Translate

Cercar en aquest blog

divendres, 28 d’agost del 2015

Serrat de les Onze

Serrat de les Onze
Monestir Interior (Tàbor)
Sant Antoni
Aproximació : 


 Es pot seguir el camí del Pas dels Francesos i la Panxa del Bisbe fins a trobar uns cartells, un xic embolicat, que indiquen el camí per pujar a la Ermita de Sant Antoni uns metres abans de arribar seguir la descripció del següent itinerari.

Aquí explicaré el itinerari mes còmode, curt i car.


Desvio a la dreta, passat el Puntal de la Albarda Castellana
Agafem el cavall de Ferro que ens pujarà al Pla de les Taràntules, sortint del enginy anirem cap a la dreta per el camí que va a Sant Jeroni tot passant per sota dels Gorros, passarem el mirador i seguirem, passem per sota el Cigronet i per sota la baixada del Puntal de L’Albarda Castellana, una mica mes en lla trobem el pal indicador, a la esquerra el cim de Sant Jeroni a la dreta i de baixada el camí al Pla dels Ocells i al Monestir, agafem aquest darrer i fem una mica de baixada, fins a situar-nos a sota i a la vertical de l’Agulla del cap de Mort, pugem seguint una mena de camí que després va cap a la dreta tot flanquejant a la dreta i baixant una mica fins trobar el camí que va a la Ermita de Sant Antoni, just uns metres abans de arribar agafar un corriol que va cap a la esquerra tot resseguint el peu de paret passem varies vies de esportiva i arribem a sota la Normal del cap de Mort a la nostre dreta es troba un magnífic llom que se escala i que porta al cim Occidental del Serrat de les Onze i punt de unió del itinerari “Integral dels Porucs”.


Desvio a la esquerra, sota la Agulla del Cap de Mort

Baixada  :

Des de el cim baixarem caminant, per la part oposada, uns deu metres fins un collet que la separa dels cims principals, recorregut caminant tant de pujada com de baixada fins aquest collet, des de Ell baixarem per uns 2/4 metres terrosos per desprès per pedra uns 5/7 mentre mes a on veurem una bona instal·lació de ràpel al terra, es baixar caminant però amb molta atenció, ràpel de uns 20 metres fins el terra a tocar de La Ermita de Sant Antoni, es pot anar a fer un beure, abans de arribar girem a la dreta i baixem un tram després un corriol amb una senyal de barrat va en horitzontal i desprès una curta pujada cap a la dreta a buscar la pujada directe a peu de paret del Cap de Mort, seguir, es veu el camí cap a baix i sortir al camí de La panxa i les Escales dels Pobres fins el Monestir.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Integral dels Porucs

Cap de Mort




diumenge, 23 d’agost del 2015

Salamandra Normal



19-08-2015

Interior

Ecos

La Salamandra

Via :  Normal




Un agradable record a L’Esteve .....  grgrgrgrgr, avui no pot vindre i el “estimat” ...grgrgrgr, company aprofita la ocasió per entabanar una caminada èpica....

Al Bar amb tota tranquil·litat em diu  .... tinc una via “plaent” a La Salamandra ... mmm mandé !!! Jo que soc un home fàcil dic be ..... anem.

El Martí al  L - 1



Mare de Deu esta a on el Senyor va perdre les espardenyes, això si segons a qui llegeixes tot just no arriba a una hora .......alguns altres un hora i mitja i no dubto que algun “mestre” estarà mitja hora ..... però Jo amb el meu pas cansi,  estic quasi dues hores ...., aixo si mol xino xano santa paciència del company que per compensar mentre jo trec el fetge per la boca Ell va xerrant.....i es que va sobrat el bandarra!!!

Inici del  L - 2  (foto Martí)




Finalment estem a peu de via uffff!!!! a  costat, el lloc es fantàstic i durant tota la ascensió gaudirem de un ventet fresquet i de unes vistes poc habituals i mol maques, en realitat es el principal al·licient de aquesta ascensió. 



Com diuen alguns “mestres” el primer llarg el fem sense desfer la motxilla, arribat a lo que seria la primera reunió ens equipem còmodament i encetem la pujada. 



 
Inici del  L - 3

Com no podia ser de una altre forma el col·lega comença a navegar per terreny poc difícil, el tros mes compromès ho farà Ell al tercer llarg, com se ho deu veure que posa una cinta a un arbre i una mica mes amunt un friend, tot el llarg gaudeix de una franca pedra en descomposició que es la part mes aventurera de aquest itinerari, com tenim un cert piqué amb això que sempre fa els llargs mes macos el Nen es passa la reunió de llarg, tot dient que un parabol i un bon reblo, se ha de posar una plaqueta recuperable, no li inspira confiança i així fa el muret de sortida ... quant es dona compte que quasi esta a dalt, fa reunió de un bolt i un friend, tot per deixar que faci el darrer llarg, 5 metres !!!!! grgrgrgrgr.

 L - 4  (foto Martí)



Baixada per la via amb tres ràpels.
 
Descripció de la via :
 
Llarg 0   : Situats al peu de l’Aresta es puja quasi caminat fis uns arbres

Primer  llarg  :  Se surt recte amunt, a uns 9/10 metres una xapa desprès en diagonal a la dreta una segona xapa i desprès recte a munt fins la reunió.

Segon  llarg  :  Una xapa es veu a uns 7/8 metres a munt a l’esquerra, però es veu mes còmode sortir per la dreta per desprès, tot fent una còmoda diagonal, anar a trobar la xapa, mes o menys recte a munt anant a buscar el sostret que es veu, trobarem un altre xapa Jo me esforço en buscar una tercera xapa que no trobo, arribo a la reunió, sota el sostret, que no es veu, ja que esta posada al terra. El company puja recte a la corda per la esquerra de la reunió i no mes sortir troba la xapa que Jo me he saltat.

Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra els 4 primers metres la pedra es bona, una cinta en una bona sabina i ....  amb recança per lo que fa a la solides de la pedra, una fissura horitzontal permet un bon friend, mitja/petit i  a  munt hay...huy, fins que esposa mes dret una xapa assegura el inici els agafadors seleccionats son ferms però dona molta desconfiança tot el entorn, finalment un ampli i còmode replà a on fer la tercera reunió, una xapa i un reblo, portar plaqueta recuperable. 

Quart llarg :  Se surt per la esquerra, un petit muret per donar un xic de emoció, desprès fàcil fins el darrer ressalt que porta al cim.

Descens : Ràpel de Cim a R-2,  de R-2 a R-0 i de Ro a terra.
 
Dades de la via :

      
L-0  50 metres,   Iº / IIº

L-1  35 metres,  3 xapes,  IIIº  /  IIIº+                                 

L-2  30 metres,  3 xapes,    IVº /  IIIº+  /  IIIº     

L-3  30 metres,  1 xapa, 1 arbra, 1 friend ,  IVº -  /  IIIº  /  IVº (amb rebava) /  IIIº

L-4  20 metres,  3 xapes, IIIº+ / IIº / IIIº+ / IIº
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :



divendres, 21 d’agost del 2015

Salamandra

La Salamandra 
Ecos                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

A peu de carretera
                                                                                      
Des de el camí  GR 172 (vessant Nord)
                                                                 

Aproximació :


Deixem el cotxe  al aparcament de Santa Cecília, seguim a peu per la carretera en direcció a Can Maçana uns 2 o 300 metres, lloc per aparcar a mig camí,  a la nostre esquerra uns esglaons amb barana, van cap a munt seguir-lo a un 20 metres arribem al marcat camí del GR 172, anem cap a la nostre dreta direcció a Can Massana i Ecos, anem  entre els arbres, bastant mes endavant  veurem el perfil de les Talaies i a la seva dreta la Canal per la que haurem de pujar, mes endavant trobarem un desvio a la nostre esquerra senyalitzat com “Portell del Migdia” l’agafem i comencem la forta i directe pujada al Coll, un xic abans de arribar trobarem, a la nostre dreta,  una indicació i corriol que va a la Font de La Llum, la ignorem i seguim a munt fins arribar al Portell del Migdia.

Des de el cotxe entre 0,30 h a 1,15 h segons forma física.



Es baixa per el vessant oposat, al poc tros trobem una fita i un matusser escrit en la branca de un arbre, que ens indica un corriol que va a la Canal dels Micos, Seguim baixant fins trobar el camí transversal PR C-78, a la dreta cap a el  Montgròs i cap a l’esquerra a Sant Jeroni i Camí dels Francesos.

Vessant Sud




 Agafem el camí cap a la dreta, segueix baixant i desprès va cap a la dreta tot remuntant unes curioses canals a tocar de les parets, fins que al cap de munt de la darrera, el camí se aclareix i a uns 20 metres a la nostre dreta el inici de la Aresta Brucs de La Salamandra.
Contar-hi de 15n a 45 minuts mes, segons forma física




                                                                                                                                                    
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             
Baixada :

Des de  el cim es poden fer 2 o 3 ràpels, seguin la aresta, fins el camí de vinguda, seguir aquest en sentit contrari, primer baixant i desprès pujant fins al Portell de Migdia i des de aquí per la vessant oposada tot baixada fins el cotxe.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

 Via :  Normal



dilluns, 17 d’agost del 2015

Inclinada A. Brucs



14-08-2015

Monestir Interior

Puntal de L’Albarda

La Inclinada

Via :  Aresta Brucs





Avui ens acompanya el Joan que esta de vacances i la setmana que ve ja anirà a contribuir a les nostres pensions,  gracies Joan !!!

Així que ens fa una sacsejada i ens obliga a caminar, una mica enganyats, anirem a La Inclinada, una característica agulla al extrem Sud del puntal de L’albarda Castellana.


 
L'Esteve i el Joan en la R - 0


Sort que esta núvol i fa un ventet que apaigava els renecs que anem proferint conforme pugem, renecs que se accentuen al començar a baixar i assabentar-nos que la tornada es te que remuntar lo que baixem, el pobre Joan ens suporta amb aire de .... ¡¡¡ no se de que remuguen..!!!

El Martí al L - 1

Arribats a peu de via i un cop recuperat el alè tots coincidim en que tampoc no es tant i que es prou còmode.... mira que arribem a ser llenguts !!!.

Be avui com que anem quatre, estic content el Joan em deixa fer el primer llarg i ja li estic fent un “pa i pipa” al Martí quant el veig començant a escalar i jo encara amb les calces al terra...!! serà......!!.

 
L'Esteve al L - 2

Com que el temps esta una mica si plou o no plou quant el primer arriba a la reunió surt el primer de la altre cordada, es que som una mica lents amb les maniobres de corda, encara estem en la fase de aprenentatge.

El Joan al L - 2,  L'Esteve  a la R - 2


La via es agradable, un primer llarg mol ben assegurat, un segon amb una petita corrent de aire, aixo si amb un grau amable i un tercer llarg amb una mica de aventureta, que espot assegura força be amb sabines prou gruixudes, també les farem servir àmpliament en el tros mes dret.

El Guillem al  L - 3  (foto Joan )


La darrera reunió queda uns 3 o 4 metres per sota del cim, una corda fixa ens facilita la arribada al cim de una autentica agulla, davant nostre la mítica “Aresta Ribàs” ens fa rememorar temps que ja no tornaran i ens surt la llagrimeta.

 
El Cim !!

Baixem a la darrera reunió, tot seguint la corda fixa i rapelem la via.



Descripció de la via :
 
Primer llarg  : Situats al peu de l’Aresta es veu alguna xapa, anar pujant tot dret, com sempre els primer dos metres rarets, desprès perfecte, bona pedra, suficient i cantelluda, a la meitat (mes o menys) uns metres mes drets posant una mica mes de al·licient, ben assegurats, reunió en una còmoda rapissà.

Segon llarg  :  Sortim de la còmoda reunió per la esquerra,i recte amunt desprès de la segona xapa no es veu la següent que esta minimitzada amb la pedra, anar pujant tot seguint els millors agafadors i la trobarem uns 4 / 5 metres mes amunt a la nostre dreta, seguir pujant direcció al extrem dret de una llastra / sostre i uns quants metres abans de arribar-hi a la nostre dreta un forat terròs, aquí esta instal·lada la segona reunió.
 
Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra en direcció a la llastra / sostre per terreny còmode, a on es pot posar un friend mitja / petit i seguim en diagonal esquerra a trobar una canal, al seu inici un arbre horitzontal ens permet posar una cinta que assegura el pas de entrada, fet aquest pas es menys difícil fins un tram mes vertical, al seu peu un altre cinta i per fer aquests passos mes drets i amb pedra no gaire bona, aprofitem un reguitzell de sabines de gros tronc en que la ma dreta se aferra com si portes “loctite”, així amb aquests magnífics agafadors, naturals 100x100, superem la part mes delicada, desprès una curta grimpada fins la reunió de un sol bol amb anella, però que per mitja de una corda esta unit al ràpel del cim i desprès torna a baixar a trobar un arbre a la dreta de la reunió.


El ràpel del cim de la agulla ens a retornar a vells temps, una munió de cintes que es perden... no se sap a on,  que es millor no resseguir-les, no el farem servir però es mereixen una foto, rapelem per la via que em fet, "Aresta Brucs", en dos ràpels.

 Dades de la via :

L-1  32 metres, 5 xapes,  IVº  /  IVº +   /  Vº- /  IVº  /  IIIº+                 
L-2  25 metres, 3 xapes,    IVº / IIIº+  / IVº              
L-3  30 metres,  1 friend i 2 arbres,  IIIº /  IVº  /  IIIº / IVº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :


divendres, 14 d’agost del 2015

Serrat Puntal Albarda

Serrat de el Puntal de L'Albarda Castellana
Aproximació: 
Situats en la estació superior del Funicular de Sant Joan, en lo que se anomena “El Pla de les Taràntules”, com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, es el camí que porta a San Jeroni, es un camí ample i còmode amb petits trams de esglaons, que faciliten el transit per ell, no mes sortir un pronunciat gir a l’esquerra ens  presenta  a la “Gorra Marinera”,  el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant per el desvio, a la nostre esquerra, del Sentinella, mes endavant i també a la nostre esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per el ample camí fins passar una característica agulla anomenada “El Cigronet”, una vegada passat aquest, a la nostre esquerra,  Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", senyala un corriol  ( Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L’Albarda Castellana.

Descens :  
Des del cim de totes les puntes del Serrat de l’Albarda Castellana, el descens es el mateix, anar a la dreta per la carena, direcció Nord, prop del final trobarem una baixada delicada, en la que agraírem els arbres situats a la nostre esquerra i desprès baixarem per una curta torrentera, empipadora, que ens deixa al camí del Gorros, just en un petit pont.
En aquest punt seguir el  itinerari de pujada, però en sentit invers. 
   Excepció de "La Inclinada" que es ràpela per la Aresta Brucs en 2 ràpels seguint la via, per desprès seguir el itinerari de baixada. 
 Per Informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


Per informació de les vies d'escalada clicar aquí  :
Contrapuntal, via : Encantations




diumenge, 9 d’agost del 2015

Benson

06-08-2015
Montserrat 
Monestir
Magdalena Inferior
Via : Benson
Alguns fan matinals, altres tardes i nosaltres ni lo un, ni lo altre, comencem al mig de la matinal i terminem al mig de la tarda...!!!!!  coses d'alguns prejubilats !!!
Al que anàvem, avui seguim amb la calor com a bona excusa i ens n'anem a La Magdalena Inferior, sembla que el Martí la té bastant desconeguda, o li sembla ? i és que la memòria comença a fer plafffff  !!!!
Tot xino-xano remuntem les escales de Jacob i mentre ho fem anem assenyalant les vies, tot seguin la nova guia de l'estimat Luchy, com diu el Jefe tenim per uns quants dies…
Peu de via a la nostra esquerra una intrèpida cordada està pujant per la paret (jejejeje) Ells seran testimonis de com en tracten els companys, per començar qui farà el primer llarg, no coment, siiii ..lo heu endevinat … Ell !! com soc el més gran no em deixen bada boca... en fi tot arribant a la reunió trobo que em diuen que la segona la puc fer Jo …, de primer m'il·lusiono, sembla maca i penso que potser els he jutjat malament … i un rave.!! Són 15 metres amb una sortida de la reunió guapa i després es desinfla i la tercera la farà l’Esteve 30 metres ...!!
La via te uns 3 / 4 metres finets en començar i després pedra cantelluda, agafadors de “pinicula” i dificultat còmoda, amb un parell de passos un xic més picantons al primer llarg, ben assegurada i a gaudir del dia, de la via i dels companys que tenen molta paciència amb Mi tant quan escalem com quan escric aquestes cròniques.
Descripció de la via :

Primer llarg : Comença al cap de munt de l'Escala de Jacob, just al darrer esglaó, un químic serveix per ancorar i no fer malbé la vegetació, xapes amb restes de pintura blava.
Els primers passos són més fins, fins passada la segona xapa que la pedra es fa més cantelluda, segueix recte amunt a trobar la punta de la vauma que passarem per la part més estreta, 2 o 3 passos atlètics amb bons agafadors faran que gaudim com vailets, després anar pujant amunt fins a trobar la reunió. 30 metres, 7 xapes,  IVº+ /  Vº /  IVº+ /   IVº  /  Vº /  IVº+ / IVº 
Segon Llarg : Se surt per l'esquerra un pas una mica més dret dona pas a un tram més fàcil i abans de donar-nos compte ja estem a la reunió. 17 metres, 2 xapes,  IVº  /  IIIº+  /  IIIº  /  IIº
Tercer llarg :   Se surt per l'esquerra, aquí es creua amb la via de xapes verdes, nosaltres amunt, passem per la dreta d'una reunió i seguim amunt amb lleugera tendència a la dreta, presses a dojo i fermes per gaudir d'allò més i no gaire difícil. 30 metres, 5 xapes,  IVº / IIIº  /  IIIº+  /   IIIº  /  IIº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Aproximació i Baixada

dijous, 25 de juny del 2015

Rataplan

10-06-2015
Montserrat 
Monestir
Gorros
Magdalena Inferior
Via : Rataplan
Com passa el temps ....... aquest any fa 30 anys que el Gaston, L’Esteve i Jo vam obrir aquesta via ........ vam trencar motlles … fins aleshores totes les vies difícils eren de Vº i pocs gosaven posar VIº , a les difícils se les posava alguna assegurança de tant en tant, tal és així que els vendavals passaven entre les xapes. A les fàcils (IVº) … Res a pelo !!
Fa 30 anys ens vam atrevir a fer unes vies fàcils (?) i amb moltes xapes, aleshores es posaven picant la pedra amb burilador i martell … i paciència.
Ha passat el temps i ara aquest sector de públic va en augment li diuen “Escalada Plasir” o “escalada Plaent”, alguns no estant d'acord i uns altres si … Com sempre i per sort múltiples opinions que comparteixen un mateix terreny
 Peu de via i ostres és com un mirall, inclús et pots pentinar i fer la clenxa. 
Si el primer tram del primer llarg, ja de per si un xic relliscós, ara, amb elm pas dels molts escaladors (en genèric) s'ha tornat un marbre polit. L’Esteve que avui té l'Ego pujat, per això del 30 aniversari d'aquesta filla seva, es posa les dues cordes i tira amunt, deixant al Martí bocabadat, aviat el sentim remugar, però a poc a poc va pujant i a la segona part els agafadors ja recuperant el seu estat normal i ja no remuga, ostres no recordaven que les reunions fossin tan incòmodes, el resta de la via el problema està a escollir quin agafador agafar… aquest … No, és massa gran, a veure un de més coqueto… si aquest m'està be… però aquell…!! ull quin agafador més bufo… així la resta de via, eppp no es passió de Pare !!!
Primer Llarg : Actualment és millor sortir des del camí uns 4/5 metres fins a la doble xapa que marca l'anterior inici de la via, després un tram recte amunt per terreny llefiscós, mol ben assegurat, a mitja alçada la cosa millora, s'ha d'anar pujant ara una mica a la dreta de la xapa, ara una mica a l'esquerra, l'arribada a la reunió la pedra és bona i un xic més dreta, amb bons agafadors.  40 metres, 17 xapes,   IIº  /  IVº  /  Vº - Ao  /   Vº         
Segon Llarg :   Recta amunt / un xic a l'esquerra amb una certa tendència a la dreta, els còdols són generosos i magnífics, l'entrada a la reunió magnifica, la pedra immillorable per gaudir d'allò més.  25 metres, 7 xapes,    IVº / IVº+ / Vº 
Tercer llarg : Sembla un sembrat de patates a quina més magnifica i quan té agafes supera la visió. Té una certa tendència a l'esquerra i després a la dreta, dificultat agradable, pedra immillorable i amb assegurances ........ “Escalada Plaent”  100 x 100. 30 metres, 9 xapes,  IVº / IVº+ / IVº
Quart llarg : Un curt tràmit per arribar al cim. 10 metres,  1 xapa,    IIº  - Iº
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Aproximació i Baixada

dijous, 11 de juny del 2015

Francesc Sardans

04-06-2015
Montserrat
Sud
El Bruc
El Timbaler del Bruc
Via : Francesc Sardans
Es una bonica via i tots teníem un bon record.
Al inic de la via esta gravat a la pedra “Q 6”  
Primer Llarg :  Restes de uns antics matolls ens porten al inici de un díedre que remuntem, primera sorpresa, entres com si fos fàcil i.... no ho es, arribats a la primera xapa, venen uns passos fins i drets, mol ben assegurats, que mes o menys, ens permet anar fent algun Ao, si ho considerem necessari,  llom agraït fins a la còmoda reunió. 25 metres, 5 xapes i 1 pitó,  IVº+ / Vº - Ao / IVº+ / IIIº / IIº    
Segon Llarg : Cap a la dreta, no mes sortir de la reunió una xapa amagada ens alegra els ànims, una vegada al altre costat es veu mol dret, però ben assegurat i els agafadors son ferms i grossos tal que ens permet pujar amb seguretat fins la reunió. 15 metres, 4 xapes,  IVº / Vº  - Ao /  IVº+ / IIº
Tercer llarg : Comença be just davant de la reunió, si es necessari es pot fer algun Ao, en aquest tram trobarem un pitó un xic sortit, es convenient portar un coordino per la ocasió, sortim un xic a la dreta de la darrera assegurança amb un primer pas un xic explosiu, però amb bons agafadors cap a la dreta, ara benen uns pocs passos amb Ae, sense gaire complicació si controles el darrer esglaó, un últim muret protegit per un pont de pedra i un coordino ens assegura un parell de metres drets i amb bons agafadors per arribar a la reunió. 35 metres, 6 xapes 2 pitons 1 pont, IVº / Vº - Ao / Vº / IVº+ / Ae /  IVº+ / IIIº  / IVº / IIIº
Quart llarg : A sobre de la reunió un pas explosiu tot i que amb una pedra extraordinària, totalment evitable per la esquerra, una vegada a sobre la reunió la dificultat se humanitza i xino xano se arriba al cim. 15 metres, 1marlet,   Vº  /  IVº / IIIº  / Iº

dimarts, 19 de maig del 2015

Veïna del Gerro



16-05-2015

Timbaler

Veïna del Gerro

Via : Dels Nets



Bernat (El Catxes) al L-1
















Bona matinal a la ombra avui el Joan Marc i Jo portem un “Catxes” es a dir un “Armari” tot muscle..... no se que fa amb nosaltres..??? però es mol agradable i de pas compleix amb les seves devocions familiars...... que son mol agraïdes.










El Joan Marc entrant a la R-1

Així que per diverses circumstancies canvi de plans a darrera hora i cap a la “Veïna del Gerro”, es un ascensió que es pot complementar perfectament amb la del “Gerro”




Inici del L-2, la canalla em treu de passeig (foto Bernat)








Fa temps que no coincidim i durant tota la aproximació els dos col·legues no paren de xerrar, al final del dia tindre que prendre una aspirina per el mal de cap.... ufff no es pot sortir amb la canalla..!!!








Primer llarg : Comencem un xic a la dreta dos primeres xapes per una placa mol bonica i amb bona presa, sense patir gaire, lo justet per gaudir-la, ben assegurada, desprès una petita diagonal menis difícil per anar a trobar una xapa a l’esquerra a sota de un arbre i un altre bonica placa amb agafadors mes grans i mol bonica, arribada a la reunió, un xic incomoda però amb un lloc tranquil i solitari.

Segon llarg :  es podria fer seguit, però perd ambient i probablement tindria bastant fregament, sortim per la esquerra del arbre, la pedra te un parell de metres no gaire bona, però ben assegurada un pas un xic forçat per arribar a la tercera xapa i jodeeeeer, això es mol dret i difícil, així que no ho dubto poso el estrep i amunt en un plis plas arribada a la reunió–ràpel.
El “Catxes” ho fa en lliure i bufa un xic.

Dades de la via :

L-1  25 metres, 4 xapes, IVº+ / IVº / IVº- / IVº / IVº+                               

L-2  15 metres, 4 xapes, IVº / IVº+ / Ae / IVº+ IVº /IIIº


Per el Gerro :

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :



dijous, 14 de maig del 2015

Carnavalada (Aresta Brucs)

02-05-2015
Agulles
La Carnavalada
Via : Aresta Brucs
 Tot esmorzant surt la opció de anar a Agulles, fantàstic son uns racons mol macos i a mes el dia del mig de un pont .... ni un anima, o poquetes.

  Una passejada que es presenta agradable, es que el Joan Marc no surt gaire i penso que bufarà de valent ...... jejejeje
 si...si el porto enganxat al clatell i no para de xerrar, be a la portella pararem.... sisisisi empenyen i capa el refu, si aquí si que pararem...... "poss norr" ell  enganxat com una paparra, total que no parem fins arribar a peu de via, Jo arribo bufant i Ell xerrant .... renoi sort que esta en baixa forma.
El Joan Marc al L-1
La via es maca de pedra bona i presa fina, dificultat moderada i xapes a Can Pistraus, recorregut elegant, dia amb bona temperatura i col·lega agradable.... que mes es pot demanar..? 
El peu de via comença pujant uns 10/15 metres per una canal situada davant de la paret Est de La Bessona, a la vertical de una xapa visible.
   Si seguim pujant per el camí principal trobarem el nom de la via Zen escrit a peu de via, això ens indicarà que ens em passat de llarg la canal de la dreta per a on comença l’Aresta Brucs.
L - 2
   Primer llarg : Un parell de metres humits per desprès anar pujant a trobar la xapa, no val la pena esforçar-se per veure l’altre, no esta visible, així que poquet a poquet anar pujant la pedra mol bona, presa petita i anant sumant metres, un passet mes fi per xapar i per sortir, desprès torna la comoditat, recte amunt fins la reunió. 30 metres, 3 xapes, IIIº+ / IVº  / IIIº
    Segon llarg : Pas finet de sortida, aquí si que es veu la primera xapa, per terreny còmode, el següent queda un xic amagat,però no mes que pugem uns pocs metres ja el veurem, passet  en la segona xapa i la tercera un xic a la dreta per anar a trobar la reunió.  30 metres, 3 xapes,  IVº / IIIº / IVº / IIIº

L - 3 (foto Joan Marc)























  Tercer llarg : una xapa per el factor dos i desprès un vell pitó, un agradable flanqueig per trobar el segon vell pitó, ara seguim el flanqueig fins a situar a la dreta de una vella xapa pas franc de superació i xapem, com que portem femelles aprofitem un esparrac situat un pam mes amunt, dona mes confiança que la xapa, Jo he fet una tracció amb la presa de colors que me ha facilitat el pas i desprès, amb bon canto, cap a la esquerra a trobar el cim.  15 metres, 2 xapes i 2 vells pitons, IVº / IVº+ / Ao / Vº / IVº IIº

Ràpel de una savina, uns 20/25 metres, per el costat oposat a un metre o dos del cim.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :
 Suggeriments de vies per anar-hi a la resta. Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat.