Doc. Anton

12-11-2020

Montserrat

Monestir

Gorros

Magdalena Superior

Via : Doc Anton

 Per diversos motius canviem el dia i aquesta setmana sortirem el dijous, la previsió és molt estable i el temps és bo en general, a darrera hora l’Esteve no pot venir i aleshores decidim anar a Montserrat que per alguna raó el company li té un xic de fòbia, al darrer moment s'apunta La Gabi i El Jorge, com que els bars estan tancats i és un massís massa poblat, això de fer la paradeta no queda gaire glamurós, també influeix que el company, quasi sempre, ve esmorzat de casa, es veu que es lleva a tales hores de la matinada d'habitud i el cos li demana menjar, així que em veig esmorzant sol amb la paradeta al costat del cotxe, serà que no ...!! esmorzo a casa i això d'arribar i tiara amunt se'm fa estrany, tant és així que arribem abans que obrin el “funi”, cosa tan estranya que la memòria no em dona per recordar la darrera vegada que em va passar una cosa així, bé ... Tampoc és que la memòria, actualment, em doni per gaire...

Es fa estrany, troba lloc per aparcar a on vulguis, es fa estrany passar per les quatre paradetes de venda de formatges i que et cridin, això darrer és tan estrany que al principi ens girem a veure si era a nosaltres o a algun grup de turistes darrere nostre … no estem més sols que l'una, arribem a la plaça del Monestir i ni una Ànima, nosaltres quatre sols, sembla una pel·lícula de por ...!!!

Com si fóssim uns delinqüents esperem a la porta del “funi” a què obrin i quasi sols pugem fins a Sant Joan, tot es veu vuit fem l'aproximació per les escales de Jacob, que estant parcialment restaurades i ens posem a la via, de la via parlaré poquet, roca bona, ben assegurada, grau amable i si en algun moment deixar de ser-ho s'arregla amb una estibada de les “presses de colors”.

Ha estat molt agradable amb la “parelleta” al costat nostre, hem mantingut una agradable relació, cosa que el Martí ha sabut aprofitar, no content amb això de l'esmorzar, ara a peu de via es fa el “locu” i amb l'excusa de què vagi darrere una “nena maca” m'encoloma el primer llarg, Jo penso (beneit que soc) bé Jo faré el tercer… jejeje quan arribo a la segona reunió em diu que esperi un moment que les cordes estant embolicades, mentre Jo em quedo mirant la progressió dels companys en el segon llarg i quan m'adono “ELL” està quasi sortint de la reunió i em diu “No m'Assegures” Jo que soc un babau li contesto si … Si un moment em poso a assegurar-lo i aleshores me n'adono, aquest llarg era meu …!!! Ell fa un mig somriure i diu... Tu as escalat més no em diràs ara que baixí ...!!!

Em sento manipulat, però bé ...!! també és veritat que ell feia bastant que no podia sortir i tampoc és tan dolent que els col·legues gaudeixin un xic... de fet potser, d'alguna manera, sé lo he ofert Jo, però queda més dramàtic la primera versió, que, per altra banda, potser és la que ha passat ... O no … .  Ves a saber la vida és complicada i a vegades la història d'un mateix fet té tantes veritats com narradors ...

Ostres quin rotllo ... Final feliç amb una cervesa i unes patates fregides, còmodament assentats en l'aparcament, buit, de Montserrat.

 Aproximació  : Pujant per les escales de Jacob, arribar al peu de la normal de La Magdalena Superior i baixar per una canal a la nostra esquerra fins al peu de via.

Primer llarg  :  Sortida per terreny fàcil i recte amunt, als 15 metres passem de llarg una reunió i seguim mol còmodament amunt, una mica abans de la reunió trobem un pas que ens fa fixar una mica. 45 metres, 8 xapes, Iº - IIº / IIIº.

Segon llarg  :  Recte amunt els primers metres per després anar clarament a la dreta, per superar el sostre per la canal, un parell de passos una mica més difícils i tornem a l’esquerra per situar-nos al peu d'un petit espero que seguirem fins a la reunió. 30 metres, 10 xapes, IVº / Vº / IVº.

Tercer llarg  :  Se surt per l’esquerra de la reunió per girar ràpidament a la dreta per anar a trobar la canal, en aquesta tenim un parell de metres de pedra a controlar, mol ben assegurats, per després agafar la fantàstica placa que ens porta a la reunió, just a sota trobem un pas més picant que la resta, si en aquest llarg es va justet de grau, es pot fer en Ao els passos més difícils. 25 metres, 12 xapes, IVº / Vº / Vº+ (Ao).

Quart Llarg  :  Per l’esquerra de la reunió recta amunt, un primer metre que té lo has de mirar i després per terreny molt còmode. 20 metres, 5 xapes, IIIº+ / IIº / IIIº

Aproximació i Baixada

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Vies per la Canalla a Montserrat

Vies per la Canalla a la resta

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta 

La Canal

 

12-10-2020

Montserrat

La Codolosa

Via  :  La Canal

Tercer dia de el pont de tres dies, avui toca tornar d’ora a casa per evitar el col·lapse de carreteres, segons diu l’esteve al Bergadá es una plaga, es troben mes boletaires – pixa pins que bolets i a sobre quant aquests plegant, ell fa una volta per a on han estat i en vint minutets fa mitja cistella de lo que han deixat .... es que els “que macus”” som únics.

El Guillem al L - 1  (foto Juanjo)

A lo que anàvem, finalment som  set al bar, al aire lliure i mantenint les distancies de seguretat, per suposat ...”Com  no pot ser de una altre manera”  aquesta frase es va posar de moda al confinament de primers d’any i ara es una clàssica que si no la dius no ets ningú, si mes no entre la nostre classe política.

La Rosa al L - 2    des de la R - 2

Me he tornat a anar per els núvols en fi  .... a lo que anàvem, de els set, dos (son “la parelleta”) es decanten per provar una línia de xapes, els altres cinc anem un xic mes a la dreta a trobar el inici de “La canal” formem dues cordades, a quina en pitjo estat, la de tres, un esta en ERTO i de baixar, així que Jo de turista, el altre te una espatlla feta caldo i aniré seguin, la tercera La Rosa fa de salvavides, el JM diu que fa dos mesos que no escala i que te una mica de sobrepès i que Jo vagi fent ... que ell me assegura i a mes amb un bon contrapès. Jo que no me aguanto els pets (la meva gata, ja es queixa) faig veure que no passa res, Mara de Deu, suo i llàgrimes, a mes com que soc molt xulo, no faig la variant d’entrada de l’esquerra, parabolada i amb bona pedra, ni tan sols la variant que a mitja canal es desvia a l’esquerra per una petita placa, no ...!!! Jo aquestes ja las he fet i ara bull provar la autentica, mira que soc curt de gambals, autèntica .... com si fos un de aquells “fanàtics”. La part central esta guarra – guarrindonga  de nassos i a sobre les assegurances, cordinos de quant Franco va fer la mili. La resta de la via esta be i la pedra no esta malament.

 Aproximació  : 

 Agafar el camí de la Codolosa i mol abans d’arribar-hi trobem les primeres parets, es veu clarament La canal de la via original, passem el petit canal d’aigües i mes en lla, just a la vertical de la paret surt a l’esquerra un marcat camí que en un parell de minuts ens deixa a peu de via.

Descripcio  :

 Primer llarg :  Comença al  peu  de una canal en diagonal a la dreta,  al inici de la via un pont de pedra marca la R0, pugem per el interior de la canal una fusta amb un cordino en mal estat, a sota a un pam un bon friend de mida gran, seguim amunt i trobem unes cinc cordinos mes, el tram del mig es dret i descompost, me he agafat a tots els cordinos, però no gaire per que son molt vells, seguint a munt per la canal, una terrasa amb un arbre i darrera una  curta i bonica placa ens porta a la reunió de dues xapes. 40 metres, 7 cordinos, IIIº / IVº / Vº / IVº.

 Segon llarg  :  Se surt per la dreta remuntant uns metres per la canal, per anar a trobar un petit collet a la nostre dreta, aquí trobarem un pas amb pedra a controlar, , millor pujar un parell de metres mes amunt i posar una cinta a una savina i baixar un metre per arribar-hi per dalt ,un cop posats al petit collet la pedra torna a ser extraordinària davant tenim una placa dreta i mol ben assegurada, al cap de munt trobarem la reunió a l’esquerra. 20 metres, 4 xapes, IIIº+ / IVº / Vº (o Ao)

Tercer llarg  :  Un curt passamà des de la reunió fins a la zona herbosa, uns 15 metres caminant fins trobar la paret, en un solitari arbra trobem una baga, elm primer tram es vertical amb bons agafadors, al cap de munt es possible posar un friend per que al segon li vingui be la corda, ara una diagonal a la dreta per terreny mes fàcil, trobarem una baga en uns matolls, seguim i una baga en un pont de pedra marca el lloc en el que tirarem recte amunt, bons agafadors, arribem al cap de munt a on no hi ha res preparat per fer reunió, anar una mica mes endavant i fer-la en arbre. 55 metres, 3 bagues, caminant / IVº / IIIº - IIº / IVº

 Descens  : 

 Anar a l’esquerra, al davant i una mica mes amunt una senyal groga - blanca i una fita ens marquen el camí, seguir per l’esquerra flanquejant una mica fins el fons de la canal i desprès seguir recte avall, camí poc marcat.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Suggeriments de vies per anar-hi  a Montserrat.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta