Balbino

19-06-2021

Gorros

La Paparra

Via  :  Balbino

Sembla que la calor baixa una mica, en aquets casos Els Gorros, sempre es una bona opció, vies amb ombra, be, potser tot el dia no, però si saps escollir el horari, la encertaràs, al buscar una agulla enlairada i ser un dels punts mes alts del massis, trobarem que sovint passa un aire no gaire calent, que dona un respir.

Dit i fet  ens dirigim cap allí, en el primer "Cavall de Ferro" puja una bona selecció del bestia escalador, entre mig nosaltres, una digna representació de membres de la tercera edat atrotinats,  ufff no se que fem entremig de tanta jovenalla, al passar, per que ens passant tots, ens miren com si estiguessin en un misseu ambulant. 

Una veu de joveneta diu !!hoo vostè es el sr. Guillem..!!!  lo que em faltava per ensorrar la meva moral, després que et deixin lloc al bus, per seure, no mes en faltava que a la muntanya i amb la motxilla a l'esquena em tractessin de "Vell", que ho soc, però se ha de guardar les aparences. Es una activa noia de les xarxes socials que fa un postureig increïble, i que en alguna ocasió li he escrit dient-li que si segueix i així un dia es trencara, i també que a vegades, tinc que seure cansat no mes de veure-la fer tant exercici, i es que el exercici cansa, ni que sigui un altre el que ho faci.

Eppp, no te enfadis Monica, ho escric amb "carinyo" i un xic de ironia, molts petons i no em facis cas, es que a vegades em poso a escriure i soc una mica "voques"

A lo que anàvem, la Via es escalada de plaer total i dificultat baixa, molt ben assegurada (faltaria mes) aquesta vegada em prenc la revenja i deixo fer les dos primeres al Raimon, em reservo les dos del mig i la darrera per el Joan Marc. jejeje la tercera la allargo i em salto la reunió així quant el Joan Marc arriba, bufant" a la R, Jo ja estic sortint amb un mig somriure a la cara, hem toquen dos, li dic i Ell gemega, però no pot fer res, la darrera te un parell de metres drets i bonics.

Un cop a dalt fem les paus mentre una part de la jovenalla arriba a dalt de "La cara de mico" cridant de alegria i assegurant que se ho han passat "Molt Be". Aquí si que me he sentit Be, Jo, em dona molta satisfacció quant la gent se ho passa be i gaudeix de alguna de les vies que he obert, no necessito cap mes agraïment, al contrari, gracies a vosaltres per anar-hi. 

 Aproximació

Sortint de la estació superior del funicular de Sant Joan, “Pla de les Taràntules”, seguim el camí de Gorros, passem el Gorro Frigi, fins a trobar el camí que baixa al Sentinella, que esta a la nostre esquerra una mica abans de arribar al Mirador.

Baixem fins el Sentinella, just desprès de passar el Fusell, a la nostre esquerra, una fita marca la entrada, un camí ens porta en uns 25/40 metres fins una canal fastigosa, seguir-la, cap a munt, durant uns 30/40 metres mes i ja estarem a peu de via. Un Xapa groga marca la R0,

La Via :

 Primer Llarg  :   Una xapa marca el inici i desprès en diagonal cap a la esquerra fins situar sota un petit bosquet, ara recta a munt,es veu clarament el camí que la travessa per arribar a la reunió, pedra mol bona i dificultat mol baixa.... per gaudir. 30 metres, 5 xapes, IIº- IIIº.

Segon Llarg : Un xic a l’esquerra de la reunió i recte amunt fins sota de una petita bola que flanquegem cap a la dreta, aquí la pedra i els agafadors excel·lents, la dificultat una mica mes picantona, però be.... el tram final la pedra es una mica menys bona i se ha de vigilar, però ben assegurat amb poc risc. 35 metres, 11 xapes, IIIº / IVº / IVº+ / IVº / IIIº

Tercer llarg : Aquest llarg es pot fer en dos curts segons la mainada que portem, esta muntada la reunió intermitja, com la majoria ho farem de una tirada fins a sota la bola cimera.

Se surt de la reunió recte i desprès va una mica en diagonal cap a la dreta per anar trobar els agafadors mes bons i sòlids.... tot un plaer de pedra i agafadors,  aquest si.... aquest no ....... be agafaré aquest.... i així fins la reunió. 40 metres, 9 xapes, IIIº - IIº

Quart llarg : Se surt de la reunió cap a l’esquerra per anar a trobar el punt mes feble de la bola, aquí, si ens em de posar les piles si ho volem fer en lliure, si no dos passos curts de Ao, es a dir de agafar-se a les presses de colors i ..... Alè Hop ja estem al cim. 20 metres, 6 xapes, IVº- / Vº (o Ao), IVº / IIº.

