Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) La Proa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) La Proa. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de novembre del 2013

Espero del Vent

13-11-2013
Montserrat
Sud
El Bruc
Cova de l'Arcada
La Proa
Via : Espero del Vent
Enfilem el camí de La Proa, tot deixant el cotxe a sota del Mas del Castell.
Remuntada de la canal ferrada que serveix per superar la Tonsura i ja estem a peu de l'espero, es veu bonic i mol estètic.
Primer llarg : Es mol bonic presa cantelluda i agraïda, 
Arribo al flanqueig a l'esquerra, he trobat un parell de agafadors mol bons a la fissura que me han facilitar arribar a la xapa, me he agafat a la cinta per fer un Ao i arribar a la vertical del espero, un seguit de xapes facilitant la pujada,  la darrera he posat l'estrep i de últims se ha sortit força be (que no fàcil), després se humanitza i vas fent sense despistar-te, però amb bona pedra i un grau mes suau fins arribar a la reunió. 40 metres, 12 xapes, IVº / IVº+ / Vº / Ao - Ae / Vº+ / Vº / IVº+.
Segon llarg : Es preciós una sortida un pel difícil i després vas navegant per un mar de còdols de un grau per gaudir de valent, quatre xapes a la part mes dreta i dues en la mes ajaguda ens porta fins el final de la via. 43 metres, 6 xapes, IVº + / IVº / IIIº.
PD: Portar mosquetons petits, les xapes son antigues i algunes tenen el forat petit.

La Proa

Montserrat
Sud
El Bruc
Cova de l'Arcada
La Proa
La Proa un magnífic monòlit que te com a pedestal La Tonsura que en la seva base te el aixopluc de La Cova del Cabrit, tot plegat un lloc tranquil i amb unes vistes magnifiques sobre tot des de el cap de munt.
Aproximació :
Des de el interior Poble del Bruc, seguir la carretera direcció Lleida una mica abans de sortir del Poble un carrer a ma dreta amb uns cartell senyalitzador marcant el camí a la Masia “Del Castell” , seguir-los al sortir del poble una marcada baixada i posterior pujada, al seu cap de munt gir tancat a l'esquerra i tornarem a trobar els lletreres de la Masia “Del Castell” una vagada en aquesta la passem i una curta i malmesa baixada ens porta a una pista que ens deixara als fons de riu, en aquest punt aparcar a la dreta sota uns arbres.
A continuació seguir el fons pedregós en direcció a la muntanya de Montserrat, el pla es va estrenyent i a la dreta un marcat camí segueix per dintre del bosc per després seguir com per una petita torrentera, comença a pujar i arriba a una, petita, bassa de ciment, amb un pal amb la foto destenyida, a la dreta surt un camí ..ignorar-lo i seguir per la esquerra, un trosset pla i després se enlaira abruptament tot anant passant petits contraforts de pedra, seguir marques de pintura vermella i fites, camí mol transitat per els practicants de Esportiva, finalment sortim a una explanada en el seu extrem La Tonsura i al seu damunt La Proa, al extrem, de la explanada, una fita marca una cruïlla de camins a la dreta per els de Esportiva, seguint cap a munt i una mica mes enllà un desvio a la dreta porta a la propera cova del Cabrit, cap a l'esquerra, tot resseguin el peu de la paret i a uns pocs metres de l'espero de La Tonsura trobarem una canal ferrada que ens portara al bosc penjat que porta a la dreta al peu de l'aresta Brucs de La Proa
Descens :
Des de el cim de La Proa baixar uns pocs metres en direcció al Bruc a on trobarem la reunió de la via Espero del Vent, des de aquest punt farem un primer ràpel de uns 42 metres, atenció a les cordes millor corre el nus fins sota de la primera rampa que es troba, uns 6/8 metres, anirem a la primera reunió del Espero del Vent, també amb anelles per el ràpel de uns 35 metres.
Aquí tenim dues opcions desgrimpar la canal ferrada de pujada, bastant incomode.
O anar a buscar el ràpel de La Tonsura, des de el peu de La Proa seguir direcció als Brucs per uns lloms herbosos fins al final, aquí veurem una “U” invertida clavada a una placa vermellosa, ràpel de uns 50 metres, millor amb cordes de 60 per facilitar la recuperació des de un lloc una mica separat de la vertical, que te mol de fregament, seguir el camí de pujada en sentit contrari
Vies :

divendres, 18 de gener del 2013

Tonsura Fissura Meta

17-01-2013
Contrafort de La Tonsura
Via : Fissura “Meta”

Avui me he de treure el barret, El Martí ha purgat totes les malifetes que suposadament me ha fet (es la nostra conyeta).
Jo de aquesta mini-via, me hagués baixat als tres metres de terra. Ell la ha fet tota, aixo si, no ha tingut presa i se ha pres el seu temps.
Son 45 metres,  la idea era seguir amb una via de La Proa, hagués sigut genial, però hem tingut suficient i ens hem anat a fer la cervesa.

Se aparca en el riu que esta situat a sota de la Masia del Castell, a continuació seguir el camí de aproximació que esta descrit al final de l'escrit.
Una vegada al peu de la Tonsura, que a la vegada esta al peu de la Proa, es veu clarament un diedre xemeneia, una mica a l'esquerra de la Cova del Cabrit.
 Ara ja estem a peu de via, no es veu cap assegurança, el Martí mol decidit belluga unes branques, ho... meravella al seu darrera dos xapes.

 Ens posem els trastos de escalar,  sort que el Martí segueix decidit, es fica de cap, pujat a sobre un petit pedestal,  xapa/engrapa i amunt, fent servir la presa de colors arriba a la segona xapa,  col·loca l'estrep, sortir de aquí no es fàcil i li fa sua de valent, 3/4 metres mes amunt un llavi vermellós, a la seva dreta al fons de la xemeneia una pedra i una cinta per assegurança, fins aquí probablement, també, hagués pujat Jo, però segur que de aquest punt, Jo em baixo.
Ara ve una superació mig encastat amb els peus penjant,  si caus rebotes al llavi i baixàs fins ven aprop del terra..... Valent ¡¡¡¡¡¡¡  lo ha superat correctament, a partir de aquí ja no el veig i explicaré la meva experiència.
 
Una vegada he superat el petit balmat segueixo per una placa, no fàcil, fins un arbre sec, el Martí a col·locat una cinta, de dubtosa efectivitat i per entremig dels troncs secs, sortim cap a l'esquerra per placa hui-huy-hui...., fins una ratlla vermellosa a on es troba un pitó horitzontal mig sortit, segueix per un espero difícil...no,  mol difícil, vertical o potser una mica mes, amb preses justes i inestables...!!! no, inestables no, descompost si, a sobre no hem sabut veure res que permeti posar cap assegurança, Jo anava pujant i deia amb veu forta “Caaabron com te la as jugat” i a continuació amb veu de falset (llegir “acollonit”) !!! Reeecuperaaaa ¡¡¡.

  Quan la dificultat baixa i no mes es mol difícil o difícil , troba un forat que li permet posar un friend, encara que al aixecar el cap es veu un pitó, escarpa, invertida i mig sortida, que assegura la sortida a la dreta, per un petit mur amb força molsa seca, que a mi, que la corda em ve de la dreta em posa els pels de punta.....
Finalment els últims 5/6 metres dos xapes per un terreny que voreja el tercer grau...??? 
Al arribar a dalt, el Martí encara te una pujada de Adrenalina que el fa estar eufòric.... però no tant com per voler posar-se a La Proa, ni tan sols de baixar per el camí ferrat, així que muntem un rapel de 54 metres de un químic en forma de “U” invertida i a fer la cervesa que se la ha guanyat i com diu un mol bon company meu .....
                         “ Tengui i No Buelvi ”



Per la aproximació, descens i mes informació, clicar aquí :