Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Montserrat Central. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Montserrat Central. Mostrar tots els missatges

diumenge, 23 d’agost del 2015

Salamandra Normal



19-08-2015

Interior

Ecos

La Salamandra

Via :  Normal




Un agradable record a L’Esteve .....  grgrgrgrgr, avui no pot vindre i el “estimat” ...grgrgrgr, company aprofita la ocasió per entabanar una caminada èpica....

Al Bar amb tota tranquil·litat em diu  .... tinc una via “plaent” a La Salamandra ... mmm mandé !!! Jo que soc un home fàcil dic be ..... anem.

El Martí al  L - 1



Mare de Deu esta a on el Senyor va perdre les espardenyes, això si segons a qui llegeixes tot just no arriba a una hora .......alguns altres un hora i mitja i no dubto que algun “mestre” estarà mitja hora ..... però Jo amb el meu pas cansi,  estic quasi dues hores ...., aixo si mol xino xano santa paciència del company que per compensar mentre jo trec el fetge per la boca Ell va xerrant.....i es que va sobrat el bandarra!!!

Inici del  L - 2  (foto Martí)




Finalment estem a peu de via uffff!!!! a  costat, el lloc es fantàstic i durant tota la ascensió gaudirem de un ventet fresquet i de unes vistes poc habituals i mol maques, en realitat es el principal al·licient de aquesta ascensió. 



Com diuen alguns “mestres” el primer llarg el fem sense desfer la motxilla, arribat a lo que seria la primera reunió ens equipem còmodament i encetem la pujada. 



 
Inici del  L - 3

Com no podia ser de una altre forma el col·lega comença a navegar per terreny poc difícil, el tros mes compromès ho farà Ell al tercer llarg, com se ho deu veure que posa una cinta a un arbre i una mica mes amunt un friend, tot el llarg gaudeix de una franca pedra en descomposició que es la part mes aventurera de aquest itinerari, com tenim un cert piqué amb això que sempre fa els llargs mes macos el Nen es passa la reunió de llarg, tot dient que un parabol i un bon reblo, se ha de posar una plaqueta recuperable, no li inspira confiança i així fa el muret de sortida ... quant es dona compte que quasi esta a dalt, fa reunió de un bolt i un friend, tot per deixar que faci el darrer llarg, 5 metres !!!!! grgrgrgrgr.

 L - 4  (foto Martí)



Baixada per la via amb tres ràpels.
 
Descripció de la via :
 
Llarg 0   : Situats al peu de l’Aresta es puja quasi caminat fis uns arbres

Primer  llarg  :  Se surt recte amunt, a uns 9/10 metres una xapa desprès en diagonal a la dreta una segona xapa i desprès recte a munt fins la reunió.

Segon  llarg  :  Una xapa es veu a uns 7/8 metres a munt a l’esquerra, però es veu mes còmode sortir per la dreta per desprès, tot fent una còmoda diagonal, anar a trobar la xapa, mes o menys recte a munt anant a buscar el sostret que es veu, trobarem un altre xapa Jo me esforço en buscar una tercera xapa que no trobo, arribo a la reunió, sota el sostret, que no es veu, ja que esta posada al terra. El company puja recte a la corda per la esquerra de la reunió i no mes sortir troba la xapa que Jo me he saltat.

Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra els 4 primers metres la pedra es bona, una cinta en una bona sabina i ....  amb recança per lo que fa a la solides de la pedra, una fissura horitzontal permet un bon friend, mitja/petit i  a  munt hay...huy, fins que esposa mes dret una xapa assegura el inici els agafadors seleccionats son ferms però dona molta desconfiança tot el entorn, finalment un ampli i còmode replà a on fer la tercera reunió, una xapa i un reblo, portar plaqueta recuperable. 

Quart llarg :  Se surt per la esquerra, un petit muret per donar un xic de emoció, desprès fàcil fins el darrer ressalt que porta al cim.

Descens : Ràpel de Cim a R-2,  de R-2 a R-0 i de Ro a terra.
 
