19-06-2021
Montserrat
Monestir
Gorros
La Paparra
Via : Balbino
Ens dirigim cap al primer "Cavall de Ferro" puja una bona selecció del bèstia escalador, entremig nosaltres, una digna representació de membres de la tercera edat atrotinats, uf no sé què fem entremig de tanta jovenalla, en passar, perquè ens passen tots, ens miren com si estiguessin en un museu ambulant.
Una veu de joveneta diu !!hoo vostè és el Sr. Guillem…!!! el que em faltava per ensorrar la meva moral, després que et deixin lloc al bus, per seure, només en faltava que a la muntanya i amb la motxilla a l'esquena em tractessin de "Vell", que ho soc, però s'ha de guardar les aparences. És una activa noia de les xarxes socials que fa un postureig increïble, i que en alguna ocasió li he escrit dient-li que si segueix i així un dia es trencarà, i també que a vegades, he de seure cansat no més de veure-la fer tant exercici, i és que l'exercici cansa, ni que sigui un altre el que ho faci.
Eppp, no t'enfadis Mònica, ho escric amb "amor" i un xic d'ironia, molts petons i no em facis cas, és que a vegades em poso a escriure i soc una mica "boques"
Al que anàvem, la Via és escalada de plaer total i dificultat baixa, molt ben assegurada (només faltaria) aquesta vegada em prenc la revenja i deixo fer les dues primeres al Raimon, em reservo les dues del mig i la darrera pel Joan Marc. jejeje la tercera l'allargo i em salto la reunió així quan el Joan Marc arriba, bufant a la R, Jo ja estic sortint amb un mig somriure a la cara, en toquen dos, li dic i Ell gemega, però no pot fer res, la darrera té un parell de metres drets i bonics.
Un cop a dalt fem les paus mentre una part de la jovenalla arriba a dalt de "La cara de mico" cridant d'alegria i assegurant que s'ho han passat "Molt Bé". Aquí sí que m'he sentit Bé. Jo em dona molta satisfacció quan la gent s'ho passa bé i gaudeix d'alguna de les vies que he obert, no necessito cap més agraïment, al contrari, gràcies a vosaltres per anar-hi.
Aproximació
Sortint de l'estació superior del funicular de Sant Joan, “Pla de les Taràntules”, seguim el camí de Gorros, passem el Gorro Frigi, fins a trobar el camí que baixa al Sentinella, que està a la nostra esquerra una mica abans d'arribar al Mirador.
La Via :
Segon Llarg : Un xic a l’esquerra de la reunió i recte amunt fins a sota d'una petita bola que flanquegem cap a la dreta, aquí la pedra i els agafadors excel·lents, la dificultat una mica més picantona, però be… el tram final la pedra és una mica menys bona i s'ha de vigilar, però ben assegurat amb poc risc. 35 metres, 11 xapes, IIIº / IVº / IVº+ / IVº / IIIº
Quart llarg : Se surt de la reunió cap a l’esquerra per anar a trobar el punt més feble de la bola, aquí, si ens hem de posar les piles si ho volem fer en lliure, si no dos passos curts de Ao, és a dir d'agafar-se a les presses de colors i … Alè Hop ja estem al cim. 20 metres, 6 xapes, IVº- / Vº (o Ao), IVº / IIº.
