Translate

Cercar en aquest blog

divendres, 27 d’abril del 2012

Anoiram a La Pastereta

21-04-2012
Montserrat
Collbató
La Pastereta
Via Anoiram





De sobte el company em diu he llegit una via del Joan Asín a la Pastereta i sembla que pinta be, i la ressenya... pregunto Jo. 
 Mmmmm esta al costat del altre Joan, el Vidal, al cap de munt de la Pastereta,   sembla que va saltant esperons fins una fissura al darrer llarg, coneixen al Joan A. Ja sabem que fins el IV res i desprès lo just, però assegurat. Així que amunt.






La aproximació, no la acabem de trobar, amunt a baix al final trobem una resta de Fita, en baixar, la reforcem generosament,  marca una entrada, que als pocs metres segueix el interior de un petit torrent pedregós, el seguim fins el seu final, remuntem unes cordes fixes i velles,  ens trobem al peu de una sèrie de esperons.....


Primer llarg : Ens  cansem de donar voltes i agafem un esperonet, bastant podrit, tiro amunt, pensem que si anem cap a la dreta, ja trobarem la via,  llaço un parell de sabines i surto a sobre de una petita agulla, a la dreta una placa no gaire dreta de bona pedra i.... a sota meu una mica a la dreta, un cordino, blau, en un pont de pedra, podria ser per aquí .... però no es veu res mes.. . un arbre a prop,  veiem un altre arbre gros amunt i bastant a la dreta, així que cap a lla anem, seguim per  terreny mes fàcil, fins a trobar la R.




He tingut sort al fer aquesta emmerdada, 
 em toca un llarg maco....jejeje                     
Sortida descomposta en horitzontal a la dreta,  a on es va perdre La Creu...., es veu una xapa, be ja posaré alguna cosa....., quant la cosa es posa dreta....poses la ma en una bona presa lateral i “Ahivaaaaa” un pitó.... anant fent ben assegurat amb pedra bastant mediocre, o es que me estic tornant vell i Rondinaire?, la corda te un fregament digne de un Camell Tonto, com que ja port bastants metres i NO porto ressenya, penso fer la reunió en un arbre que es veu be, ja que quant la dificultat ha baixat també ho ha fet la qualitat de la roca , com que cap
assegurança et marca el camí, arribo com puc, amb el rosec i pam a pam,   a la canal, munto la Reunió de unes sabines
El Víctor arriba i continua, amunt es veu uns altres arbres, però es torna a trobar la Reunió uns 15 metres mes amunt.
Jeeeejeee, un altre vegada em torna tocar un trosset maco, sortida per la dreta ben assegurat i un dels pocs trams amb bona presa...jejejeje, ....però......dura poc es curtet i desprès un fart de caminar, amb una baga de un arbre i res mes per saber a on anar, no 
                                                      
aniria malament, posar alguna fita, que pedres per fer-les no falten, també en algun altre tram, aniria be alguna fita, que marqui l'itinerari.
Finalment estic Jo, en una reunió amb paràbols, i el tram que li toca al company es dret, mol ben assegurat i també els primers metres te una bona pedra, al final de la qual una sabina ens assegura un pas i facilita la superació posant un peu a sobra de ella, es possible que  totes, les cordades que hem fet la via, em fet lo mateix, per lo que la pobre sabina, se esta morint i comença a tindre el mal de Sant Bito, li queden quatre dies contats i desprès quedarà un tram .....mmmmmm...
Hi haurem col·laborat, tots plegats a matar un bell exemplar sabinero.

Per fi estem a dalt, al principi no donàvem ni cinc cèntims, ara estem contents, com diu un bon amic “Tengui i no Buelvi”


Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada