21-04-2012
Montserrat
Collbató
La Pastereta
Via Anoiram
De sobte el company em diu he llegit una via del Joan Asín a
la Pastereta
i sembla que pinta be, i la ressenya... pregunto Jo.
Mmmmm esta al costat del altre Joan, el Vidal, al cap de munt de la Pastereta, sembla que va saltant esperons fins una fissura al darrer llarg, coneixen al Joan A. Ja sabem que fins el IV res i desprès lo just, però assegurat. Així que amunt.
Mmmmm esta al costat del altre Joan, el Vidal, al cap de munt de la Pastereta, sembla que va saltant esperons fins una fissura al darrer llarg, coneixen al Joan A. Ja sabem que fins el IV res i desprès lo just, però assegurat. Així que amunt.
La aproximació, no la acabem de trobar, amunt a baix al final trobem una resta de Fita, en baixar, la reforcem generosament, marca una entrada, que als pocs metres segueix el interior de un petit torrent pedregós, el seguim fins el seu final, remuntem unes cordes fixes i velles, ens trobem al peu de una sèrie de esperons.....
Primer llarg : Ens cansem de donar voltes i agafem un esperonet, bastant podrit, tiro amunt, pensem que si anem cap a la dreta, ja trobarem la via, llaço un parell de sabines i surto a sobre de una petita agulla, a la dreta una placa no gaire dreta de bona pedra i.... a sota meu una mica a la dreta, un cordino, blau, en un pont de pedra, podria ser per aquí .... però no es veu res mes.. . un arbre a prop, veiem un altre arbre gros amunt i bastant a la dreta, així que cap a lla anem, seguim per terreny mes fàcil, fins a trobar la R.
He tingut sort al fer aquesta emmerdada,
em toca un llarg maco....jejeje
Sortida descomposta en horitzontal a la dreta, a on es va
perdre La Creu....,
es veu una xapa, be ja posaré alguna cosa....., quant la cosa es posa dreta....poses
la ma en una bona presa lateral i “Ahivaaaaa” un pitó.... anant fent ben assegurat
amb pedra bastant mediocre, o es que me estic tornant vell i Rondinaire?, la corda te un
fregament digne de un Camell Tonto, com que ja port bastants metres i NO porto ressenya,
penso fer la reunió en un arbre que es veu be, ja que quant la dificultat ha
baixat també ho ha fet la qualitat de la roca , com que cap
assegurança et
marca el camí, arribo com puc, amb el rosec i pam a pam, a la canal, munto la Reunió de unes sabines
El Víctor arriba i continua, amunt es veu uns altres arbres, però
es torna a trobar la Reunió
uns 15 metres
mes amunt.
Jeeeejeee, un altre vegada em torna tocar un trosset maco,
sortida per la dreta ben assegurat i un dels pocs trams amb bona
presa...jejejeje, ....però......dura poc es curtet i desprès un fart de
caminar, amb una baga de un arbre i res mes per saber a on anar, no
aniria
malament, posar alguna fita, que pedres per fer-les no falten, també en algun
altre tram, aniria be alguna fita, que marqui l'itinerari.
Finalment estic Jo, en una reunió amb paràbols, i el tram
que li toca al company es dret, mol ben assegurat i també els primers metres te
una bona pedra, al final de la qual una sabina ens assegura un pas i facilita
la superació posant un peu a sobra de ella, es possible que totes, les cordades
que hem fet la via, em fet lo mateix, per lo que la pobre sabina, se esta morint
i comença a tindre el mal de Sant Bito, li queden quatre dies contats i desprès
quedarà un tram .....mmmmmm...
Hi haurem col·laborat, tots plegats a matar un bell exemplar sabinero.
Hi haurem col·laborat, tots plegats a matar un bell exemplar sabinero.
Per fi estem a dalt, al principi no donàvem ni cinc cèntims,
ara estem contents, com diu un bon amic “Tengui i no Buelvi”
Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar
aquí :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada