Translate

Cercar en aquest blog

dilluns, 11 de novembre del 2013

Alta Fidelitat



06-11-2013
Serrat dels Monjos
Via : Alta Fidelitat



El Primer pas


Enfilem el camí de les coves de Salnitre, per desprès seguir el camí que va al Monestir, xino xano arribem al peu del Serrat dels Monjos, a la seva dreta una via maca i de les poques assequibles per nosaltres.... de moment.




El Martí al L-1
Avui tenim el Martí, que ràpidament se adjudica el primer llarg, posa cara de estranyesa.... ningú  li pren la iniciativa, es que el llarg mes difícil.... però també el mes ben assegurat.
El inici amb uns bonic passos de bavaresa fins una xapa i desprès anant fent panxetes, mes o menis finetes, fins sota un díedre equipat amb tres pitons que permeten fer alguna tibada, sortida cap a l’esquerra i la reunió a sobre, es nota la mestria del company

L'Esteva al inici del L-2


Atenció arriba el segon llarg i tal com marquen algunes ressenyes a la dreta bastant lluny una xapa.... noooor  per allí no es se ha de pujar una mica  a  la esquerra per un munt de blocs.
ATENCIÓ una mica a sota a l’esquerra una xapa nova, potser alguna nova via.





L-2  arribant al arbre sec (punt de emmerdada genial)
Quant arribem a sobre de un resta de arbre sec, en teoria hauríem de anar a la dreta, però mes amunt de la canal, ara mol podrida es veu un pitó nou i mes amunt 2 xapes noves això ens despista i l’Esteva fa una obra d’art pujant per aquí, no mes os diré que al arribar a casa he trencat algunes pues de la pinta i es que encara tenia els pels de punta i anant de segon....ufffff, deu ser la nova via, la reunió te una anella per rapelar.

L-3 serà o no serà ..?

Una mica abans de la reunió em despenjo cap a la dreta a on esta la reunió de la via que estem fent, passa per darrera un abret i es veu trepitjat.... es a dir no som els primers.

Una vegada els tres junts a la reunió un xapa es veu una mica a sobre, ara tenim la síndrome de “ La estic Cagant “ el company diu es un parabol.


L-3 No...no es,  però be...!!!
Be jo la via ja la avia fet però això de les Neurones a aquestes alçades falla i jo recordava un llarg mol bonic, que vaig fer de segon i recordava que anava a la dreta... així que agafo els trastos i deixo el parabol ( que desprès resulta que no ho es) i em llanço cap a la dreta, roca extraordinària ... però ni una assegurança, poso un friend, que entra de conya, en una fissura vertical i tiro a munt ..... ara veig una vella reunió ...?  
 
No...no es Tai-Chi es la entrada a la R-3



 arribo i desprès de assegurar-me trec la ressenya de la butxaca, la via anava per la xapa de sobre la R-2,  crec que la reunió 3,  deu estar a sobre un morro que tinc a sobre, be tiro a munt per un petit díedre canal i quant comença a posar dret ... apareix, mig amagat, un pitó be això dona coratge una petita bavaresa que faig en X al i sortida cap a la reunió... be .. si estem a la via ... ara es veu la continuïtat.

 El Guillem al inici  del  L-4







El Sol apreta i ens deixa ben xafats, a sobre el vent que ha fet aquests dies ha parat, els ofereixo la oportunitat de fer el darrer llarg als companys.... no mes la cara amb que me mirant ho diu tot.... una cosa així com “esta boig aquest Romà”











L - 4
Es mol bonic, el darrer llarg te algunes passes verticals, una placa ajaguda i de adherència, un pas vestia ..... be jo ho soluciono posant un estrep i se a acabat el pas vestia, desprès  una canal ajaguda de pedra boníssima fins completa el llarg de 50 metres.


Finalment  la Ombra !!!!




Ens a sobrat el Sol i es que no es normal que al Novembre encara tinguem temperatures de 28º







Que be que ens sap la Clara !!!!!!!  asseguts  a la fresca del carrer a ple mes de Novembre !!!!

Per la aproximació, descens i mes informació, clickar aquí :

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada