Molí

Desembre 2013

 

Com passa el temps, sembla mentirà però  ha passat tot un any i per sort el meu Cunyat, encara,  em deixa pujar de tant en tant al Moli, la veritat es que me agrada un munt, però no li puc dir per que se aprofitarà.

Es un goig veure passar les olives, pensar que tot just fa unes hores penjaven del arbre i ara estan aquí per que li traiem el suc....

                                                           

El  Llamp

El  Carreu

Aquest any tenim un vigilant que controla que ho fem Be, os presento al “Llamp” tot just encara no te un any i ja ens fa caure al terra quant ens vol llepar la calba del cap.

Això si Ell esta controlat ..... a distancia per el nostre vell Carreu, en fi estem ben distrets tots plegats.

A lo que anàvem les olives ja ant estat trepitjades i esquinçades per aquestes dues pedres de 2500 quilos cadascuna  i ara volten i volten  per ajuntar aquestes microgotes d’oli que emmagatzemant en el seu interior.

Ja crescudes i amb un tamany mes reeixit passant per el procés de separació de la pinyola que li ha donat la vida i de la part aquosa que la a acollit ......

 i ... Vet Aquí  ....  L’OLI nou ...!!!!

Un altre any el miracle de la transformació, que ens ofereix la Natura

Novembre 2012

Es Fantàstic.........

 ha passat un any i les Olives tornant a caure, lliscant per l'aigua purificadora,  cauen dolçament en les

 

  majestuoses, pedres que amb delicadesa però amb força i fermesa les xafant, no....no es un xafar qualsevol, es una mica caragolat amb lo que arriba a la seva anima, 

per tal que la Polpa Mare, quedi al descobert i ens deixi albirar el ferum propi de la Massa, m'entres lentament i en fred les petites gotes d'Oli, trencant el seu embolcall protector, per anar agafant volum.

 

Ara, ....Ara ja la tenim a punt i amb docilitat, passa al gros Decanter que destria amb delicadesa el Oli dels Rullols i amb delicadesa infinita surt el primer oli del any, primer amb timidesa i després amb força, per fer-se nota i dir-nos 

"Ja Soc Aquí"

 

Soc el Oli del 2012 / 13

Novembre 2011

Companys a arribat la tardor i la meva activitat d’escalada decau, com a mol un dia a la setmana i curtet que estic fet pols de la resta de setmana.

A arribat el temps de les Olives i el meu cunyat em demana un cop de mà per ajudar-lo, en moments puntuals.

Així que ara em transformo en expert Moliner, te el seu encant, os passo unes fotos i aniré explicant algunes de les coses que he après.

Sabeu que es te constància del conreu de l’Olivar des de fa uns  3.000 a 4.000 anys adC, en un lloc del Llevant Mediterrani, es a dir que te mes anys que Matusalen. Així i tot es te constància que la Olivera Silvestre  va fer la seva aparició a l’Oest de Africà farà uns 500.000 anys.

Quina historia....

La veritat es que es mol bonic quant arriben els Pagesos i aboquen les seves Olives, cauen fent un ventall “Tuti colore” 

L'oli d'oliva entra en l'etapa de la producció a escala al segle XXVII i es en segle 

Se li treu la fulla, com si de una depilació es tractes, se les neteja, preparant-les com virginals Donzelles per la culminació de la seva vida al arbre i de la seva maduració, es el punt òptim i son al lloc adequat qui les cuidarà millor que aquet humil escalador ?

L'oli d'oliva entra en l'etapa de la producció a escala al segle XXVII i segueix sent un producte mol apreciat.

Encara que el gat es mes antic i com Jerarca que es, aquet es el nostre gat Guardant de les Olives

Os presento al “Gat Carreu”

21-11-2011

Seguirà..............

Ara ve la segona entrega 09-12-2011

 

Desprès de netes i polides les Donzelles,  cauen a les garres de les impúdiques i potents Pedres.  

Passada rere passada, 3.500 quilos per cada pedra, les deixen toves i xafades.

 

Descansen una bona estona, la suficient, massa poc no se arribaria a  posar en condicions totes les seves molècules, massa temps pedreria el flaire i els aromes.

Si les fem descansar amb massa temperatura, com les Donzelles el oli sortirà mes ràpid i am mes quantitat, però la qualitat serà inferior.

Temperatura ambient, una mica tebiona, que estem en contrades mol fredes, farà que es posi a to lentament i el seu interior sortirà lentament, però amb mol mes gust, la espera serà llarga, la quantitat una mica mes curta però la intensitat . . . . .ummmm !!! i  el gust . . . . no mes per experts.

Seguirà....

02-01-2012

 

Ara les Donzelles que volten per el interior de la Pasta, ant arribat al seu punt àlgid, es el moment de fer-les entrar en la cambra Nupcial.

  

Aquí passarem de la placidesa a la voràgine total, a 3.000 rpm giraran embogides.

Es desprendran de tot lo que li esta fent nosa i enviarà tot el sòlid a “Can Pistraus” i amb timidesa, però amb força, per la part mes llunyana del punt de entrada i desprès del llarg recorregut, sortirà el raig D’Oli.

Encara que en l’actualitat la tecnologia es un “conyàs” però també he de reconèixer que si no fos per Ella, faria falta mes temps i mes, molta mes mà de obra.

Antics textos de l’Illa de Creta, datats 3.000 anys  adC, ens parlen que el preu del Oli era de cinc vegades el preu del Vi i dues vegades i mitja mes car que el oli de sèsam i de lli.

 

 Fora suficient per molts paladars, però els millors dels millors paladars encara li demanat un últim esforç, aquesta vegada en vertical i no mes a 1.600 rpm es desprendrà de les poques impureses que hagin  quedat.

  

En un Festival de vida 

               i 

     alegria surt el . . . . . .

                                                               
                                       

 !!!! Oli !!!!