anat de primer poso un estrep i a últims segur que arribo, la sortida de la darrera xapa un xic fina, però no mes un pas, desprès mol mes còmode fins la reunió.










El Guillem al L-3 (foto Joaquim)










Ara em toca a Mi be apa a munt, aquí la pedra ha canviat i te uns agafadors grans i generosos, aprofito un buril de quan Jo  no tenia barba  i arribo al principi de la panxeta, me agafo a la primera xapa i arribo amb comoditat a la segona.... seguir així deu ser mol cansat ... així que trec l’estrep i amb comoditat amunt, sortida còmoda i segueix per un díedret / Placa mol guapo i ben assegurat fins el cim, la arribada un xic descomposta però assegurada, sense risc.


Foto cim ...!!
A estat be, mol bona pedra i ben assegurada (menis els primers  6/7  metres) companys de conya i el temps a quedat amb els núvols per sota i un Sol espatarrant.


Dades de la via :
L-1  20 metres, 4 xapes i 2 cordins llargs per el pas de flanc, IVº / IVº+ / IVº+/IVº / IIIº+

L-2  20 metres,  8 xapes, IVº+ / Vº /Ae / Vº / IVº

L-3  20 metres,  8 xapes, IV- / Ae / IVº / IIIº+


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

divendres, 19 de desembre del 2014

Any de Traspàs



10-12-2014

La Codolosa Esquerra

Via : Any de Traspàs




El dia es fred i ventós, en aquets casos La Codolosa es refugi perfecte, encara que no toqui el Sol.

Aquesta via queda al extrem esquerra de la paret, en principi i sobre el paper semblava una mica rara ...... però ens a deixat un bon gust.

L'Esteve al  L-1


Avui canvi de parella el Martí no ve i Jo me les feia ben feliç de que començaria el primer llarg........ però Noooor,  a peu de via   L’Esteve  em diu..... mira tu et perds amb facilitat i com no esta gaire clar Jo començo....mmmmm be he de reconeixar que te rao i Ell se orienta força be, be ell se orienta i Jo No, així queda millor



Una placa amb dues xapes marca el inicí.... ja comencem presa rarota i marcant de Vº,  be per nosaltres serà de Ao i Vº,  sortida de la segona xapa per mirar-la  amb deteniment desprès fàcil / quasi caminat fins la R-1.




L - 2







La segona, recte a munt, es veu mes maca i...... si, es preciosa, la pedra a canviat com per art de màgia i te uns agafadors genials, dreta, ben assegurada i bona pedra, llàstima que se acabi tant aviat faria falta 200 metres així (al menis per el meu gust)









 
Inici L -3
Al Tercer llarg segueix el company, vist des de  la reunió no sembla maca, però també enganya, per arribar a la primera xapa ho fem sortint per l’esquerra de la R-2, amb mol bona pedra, desprès se ajup i quasi caminat va a trobar, a la nostre dreta, el peu de un altre mur, també dret, amb bons agafadors i ben assegurat ... fins arribar al darrer pas que sembla quasi impossible, fins que a la nostre dreta trobem una 
mini – rapissa  i a sobre per les mans cigrons mida gran i súper gran i som a la R-3


A estat be.


Final  L - 3  i  R- 3
Dades de la via :
L-1  20 metres, 2 xapes, Vº/Ao – IIº/Iº

L-2  20 metres, 6 xapes, IVº+/Vº

L-3  25 metres, 4 xapes, IVº - IIº/Iº - Vº - Vº+


Baixada  :
Esta preparat per fer en dos ràpels de R-3 a R-2 25 metres i de R-2 al terra 35 metres.

Nosaltres optem per una grimpada fàcil, uns 10 metres a munt i sortim a la drecera de Fra Gari, la seguim  de baixada  fins el poble.



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dimarts, 16 de desembre del 2014

Ag Mare, L'Agla Normal

06-12-2014
Montserrat
Agulles
Agulla Mare i l’Aglà
Vies : Normal  (Estorach)
Aproximació 
La via
Primer llarg : Es comú per les dues agulles, puja per una placa en que la dificultat decreix conforme anem pujant amb una certa tendència a la dreta a anar a trobar un arbrat en la part superior del que trobem un marcat coll entre les dues agulles, reunió de un arbre. 25 metres, tres xapes, IVº-- / IVº / IIIº.
Segon llarg : Pujarem a l'Agulla Mare, un primer pas mes delicat, després la dificultat decreix, uns passos finals per superar la boleta cimera. 30 metres, 4 xapes, IVº+ / IVº / IIº / IIº+.
Baixada 
Un ràpel de 30 metres fins a la primera reunió, la del collet.
Ara des de aquest punt anem a fer els segon llarg de la Aglà, que per nosaltres serà el tercer llarg del dia.
Tercer llarg :  Seguim la rapissa cap a la dreta, al donar la volta a l'agulla, es troba una reunió incomoda que faig servir com assegurança, ara recte amunt, el pas de sortida no es fàcil, es pot posar un friend petit, a continuació agafadors grossos i bons permeten pujar amb certa comoditat ajudats de dos vells pitons, segueix un tram dret i mantingut fins a sota la bola del cap de munt, uns passos de flac a la dreta un xic mes delicats i amunt al cim de l'agulla. 20 metres, 2 pitons 1 xapa, IIº / IVº+ / IVº / IVº+ / IIIº
Baixada : Un ràpel fins a terra.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació i descens 
Més Vies per anar-hi

dilluns, 15 de desembre del 2014

La Codolosa 3

Montserrat
Sud 
Collbató
La Codolosa  Esquerra (Oest)
Aproximació  :
El  camí, que se esta imposant, surt de la part superior de Collbató, Aparquem el cotxe al cap de munt de Collbató, hem pujat per el carrer dels Graus i aparquem a la cruïlla del carrer de la Drecera, seguim aquest carrer a munt i al cap de pocs metres el camí es divideix en dos, el que va a l’esquerra i que va als Graus i el de la dreta que va recte amunt y que ens deixarà al peu de La Codolosa, tot plegat entre 5 i 10 minuts
Un altre camí es la carretera que va de Collbató a Monistrol i  tot seguit el trencall que porta a les Coves de Salnitre, abans de arribar un petit “xiringuito” (La Salut) amb taules permetrà que deixem el cotxe i si ho volem podrem fer un veure al baixar.
Baixada :
Cada via te els seus propis Ràpels o la via del costat, normalment les reunions estan equipades per baixar en ràpel.
Una opció es pujar una mica amunt fins trobar el corriol que rapida i còmodament ens portarà al camí conegut com la drecera de Fra Gari i que ens deixarà, quasi a tocar del cotxe, si em pujat per el interior del poble de Collbató
Les vies  :
Nature
Esperons de Fra Gari

diumenge, 14 de desembre del 2014

Agulla Mare i l’Aglà

Montserrat
Agulles
Agulla Mare i l’Aglà
Aproximació :
Can Maçana, a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles. Agafem el camí que porta al Refugi i el seguim, al principi baixa, fa un gir a l’esquerra per dintre del bosc, mes endavant  un cop passem per sota de la Miranda de les Portelles  seguim uns metres mes, just abans de arribar a una torrentera trobarem  un corriol que remunta per dintre el bosc desprès seguim una marcada i petita canal pedregosa fins quasi el seu cap de munt, aquí el camí es perd una mica i anem direcció a la dreta combinant plaques i bosc (uns 100 metres) fins trobar la canal que puja al coll situat entre aquestes dues agulles i la Miranda de les Boïgues, curta pujada que ens deixa a peu de via.

Baixada  : 
De l’Agulla Mare un ràpel de 30 metres fins el Coll de la R-1 o de 60 fins el peu de via
De L’Aglà un ràpel de uns 40 metres fins el peu de via.
Desprès desfer el camí de pujada
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Les vies :

divendres, 12 de desembre del 2014

Gegant Encantat A.Brucs

03-12-2014
Montserrat
Monestir Interior
El Gegant Encantat
Via : Aresta Brucs

La Via :
Primer llarg :  Es mol llarg i fàcil, això si no te cap assegurança, nosaltres posem un friend petit a sota el llavi i un de mitja al pas de IVº, en un forat que es presta, la roca no es dolenta, per fer la reunió aprofitem les dues primeres asegurances del seguent llarg. 62 metres, Iº / IIº / IIIº / IVº / IIIº / IIº
Segon llarg : Recte amunt un curt tram d'artificial, sense problemes, un pas mes delicat per deixar l'estrep i desprès baixa un xic la dificultat fins a la reunió. 25 metres, 5 xapes de Ae i 1 xapa del Vº, Ae /  Vº / IVº.
Tercer llarg : El primer pas es explosiu, sort que pots agafar la vella xapa, amb suavitat, i superar la sortida, desprès un xic en diagonal a la dreta, bons agafadors, un petit i còmode flanqueig a l’esquerra per veure un filferro, testimonial, que protegeix un passet rarot, que no difícil i ràpidament estem a la reunió un pel per sota del cim. 15 metres, 2 xapes 1 filferro, Vº / IVº / IVº+ / IVº / IIIº.
Baixada : per el costat oposat 10 /12 metres de desgrimpada i ràpel de 52 metres
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 1 de desembre del 2014

Ag Pla Ocells / Guzman-Silva

19-11-2014
Montserrat
Monestir
Agulla del Pla dels Ocells
Via : Guzman – Silva
Davant
Bon dia fred, sense vent i amb Sol que mes podem demanar, a sobre per evitar pujar les Escales dels Pobres,  fem de rics i pugem amb el “Cavall de Ferro” i desprès baixem a trobar el camí de les escales.
Darrera
Aproximació
La Via 
Primer llarg : Una  placa tombada de dificultat molt baixa, si et compliques la vida pots arribar a IIº+, no hi a cap assegurança, pedra mol bona. 12 metres, IIº - IIº+.
Segon llarg :  Un díedre a l’esquerra de la reunió amb un pitó i desprès no es veu res i no es veu gaire maco..., al costat de la reunió un reblo ens convida a posar una plaqueta recuperable per allò del factor 2.
Pedra bona i còmoda pasat el pitó una  xapa a la dreta, bonics passos de flanc, ben assegurat .......
 i a munt !!!!! per la dreta de la xapa dos metres delicats, restes de un bolt alliberat per els Talibans de torn, desprès preciós amb una pedra extraordinària, rampeta que ens porta a superar un mur per l’esquerra, pitó difícil de mosquetonejar, portar un mosquetó petit i desprès un tros dret i bonic amb mol bona pedra fins la R 2  que te unes relíquies de l’antiga reunió que tothom fotografia, però ens assegurem de 2 bolts de primera. 25 metres, 2 pitons 4 xapes, IVº / IVº+ / Vº / IVº+ / Vº / IVº+.
Tercer llarg:  És un flanqueig, es van trobant peces, una que esta una mica alta es de la via de la cara Est, però també la aprofito, un passet de baixada una mica rarot, ben assegurat tant per el primer com per el segon, es dels pocs que no es passa por ni de primer, ni de segon, la arribada la R-3 un xic descomposta i fàcil. 14 metres, 4 xapes, IIIº+ / IVº / IVº+ / IVº / IIIº.
Quart llarg : Se surt per terreny fàcil cap a la dreta a trobar una xapa, sembla impossible !! ´.... no a la dreta una canaleta permet la progressió amb bons agafador i ja estem al cim, . 10 metres, 1 xapa, IIº+ / IVº+ / IVº
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació i descens 

dimecres, 26 de novembre del 2014

L’Últim Futter



12-11-2014

Montserrat

Collbató

La Codolosa

Via : L’Últim Futter


Avui el dia pinta ve.... però fred i ventós...i mandrós, així que enfilem a la clàssica zona de La Codolosa, estem tranquils ningú ens acompanyarà en tot el matí, els companys fa un quants anys van fer aquest itinerari i tot confiant en la seva capacitat de recordar el recorregut enfilem cap el peu de via, com es lògic  “una neurona”  no dona per gaire i ens equivoquem a la entrada, tot i que al final a quedat un recorregut força bonic.


El Martí al L-1

Com no, un altre cop el col·lega engrapa els dos caps de corda i es llança a fer el primer llarg, surt a la caça de una xapa que esta a tocar, però que queda un parell de metres a l’esquerra de la via que teníem intenció de fer, “L’Últim Futter” i ens hi posem a fer el primer llarg de la via “Divuit de Gener” 




El primer llarg es la especialitat del Martí.... també la seva especialitat es anar a buscar lo mes difícil i es que no hi a com ser booooo.



El Guillem i l'Esteve entrant a la R-1 (foto Martí)

Total que puja per la pedra mes llisa i relliscosa, se ha de reconèixer que deu ser mol difícil, l’esteva i Jo anem dos pams mes a l’esquerra i un bon forat per el peu esquerra ens dona accés a un  meravellós agafador per la ma esquerra, en un altre forat de aquells que et pots  gronxar a plaer, que dona accés a la cobejada xapa, desprès sense ser fàcil la dificultat va baixant fins arribar a la còmoda primera reunió de la via “Divuit de Gener” 
Un xic mes ven assegurada que la del costat, també un xic mes difícil.
L - 2  (foto Martí)


Ara fem el canvi i em deixant fer aquesta tot dient que es la mes bonica, si ... si la aviant fet fa 5 anys i redéu com passa el temps i com puja el grau.

Aixo del grau es com el vi quant mes anys tens (Tu) mes puja el mateix grau.




Segon Llarg. Be a lo que anàvem, la via que em començat ara ja no ens interessa, clar es que ara es veu mol difícil per nosaltres, així que segueixo un parell de metres per una lletja ascendent que em porta a la meitat del primer llarg de la via 
L - 3
“L’Últim Futter”  just a on la via es posa picantona, la veritat es que agafadors hi ant de mol bons i segurs... però quins braços ...!!! ja no els tinc així per lo que tiro de un parell de passos de estreps i un de ganxo per assegurar el bonic pas a l’esquerra de la xapa .... amb una pedra excel·lent, desprès tot xino xano cap a munt fins trobar la nostra  R-2 que de fet es la R-1 de l’altra via.... be si tot un poti poti però de allò mes plaent. 




L - 2 (foto Martí)
                                  
 Tercer llarg. Ara 
 l’Esteva es llança a fer 
 el tercer llarg que com
 es un xic menis difícil 
 esta  mes poc assegurat,
 el terreny permet posar
 alguna cosa de reforç
 però ell puja amb 
 seguretat aquest, també,
 es un mol bonic llarg.
Per baixar rapelem la via en un ràpel de 30 metres fins la darrera reunió i un altre de uns 40 metres (aprox.) fins el terra, si es porta no mes una corda de 60 metres o mes, aquest segon es pot fer en dos ràpels

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/la-codolosa-1.html
http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/12/la-codolosa-3.html

dilluns, 17 de novembre del 2014

Portella Sup.Normal



06-11-2014

Montserrat

Agulles

Portella Superior

Via : Normal


A arribat el fred... així que anem a trobar un racó assolellat la Normal, que no te res de normal, a la Portella Gran 

L - 1 (foto Martí)


Quant érem menis grans fèiem a pelo els primers metres, ara ja ens encordem, quasi a peu de camí, tot just acabo de posar-me els estris i trobo davant meu dos caps de corda....mmmm el Martí no fa la primera..?  giro el cap i un esta un xic mes enllà regant les plantes i l’altre se ha tornat ornitòleg i esta mirant els ocells del cel....







Guillem primer pas de L-2 (foto Martí)
Be agafo els dos caps i amunt 10 metres fàcils, encara que suficient per sentir una veu a on vas..? te estàs encigalant...  mes a l’esquerra es caminant (o quasi).... estooo si es veritat.... ja comencem be  !!

Peu de la fissura un rebló sense plaqueta al terra i la primera assegurança a l’alçada del cap un esparrac pelat de parabol ..... començo a entendre lo dels dos caps de corda.





 
L - 2  (foto Esteve)
 Arriben els companys i com que
 es fàcil aquesta no compta així
 que tira amunt que ja et direm lo
 que as de fer.....mmm....    

 “Baguetilla” al esparrac ..... 
 plaqueta recuperable a un cap de 
 rebló ... ep una xapa com deu  
 mana això si amb antena, dos  
 pitons mol juntets, i un altre pitó
 que no deixa posar el  
 mosquetons li penja una llarga
 baguetilla de cordons de sabates
  i no porto bagues per canviar- la....huuuu quina por una mica a sobre poso un friend i arribo a un pont de pedra amb un altre “baguetilla” encara mes miserable que l’anterior, quin mala idea no
L'Esteve a la L - 3 per La Normal  (foto Martí)
porta bagues de veritat per canviar-les ...grñgrñgrñ, adrenalina a tope a sobre poso un tricamp petit, mes amunt un bicoin mig, que queda a caldo i sortida dels estreps, segueixo per la fissura amb diagonal a l’esquerra no es difícil però no trobo res poso un cinta en una sabina be, es fa be arribar a la reunió i  res de res no existeix com a tal, anys enllà les sabines de la reunió eren formoses i et podies assegurar be, ara amb el pas de la gent estan seques i descalçades amb lo que fa mol de yuyu.

L - 3 variant G.E.D.E.

L’Esteve segueix recte amunt per les fissures arriba a una sabina,  no veien res mes amunt i no tenint clar com seguia preferim sortir de la via original i aprofitar una xapa de a la nostre dreta que es de un altre via  (la GEDE)  que ens porta de pet a la sabina de la R-3, aquí també la gran sabina que existia ja no hi es, així i tot es pot aprofitar una mica sense gaires garanties, lo que es segur que no podrem fer es el primer pas de sortida de la reunió que abans es feia posant-se de peu a la sabina i salvant el petit balmat.


L - 4  i  R - 3

Ara el Martí ho mira amb deteniment i finalment demana que li posem la ma al cul ...?? l’Esteve i Jo ens mirem amb cara perplexa mmmmm, el company fa un gest que vol dir, Jo li estic assegurant tu mateix, Jo dubto... i si ha aquestes alçades me agrada això ... finalment procedeixo a subjectar lo mes fort que puc sense fer mal les natges del company per que així el efecte de la gravetat no sigui tant acusat i pugui fer el primer i segon pas amb alguns quilets de menis ... desprès puja rapit i segur cap al cim.



Fem el ràpel per el costat oposat,  esta situat sota uns matolls,  es mes còmode.
 P.D Portar 2 bagues de 5 o 6 mm per canviar les que estant posades al artificial

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


dimecres, 29 d’octubre del 2014

Arbret-A.Brucs



12-10-2014

Montserrat

Agulles

Agulla de l’Arbret

Via : Aresta Brucs



Darrer dia del curset NIVELL 2  de la SAME Sants, avui els cursetistes treuen a passejar als monitors.

El Mario al L-1



La Irene i el Mario seran, avui,  els meus guies, no estarem sols al nostre costat un altra cordada de cursetistes + mono faran la via del costat, tot compartint el dia i l’agulla.





El Mario inicia la escalada, el primer llarg te dos passets un per sortir de la primera xapa i el altre per sortir de un forat, els treballa be i amb classe, presa petita però ferma, un xic relliscós els primers 2 / 3 metres  desprès es una meravella per alguna raó es una gran clàssica, es belluga per un mar de petits i no tant petits còdols



 
R-1

  arriba a la reunió, un bonic forat que invita a seure, però si ho fas estàs de allò mes incòmode, millor quedar dret a la entrada i gaudir de l’entorn que es força bonic.






 
La Irene al L-2


Maniobra de canvi de corda (cordada de 3) que realitzant amb una sincronia perfecte per fer un bon embolic de cordes ..... com ho ant fet...?   be no intentaré esbrinar-lo encara que quan no et passa a tu es de allò mes divertit la quantitat de temps i esforços que els companys realitzant. Mentre arriba la altre cordada i en comptes de fer reunió al costat com els hi pertoca la fan al mateix forat, quatre dintre juajuajua m’entrés el Xavier i Jo tots dos de peus al exterior i passant-lo la mar de be.



 
La Mireia de la  cordada dels companys

Un cop tenim la cordada refeta la Irene es llança cap a fora i es queda  copsada per la vista, un parell de paraules de ànim i es llança a munt com una guineu, puja be i rapit, aquest llarg també te un parell de passets un a la sortida de la R-1 i un altre en una visera a mig recorregut tots dos ben assegurats i seguim amb una pedra de primera, es passa una falsa reunió que trobem, mig penjada al vuit i seguim uns metres mes amunt una còmoda rapissa  acull la R-2.

Nou canvi de cordes i ara una mica menis de embolic, m’entrés els companys ant fet reunió en la falsa R i tenen una foto espectacular.

Surt el Mario per fer el darrer tram, sense quasi dificultat i mol curt.

Final de dia feliç i solucionant els problemes del País, amb una Birra al Bar, escalada BEB



Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


dijous, 16 d’octubre del 2014

Ping-Pong



08-10-2014

Montserrat Sud

Serra dels Tudons

Via : Ping - Pong




El altre dia la seva veïna “  Raó de Ser”  ( http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/09/rao-de-ser.html )ens va deixar un bon record, així que animats per aquest motiu ens dirigim a la seva veïna via “Ping – Pong”.Com be diuen els seus aperturistes variada en plaques un xic finetes i grau ajustat  i trossos trencats que se ant de agafa amb delicadesa, se ha de dir que esta ben assegurada

Aproximació :  tant si la fas directament del Camí Dels Francesos com si la fas per el de la via Raó de Ser ( http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/07/tudons.html )  es per quedar ben esgarrinxat, sort que es curt.



L'Esteve al L-2
Una vegada a peu de via enceto el primer llarg, avui no ve el Martí (no tindre les seves inestimables fotos),  puc gaudir de escollir i es que el company esta entretingut fent la cigarreta i quan es dona compte ja estic emparrat, passet de preses petites, que el personal a anat escurçant, tot fen camí per els esbarzers, unes passes per la canal de l’esquerra et salvant de un petit tros mol dret (IVº+???) tot i així no regala res, desprès entre les dues primeres xapes un pas moooool fi, sor que estan a prop i permet, als poc dotats de fer un Ao, sortida còmode per un tros ajagut en que es pot posar algun tasco, dos petits llavis ben assegurats i amb pedra delicada ens deixant al cap damunt de una petita agulla, faig reunió en un bon arbre.


L - 2



L’Esteve es posa a fer la següent, un flanqueig còmode fins a la primera xapa i un pas de prémer el culet per arribar a la segona desprès se ajup i es torna mes trencadís, fins arribar al cap damunt.




Baixada : optem per remuntar un xic amunt i desprès anar a trobar el camí de la via “Raó de Ser”







Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :



dilluns, 13 d’octubre del 2014

Bego–Miguel-Kush



01-10-2014

Montserrat Sud

Can Jorba  

Miranda de Can Jorba

Via : Bego – Miguel - Kush

 
Sembla que no arriba el bon temps, ahir va plourà de valent

Venim sense pla fixa i decidim anar a fer la Bego – Miguel – Kush, sempre es un recurs còmode i si el temps aguanta arribes fins al final, si el temps empitjora sempre pots baixar per la Escabroni.


El Martí en el L-1


Com sempre comença el Martí, el primer llarg,  el  peu de via en un magnífic arbre, es comuna per la Sol – Solet,  aquesta marxa ràpidament cap a l’esquerra,  i la Escabroni - Escapullini que els primers metres va un parell de metres a la dreta. 




Dret, però amb una presa excel·lent  .... forats ... cantells ... be uns agafadors extres amb una pedra extra !!!! el únic inconvenient son els 5 / 6 primers metres que estan una mica sobats... però esta mol ben assegurada i se et passa la por, es un llarg ...llarg, ja ens falta una mica el costum, encara que al ser una escalada que es gaudeix tant que passa en un sospir i ja estàs a la reunió.





L-2


Segueix el company fent el segon llarg , la Escabroni puja recte, les reunions de les dues comparteixen la mateixa rapissa, la Bego marxa cap a la dreta per terreny mol agraït i ple de forats, te un pas una mica picant, però just a sobre una presa inhumana fa que sigui com gronxar-se el superar-lo desprès segueix fins la reunió del arbre que també comparteix amb la seva veïna Escabroni, aquesta segueix recte i la Bego va en diagonal a la dreta a buscar la canal que es veu per sobre. 












R2 des de el L-3
Aquest llar em toca a Mi i es de mol bon fer, amb una marcada rapissa trobo un reunió però les cordes no tenen fregament i arribo fins la reunió de darrera el arbre situat al cap de munt da la canal, en aquest punt se ha de controlar una mica la pedra ... però res de important i ben protegit.



Segueixo Jo i em toca la lletja .... casualitat ..? en fi sortida fàcil, fàcil encara que un metre a l’esquerra una xapa invita a pujar per una curta placa ...(?) per lo que vaig per lo fàcil i em salto la xapa, se ha de prendre com a referència el llavi que queda mol amunt i a la dreta, en el punt que fa una inflexió, la reunió esta a sota un parell de metres a la dreta. No vaig en diagonal directe. Si no una mica baixà per situar quasi a la vertical i es troba una xapa, desprès es puja mes o menis recte i es troba un altre xapa, les dues son poc visibles, a partir de la segona se ha de anar en diagonal a  3 / 4 metres a la inflexió del llavi i un parell de metres per sota trobarem la reunió i veurem les xapes de la propera




Ara li toca a l’Esteva surt eixerit amunt fins que troba un pas que allunya mes de lo que voldria i remuga una estona, com que nosaltres a la reunió fem l’orni no li queda mes remei que calla i puja, cosa que fa amb la seva natural elegància, es un dels llargs estrella per la qualitat i dificultat, això si, sense passar-se.

La darrera es de tràmit sembla que tingui que se recte a munt... no !!!! marxa a la dreta tot recorren una petita vauma a la punta de la que trobem una xapa i desprès a munt, se ajup passem per darrera de un arbre i pugem per l’aresta de l’esquerre, al cap de munt trobem la darrera reunió.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :