dimecres, 12 d’octubre de 2011

L'Aranya / Serrat de les Garrigoses


Col·lectiva a L'Aranya  08-10-2011

A peu de via .. Tots despisten..?



El primer llarg... un batibull

Dissabte passat una gran col·lectiva de 
companys ens trobarem al Bar, com no,
i desprès del segon “cigaló” decidirem 
anar a fer la via Aranya al Serrat de les 
Garrigoses, sembla que alguns dels 
companys, per qüestions de temps i 
altres histories, no la aviant fet mai, per
amí serà la quarta vegada, es una de 
aquelles vies que li tinc afecte, la darrera
ja fa temps que la vaig fer al 2002.

A estat un fruí constant, amb el dia que 
va fer, els companys ant estat 
encantadors, era un riure i una comèdia 
constant, entre el primer i l’últim a penes una reunió entre mig, així ant anat 
Ben obert .. al segon llar
passant el esperó del primer 
llarg, que sempre enganya, el
enrevessat segon llarg, el tercer
llarg un tràmit per la feixa, que
per sort ja esta ben marcada i....
canvi de pedra, quina 
meravella, plaques i xemeneies es van succeint fins arribar a la 
fi de la via, joia i cansament 
(en alguns) per igual. 

Tots...... rient paro amb ordre.
Ara toca baixar, uns tenen els “Bessons” tocats (no em estat nosaltres), altra el turmell com un Meló ( ja ha vingut així), un altre amb el peu fet un nyap i jo amb l’atrossis del genolls, ...... jejejeje  quina colla, decidim rapelar la via els 8, total que el “Cachondeo” segueix,  això si una bona organització ( alguna avantatge el se “gat Vell”) i amb un “Plis-Plas” estem fent lo que mes be se ens dona..... prendre “una Clara” al Bar principi i fi de tota escalada Montserratina
Tots al final de la via. Falta un.... el que fa la foto




4 comentaris:

quimet ha dit...

Hola Guillem,

M'en alegro molt que hagi anat bé.

Si no he comptat malament, éreu 8?
Doncs menys mal que us vau organitzar bé que si no...
Com vau organitzar les cordades?

Doncs a mi, no m'acaba de convèncer la regió del Serrat de les Garrigoses ni el dels Monjos. Serà qüestió de deixar-me enganyar algun dia.

Salut i cervesa (o clara)

Quimet

Manolo ha dit...

Hola Guillem. Sólo para comentarte una cosa. Hoy estuve en la Agulla Cara de Mico, en la vía Infidel y carayyyy, que primer largo más bonito, espectacular. Dificil encontrar roca tan buena por esa zona, salvo la GEDE del Sentinella, aunque muy sobada no deja de ser una auténtica vía.
La Infidel no la terminamos por problemas técnicos, espero volver el sábado y hacerla. Muy bien colocados los seguros y por eso, que también cuenta, se disfruta subiendo. Bueno, sólo comentarte eso, cuando la haga completa ya te comentaré el resto, pero si es así, ya me conformo, sino da igual, creo es una vía excelente.
Nos vemos.
Saludos
Manolo

Guillem ha dit...

Joaquim siiii érem 8, en un principi es va proposa fer una cordada de 8 amb un al capdavant i el resta a xalar, desprès van sortir mes parides i finalment una verm fer una de tres, una de dos i una de tres.
Per baixar : Es va muntar un primer ràpel i els dos primers en baixar es van emportar les altres 4 cordes i van anant muntant ràpels, fins la feixa.
Quant el últim va baixar el primer ràpel li va donar la corda al que estava apunt de fer el segon ràpel i mentre baixava, recuperàvem el primer ràpel i així successivament, amb lo que sempre teníem tres ràpels muntats fins arribar al terra.
Que et sembla ?
Guillem

Guillem ha dit...

Manolo gaudeix de la escalada, et puc assegurar que les meves vies son segures, si tens qualsevol dubta...? pregunta i gustos te orientaré a on pots anar.
Força i a tibar

Guillem