Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Monastir Interior. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Monastir Interior. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 d’abril del 2018

Albarda Castellana

Montserrat
Monestir
Monestir Interior
L’Albarda Castellana
Aproximació
Alguns hem fet, en més d'una ocasió, relacionar El Puntal de l'Albarda Castellana, el Contrapuntal i l'Albarda....... NO Jo estava en un error, L'Albarda està darrera separada per una marcada canal i mol ben diferenciada del puntal :

Anar al Monestir i des d'aquest punt ve caminant, ve amb el "Cavall de Ferro" (funicular) arribar-se al camí de Gorros a Sant Jeroni, seguir-lo còmodament fins a passar per davant (esquerra) de l'Albarda Castellana bastant més enllà trobem un cartell, que posa "Camí dels Francesos 1125 m" "Bruc / Collbató, el seguim primer remuntant en unes marcades i còmodes siga sages, senyals grogues i blaves, fins a arribar al cap de munt de la serra, en aquest punt trobem tres camins més. A la dreta l'antic camí que pujava directa a l'antic restaurant.

A l'esquerra un camí amb senyals blaus que és la normal del cim de l'Albarda Castellana ...

Al front un camí que baixa marcat amb senyals grogues baixa primer un xic dret, deixem a la dreta un camí que no va enlloc, després el camí planeja, una mica i va marcadament a la dreta, en aquest punt més o menis sortir del camí i anar a la dreta pel mig del bosc, a escassos metres passem una torrentera, remuntem a un llom de pedra i veurem la lluento de les xapes del segon llarg.

Baixada

 Via :
Per Amor a l'Art


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


dilluns, 14 de setembre del 2015

Agullòlegs

06-09-2015
Monestir
Monestir Interior
Puntal de l’Albardada Castellana
Cota 339  “El Xumet”
Via :  Agullòlegs
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena "El Pla de les Taràntules", com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l'esquerra ens presenta a la "Gorra Marinera", el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant pel desvio, a la nostra esquerra, del Sentinella, més endavant i també a la nostra esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per l'ample camí fins a passar una característica agulla anomenada "El Cigronet", una vegada passat aquest, a la nostra esquerra, Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", assenyala un corriol (Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L'Albarda Castellana.

   
Descripció de la via :
Primer llarg : Petita fletxa que indica l'inici, se surt recte amunt, pedra bona i grau amable fins a la primera xapa, arribar a la segona té la seva gràcia 1,5 metres fins a però un cop passats la pedra torna a ser amb bons agafadors, la següent xapa està amunt a la dreta un xic lluny, encara que el grau és amable, de la tercera a la quarta puja un xic el grau, però la xapa està menys lluny, després torna a baixar la dificultat i augmentar la distància de la cinquena i sisena, còmoda reunió. 45 metres, 6 xapes, IVº (amb rebava) / Vº (o antena) / IVº / IIIº+ - IIIº / IVº / IIIº+ - IIIº
Segon llarg : Recte amunt a sobre un petit balmat es veu la xapa, un xic lluny però per terreny molt còmode, superar aquest pas i arribar a la segona xapa és el segon passet de la via, cap cosa esfereïdora, més aviat amb bona presa i plaent, després sense badar anar pujant recte amunt fins a arribar a una fissura horitzontal, sota el bosquet, un pitó mig camuflat assegurarà el següent pas que no és difícil, però sí que és l'únic tram de pedra dolenta, fins a arribar a la reunió, que la farem en algun dels diversos arbres que hi trobem. 35 metres, 2 xapes i 1 pitó, IIº+ / Vº- / IVº / IIIº / IIº

Tercer llarg : Ara no es veu per a on va la cosa… veiem una vaga vella penjant d'un arbre, però costa veure la primera xapa que està a Can Pistraus, bé és qüestió d'enfilar per l'arbre de davant de la vaga, arribar a la seva alçada, assegurar i mirar amunt… Uffff que n'està de lluny, peu a paret peu al cap d'una branca tallada, antena … Arribem a la xapa després ja és qüestió d'estreps, els passos no són llargs més aviat alguns són curts, els dos primers un xic molt verticals els altres menys, atenció amb el cordino dels dos pitons, mol a prop ja trobem una xapa que ens dona més confiança i de la següent ja se surt en lliure amb pedra molt bona amb tendència a la dreta, la següent xapa es veu des de la darrera de l'artificial i d'aquesta la següent, final de via molt maco. 30 metres, 9 xapes i 2 pitons junts, Arbre – Antena / Ae / IVº / IIIº

Descens :  
Des del cim anar a la dreta per la carena, direcció Nord, prop del final trobarem una baixada delicada, en la que agraírem els arbres situats a la nostra esquerra i després baixarem per una curta torrentera, empipadora, que ens deixa al camí dels Gorros, just en un petit pont.
En aquest punt seguir l'itinerari de pujada, però en sentit invers.

dimarts, 1 de setembre del 2015

Dels Porucs



26-08-2015

Montserrat

Monestir Interior

Sant Antoni

Cap de Mort i Serrat dels Patriarques

Via : Integral Dels Porucs

El Martí al L - 1


Avui anem una mica despistats, tot pensat que tocava fer un parell de passos de A2 i un artificial còmode, la veritat es que volíem entabanar al Martí i em sortit escaldats, però coses de la vida ha quedat una ascensió força maca i distreta per poder fer dos cims característics amb un grau raonable i amb bona pedra.... de bon segur no em estat els primers, ni de lluny, a fer-ho, però com a les coses se les ha de posar un nom, per nosaltres ha estat “La Integral dels Porucs” ... si no agrada es qüestió de no fer-hi cas i ja esta.








Li em mantingut en secret el objectiu del dia El Cap de Mort per la via GAM (Àlvarez-Navarro.Ayats), quant li hem dit a posat cara de pòquer i ha arronsat el nas, no se de a on ho em tret, però l’Esteve i Jo estàvem convençuts (males passades de la
 memòria a llarg termini ) que un parell de passos i a corre amb els estreps, el fet de no trobar gaire informació a la xarxa ja ens hauria de haver fet sospitar, com es diu ara "si no esta en La xarxa.... No existeix".

L - 1



Be agafem el “Cavall de Ferro” aquest cop no mes pujada,  tot xino xano anem fen el camí que va a Sant Jeroni, desprès baixem un xic i ja estem sota el Cap de Mort, una curta pujada ens deixa al peu de la via que, en teoria, anem a fer.




Una vegada a sota tenim un munt de línies de xapes, sembla que es una zona de “totxo” per els Fitis, nosaltres anem seguint mes o menys el itinerari descrit a la guia que passa per la esquerra de un Ullal i desprès puja a trobar un còmode replà a on fer la reunió.

 
L - 2   Uffff !!!! que be......

Com estava previst el Martí farà aquest primer llarg, mol maco, ben assegurat i de bona pedra, la dificultat es bastant regular encara que he trobat un parell de passos una mica mes difícils, sobre tot el segon que no regala, si algú va justet i porta una antena ho pot resoldre be, aquest cop el Jefe no la ha fet servir i els Mindunguis em passat xuclant corda.
 
L'Esteve a La Normal del Cap de Mort des de la R - 2
Arribo a la reunió i em trobo dues cares series em mirant com dos bens degollats, lentament giro el cap capa la esquera i me agafa un cangueli esfereïdor, es veu tètric i a mes de dos passos res de res, un munt i ja les meves forces no estan per gaires virgueries, així que ho tinc clar i els hi dic que Apa - la ...... jo me aniria per la dreta, se alegrant les dues cares i cap objecció.
Com que he pres la decisió, sense oposició, ho faré Jo, me esconillo cap a la dreta, per sota una corda fixa, que per que es fàcil, no tocaré, flanquejaré tot el Cap per anar al altre costat, es pot fer reunió en un replà que te un bon arbre amb la seva agraïda ombra, al peu del tram final de La Normal.


L - 4

La idea es seguir cap a  el Serrat de les Onze per una bonica aresta, però ja que tenim a tocar, uns 15 metres, la normal del cap de Mort i amb corda fixa, decidim que per un dia es saltarem la nostre “Sacro santa”  norma de no mes fer una via i un cim. Es que cada cop ens tornem mes  tous.
De pujada no tocarem la corda, be quasi no la tocarem !!! que desprès tot se sap i et critiquen.
Finalment seguim per el llom que tenim al davant es veu maco i ho sorpresa van surtin assegurances com a bolets, des de  sota no es veuen, es converteix en una escalada plaent, de la que gaudirà L’Esteve.


Descripció de la via :

Primer llarg  :  Sembla ajupit .... enganya !!! no ho es. Escollim la línia de xapes que baixa per la esquerra del Ull que esta uns metres per sobre el peu de la pedra, com sempre el pas de sortida enganya, però sense gaires problemes, mol ben assegurada es deixa fer prou be, amb atenció de no anar recte a buscar la següent xapa, si no ara una mica a la dreta, ara una mica a la esquerra, superat un tram vermellós trobarem un pas mes fi, tenim una diferencia de pares entre Vº- o Vº, estant així a la ressenya posarem Vº, sempre es millor anar sobrat, el conjunt de la “Integral del Porucs” no es tant alt, si algú va justet amb una antena es podria arribar a xapar la següent assegurança,  una vegada fet torna al seu grau mig i desprès baixa una mica. 
Segon llarg  :  Per terreny fàcil tot anant seguint una corda fixa, millor anar una mica per sota es mes fàcil, passem per darrera un gros arbre que farà de punt de assegurança i seguim donant la volta fins arribar al canto oposat, a on esta la Normal, farem reunió en un arbre que esta un parell de metros a sota, que presenta una bona plataforma i bona ombra.

Tercer llarg  :  Es la Normal uns 15 metres fins el cim, el primer tram es una mena de mini – xemeneia que pugem en X  fins que se acaba el bony de darrera i passem a l’Agulla, trobem el ancoratge de les cordes fixes i un  parell de metres mes endavant en un petit muret una reunió, tres metres ens separant del cim del Cap de Mort, amb una vista insuperable.
Baixada a la reunió del arbre.

Quart llarg  :  Des de el cim del Cap de Mort ens a semblat veure alguna xapa, Comença l’Esteve, al principi la pera no sembla la millor del mon però no, es bona i no presenta problemes amb una assegurança generosa i un grau mol amable entre mig del llarg trobarem un pont de pedra amb la seva col·lecció de cintes a quina mes atrotinada, però el conjunt de totes dona bones vibracions. Reunió dos metres abans del cim.

Descens  : 

Un cop al cim mes Occidental del Serrat de Les Onze, baixem caminat a un Collet del darrera, uns 10 metres i baixant per la canal rocosa, de la nostre dreta,  uns altres 10 metres mes o menys un ràpel de 20 metres ens deixa a tocar de la Ermita  de Sant Antoni, la qual anirem a visitar i xerrar una curta estona amb el Guarda que te un servei de begudes en dues agradables terrasses

Dades de la via :  

L-1  35 metres, 9 xapes,  IVº / IVº+ / Vº / IVº+ / IVº,
L-2  30 / 35 metres, 1 arbre o 1 xapa, IIº+ / IIº / Iº
L-3  15 de pujada, 15 metres de baixada, corda fixa.
L-4  35 metres, 7 xapes i 1 Pont,   IIIº / IVº-

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :


divendres, 28 d’agost del 2015

Serrat de les Onze

Serrat de les Onze
Monestir Interior (Tàbor)
Sant Antoni
Aproximació : 


 Es pot seguir el camí del Pas dels Francesos i la Panxa del Bisbe fins a trobar uns cartells, un xic embolicat, que indiquen el camí per pujar a la Ermita de Sant Antoni uns metres abans de arribar seguir la descripció del següent itinerari.

Aquí explicaré el itinerari mes còmode, curt i car.


Desvio a la dreta, passat el Puntal de la Albarda Castellana
Agafem el cavall de Ferro que ens pujarà al Pla de les Taràntules, sortint del enginy anirem cap a la dreta per el camí que va a Sant Jeroni tot passant per sota dels Gorros, passarem el mirador i seguirem, passem per sota el Cigronet i per sota la baixada del Puntal de L’Albarda Castellana, una mica mes en lla trobem el pal indicador, a la esquerra el cim de Sant Jeroni a la dreta i de baixada el camí al Pla dels Ocells i al Monestir, agafem aquest darrer i fem una mica de baixada, fins a situar-nos a sota i a la vertical de l’Agulla del cap de Mort, pugem seguint una mena de camí que després va cap a la dreta tot flanquejant a la dreta i baixant una mica fins trobar el camí que va a la Ermita de Sant Antoni, just uns metres abans de arribar agafar un corriol que va cap a la esquerra tot resseguint el peu de paret passem varies vies de esportiva i arribem a sota la Normal del cap de Mort a la nostre dreta es troba un magnífic llom que se escala i que porta al cim Occidental del Serrat de les Onze i punt de unió del itinerari “Integral dels Porucs”.


Desvio a la esquerra, sota la Agulla del Cap de Mort

Baixada  :

Des de el cim baixarem caminant, per la part oposada, uns deu metres fins un collet que la separa dels cims principals, recorregut caminant tant de pujada com de baixada fins aquest collet, des de Ell baixarem per uns 2/4 metres terrosos per desprès per pedra uns 5/7 mentre mes a on veurem una bona instal·lació de ràpel al terra, es baixar caminant però amb molta atenció, ràpel de uns 20 metres fins el terra a tocar de La Ermita de Sant Antoni, es pot anar a fer un beure, abans de arribar girem a la dreta i baixem un tram després un corriol amb una senyal de barrat va en horitzontal i desprès una curta pujada cap a la dreta a buscar la pujada directe a peu de paret del Cap de Mort, seguir, es veu el camí cap a baix i sortir al camí de La panxa i les Escales dels Pobres fins el Monestir.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Integral dels Porucs

Cap de Mort




dilluns, 17 d’agost del 2015

Inclinada A. Brucs

14-08-2015
Montserrat
Monestir
Monestir Interior
Puntal de L’Albarda
La Inclinada
Via :  Aresta Brucs
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena "El Pla de les Taràntules", com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l'esquerra ens presenta a la "Gorra Marinera", el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant pel desvio, a la nostra esquerra, del Sentinella, més endavant i també a la nostra esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per l'ample camí fins a passar una característica agulla anomenada "El Cigronet", una vegada passat aquest, a la nostra esquerra, Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", assenyala un corriol (Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L'Albarda Castellana.
Descripció de la via :
Primer llarg :
Situats al peu de l'Aresta es veu alguna xapa, anar pujant tot dret, com sempre els primers dos metres rarets, després perfecte, bona pedra, suficient i cantelluda, a la meitat (més o menys) uns metres més drets posant una mica més d'al·licient, ben assegurats, reunió en una còmoda rapissà. 32 metres, 5 xapes, IVº / IVº + / Vº- / IVº / IIIº+
Segon llarg :
Sortim de la còmoda reunió per l'esquerra, i recte amunt després de la segona xapa no es veu la següent que està minimitzada amb la pedra, anar pujant tot seguint els millors agafadors i la trobarem uns 4 / 5 metres més amunt a la nostra dreta, seguir pujant direcció a l'extrem dret d'una llastra / sostre i uns quants metres abans d'arribar-hi a la nostra dreta un forat terròs, aquí està instal·lada la segona reunió. 25 metres, 3 xapes, IVº / IIIº+ / IVº
Tercer llarg :
Se surt per l'esquerra en direcció a la llastra / sostre per terreny còmode, a on es pot posar un friend mitja / petit i seguim en diagonal esquerra a trobar una canal, al seu inici un arbre horitzontal ens permet posar una cinta que assegura el pas d'entrada, fet aquest pas es menys difícil fins a un tram més vertical, al seu peu un altre cinta i per fer aquests passos més drets i amb pedra no gaire bona, aprofitem un reguitzell de sabines de gros tronc, després una curta grimpada fins a la reunió d'un sol bol amb anella, però que per mitjà d'una corda està unit al ràpel del cim i després torna a baixar a trobar un arbre a la dreta de la reunió. 30 metres, 1 friend i 2 arbres, IIIº / IVº / IIIº / IVº

La darrera reunió queda uns 3 o 4 metres per sota del cim, una corda fixa ens facilita l'arribada al cim d'una autèntica agulla, davant nostre la mítica "Aresta Ribàs" ens fa rememorar temps que ja no tornaran i ens surt la llagrimeta.
Baixada
Baixem a la darrera reunió, tot seguint la corda fixa i rapelem la via.
El ràpel del cim de l'agulla ens va retornar a vells temps, una munió de cintes que es perden... no se sap a on, que és millor no resseguir-les, no el farem servir però es mereixen una foto, rapelem per la via que hem fet, "Aresta Brucs", en dos ràpels.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per La Canalla a Montserrat

Per La Canalla fora de Montserrat

divendres, 12 de desembre del 2014

Gegant Encantat A.Brucs

03-12-2014
Montserrat
Monestir Interior
El Gegant Encantat
Via : Aresta Brucs

La Via :
Primer llarg :  Es mol llarg i fàcil, això si no te cap assegurança, nosaltres posem un friend petit a sota el llavi i un de mitja al pas de IVº, en un forat que es presta, la roca no es dolenta, per fer la reunió aprofitem les dues primeres asegurances del seguent llarg. 62 metres, Iº / IIº / IIIº / IVº / IIIº / IIº
Segon llarg : Recte amunt un curt tram d'artificial, sense problemes, un pas mes delicat per deixar l'estrep i desprès baixa un xic la dificultat fins a la reunió. 25 metres, 5 xapes de Ae i 1 xapa del Vº, Ae /  Vº / IVº.
Tercer llarg : El primer pas es explosiu, sort que pots agafar la vella xapa, amb suavitat, i superar la sortida, desprès un xic en diagonal a la dreta, bons agafadors, un petit i còmode flanqueig a l’esquerra per veure un filferro, testimonial, que protegeix un passet rarot, que no difícil i ràpidament estem a la reunió un pel per sota del cim. 15 metres, 2 xapes 1 filferro, Vº / IVº / IVº+ / IVº / IIIº.
Baixada : per el costat oposat 10 /12 metres de desgrimpada i ràpel de 52 metres
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

diumenge, 17 d’agost del 2014

Gegant encantat

Montserrat
Monestir Interior
El Gegant encantat
Aproximació  :
Dos possibles opcions :
A)  La mes còmoda i de menis desnivell, anar al Monestir i des de aquet punt ve caminant, ve amb el “Cavall de Ferro” (funicular) arribar-se al camí de Gorros a Sant Jeroni, seguir-lo còmodament fins passar per davant (esquerra) de l’Albarda una xic mes enllà trobem un cartell, que posa “Camí dels Francesos 1125 m”   “Bruc / Collbató”  el passem de llarg i seguim pujant, passem per el costat de la Ermita de sant Jeroni, seguim cap a l’esquerra tot seguint el gran camí que puja al cim, passem per la terrassa de l’antic restaurant i el mirador, si trèiem el cap per el mirador veurem davant nostre i a tocar el “Gegant Encantat”. Seguirem amunt per les escales fins que gira a la dreta i tenim a vista el darrer tram de la pujada al Cim del Sant Jeroni, a les hores a la esquerra una entrada no gaire visible marca el punt alt de la canal que voreja la paret de la vessant Est del Gegant Encantat, anem baixant per un “No Camí” amb traça de haver passat algú altre.

Arribem al coll Nord, que es el inici de la via Normal i el peu al que arriba el ràpel.

Per anar a l’Aresta Brucs, seguir baixant per la canal fins trobar a la nostre dreta una clariana que es el mini collet en el que comença la A. Brucs.


B)  Podem aparcar a Santa Cecília i pujar per la Canal de Sant Jeroni (o dels Postes de la Llum) fins al cap de munt, passar per l’ermita de Sant Jeroni i agafar el itinerari A)  per la Baixada a peu de via.


Baixada :

Des de el cim del Gegant Encantat, anar cap el Nord, el ràpel es troba dues plataformes per sota, el primer tram es pot passar per la dreta (sentit de la marxa), el segon es te que des-grimpar un parell de metres, trobarem al terra una instal·lació de ràpel de dos paràboles amb cadena, a baix a la punta del llom, es veu un altre instal·lació.

Es pot fer un ràpel de uns 50 metres fins el peu de la normal, però es possible que tinguem problemes de fregament al recuperar les cordes.

Lo millor es fer dos ràpels seguin les dues instal·lacions, el primer ràpel no arriba als 30 metres, però quasi.

El segon ràpel no arriba als 25 metres.

Una vegada al terra remuntar la canal que em baixat, fins a sortir al camí de Sant Jeroni i seguir el itinerari que em seguit per vindre.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 10 de desembre del 2012

Contrapuntal Encantations

04-12-2012
Montserrat
Monesir
Monestir Interior
Contrapuntal de l'Albarda Castellana
Via Encantations

Aproximació
L'arribada a peu de via no té secret, seguir el camí de Sant Jeroni fins a arribar davant de la paret, uns metres abans que el camí travessi un petit pont, agafem un corriol, a l'esquerra, que baixa mol a prop de la paret.

Veurem unes marcades fissures que solcant la paret i que en el seu tram mitjà sé ajuntant, tot fent una de sola, te la forma de "Y" la via comença al peu d'aquesta via, a la seva dreta es troba l'inici de la via Moebius.
Primer llarg: Pujarem sense gaires entrebancs, tret d'algunes branques, un passet fi, per inesperat ens portarà a la R-1, que nosaltres obviarem. 10 metres, IIIº / IVº
Segon llarg:
Seguim recte amunt més còmodament per una bonica placa, tota aquesta part està generosament recorreguda per les aigües, quan plou, i les preses són arrodonides, però molt fiables fins a la reunió en una lleixa herbosa. 35 metres, 3 xapes, IVº (rebava).
Tercer llarg:
Quasi horitzontal cap a la dreta per terreny còmode, arribar al primer "burilillo" no és fàcil. Segueix en artificial amb xapa recuperable i les assegurances allarguen, una sortida llarga i no fàcil fins a la següent xapa i així fins a la reunió que és d'estreps en un forat. 30 metres, 15 "Xapes", IIIº / Vº / Ae - Ae+.
Quart llarg:
Se surt per la dreta per terreny extraplomat, amb estreps després es va passant vertical i potser una mica més fins a un punt que se surt en lliure recte amunt fins a una petita vauma, ara un curt flanqueig a l'esquerra no tan difícil, ara recte amunt més difícil per després d'uns passos la dificultat va baixant fins a la reunió a la punta dreta d'un marcat llavi. 35 metres, 13 "Xapes", A2 / Ae / Vº / IVº / Vº / IVº / IIIº+.
Cinquè llarg:
Anem Totalment a la dreta a trobar unes herbes, que és passant per la dreta, ara decidim que ja tenim suficient i a sobre s'està enfosquint, així que giro a l'esquerra per sobre d'un sostre i per un relleix herbós vaig a buscar l'aresta, sense cap problema, just a sota el cim un parabolt em serveix per muntar la darrera reunió.
Baixada

Per baixar seguim tot el llom fins al seu final i després anar baixant, sempre en direcció a Sant Jeroni, per unes plaques al costat d'uns arbres fins al torrent un corriol ens el fa travessa per després baixar al seu fons, seguir-lo uns metres, el camí és a tocar.


dilluns, 22 d’agost del 2011

El Xumet

Montserrat
Monestir 
Monestir Interior
Serrat del Puntal de l'Albarda Castellana
El Xumet
Aproximació:
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena "El Pla de les Taràntules", com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l'esquerra ens presenta a la "Gorra Marinera", el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant pel desvio, a la nostra esquerra, del Sentinella, més endavant i també a la nostra esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per l'ample camí fins a passar una característica agulla anomenada "El Cigronet", una vegada passat aquest, a la nostra esquerra, Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", assenyala un corriol (Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L'Albarda Castellana.
Al cap de poc de baixar veurem el peu del "Llom" característic de "El Xumet", no s'ha d'anar a trobar el seu peu, la via comença més amunt, haurem de fer uns 50 / 60 metres en horitzontal sense camí definit fins a trobar un replà a peu de via, una quasi invisible fletxa picada a la paret parca l'inici de la via Agullòlec

Descens :
Des del cim del Xumet, com de totes les puntes del Serrat de l'Albarda Castellana, el descens és el mateix, anar a la dreta per la carena, direcció Nord, prop del final trobarem una baixada delicada, en la que agraírem els arbres situats a la nostra esquerra i després baixarem per una curta torrentera, empipadora, que ens deixa al camí dels Gorros, just en un petit pont.

En aquest punt seguir l'itinerari de pujada, però en sentit invers.