Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) Ullal de La MAgdalena. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris B) Ullal de La MAgdalena. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de novembre del 2018

Joan Manel

24-10-2018
Montserrat
Monestir
Gorros
Ullal de La magdalena
Via  : Joan Manel
Tot esperant l'escalfor del Sol, ara ja es comença a agrair, arribem tard i trobem un munt d’escaladors enganxats a les pedres, fa bonic …
Via curta, ràpida, maca i relativament ben assegurada, sense passar-se…
Aquest cop m'avanço a l’Esteve que a peu de via s'entreté fent-se la cigarreta i és que s'ha oblidat de portar les cigarretes fetes i ara va amb la maquineta, així que aprofito l'ocasió per sortir cagant llets cap amunt, el primer llarg va a l’esquerra del primer llarg de la Ulu-Apa, com aquest te una mica menys d’herba i té alguna xapa pugem per aquest llarg, les dues reunions estan a un parell de metres la una de l’altre, i per això la fem en la més còmoda.
La resta de llargs la pedra és extraordinària, a mesura que anem fent metres, la paret es va redreçant i sortint uns bons còdols, els agafadors sense ser sobrers són els necessaris i de qualitat, en fi per gaudir i a partir de la segona reunió ja ens toca el desitjat Sol.
Únicament el company remuga una mica quan veu que m'he reservat el llarg més bonic (el tercer), però és de tan bon conformar que no diu res, amb la qual cosa marxo amb una mica de remordiment que es va esvaint a mesura que vaig fent metres d’aquest llarg, en arribar a la reunió ja no em recordo.
En el segon i tercer llarg trobarem un parell de xapes velles posades amb “burins” i que es confonen amb la pedra, fer atenció per no passar-les de llarg.
Des del Pla de Les Taràntules (estació superior del «Funi») seguir el camí de Gorros (Sant Jeroni) un cop passada la bifurcació que puja cap a les escales de Jacob hem fet unes 100 passes, de cama curta, fins a quedar al peu de l'Ullal de la Magdalena, una entrada natural i dreta ens puja en pocs minuts al peu de la paret i la via, al principi recte amunt, després es devia una mica a la dreta per a toca de la pedra tornar a l’esquerra, aproximadament, des del «Funi», entre 10 i 20 minuts, segons forma física.
Descripció
Primer llarg  :  Primer llarg : Al peu de via i a l’alçada del màlic una xapa assenyala l'inici de la via, és un primer llarg que segueix una línia una mica sinuosa per anar a trobar un jardinet, al que entrem per l’esquerra, anem per la rapissa a la dreta a trobar la part més còmoda. 30 metres, 3 xapes, Iº – IIº.
Segon llarg  :  Sortim cap a l’esquerra, aprofitant la reunió original per posar una cinta, després en diagonal a l’esquerra fins a la primera xapa, a partir d’aquí més o menys recte amunt amb una certa tendència a l’esquerra, per trobar la darrera xapa i l'entrada a la reunió anar francament a l’esquerra. 25 metres, 5 xapes, IIIº+ / IVº
Tercer llarg  :  Se surt per l’esquerra, la segona xapa és un burí, d'aquí se segueix més o menys recte amunt, els agafadors van sortint i la pedra és molt bona i dreta, en un tram que s'ajup trobem una reunió a la nostra esquerra, no gaire incòmoda. 25 metres, 8 xapes, Vº.
Quart llarg  : Se surt per la dreta, en diagonal per després anar recte amunt a la meitat del llarg la dificultat baixa un xic i des de sobre de la tercera xapa ens n'hem d'anar un parell de metres a l’esquerra, al darrer tram se ha de fer atenció a la pedra. 25 metres, 4 xapes, IVº / IIIº
Descens  :  Des del cim anar uns 3/4 metres cap al costat oposat de la via i trobarem un ràpel curt d'uns 15 / 20 metres que ens deixa al peu del coll amb la normal de la Magdalena Superior.
Una altra opció és des de la darrera reunió muntar un ràpel llarg fins al camí que porta a la Magdalena Inferior.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació.

Vies per la Canalla a Montserrat

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta 

dimarts, 26 de juny del 2018

Ulu-Apa

23-06-2014
Montserrat
Monestir
Gorros
Ullal de La Magdalena
Via : Ulu-Apa


Hem quedat d’hora per ser dels primers al «Cavall de Ferro» així que ben d’hora estem esmorzant al Bar de Monistrol i petant la xarrada i és que després de tants dies de no trobar-nos necessitem donar-li a la "sense os", finalment fem el darrer tram de carretera que ens portarà fins al Santuari, bé fins a l'aparcament, això sí que és tot un esport d’aventura, esquivant, darrere i avançant, tot respectant els 1,5 m, a la corrua de ciclistes, finalment arribada a l'aparcament a aquesta hora de la matinada encara no trobem gaires «guiris», però si observem un munt de gent amb material d’escalada, finalment després d'un gran esforç arribem al peu de l'ascensor, que ens deixa uns metres més amunt, animats ataquem el darrer tram cap a la porta del «Cavall de ferro» i ooohhh sorpresa, una respectable cua i quasi tu-tom és del gremi de la corda …!!! tant és així que a pesar de la matinada no entrem, per poc, en el primer «funi» i hem d’esperar al segon, aquests dos primers estaven plens de gent de la corda al 80 %, i a més la mitja d'edat, si m'excloc, era mol ... Però que molt jove ........ fantàstic...!!!
El dia és núvol i el Sol està ben amagat darrere d'uns núvols alts i relativament gruixuts; així i tot, fa una bona xafogor, però nosaltres som unes persones dures i adobades en mil dificultats de la mare natura, amb ànim valent i decidit, encarrilem el desconegut camí de Gorros passem el desvio de les escales de Jacob, fen un últim tram fins a situar-nos sota l'Ullal, aquí agafem aire i ens endinsem per terreny d’aventura, amb suo i llàgrimes arribem al peu de la paret, ara ja coneixem la dura aproximació i se'ns presenten dues opcions.
A) En baixar prenen nota del camí efectuat i tornar un altre dia …
B) Com valents i intrèpids muntanyencs afrontar el repta de l'aventura vertical, encara que arribem expirant el darrer alè dels nostres exhaustes cossos …
Bé ....... m'estic trencant el cul de riure, no puc seguir amb aquesta fantàstica elucubració senil.
Quasi tot el que he explicat és broma, resultat d'una bona revetlla de Sant Joan
Disculpeu … Però, és que m'ha quedat «Xaxi Piruli» Aproximació :
Des del Pla de Les Taràntules (estació superior del «funi») seguir el camí de Gorros (Sant Jeroni) un cop passada la bifurcació que puja cap a les escales de Jacob em fet unes 100 passes, de cama curta, fins a quedar al peu de l'Ullal de la Magdalena, una entrada natural i dreta ens puja en pocs minuts al peu de la paret i la via, al principi recte amunt, després es devia una mica a la dreta per a toca de la pedra tornar a l’esquerra, aproximadament, des del «funi», entre 10 i 20 minuts, segons forma física.
Primer llarg : Al peu de via i a l’alçada del maleic una xapa assenyala l'inici de la via, és un primer llarg que segueix una línia una mica sinuosa per anar a trobar un jardinet, al que entrem per l’esquerra, anem per la rapissa a la dreta a trobar la part més còmoda. 35 metres, 3 xapes, Iº – IIº.
Segon llarg : Se surt per l’esquerra a sobre de la reunió de L’Aresta JM, trobem una xapa ara en diagonal a la dreta, la tercera xapa marca un tram recte amb una pedra boníssima i amb agafadors generosos a la cinquena xapa anem una mica a la dreta per entrar a una còmoda rapissa a on trobem la segona reunió, es pot fer reunió còmoda o pujar directament a buscar la tercera més incòmoda. 20 metres, 6 xapes, IVº.
Tercer llarg : Se surt per la dreta amunt i amb una certa tendència a la dreta, pedra de primera, tram curt, reunió no gaire còmode, però és important fer reunió en aquest punt per evitar el fregament de les cordes en el següent llarg, que fa una ziga-zaga important. 10 metres, 3 xapes, IVº – IVº+.
Quart llarg : Sortim per la dreta amb un parell de xapes en horitzontal per després anar recte amunt les 3 primeres xapes son molt dretes, fins i tot alguna cosa més que dret, aquí Jo sempre he posat l’estrep, després un flanqueig a l’esquerra en què es pot combinar agafar-se a les cintes amb agafar-se a la pedra o qualsevol de les dues opcions, això queda a elecció de la persona, començant a sortir els bons agafadors i anem pujant fins a situar-nos a sota de la reunió, un pas difícil que es pot fer en Ao i uns passos maquíssims fins a la reunió. 20 metres, 12 xapes, IVº+ / Ae / Ao – Vº / Vº.
Cinquè llarg : Se surt recte amunt amb una certa tendència a l’esquerra, un seguit de bons i generosos agafadors per terreny vertical ens faran gaudir d'allò més, fins a sortir a un replà, anar a l'esquerra, a sobre d'un esperó una xapa ens marca el camí dels darrers metres, un xic descompost però ben assegurat, vella reunió un parell de metres abans del cim. 25 metres, 11 xapes, Vº / IVº / IIIº / IIº.
Baixada : Des de el cim anar uns 3/4 metres cap el costat oposat de la via i trobarem un ràpel curt de uns 15 / 20 metres que ens deixa al peu del coll amb la normal de la Magdalena Superior.
Un altre opció es des de la darrera reunió muntar un rapel llarg fins el camí que porta a la Magdalena Inferior.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 29 d’agost del 2011

Ullal de La Magdalena

Montserrat 
Monestir
Gorros
Ullal de La Magdalena


Aproximació : 
Situats en l'estació superior del Funicular de Sant Joan, en el que s'anomena “El Pla de les Taràntules”, com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, és el camí que porta a Sant Jeroni, és un camí ample i còmode amb petits trams d'esglaons, que faciliten el trànsit per ell, no més sortir un pronunciat gir a l’esquerra ens presenta a la “Gorra Marinera”, una mica més enllà  (seguint el camí) trobem la Magdalena Inferior, i després bé l'Ullal de La Magdalena, pujarem per la canal que queda a la seva esquerra, fins peu de via.
Baixada :
A l'altre costat de l’agulla un curt ràpel ens permet baixar per la via Normal fins al seu peu, al coll que la separa de La Magdalena Superior, des del peu del ràpel seguir el camí de l'ermita de Santa Magdalena i després les escales de Jacob fins al camí de Gorros

Via  :  Ulu - Apa 
Via  :   Aresta Joan Manel