Ara ja estem a peu de via, no es veu cap assegurança, el Martí molt decidit belluga unes branques, ho... meravella al seu darrere dos xapes.
La via
Pujar a sobre un petit pedestal, xapa i amunt, a
la segona xapa, col·loquem l'estrep, sortir d'aquí no és fàcil, 3/4
metres més amunt un llavi vermellós, a la seva dreta al fons de la
xemeneia una pedra i una cinta. Ara ve una superació mig encastat amb
els peus penjant. Una vegada superat el petit balmat seguir per una
placa, no fàcil, fins a un arbre sec, sortim cap a l'esquerra per placa
fins a una ratlla vermellosa a on es troba un pitó horitzontal mig
sortit, seguim per un esperó molt difícil, vertical i amb presses justes
i inestables (descompostes). Quan la dificultat baixa i només és molt
difícil es veu un pitó, escarpa, invertida i mig sortida, que assegura
la sortida a la dreta, per un petit mur amb força molsa seca.
Finalment, els últims 5/6 metres dos xapes per un terreny que voreja el tercer grau...???
Llarg únic d'uns 55 metres, 6 assegurances, Molt difícil per nosaltres.
Baixada d'un ràpel de 54 metres d'un químic en forma de "U" invertida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada