06-09-2015
Monestir
Monestir Interior
Puntal de l’Albardada Castellana
Cota 339 “El Xumet”
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena "El Pla de les Taràntules", com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l'esquerra ens presenta a la "Gorra Marinera", el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant pel desvio, a la nostra esquerra, del Sentinella, més endavant i també a la nostra esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per l'ample camí fins a passar una característica agulla anomenada "El Cigronet", una vegada passat aquest, a la nostra esquerra, Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", assenyala un corriol (Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L'Albarda Castellana.
Descripció de la via :
Primer llarg : Petita fletxa que indica l'inici, se surt recte amunt,
pedra bona i grau amable fins a la primera xapa, arribar a la segona té
la seva gràcia 1,5 metres fins a però un cop passats la pedra torna a
ser amb bons agafadors, la següent xapa està amunt a la dreta un xic
lluny, encara que el grau és amable, de la tercera a la quarta puja un
xic el grau, però la xapa està menys lluny, després torna a baixar la
dificultat i augmentar la distància de la cinquena i sisena, còmoda
reunió. 45 metres, 6 xapes, IVº (amb rebava) / Vº (o antena) / IVº /
IIIº+ - IIIº / IVº / IIIº+ - IIIº
Segon llarg : Recte amunt a sobre
un petit balmat es veu la xapa, un xic lluny però per terreny molt
còmode, superar aquest pas i arribar a la segona xapa és el segon passet
de la via, cap cosa esfereïdora, més aviat amb bona presa i plaent,
després sense badar anar pujant recte amunt fins a arribar a una fissura
horitzontal, sota el bosquet, un pitó mig camuflat assegurarà el
següent pas que no és difícil, però sí que és l'únic tram de pedra
dolenta, fins a arribar a la reunió, que la farem en algun dels diversos
arbres que hi trobem. 35 metres, 2 xapes i 1 pitó, IIº+ / Vº- / IVº /
IIIº / IIºTercer llarg : Ara no es veu per a on va la cosa… veiem una
vaga vella penjant d'un arbre, però costa veure la primera xapa que
està a Can Pistraus, bé és qüestió d'enfilar per l'arbre de davant de la
vaga, arribar a la seva alçada, assegurar i mirar amunt… Uffff que
n'està de lluny, peu a paret peu al cap d'una branca tallada, antena …
Arribem a la xapa després ja és qüestió d'estreps, els passos no són
llargs més aviat alguns són curts, els dos primers un xic molt verticals
els altres menys, atenció amb el cordino dels dos pitons, mol a prop ja
trobem una xapa que ens dona més confiança i de la següent ja se surt
en lliure amb pedra molt bona amb tendència a la dreta, la següent xapa
es veu des de la darrera de l'artificial i d'aquesta la següent, final
de via molt maco. 30 metres, 9 xapes i 2 pitons junts, Arbre – Antena /
Ae / IVº / IIIº
Des del cim anar a la dreta per la carena, direcció Nord, prop del final trobarem una baixada delicada, en la que agraírem els arbres situats a la nostra esquerra i després baixarem per una curta torrentera, empipadora, que ens deixa al camí dels Gorros, just en un petit pont.
En aquest punt seguir l'itinerari de pujada, però en sentit invers.
