06-09-2015
Monestir
Interior
Puntal de l’Albardada Castellana
Cota 339 “El Xumet”
Via : Agullòlegs
Via que sembla lluny, però amb un bon camí no ho ha esta tant,
com a molt a pas de Jubilats Panxuts uns 60 minuts, els que gaudeixen de una
bona forma física i no tenen una bona panxeta que alimentar poden arribar a fer
ho en 30 minutets, això si agafant el Funi.
Que ens puja fins la estació superior de sant Joan (Pla de les Taràntules)
en un tres i no res.
 |
| L'Esteve al L - 1 |
Un cop situat al camí dels Gorros que va a Sant Jeroni,
iniciem el lent caminar que ens porta a tota reu, per el camí aprofitem per
anar posant verd a tots els que no estan presents, comentar els propers i interessant
dies que estan a tocar i es que estem vivint un moment històric impressionant....
 |
| L - 1 |
Be amb tanta xerrameca ja estem a peu de via, el començament
agafa una mica en fred i passar de la primera xapa a la segona se ens fa
costerut, ho resolem amb mestria, dels tres que anem cap el passa per el
mateix lloc, un una mica a la dreta, el altre una mica a l’esquerra i el altre
al dret, hem estat a un pas de treure la antena amb lo que se soluciona lo pitjor,
però en aquesta ocasió no ho em fet ...... mira que si al final ens transformem
en uns “Puretas” .... desitjo que no, que això així estat un mal dia.....!!!
jejeje.
 |
| L - 2 |
Els dos primers llargs es fan be i quant la dificultat baixa
el aire que passa entre xapes es una mica molest, però no excessivament, el
pitó del segon llarg esta una mica camuflat en la única fissura horitzontal al
final de la part mes menys fàcil.
 |
| L - 2 |
El famós arbre de totes les vies de aquets grans
aperturistes, no falta tampoc en aquesta via i esta al inici del tercer llarg,
la primera xapa esta a can Pistraus i tens que pujar per el tronc (queden
poques branques) de un parell de arbres, una cinta ens servirà per una certa assegurança,
aquí si que traiem la antena que ens evita quasi 2 metres de fer el Mico,
cosa que amb les nostres panxes cada vegada es mes difícil.
El artificial no te gran dificultat i es bastant còmode, un parell de pitons (junts) units per un cordino una mica atrotinat posa una mica de emoció, per desprès gaudir de una còmoda entrada a la part de escalada lliure.
 |
| El Guillem al L - 3 (foto Joan Marc) |
El artificial no te gran dificultat i es bastant còmode, un parell de pitons (junts) units per un cordino una mica atrotinat posa una mica de emoció, per desprès gaudir de una còmoda entrada a la part de escalada lliure.
 |
| Sortida del Ae1 al L - 3 ( foto Joan Marc) |
En fi em gaudit de una bona xerrada, unes bones cerveses i
de una escalada mes que acceptable en un lloc proper però un xic aïllat, amb
unes vistes extraordinàries i amb bona qualitat de roca .... perfecte... ara a esperar el dia 11....!!!!.
Descripció de la via :
Primer llarg :
Petita fletxa que indica el inici, se surt recte amunt, pedra bona i grau amable fins la primera xapa,
arribar a la segona te la seva gracia 1,5 metres fins però un
cop passats la pedra torna a ser amb bons agafadors, la següent xapa esta amunt
a la dreta un xic lluny, encara que el grau es amable, de la tercera a la
quarta puja un xic el grau, però la xapa esta menys lluny, desprès torna a
baixar la dificultat i augmentar la distancia de la cinquena i sisena, còmoda
reunió.
Segon llarg :
Recte amunt a sobre una balmeta es veu la xapa, un xic lluny però per
terreny mol còmode, superar aquest pas i arribar a la segona xapa es el segon
passet de la via, cap cosa esfereïdora, mes aviat amb bona presa i plaent,
desprès sense badar anar pujant recte amunt fins arribar a una fissura
horitzontal, sota els bosquet, un pitó mig camuflat assegurarà el següent pas
que no es difícil, però si que es el únic tram de pedra dolenta, fins arribar a
la reunió, que la farem en algun dels diversos arbres que hi trobem.
Tercer llarg : Ara no es veu per a on va la cosa.... veiem
una vaga vella penjant de un arbre, però costa veure la primera xapa que esta a
Can Pistraus, be es qüestió de enfilar per el arbre de davant de la vaga,
arribar a la seva alçada, assegurar i mirar amunt....uffff que n’està de lluny,
peu a paret peu al cap de una branca tallada , antena .... arribem a la
xapa desprès ja es qüestió de estreps, els passos no son llargs mes aviat
alguns son curts, els dos primers un xic mol verticals els altres menys,
atenció amb el cordino dels dos pitons, mol a prop ja trobem una xapa que ens
dona mes confiança i de la següent ja se surt en lliure amb pedra mol bona amb
tendència a la dreta, la següent xapa es veu des de la darrera del artificial i
de aquesta la següent, final de via mol maco.
Dades de la via :
L-1 45 metres, 6 xapes, IVº (amb rebava) / Vº (o antena)
/ IVº / IIIº+ - IIIº /
IVº / IIIº+ - IIIº
L-2 35 metres, 2 xapes i 1 pitó, IIº+ / Vº- / IVº / IIIº / IIº
L-3 30 metres, 9 xapes i
2 pitons junts, Arbre – Antena /
Ae1 / IVº / IIIº
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar
aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/el-xumet.html
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/el-xumet.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada