Anhels Petrificats
 |
| El Mur Encaixonat Via : Anhels Petrificats |
Un altre meravellós dia ..... Sol i bona temperatura, si
seguim així, serà mes barat dutxar-se amb vi...... be
tampoc seria tant dolent....No !!! ho faríem
mes sovint.
Al Bar, la “chervessa
se sube a la cabesaaa” vet per a on, ens posem a arreglar el Mon, com si pugéssim
arreglar-lo..!! i el temps passa, volíem fer alguna cosa tranquil·la, anar a
Gorros etc etc, però son quarts de onze quant tanquem el taller de reparació
del Mon i decidim que a aquesta hora el Monestir estarà a tope de
Domingueros... be com nosaltres .... però de un altre ram. |
| El Joan entrant a la R-1 |
De sobte, a sobre la taula apareix una ressenya.....nooorrr
un altre via dels Masó i a mes amb una sola opinió trobada a la web ....nooorrrrr.
Siiiii, serà que si, aproximació no gaire llarga, esta a
l’alçada de la cova de l’Arcada.
Je, jejejeje, que passa últimament que sempre em trobo a peu
de via amb dos caps de corda, deu ser una indirecta..... o potser allò de el
nens i el avis els primers ....
Recoi com es nota que me ant canviat les soles dels Gats i
encara rellisquen
 |
| El Joan fent el Ramonage al segon llarg |
de allò mes, estic per baixar-me, clar que li marquen Vº, però
els peus em rellisquent mol i no em donen confiança, finalment vaig pujant poquet
a poquet, evidentment no trenco els meus principis i me agafo a tot lo que
trobo, tant si es pedra grisa, com si son cintes de colors, un no es racista, i
ara per on .... haaaa, per l’esquerra una corda fixa...!!! arribar no es difícil,
únicament as de passar de tota la pinassa i sorra que cobreix la paret........ finalment
arribo a agafar la corda ole....ole... Cabrooooons, els peus rellisquen en un "Mar
de Sorra", siiii sorraaa, no terra compacte, ells (els peus) van en una
direcció, les dues mans agafades a la corda van en un altre i la xapa esta en
un altre, sort que son 2/3 metres, però com se ho ant fet per posar la xapa,
xapa amb maillon i am anella de la corda fixa, finalment xapo i me ancoro a la xapa uuuffff, estic tota suada !!! posa
Ae1 i 6a, poso la reductora i
 |
| El Xas al Ramon |
em limito al Ae1 (el primer pas jo diria Ae2), el
6a el deixaré per quan sigui gran. Les ultimes dues xapes surten be en lliure i
ara .... san tornem-hi un recobriment de sorra, per fer mes agradable la
entrada a la R-1,
en la ressenya marquen 45
metres, a nosaltres no ens arriba als 40 m, reunió incomoda. Van
pujant els companys i em diuen que a ells també els i relliscaven els Gats en
el primer tram .... es de veritat ? o ho fan per donar-me moral ? de totes
formes, se agreix.
Els mol Pringats se ant dedicat tota l’estona a xerrar i no
me ant fet ni una foto....
Els tres a la reunió com tres pringats. Ràpidament li passo
la corda al Joan, no sigui que comenci a trobar bitxos per la pedra i no se en
recordi de que li tocaaaa.
 |
| El darrer pas, de peus a sobre la sabina |
Li dic, sembla que per darrera meu al Ramonage aquell....es
mira la ressenya i diu si però com arribo?, per la herba li contesto...... jeje
... que no maleiré la maleïda herba dels Collons..... quan pugi
de segon...., segueix un ramonage franc i bonic, es pot anar posant algun
friend, al cap de munt del mateix una sabina ronyosa ens diu que per allí no
es, just a la placa de la dreta una encantadora xapa, ens dona els “Bon dia...”,
una placa amb petits ressalts, ben assegurada, ens deixa en un flanqueig, sense
 |
El Joan a la R-2, Cim o lo que sigui....
|
assegurances, es pot posar algun bicoin fins arribar a una sabina a la nostre
dreta i al peu de una curta fissura, al cap de munt una xapa, es com si estigues
en un altre Galàxia, a anys llum de a on estem, la sabina permet posar-te de
peus a sobre de Ella i amb un ...” balanceig” .... encerta de posar un friend per assegurar l’arribada a
la xapa, per a mi lo mes difícil de la via, de segon em vaig apalancar al
friend i amunt, la sortida de la xapa.....be.
Resum de la Via ....mmmm....mmmm....mmmmm, Siii, ja ho tinc,
mireu com es que :
“No em trobat cap cagada de Cabra”
Penseu, quant fa que no os passa això ??
 |
| El Joan, El Guillem, El Xavier |
Aproximació :
Al cap de un curt tram trobarem un petit espai a la nostre dreta, en aquet punt deixem el cotxe. Davant nostre i a l’esquerra la pista que va en direcció al Refugi i a la nostre dreta un camí ample, que seguirem una estona fins una fita gran que marca, a la nostre dreta, la entrada del camí a la Cova de l’Arcada, el seguim deixem darrera nostre la Cova i passem el Torrent de les Grutes, un pel mes en lla deixem a la nostre dreta el camí de Coll de Porc, seguim planejant fins dona la volta a un marcat espero rocós, el camí entra en el Torrent del Lloro, just entrar i abans no comenci a pujar, trobem un petit sender que baixa al torrent, seguir-lo i passar al altre costat, en uns pocs metres, sense camí, arribarem a peu de via.
Descens :
Anar seguint el llom, direcció Nord, no trobarem camí, en algun tram un mur de vegetació ens barra el pas, se ha de passar-lo, es curt, sempre seguin el Llom, a la nostre esquerra el Clot dels Caragols i a la nostre dreta el Torrent del Lloro, així arribem al camí del Refugi a Coll de Porc, just en un collet rocós, seguir el camí cap a la nostre dreta, direcció Coll de Porc, el camí baixa al Torrent de Lloro una vegada aquí el camí comença a pujar, just abans de pujar una fita marca un camí a la nostre dreta (sentit marxa) senyalitzat amb pintures blaves, se ha de anar seguint, en un moment sembla dubtós, ja que se aparta del fons del torrent, seguir el camí ampla i còmode que ens deixarà al trencall del matí, seguir el mateix camí que em fet de pujada, però ara de baixada.