Dades de la via :

      
L-0  50 metres,   Iº / IIº

L-1  35 metres,  3 xapes,  IIIº  /  IIIº+                                 

L-2  30 metres,  3 xapes,    IVº /  IIIº+  /  IIIº     

L-3  30 metres,  1 xapa, 1 arbra, 1 friend ,  IVº -  /  IIIº  /  IVº (amb rebava) /  IIIº

L-4  20 metres,  3 xapes, IIIº+ / IIº / IIIº+ / IIº
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :



divendres, 21 d’agost del 2015

Salamandra

La Salamandra 
Ecos                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

A peu de carretera
                                                                                      
Des de el camí  GR 172 (vessant Nord)
                                                                 

Aproximació :


Deixem el cotxe  al aparcament de Santa Cecília, seguim a peu per la carretera en direcció a Can Maçana uns 2 o 300 metres, lloc per aparcar a mig camí,  a la nostre esquerra uns esglaons amb barana, van cap a munt seguir-lo a un 20 metres arribem al marcat camí del GR 172, anem cap a la nostre dreta direcció a Can Massana i Ecos, anem  entre els arbres, bastant mes endavant  veurem el perfil de les Talaies i a la seva dreta la Canal per la que haurem de pujar, mes endavant trobarem un desvio a la nostre esquerra senyalitzat com “Portell del Migdia” l’agafem i comencem la forta i directe pujada al Coll, un xic abans de arribar trobarem, a la nostre dreta,  una indicació i corriol que va a la Font de La Llum, la ignorem i seguim a munt fins arribar al Portell del Migdia.

Des de el cotxe entre 0,30 h a 1,15 h segons forma física.



Es baixa per el vessant oposat, al poc tros trobem una fita i un matusser escrit en la branca de un arbre, que ens indica un corriol que va a la Canal dels Micos, Seguim baixant fins trobar el camí transversal PR C-78, a la dreta cap a el  Montgròs i cap a l’esquerra a Sant Jeroni i Camí dels Francesos.

Vessant Sud




 Agafem el camí cap a la dreta, segueix baixant i desprès va cap a la dreta tot remuntant unes curioses canals a tocar de les parets, fins que al cap de munt de la darrera, el camí se aclareix i a uns 20 metres a la nostre dreta el inici de la Aresta Brucs de La Salamandra.
Contar-hi de 15n a 45 minuts mes, segons forma física




                                                                                                                                                    
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             
Baixada :

Des de  el cim es poden fer 2 o 3 ràpels, seguin la aresta, fins el camí de vinguda, seguir aquest en sentit contrari, primer baixant i desprès pujant fins al Portell de Migdia i des de aquí per la vessant oposada tot baixada fins el cotxe.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

 Via :  Normal



dimecres, 4 de febrer del 2015

Blava Dori



17-01-2015
Frares Encantats
Miranda del pas del Príncep
Via : Nubiola-Picazo-Dori (o Via Blava)



Dia fred que convida a caminar una mica per anar agafant temperatura, un altre cop som una bona collada, anem pujant, tot xerrant i sens e presa. Arribem a peu de via amb el Sol ben instal·lat al cel i tot gaudint de la seva escalforeta iniciem el dia.


El Sergi al L-1





Desprès de barallar-nos com corsaris decidim les dues cordades, el Jorge amb la Gavi i el Dani seran la cordada tècnica que tot ho ant de fer com cal i prendran el seu temps per fer tot lo que se ha de fer, ben fet, en l’escalada.



L’altre la farem el Sergi i el Joan Marc que em deixaran anar amb Ells i permetran, sense dir res, que faci tot lo que espot fer malament, tot i que posaran cara de no veure res.












A lo que anàvem .........  es a dir a escalar!!




L-2    Clàssica i necessària foto,  per tots ....  !!  El Sergi






Primer llarg sense problemes, anant pujant recte amunt (xapes de color blau), per sota una vauma, passem per unes herbes i a la dreta a la punta de la vauma, còmoda reunió ...... ufff se esta be al Solet..!!!









 

L-2 el mateix pas ... un altre punt de vista,  El Joan Marc



 Segon llarg, sortida a la dreta, fàcil,  una xapa i  una placa preciosa amb uns cantells de escàndol, llàstima que duri poc, desprès una rampa fins la reunió.











L - 3






Tercer llarg, sortida a la dreta un altre pas dret, un xic mes llarg que el anterior,  per gaudir-lo plenament, entrada en un forat per anar al extrem esquerra, pas delicat, encara que mol curt per entrar a la següent vauma i anar cap l’esquerra a trobar la tercera reunió, entren ganes de quedar-se a prendre el Sol !!.













El Guillem al L-4 (foto Joan Marc)



Quart llarg, sortida per la esquerra, el clàssic mur de sortida amb bons agafadors, desprès per terreny mes còmode cap a munt, anirem troben alguna xapa cada 6/7 metres (aprox.) a la nostre dreta. La reunió, no es incòmode però la col·locació de les xapes un xic estranya, porta un parrell de anelles llargues per muntar-la.






L - 5



Cinquè llarg, surt recte amunt per el mig de la reunió mol dret però amb agafadors de somni, això si se ha de estar fort de braços .... i com no es el meu cas ho soluciono amb unes “presses de colors” fantàstiques  (Ao) desprès a córrer cap a munt... be també en aquest cas es un dir, per que un ja bufa i aixo de córrer !!! ho deixarem per la propera reencarnació. 
La reunió es realment per treure la tovallola i posar-se en banyador a prendre el sol, tot i que els mosquetons estan glaçats, però el cos esta a bona temperatura.







Inici  L - 6  (foto Joan Marc)



Sisè llarg, sortida per la dreta, el mur de sortida a perdut la entitat que tenien els altres i sense adornar-nos  estic al cap de munt, per estar mes còmode, segueixo fins a dalt de tot de l’agulla un tros que es quasi caminat, així plegarem cordes i ens posarem les sabatilles per la baixada








Dades de la via :
L-1 40 metres, 6 xapes,  IIº / IIIº / IVº / IIIº / IIº
L-2 25 metres, 3 xapes, IIº / IVº / IIº
L-3 30 metres, 6 xapes, IIº / IVº+ / IIº / IVº+ IIº
L-4 35 metres, 5 xapes, IIº / IVº+ / IVº / IIIº+ / IIIº
L-5 30 metres, 4 xapes, Ao / Vº /IVº / IIIº / IIº
L-6 50 metres, 2 xapes + 1 arbre, IVº / IIº / Iº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/miranda-del-princep.html

dijous, 21 d’agost del 2014

Nubiola–Torres

13-08-2014
Sant Jeroni
Paret Oest
Via :  Nubiola – Torres
Aquest cop no he complert un propòsit que em vaig fer fa anys..
Vaig proposar-me no tornar a fer aquesta via fins que no tornes a funcionar l’Aeri de La Paret,i he tornat ..!!!! en fi el company li tenia moltes ganes .. no se per que !! però es difícil trobar algú que aguanti les teves manies... així que he cedit.
La Via 
Una vegada a sota de la paret i tenint a vista les xemeneies característiques ens trobem amb 3 / 4 metres de díedre de roca no especialment difícils. 
Primer llarg : L'inici es un pas per superar un tros de vegetació que se ha caigut desprès dos burins que quasi no es veuen, arribem al tronc sec que de una forma o un altre acabes per anar fent equilibris per el seu llom, un altre abret a tocar i desprès uns passets mes fins ens porten al fons de la xemeneia, en una còmode plataforma. 30 metres, 2 xapes, IIIº     / IIIº+ / IVº.
Segon llarg : Sortir amunt per la xemeneia, tot seguint  el camí mes lògic, que es el mes fàcil ... be no es que en una xemeneia tinguis gaires opcions, al final el veig quant esta a l’alçada de la punta del meu nas.... caram, per poc no el passo... ara una cinta en una pedra encastada que es te que anar a buscar quant estàs a la seva alçada, amunt seguint la lògica i sortint un xic en fora els dos propers burins em quedaran a la dreta una mica en dins, el pas entre mig dels dos burins es per mirar-se’l amb afecta, arribo a un altre baga i filferro que marca la sortida enfora, un pitó a la meva dreta. Facilitat per posra cintes i friends. 30 metres, 4 xapes 2 bagues, IVº / Vº / IV+ / Vº / IVº+ / IVº.
Tercer llarg : Sortir cap a la dreta, quan avans arribis al llom abans disminueix la dificultat, pujar per el llom fins a la reunió en dificultat decreixent. 40 metres, Vº / IIIº / IIº - Iº. 
Després caminat fins el cim de Sant Jeroni
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

divendres, 28 de març del 2014

Juan Bala



26-03-2014

Montgros

Via  :  Juan Bala



Jope un altre dia de caminar, avui no hem fet una escalada, hem fet lo mes clàssic, pujar a un cim carismàtic per un lloc d’escalada, en aquest sentit tot un èxit.

Martí al L-1


La via comença davant de on acaba un corriol, mol marcat, que creua uns arbrets.

Dit i fet, es la via moderna mes a la dreta, tot just una mica abans de una taca negra de baixada de aigües, mes a la dreta queda una via Blava.










Encara bufant per la pujada el Martí se agencia el primer llarg, uns passos drets, de fet lo mes difícil de
El Guillem al L-2
la via es arribar i sortir de la segona xapa, es pot baixar mig grau si te agafes a la presa de colors, la pedra es bona, cantelluda i ens fa posar la mel als llavis, se ha de anar amb atenció de no agafar alguna xapa de la via que puja per la nostre esquerra.

La primera reunió es troba un pel a la esquerra i es força còmoda.

R-1
El següent llarg es veu be des de la reunió,  surto amb goig ..... xaffff el peu esquerra se’n va cap a baix ..!!!! sort que estava al costa de la R i me agafo a la cadena de la mateixa, el Martí es fa un fart de riure..  grñgrñgrñ 

No passa res ... primera xapa i amunt al cap de un parell de metres una pedra se’n va a noris just quant me estava superant de aquell agafador, sort que no es difícil i estava ben agafat .... però el culet es va tancar tant que ara tinc que prendre un laxant i el company ja no diu res.... be al menys he aconseguit alguna cosa que no se’n fumi de Mi.

Entrant a la R-2
El llarg esta be, dificultat mol acceptable i ben assegurat.

Ara la cosa canvia i es un Rostoll, el company es salta la segona xapa i es que una mica a la dreta la pedra es millor i mes fàcil, desprès torna al bon camí, a la dreta es veu una xapa i una reunió pintades de blau, no es per aquí es marcadament cap a la esquera. Ara me he de treure el barret davant del company, arriba a la reunió i es pensa que no es la nostra per que la xapes no son tant lluentes....!!!!!! quin Morro !!! ara, es la millor excusa que he sentit des de fa temps, Jo a la
L-3
reunió veient passar els metres de corda i pensant en sortir al ensamble, però no, finalment la corda para i el sento cridar, vaig pujant quasi caminat i arribo a la reunió ara el veig i em diu que esta de una xapa i que em quedi a la reunió i que Ell acabarà.....SI es la millor excusa, des de fa temps, que me encolomen, la veritat es que aquest darrer llarg si que es quasi caminant.
A prop de la R-4



La reunió en un arbre marcat per els ràpels i amb un coordino








Aquí deixem cordes i material i tot xino xano ens arribem al cim, dia clar, sense vent i una vista extraordinària, per això sol val la pena fer aquesta excursió.




Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dilluns, 3 de març del 2014

Venus Mars



28-02-2014

Interior

Placa dels Roofs o dels Forats

Via  :  Venus and Mars



Ens a costat poc mes de un hora arribar, això si.... tot xino xano.
Una agradable vauma i ....... Ostres la primera xapa a la quinta forca i balmat, just un metre a la dreta mol mes humà (?), mirem les indicacions i Ressenya que portem .......si es això, encara que no te lògica forçar una entrada difícil, per la graduació que marca el resta de la via... ve beurem si això te sorpresa !!!
El Guillem, 3ª xapa (foto mòbil Martí)
  Per primer cop el Martí em cedeix el honor de fer el primer llarg, això sol ja em tindria que fer arronsar el nas .....
Deixant l'estrep (foto mòbil Martí)


Up, uuuupppp, coi !!!! uuuuuuuupppppp, res no arribo a la xapa, trec la mini antena i plaaas .... ja esta, be li deixo una cinta llarga, la segona uufffff, va 
El Martí al segon llarg
una mica a la dreta a buscar una part menis dreta, però per arribar el cul pesa i els que tenim un excés de pes.. tirem ma de la antena, sense ni pensar-lo, ara si, a la tercera xapa arribo be, de últims però be, giro el cap a veure al company i se esta petant el cul de riure al veurem penjat com un “Xoriço” en la cansaladeria, tornem a menysprear la part dreta de la dreta  (sona be... !!) i seguim per els balmats un pas mes de antena i un altre de estreps i ara si sortim còmodament en lliure .... uffff els bracets fan figa, puja mes o menis recta per  desprès fer un flanqueig a la dreta, am atenció i dues xapes, per desprès recta amunt anar a buscar la còmoda Reunió.
Segon llarg



segon llarg

El segon llarg canvia la pedra i es maco, no abunda en xapes però esta correctament assegurat, ara el company es pren la revenja i per badada ....???? es passa la reunió de llarg i arriba fins la darrera reunió, grgrgrgrgr, al final sempre me la juga..!!


 PD :
El Martí en el seu afan de putejar al personal, se ha deixat la maquina de fotos (?), per lo tant del primer llarg no tinc "afotitos", be ant aparegut unes fetes amb el mòbil.
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

Roofs



Placa dels Roofs o dels Forats



Com anar
Des de el Bruc o Collbató anar a Can Jorba, podem aparcar en aquest lloc o anar una mica mes, amb cotxe.

Aproximació :

Des de Can Jorba seguir la pista que va cap a l’esquerra (mirant a la muntanya), seguir-la una estona fins un camí mol marcat a la nostre dreta (sentit de la marxa) amb una fita i una senyal vermella en un arbre.
A l’esquerra de la pista un ramal de la pista se endinsa en els camps de oliveres, també es pot deixar el cotxe en aquest lloc, mes precàriament.
Seguim el camí que se endinsa en el bosc, al principi marques vermelles, desprès aquestes marques estan pintades per sobre amb gris o negre (?) de totes formes es fàcil de seguir, quant el camí remunta una zona mes rocosa un bon seguit de fites i desprès torna a entrar en zona de bosc, pesem per sota La Palomera i seguim per el marcat camí que ens porta al davant mateix de la Placa dels Forats, aquí el camí gira a la dreta, un corriol de curt recorregut ens deixa al peu de La Placa dels Forats  i les seves vies.

Descens  :

Des de el cim o des de la darrera reunió anar cap a l’esquerra  en baixada, fins el llom que baixar, mes o menis direcció Brucs (Sud), baixar-lo amb precaució fins un Collet, passar un bony i darrera en un marcat Coll,  gran fita (Coll de Mosset, entre La Palomera i la Placa dels Forats) , marca el camí,  seguir cap a l’esquerra i en un curt recorregut ens deixa al camí de pujada, seguir-lo en sentit invers fins el cotxe.

Vies :  
Venus and Mars

http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/03/venus-mars.html


Calumet


dimarts, 3 d’abril del 2012

Bavaria a la Cua de Bacallà



01-04-2012

Via  Bavaria a la Cua de Bacallà


Comencem el dia malameeeent, ens trobem a Can Maçana, sense passar per el Bar, es que el company te presa..... o això es lo que diu...?

Llevant el cul de terra
Anem a fer la via bavaria, que esta a  “on nostre Senyor va perdre la Creu”, com estem a Setmana Santa....
La veritat es que això dels Blogs, es realment com els llibres de Piades de les Seccions d’escalada dels Clubs,  si un col·lega la ha fet i sembla que esta al nostre abast,  per que pensar.....,  igual gastem Neurona i  La que tenim, encara a de durar un temps.

 
Pujada de matinada.... , ni els ocells ant sortit a Piar, son les 9h.,   Huuuuu fan les Bruixes tot pujant, cap el refugi,   desprès poquet a poquet cap a l’Agulla del Pas de Príncep, petita parada per recordar vells temps i algun company que ha marxat.


El Xas tranquil·litzant el Coco al primer llarg

  La  Font de l’Esllavissada esta plena d’aigua i de mol bon gust, saciem la nostre set i ens preparem per començar, ja que la R-0 esta just a la teulada de La Font (un pel a la dreta).


A  Ell sempre li agrada fer el primer llarg, també no se que me explica de menjar-se el “Coco” en fi, sort de Ell que te “Coco”.



El Xas a la R-1
Inici amb tres passos d’estrep, de segon me han sortit la mar de be en A0, la sortideta fins a la quarta xapa, allunya una mica, sen se passar-se, el sento remuga i li recordo lo del “Coco”.....,  en mira de una forma estranya ...... i puja cagant llets.
Xapa, amb un maillon vell, la veritat, de segon els 2 metres següents ....., son fins....., desprès anant fent, això si tot el llarg se ha de anar amb atenció, ja que la pedra no es de primera, encara que es deixa fer. Tres xapes mes i còmoda reunió a la ombra i ben posat. 


El Guillem fent el L-2 i el Xas a la R-1




Veig el company relaxat quant passo per el seu costat camí de la xemeneia, no es veu problemàtica i penso .......coi de motxilla, per que no la haure amagat a peu de via.
Però no, no fa falta es puja mol còmodament, no engavanya gaire portar-la i el ramonage el trobo mol fàcil,     guaca-guaca ....... que boques que me estic
El Xas arribant a la R-2
 tornat, ara be lo perillós per a mi ; cada dia em despisto mes, un tros fàcil, cap a la dreta, que es pot anar fent per la roca en comptes de per l’herba,  em portant a una meravellosa xapa, li posant una mica mes difícil, si vas 2/3 metres a la dreta es mes fàcil encara, i ....  recte a munt a buscar la R-2, roca mol bona.
 

Inici del L-3



Navegant per el L-3




















El tercer llarg te una sortida una mica explosiva, sobre tot per que te has de agafar a una pedra mol bona i una mica dubtosa. Jo de segon, segueixo la meva tònica de un parell de metres a la dreta i li baixo una mica la dificultat.... ens em de reservar...
R-3 des de el cim
La resta va baixant de dificultat fins entrar a la R-3 en una còmoda  lleixa, roca excel·lent.



Deu metres sense problemes em separant del cim.



 
Llom entre la Cua i el Bacallà


Davant tenim “El Bacallà” i com cap dels dos ha pujat mai, decidim anar la veritat es que es caminat, passem una reunió de xapes i després un altre de xinxetes, decidim fer reunió per que el tros que ve es estret i mol descompost.
No presenta problemes, se ha de anar amb molta atenció, per que pots quedar penjant de unes verticals parets, tant per un costat com per l’altre, les cordes arribant just a la punta del Bacallà i trobem una bona reunió amb anella de Ràpel, desprès esbrinarem, que es la via del J. Vidal  “7 Nacions UTE”.


Com el company porta una corda de aquelles tan primes, que te les as de mirar dues vegades i de 50 metres, total per estalviar-se 50 grams....? “Estan locus estos Romanos”
Poooos li toca a Ell baixar i comprovar si les cordes arribant a algun lloc . . . . . . un altre mirada de aquelles que fan que retrocedeixi 3 passes.....huuuu.
Però no. . . . , se arriba sobradament


La Cua i el Bacallà   (Foto Guillem Arias)


Per mes informació clickar aquí :
 http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/04/la-cua-de-bacalla-o-agulla-salvat.html