Baixada

Baixem caminant en direcció al Gorro en 3/4  minuts estarem al camí que ens porta a la estació superior del funicular “Pla de les Taràntules.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta del país.

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat.

Super Frio

 09-06-2021

Montserrat

Gorros

Magdalena Superior

Via  : Super Frio

Aprofitem que L’Esteve no pot sortir per anar a Montserrat, últimament sembla que no li te gaire simpatia. Caic en mans del Martí i el Raimon, que darrerament ja esta agafant les males costums del Martí. En fi em preparo per un dia de paciència infinita, comencem per el “Jefe” que, per fi,  ha marcat el mig de la seva corda, quan esta a punt de jubilar-la, però no nomes el mig, que a la hora del ràpel no coincideix ben be en fi li tindrem present la bona voluntat,  també a marcat els deu i els vint i els trenta i els quaranta i els cinquanta i no ha marcat mes per que se li ha acabat el retolador.

El Martí al  L - 1

Peu de via, li estic ensenyant al Raimon per on va la via i el Martí ja esta surtin amb les dues puntes de corda, el “Jefe” les sap ben llargues...., el primer llarg es llarg uns 35 meres, la primera meitat es mol còmoda de fer, desprès es posa una mica mes dret, però els agafadors son fantàstics i cantelluts, una mica abans de arribar a la reunió trobarem un pas un xic mes difícil, ben assegurat per una xapa que queda una mica a la dreta.

El Raimon  al  L - 2

Un cop a la reunió faig algunes fotos panoràmiques per la col·lecció i quant em giro el Raimon, que ha après del Martí, ja te les dues cordes enganxades a la cintura i surt esprintant cap a munt, un pas de sortida ben assegurat, si no toques la xapa IVº+, si te hi agafes al agafador de color IVº desprès baixa ràpidament de dificultat. Un cop a la reunió es el Martí el que em fa despistar i Jo que soc una mica babau caic de quatre potes, el Raimon ja esta surtin, es gira i em diu es que el anterior llarg era mol curt i fàcil, això si amb un mig somriure als llavis, no se si sincer o sorneguer !!

L - 3

He de fer constar que he tingut un agradable retrobament amb una xapa, la tercera de la via, si !! he trobat un altre de les xapes que van ser recuperades, en una època en que algú o alguns van agafar afecte a les meves xapes dels primers llargs fàcils de les vies que vaig obrir a Gorros, la veritat es que no se si aquestes xapes desaparegudes, ho van ser de forma voluntària atretes per els encants dels seus nous propietaris o si per contra va ser un segrest en contra de la seva voluntat. Sigui de una forma o un altre, a estat un retrobament agradable i ple de records.

Aproximació  : Se segueix el camí del  Mirador de Santa Magdalena, fins situar-nos a la alçada del peu de la Normal de la Magdalena Superior, que queda uns metres a la nostre dreta, anem per la petita carena a la nostre dreta, hem de baixar per una canal, a la nostre esquerra, una mica dreta, a mitja canal surten dues  vies, “la Super Frio” i “La Puretas Climb” .

Llarg Primer  :  Una mica abans que la canal se obri, veurem a l’alçada del cap una xapa, que marca el inici de la via, just a la dreta de una petita canal herbosa, que seguirem per el su marge dret tota l’estona, una primera part un xic arrampada amb tres xapes, a la quarta es posa mes dret i les xapes no tant lluny, canto gran i cantellut. Pedra de primera, en una petita franja vermellosa trobarem una xapa a la dreta, es un passet mes delicat, es supera be per l’esquerra. Pedra de primera. 35 metres 7 xapes, IIº  -  IIIº /  IIIº  -  IIIº+ / IVº-.

Segon Llarg   :   Recte amunt una xapa a la sortida marca el pas mes difícil IVº+ si no toques la xapa, IVº si te hi agafes a la cinta, desprès baixa ràpidament la dificultat i se arriba facilment a la reunió, al terra. 15 metres, 3 xapes, IVº (IVº+) / IVº / IIIº / IIº

Tercer Llarg  :  Aquí se segueix el itinerari de la via “Normal” uns cinc o sis metres caminant fins arribar a la pedra, col·locar-nos  una mica a la dreta per guanyar alçada i després pujar en diagonal a trobar la petita fissura que baixa del cim, aquí trobarem una xapa que ens assegura el pas i a toca una segona, igual que amb el anterior pas IVº si fas servir la cinta i IVº+ si no toques la xapa, al sortir d’aquí trobarem la reunió a la nostre dreta, reunió i anella de ràpel. 20 metres, 2 xapes, caminant / IIIº / IVº (IVº+) IIIº.

Baixada   :  Un ràpel de 55 metres per la via normal o dos de curts per evitar que se enganxin.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta.

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat.