16-07-2012
Montserrat
Gorra Frígia
Via : Lo Tio Gos
El Sol “crema” i canvien de plans tot anant a buscar una
mica d'ombra, últimament és una constant això de què ens cansem amb unes
aproximacions de “pa sucat amb oli”.
Després de denotats esforços i d'experiències pròpies del “Filo del Ridícul” arribem a peu
de via, el col·lega fa un munt de temps, anys en l'escala phsico / galàctica dels sentiments, total que
aprofito l'ocasió de …”T'has de superar” “Eres Güeno”, etc per no fer
res i quedar com un Senyor.
Li passo la punta de les dues cordes li col·loco una canya
lligada al casc i una borsa de cacauets i ves a buscar-los.
Així és com l’enganyo....jejejejeje
El primer llarg es molt maco, d'una pedra extraordinària ben
assegurat, clar ho vaig assegurar Jo, que soc molt covard. Puja xino-xano aprofitant l'ombra.
El segon llarg és més curt però la pedra continua sent de
primera amb dos passets.
El tercer, d'allò més fàcil, però distret es deixa fe amb un aire, un
pic fresquet, que ens fa gaudir d'un dia de sol encantador i sense calor.
El quart és un tràmit i el Nen magnànim me'l deixa fer de
primer… perquè no em queixi.
Ara arriba La
Guinda, en comptes de sortir pel meu itinerari, l'original, sortim pel darrer llarg de La Lajarin, que és més maco i ara està reequipat mol
dignament.
Bé Jo ja em presento com el “Salvador” disposat a fer aquest darrer
llarg que és més difícil i… No va el Joan Marc i se'm queda mirant de dalt
a baix… Soooo, a on vas …? aquest és meu ... Jo, és més fort, així que li dic de tot ........ “Abusa... abusa… Iaios”, ni
cas, va, el bandarra i se la fa tota de primer i a sobre la gaudeix com un
barrufet rialler.
Un cop a dalt està més content que un xinxó ........ Jo també.
Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00
