29-02-2012
Roca de San Martí
Via : Magical Mystery Tour
|
2ª Part |
|
1ª Part |
Un altre vegada al Bar del Bruc, amb cervesa i cigaló,
parlant de a on anar, trec unes propostes de fàcil accés, fàcil baixada i fàcil
escalada...... Però No, va a ser que no, un altre vegada me ensarronen amb una
via de la confraria Masó, que el cel els hi recompensi amb l’entrada al Paradís.
|
El Primer llarg |
Es a dir allà a on es va perdre La Creu, de anada i de tornada,
encara que la tornada mol pitjor i es que la meva Artrosis ja no dona per a
gaire.
En fi novament Clot de La Mònica amunt, un dia voldria conèixer aquesta Mònica, per agrair-li
el caminet, Coll del
Serrat d’en Muntaner Superior, baixadeta còmode per el bosquet i remuntada per
el Torrent dels Llorers..... els esglaons, com es que cada vagada estan mes
separats ....? la cama ja no em dona, vaja començo be, finalment
arribem a peu de via te gravat a la pedra les lletres “MMT” i al seu davant te la sortida de la via “Canvi
Climbatic”
|
Ela Martí i l'Esteva en ... la R-1 !! |
El
Martí com es un gana, comença el primer llarg, el primer tram la pedra esta be i
la dificultat, relativament, baixa i correctament assegurada, la segona part
esta “Podrida” tot i els esforços per netejar-la, però mol fàcil i sense
problemes, còmode R-1, amb arbre per escollir.
|
Inici 2on llarg |
L’Esteva
enfila el segon llarg, amb un primer pas de arbre i pedra fins la xapa, desprès
estreps i amunt, mentre vaig mirant per l’esquerra i potser..... seria
|
L'Esteva al 2on llarg |
mol mes fàcil.....
però això son coses del home blanc ....., desprès de aquets tres passos .... ,
a caminar amb un petit ressalt al mig,
arribada còmode a la R-2
amb arbre per escollir.
Ara
em toca a mi, avui, per primera vegada, no es veu un “Puto” segur.... que es
per aquí pregunto...., posssss, siii ... es que la ressenya diu que esta
desequipat....mmmmm, un altre cop he pringat...... be passeu tota l’artilleria
a veure que puc posar..? mes somriures . . . i surto carregat com
el “Ruc Català”, metres i metres i mes metres, res al final poso un merlet
|
El Guillem al inici del 3 er llarg (foto del Martí) |
bastant bo i començo a el flanqueig cap a la dreta, sense veure res, tinc una
sabina a sota i.... a les hores veig una xapa .... a la quinta forca, ufffff,
començo a mirar a dreta i esquerra .... “joder” a sobre estic cegat, tindre que
anar al otorrino, que en miri la vista.... a la meva esquerra me he passat de
llarg un meravellós pitó de la ramaderia dels Masó, torno una mica enrere i
passo cinta i sense agafar-me.... mes confiat, que no mes fàcil segueixo fins la Xapa, desprès un altre i a
sobre es te que escalar... que coi, per fi arribo al 6a, ja no tinc excusa..
trec el estrep amb satisfacció i vaig pujant, ara torna, tocar escalar.....ja
veig el pas, un forat per el peu
|
Això es dret ..!! (foto del Martí) |
esquerra i amunt..... jejeje el genoll
esquerra ja no es doblega....... esta farcit com una botifarra.... la mara que
el va p...., el clàssic avís als de baix....., vigileu que
estic “pillao”, de fet es mes per tranquil·litat meva per que els companys a
sota no poden fer res .... a part de fer fotos i fer el cigarret tot comentant
.... no serà tant, això darrer en veu baixa. Amb passets curts vaig pujant...
apurat, apurat i quan em sembla que estic a punt de lo pitjor . . . . . un tasco se enganxa amb un mini- merlet . . .
. la “mara del tano”, baixa, puja etc al
final surt el tasco i jo amunt. “Moraleja” : Quant et sembla que estàs fotut,
encara pot ser pitjor. Sort que la pedra es bona i permet gaudir de l’escalada, R-3
còmode, tant com per muntar un piset i arbra a escollir.
|
El Martí al 4at llarg |
Un reguitzell
de xapes, una pedra que se intueix de primera inciten de forma supina al Martí
que quasi es baralla per fer el 4 at llarg, si, es confirma una pedra extraordinària
amb bones assegurances
|
El passet tonto del L-4 |
que en un llarg, de flanqueig, s’agraeixen, quasi mes per els segons
que per el primer, això si, els de la confraria no podien deixar el llarg així i
al final posant la guinda apurant un pas just dues xapes abans de la reunió . .
. . be per que no sigui dit que tot son facilitats, que els hagués costat posar
la xapa dos pams a sota....?
|
R-4 |
R4 una mica incomoda, tenint en compte les
anteriors.
|
El Guillem fent el 5e llarg |
|
R-4 vista desde el L-5 |
La veritat es que no em fixo gaire, agafo un cap de corda i abans no
mel requisin, tiró amunt, mira que barallar-se per fer de cap de corda??, es
puja ve, un grau còmode per mi, correctament assegurat..... be el final queda
una excursió considerable i no vaig sabé col·locar
|
L'Esteva arribant a la R-5 |
cap tasco a la fissura...
cap a dal a buscar una sabina seca i podrida.... be realment tinc la vista i/o La Neurona espatllada, a
l’esquerra de la sabina una xapa...uffff mes tranqui, gaudeixo del ambient
i....recoiiiii... a sota i a la dreta la
R-5, no es gaire còmode de peus a sobre una pedra blanca.
|
L'Esteva fent el L-6 |
|
El Martí fent el L-6 |
Com els dos col·legues venen espitosos, no
volant canviar de corda i tirant els dos amunt, a l’hora i amb una corda cada un..... ja
aguantaran dos espits la caiguda de aquet “melage a trois”?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada