Translate

Cercar en aquest blog

dilluns, 14 de setembre del 2015

Agullòlegs

06-09-2015
Monestir
Monestir Interior
Puntal de l’Albardada Castellana
Cota 339  “El Xumet”
Via :  Agullòlegs
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena "El Pla de les Taràntules", com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, només sortir un pronunciat gir a l'esquerra ens presenta a la "Gorra Marinera", el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant pel desvio, a la nostra esquerra, del Sentinella, més endavant i també a la nostra esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per l'ample camí fins a passar una característica agulla anomenada "El Cigronet", una vegada passat aquest, a la nostra esquerra, Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", assenyala un corriol (Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L'Albarda Castellana.

   
Descripció de la via :
Primer llarg : Petita fletxa que indica l'inici, se surt recte amunt, pedra bona i grau amable fins a la primera xapa, arribar a la segona té la seva gràcia 1,5 metres fins a però un cop passats la pedra torna a ser amb bons agafadors, la següent xapa està amunt a la dreta un xic lluny, encara que el grau és amable, de la tercera a la quarta puja un xic el grau, però la xapa està menys lluny, després torna a baixar la dificultat i augmentar la distància de la cinquena i sisena, còmoda reunió. 45 metres, 6 xapes, IVº (amb rebava) / Vº (o antena) / IVº / IIIº+ - IIIº / IVº / IIIº+ - IIIº
Segon llarg : Recte amunt a sobre un petit balmat es veu la xapa, un xic lluny però per terreny molt còmode, superar aquest pas i arribar a la segona xapa és el segon passet de la via, cap cosa esfereïdora, més aviat amb bona presa i plaent, després sense badar anar pujant recte amunt fins a arribar a una fissura horitzontal, sota el bosquet, un pitó mig camuflat assegurarà el següent pas que no és difícil, però sí que és l'únic tram de pedra dolenta, fins a arribar a la reunió, que la farem en algun dels diversos arbres que hi trobem. 35 metres, 2 xapes i 1 pitó, IIº+ / Vº- / IVº / IIIº / IIº

Tercer llarg : Ara no es veu per a on va la cosa… veiem una vaga vella penjant d'un arbre, però costa veure la primera xapa que està a Can Pistraus, bé és qüestió d'enfilar per l'arbre de davant de la vaga, arribar a la seva alçada, assegurar i mirar amunt… Uffff que n'està de lluny, peu a paret peu al cap d'una branca tallada, antena … Arribem a la xapa després ja és qüestió d'estreps, els passos no són llargs més aviat alguns són curts, els dos primers un xic molt verticals els altres menys, atenció amb el cordino dels dos pitons, mol a prop ja trobem una xapa que ens dona més confiança i de la següent ja se surt en lliure amb pedra molt bona amb tendència a la dreta, la següent xapa es veu des de la darrera de l'artificial i d'aquesta la següent, final de via molt maco. 30 metres, 9 xapes i 2 pitons junts, Arbre – Antena / Ae / IVº / IIIº

Descens :  
Des del cim anar a la dreta per la carena, direcció Nord, prop del final trobarem una baixada delicada, en la que agraírem els arbres situats a la nostra esquerra i després baixarem per una curta torrentera, empipadora, que ens deixa al camí dels Gorros, just en un petit pont.
En aquest punt seguir l'itinerari de pujada, però en sentit invers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada