12-09-2013
Montserrat
L’Esteve arriba l’últim i el faig posar a l'extrem de la reunió en la part més incòmoda, mentre es va col·locant, aprofito i enceto el quart llarg, a la primera xapa sento un remugar i es que se a donat compte que li he pispat el llarg, jejejeje.
En la R-4 em poso uns taps de suro a les orelles i espero l'arribada de l’Esteve, quan el veig sortir a fer el darrer llarg em trec els taps i tant amics, el Martí somriu i no diu res.
Gorro Frigi
Via : Magic Line
Dia de Ressaca, després de "La Via Catalana", baixar a Alcanar i
participar, un plaer, tornar un suplici, arribada a casa de matinada i l'endemà
a escalar … Bé una bona via BEB.
Comença l'especialista en primers llargs el…(taxiiin)
... Martí, comencem amb l'entrada BEB, és a dir a l'esquerra de l'inici vestia, dels primers metres que van pel bell mig de la vauma, en un pas digne de rocòdrom.
Per l'esquerra a tocar del mur – seient a peu de camí, per una fàcil cornisa que anem seguint cap a la dreta fins a situar-nos a l'esquerra de la vauma de sortida, una xapa ens assegurarà fins a arribar a la tercera xapa de la sortida original.
Després recte amunt fins a trobar la reunió, amb molts bons agafadors, i el solet a l'esquena, es gaudeix de l'escalada.
Per l'esquerra a tocar del mur – seient a peu de camí, per una fàcil cornisa que anem seguint cap a la dreta fins a situar-nos a l'esquerra de la vauma de sortida, una xapa ens assegurarà fins a arribar a la tercera xapa de la sortida original.
Després recte amunt fins a trobar la reunió, amb molts bons agafadors, i el solet a l'esquena, es gaudeix de l'escalada.
Com la reunió és incòmoda (???) no fem canvi de primer i el
Martí el fa, mmmmm… ja comencem.
El segon llarg és un mar de còdols magnífics, costa de veure les xapes, però si té agafes a una i estires el coll pots arribar a veure la següent, en tot el recorregut de la via, excepte en un parell de casos … Perquè no hi son !!
El segon llarg és un mar de còdols magnífics, costa de veure les xapes, però si té agafes a una i estires el coll pots arribar a veure la següent, en tot el recorregut de la via, excepte en un parell de casos … Perquè no hi son !!
Ara sí que no, ara em toca a mi i així enceto el tercer
llarg magnífic, talment com si estigués escalfant i quan començo a estar a
to....... s'ha acabat, estic a la R-3, catxis!!
L’Esteve arriba l’últim i el faig posar a l'extrem de la reunió en la part més incòmoda, mentre es va col·locant, aprofito i enceto el quart llarg, a la primera xapa sento un remugar i es que se a donat compte que li he pispat el llarg, jejejeje.
Quart llarg ... Uuuufffff quin llarg fins a arribar a la vauma de sobre, es va
fent, aprofito la reunió que hi ha a l'extrem dret de la vauma i faig el pas més
complicat de la via, és una franja vermellosa
i fina, però una meravellosa xapa m'il·lumina i atret pels seus colors llampants no em puc resistir i m'agafo amorosament, amb tanta delicadesa que a canvi em soluciona la dificultat del pas i ja estic dansant (diagonal a la dreta) entre un núvol de còdols al qual més atraient i que competeixen amb alguns forats fantàstics per facilitar el que pugis, com per una escala vertical, a cops una mica més. Un goig aquest llarg.
i fina, però una meravellosa xapa m'il·lumina i atret pels seus colors llampants no em puc resistir i m'agafo amorosament, amb tanta delicadesa que a canvi em soluciona la dificultat del pas i ja estic dansant (diagonal a la dreta) entre un núvol de còdols al qual més atraient i que competeixen amb alguns forats fantàstics per facilitar el que pugis, com per una escala vertical, a cops una mica més. Un goig aquest llarg.
En la R-4 em poso uns taps de suro a les orelles i espero l'arribada de l’Esteve, quan el veig sortir a fer el darrer llarg em trec els taps i tant amics, el Martí somriu i no diu res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada