29-04-2012
Montserrat
Gorra Frígia
ESCALAR, deu vindre d'ESCALA i això és el que és aquesta
via, una escala vertical, únicament has d'anar aixecant els braços, i les mans,
sempre, cauen en una bona presa, els peus sempre troben el lloc adequat amb l’adherència
necessària … I les xapes ?. . . . . . Les adequades.
Temps feia, que no feia aquesta via, així és com la recordava i així l'he trobat.
Per sort hem passat una estona de més al Bar i quan hem
arribat, al cap de munt del “Cavall de Ferro”, les deu mil cordades del Gorro,
ja estaven fent el tercer llarg, així
que hem tingut el luxe d’escalar sols, fins al darrer llarg en què un parell de “nens”
que feien la “Màgic Line” ens ant passat… per mi que s'havien posat el
supositori vermell… però eren força simpàtics i amb sentit d’humor, cosa que, avui en dia, s'agreix.
Primer llarg, el pitjor els turistes que passant pel teu
costat, després tot perfecte fins que arribes a una taca vermellosa i........
¡¡¡ant robat les preses !!! a on se les ant emportat ?
el Joaquim que és tot un artista, supera aquest, llarg metre, fent una encantadora presa de Melic... pregunteu al vostre entrenador personal.
¡¡¡ant robat les preses !!! a on se les ant emportat ?
el Joaquim que és tot un artista, supera aquest, llarg metre, fent una encantadora presa de Melic... pregunteu al vostre entrenador personal.
La segona me la deixant a Mi, és perquè calli, perquè el “Jefe” s'ha reservat la millor, no sé que dir-vos, tot solet a la paret, ara agafo
aquesta presa… no, és massa grossa, aquesta… No, el color no m'agrada, bé al final acabo
agafant un altre perquè… no sé, perquè em cau bé… ppss. ¡¡¡ Caguuuu en
yaaaa!!! he arribat a la R-2, amb el bé que ho estava
passant …
El Joan enfila la tercera, és un “pureta” i tot fent l'home
se li enganxa el fifi, …ojuuuuuu !!! arronsat com Poll mullat, se’l veu fer meravelles…
ara amb la mà esquerra ....... ara amb la dreta i continua amb l'ojuuuuu !!!
finalment torna, sense caure, a la xapa i desfà el clàssic embolic, que només
passa quan estàs pillat.
La qüestió és fer-se notar, nosaltres tota l’estona atents
i en tensió a la reunió total per res… en fi guardem el pa, avui no suquem.
Falta el darrer, el que hem fet tots mil cops i Jo penso el
Joan dirà va... com ja ets vellet et deixo aquest darrer llarg, perquè siguis
el primer a trepitjar el Cim… però no, no em deixa…, grgrgrgr
Per informació general telefonar al patronat 93-402-46-00