De sobte, a sobre la taula apareix una ressenya… Noo!! un altre via dels Masó i a més amb una sola opinió trobada a la web… Noo!!.
Sí. Serà que sí, aproximació no gaire llarga, està a l’altura de la cova de l’Arcada.
He, he, he, que passa últimament que sempre em trobo a peu de via amb dos caps de corda, deu ser una indirecta… o potser allò dels nens i els avís els primers, vaig pujant a poquet a poquet, evidentment no trenco els meus principis i m’agafo a tot el que trobo, tant si és pedra grisa, com si són cintes de colors, un no és racista, i ara per on ... haa, per l’esquerra una corda fixa...!!! arribar no és difícil, únicament has de passar de tota la pinassa i sorra que cobreix la paret........ Finalment, arribo a agafar la corda els peus rellisquen en un "Mar de Sorra", ells (els peus) van en una direcció, les dues mans agafades a la corda van en un altre i la xapa està en un altre, sort que són 2/3 metres, però com s'ho ant fet per posar la xapa, xapa amb maillon i amb anella de la corda fixa, finalment xapo i m'ancoro a la xapa uuuffff, posa Ae1 i 6a, em limito al Ae1 (el primer pas jo diria Ae2), el 6a el deixaré per a quan sigui gran. Les ultimes dues xapes surten bé en lliure i ara … Sant tornem-hi un recobriment de sorra, per fer més agradable l'entrada a la R-1, en la ressenya marquen 45 metres, a nosaltres no ens arriba als 40 m, reunió incòmoda.
Els molts Passerells sé ant dedicat tota l’estona a xerrar i no me ant fet ni una foto…
Els tres a la reunió. Ràpidament, li passo la corda al Joan, no sigui que comenci a trobar bitxos per la pedra i no se'n recordi de què li toca.
Li dic, sembla que per darrere meu al Ramonage aquell… Es mira la ressenya i diu sí però com arribo?, per l'herba li contesto… he, he, he ... Que no maleiré la maleïda herba dels Collons… quan pugi de segon…, segueix un Ramonage franc i bonic, es pot anar posant algun friend, al cap de munt del mateix una sabina ronyosa ens diu que per allí no és, just a la placa de la dreta una encantadora xapa, ens dona els “Bon dia...”, una placa amb petits ressalts, ben assegurada, ens deixa en un flanqueig, sense assegurances, es pot posar algun bicoin fins a arribar a una sabina a la nostra dreta i al peu d'una curta fissura, al cap de munt una xapa, és com si estigués en una altra Galàxia, a anys llum d'on estem, la sabina permet posar-te de peus a sobre d'ella i amb un ...” Balanceig” … Encertar de posar un friend per assegurar l’arribada a la xapa, per a mi el més difícil de la via, de segon em vaig apalancar al friend i amunt, la sortida de la xapa..... bé.
Resum de la Via …mmmm., Sí, ja ho tinc, mireu com és que :
“No em trobat cap cagada de Cabra”
Penseu, quant fa que no us passa això ??
Al cap d'un curt tram trobarem un petit espai a la nostra dreta, en aquest punt deixem el cotxe. Davant nostre i a l’esquerra la pista que va en direcció al Refugi i a la nostra dreta un camí ample, que seguirem una estona fins a una fita gran que marca, a la nostra dreta, l’entrada del camí a la Cova de l’Arcada, el seguim deixem darrere nostre la Cova i passem el Torrent de les Grutes, un pèl més en la deixem a la nostra dreta el camí de Coll de Porc, seguim planejant fins dona la volta a un marcat esperó rocós, el camí entra en el Torrent del Lloro, just entrar i abans no comenci a pujar, trobem un petit sender que baixa al torrent, seguir-lo i passar a l’altre costat, en uns pocs metres, sense camí, arribarem a peu de via.
Descens :
Anar seguint el llom, direcció Nord, no trobarem camí, en algun tram un mur de vegetació ens barra el pas, cal passar-lo, és curt, sempre seguin el Llom, a la nostra esquerra el Clot dels Caragols i a la nostra dreta el Torrent del Lloro, així arribem al camí del Refugi a Coll de Porc, just en un collet rocós, seguir el camí cap a la nostra dreta, direcció Coll de Porc, el camí baixa al Torrent del Lloro una vegada aquí el camí comença a pujar, just abans de pujar una fita marca un camí a la nostra dreta (sentit marxa) senyalitzat amb pintures blaves, s'ha d'anar seguint, en un moment sembla dubtós, ja que s'aparta del fons del torrent, seguir el camí ample i còmode que ens deixarà al trencall del matí, seguir el mateix camí que hem fet de pujada, però ara de baixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada