23-01-2013
Via Lluís Baciero
Al final faig una
descripció de la aproximació que hem fet.
El nom del cim lo agafo
de la ressenya dels Germans Masó, encara que no lo he pogut
contrastar en lloc i es :
“Cim Sud de la Carena
del Cap de Sant Joan”
Dia Rufo...Rufo,
esmorzem al bar de Monistrol, tota les rampes de les parets estan
plenes de neu.
“Locus estus Romanus” |
El Martí al L-1 |
Que coi fem aquí, amb
lo be que esta a casa, a sobre fa un vent de mil dimonis i fa
fred.....
Per que no haure dit
que tinc la grip....?
Aquests dos son uns ganes i ja em veus a mi,
pujant al Monestir, les vies del “Cavall de Ferro” estan
empolsegades de neu.... ho veieu com es de
perillós pujar....? em mirant amb cara de ... que diu aquest..?
El Martí al L-1 |
Poos resulta que avui
no lo hem de agafar, be aprofitem el ascensor per superar el primer
desnivell important del dia i seguim per el camí del Càmping, quin
fart de caminar.... espero que valgui la pena.
Primer llarg, comença amb un pas.... que fa
suar per arribar a la primera xapa i mes
amb els gats plens de fang, els peus i el cos mullats de la
aproximació, (els propers que portin
estisores de podar) vegetació xopa, a
sobre nuvol, vent i fred.
L'Esteva al L-2 |
Estan ben “Locus estus Romanus”,
solució pas de “Pressing culero” , i ja se arriba a la xapa, no
hi com ser gent de recursos, clar que si hagués sigut una noia,
hagués estat millor,
be ens
acontentarem amb lo que tenim.
A lo que anava, en
comptes de pujar fàcilment un parell de metres a la dreta, pugem per
la via, i el famós “Pressing culero”, a partir de la primera
xapa ja esta millor una curta placa força difícil però ben
assegurada, ens deixa en un terreny mes fàcil i per tant una mica
descompost.
L'Esteva amb cara de
Fred al L-2
|
Fem la Reunió de uns
arbres, si la via es fa mol, duraran poc, si no es fa gaire poden
gaudir de mes vida.
Ara be el llarg bonic
de la via, encara que mol curtet i amb bastanta mala llet en el pas
de sortida, fins agafar la primera xapa, si algú te la canya de
pescar, que la porti, nosaltres ens la hem deixat al cotxe i ens anés
anat força be, sort que portàvem a l'Esteva que amb un parell de
renecs i molta mestria ha superat el pas, després em combinat el
lliure amb algun pas de “presses de colors”, pedra excel·lent i
la entrada a la reunió mol guay.
Si no hagués fet el fort vent que
feia i la temperatura hagués sigut 10º mes, es un llarg per
repetir.
Volem acabar rapit i els hi dic que renunci-ho al meu llarg i sortim corrents, l'Esteva em mira amb cara de Be degollat i em diu Jo no em sento les mans..... així que ha pencar ....ssniiff Jo que em pensava qua avui aniria de invitat.
Curt llarg per una
placa de bona pedra i grau relativament baix però “disfruton”,
la reunió situada una mica a l'esquerra i a sota mateix del cim, per
aprofitar un tros de bona roca somera.
El Guillem sortint de la R-2 |
Tenint en compte la aventura de pujar i llegint que la baixada pot ser un altra aventura i quedar mes xops de lo que estem decidim instal·lar un rapel de la darrera reunió i baixar direcció al Bar directament.
Aproximació :
Per el Monestir de
Montserrat, agafar el camí que passant per el Càmping porta a la
Ermita de San Miquel, la passem i una mica mes amunt un camí
senyalitzat com a “Camí a Collbató per les Bateries” surt cap
a l'esquerra, camí ample i còmode, que no perd gaire desnivell
l'anem seguint, en arribar a un gir agut a la dreta , se ens presenta
al davant la Serra de Sant Joan, (que no es a la que anem), seguim el
camí i just quant fa un nou gir agut gir a l'esquera, abans de
començar apujar. A lla es el lloc, surt una torrentera, a la dreta i
just a l'esquerra internar-se per un bosc ple de herba i punxàs,
relativament curt després anar pujant en direcció al peu de via,
camí sense obrir ni senyalitzar.
Descens :
Des de la darrera
reunió un rapel de uns 50 metres ens deixa a la mateixa alçada que
el peu de via, baixar per a on et semble millor (camí no
senyalitzat) i mirar de trobar el lloc per a on al mati heu accedit a
la torrentera i al camí del Monestir a Collbató, segui-lo en sentit
invers fins el Monestir
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada