Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Anoiram. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Anoiram. Mostrar tots els missatges

divendres, 27 d’abril del 2012

Anoiram a La Pastereta



21-04-2012
Via Anoiram
La Pastereta


Passereeeeeell, això es lo que som, . . . si aquesta vegada em fet Tot, es a dir . . . TOT,  lo que no se ha de fer.
Com sempre la culpa es del Bar, tot prenen el Cigaló i parlant de a on anar, surten varies propostes, sembla que el dia aguantarà , però al migdia esta previst el mal temps, total que anem descarten diferents opcions que portàvem al sarró.

El Guillem Sortint de la R-1, inici del L-2
De sobte el company em diu he llegit una via del Joan Asín a la Pastereta i sembla que pinta be, i la ressenya... pregunto Jo. 
 Mmmmm esta al costat del altre Joan, el Vidal, al cap de munt de la Pastereta,   sembla que va saltant esperons fins una fissura al darrer llarg, coneixen al Joan A. Ja sabem que fins el IV res i desprès lo just, però assegurat. Així que amunt.




El Víctor arribant a la falsa R-2


La aproximació, no la acabem de trobar, amunt a baix al final trobem una resta de Fita, en baixar, la reforcem generosament,  marca una entrada, que als pocs metres segueix el interior de un petit torrent pedregós, el seguim fins el seu final, remuntem unes cordes fixes i velles,  ens trobem al peu de una sèrie de esperons.....



El Víctor a la R-2 de veritat


aquí comença el merde, que deu ser aquet  .... mmm.. no anem a veure mes enllà,  .... no sembla.... torna a darrera....puja i baixa per tot arreu, menis per a on esta realment el peu de via.








El Guillem en el bonic inici del L-3


Ens  cansem de donar voltes i agafem un esperonet, bastant podrit, tiro amunt, pensem que si anem cap a la dreta, ja trobarem la via,  llaço un parell de sabines i surto a sobre de una petita agulla, a la dreta una placa no gaire dreta de bona pedra i.... a sota meu una mica a la dreta, un cordino, blau, en un pont de pedra, podria ser per aquí .... però no es veu res mes.. . com no veig cap altre arbre, a prop,
La R-2, tot fent, el bonic i curt, tram inicial del L-3
 per si fos necessari, decideixo fer reunió en un arbre, porto uns
25/30 metres. Puja el Víctor i li pregunto si es recorda de a on pot estar la R-1, cas de que estiguem a la via, diu que no es recorda, però veiem un altre arbre gros amunt i bastant a la dreta, així que cap a lla va, segueix el terreny mes fàcil, sense complicarse la vida i es troba, de Nassos, amb la R-1;  mes content que un “xinxó” ho proclama als 4 vents.
Arribant a la R-3




He tingut sort al fer aquesta emmerdada, 
 em toca un llarg maco....jejeje                     
Sortida descomposta en horitzontal a la dreta,  a on es va perdre La Creu...., es veu una xapa, be ja posaré alguna cosa....., quant la cosa es posa dreta....poses la ma en una bona presa lateral i “Ahivaaaaa” un pitó.... anant fent ben assegurat amb pedra bastant mediocre, o es que me estic tornant vell i Rondinaire?, la corda te un fregament digne de un Camell Tonto, com que ja port bastants metres i NO porto ressenya, penso fer la reunió en un arbre que es veu be, ja que quant la dificultat ha baixat també ho ha fet la qualitat de la roca , com que cap
El bonic tram inicial del L-4
assegurança et marca el camí, arribo com puc, amb el rosec i pam a pam,   a la canal, munto la Reunió de unes sabines
El Víctor arriba i continua, amunt es veu uns altres arbres, però es torna a trobar la Reunió uns 15 metres mes amunt.
Jeeeejeee, un altre vegada em torna tocar un trosset maco, sortida per la dreta ben assegurat i un dels pocs trams amb bona presa...jejejeje, ....però......dura poc es curtet i desprès un fart de caminar, amb una baga de un arbre i res mes per saber a on anar, no 
                                                      
La savina ... que se esta morint !!!
aniria malament, posar alguna fita, que pedres per fer-les no falten, també en algun altre tram, aniria be alguna fita, que marqui l'itinerari.
Finalment estic Jo, en una reunió amb paràbols, i el tram que li toca al company es dret, mol ben assegurat i també els primers metres te una bona pedra, al final de la qual una sabina ens assegura un pas i facilita la superació posant un peu a sobra de ella, es possible que  totes, les cordades que hem fet la via, em fet lo mateix, per lo que la pobre sabina, se esta morint i comença a tindre el mal de Sant Bito, li queden quatre dies contats i desprès quedarà un tram .....mmmmmm...
Hi haurem col·laborat, tots plegats a matar un bell exemplar sabinero.

El Guillem  i  El Víctor
Per fi estem a dalt, al principi no donàvem ni cinc cèntims, ara estem contents, com diu un bon amic “Tengui i no Buelvi”


Per la aproximació, el descens i mes informació, clickar aquí :

divendres, 19 d’agost del 2011

La Pastereta

Montserrat 
Sud
Collbató
La Pastereta

La Pastereta, es a l’extrem del Serrat de la Pastereta, esta situat  davant del Serrat del Muntaner, entre els dos Serrats se ha format el “Clot de La Mònica,  i podríem dir que està dintre del mes conegut, globalment, per Montserrat Sud.
Aproximació  :
Des de Collbató  la pista  Ara està tancada . També està tancat a partir de La Vinya Nova.
Seguir a peu, la pista fins arribar al antic lloc de aparcament.  Davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguir-lo fins que mirant cap a dalt, estem al front de la Aresta Est, arriba un indret en que el camí, marques blaves, segueix cap a l’esquerra, a les hores em de agafar un camí fitat que ens portarà cap a la dreta, flanquejarem unes plaques i una mica mes amunt una curta corda fixa ens facilitarà l’accés al peu de l’aresta Est al peu de la que comencen 3 vies diferents i bastant similars.
Descens :
Tenim diverses opcions, segons la via que hem ascendit.
En el cas de les vies de la Aresta Est, lo mes pràctic es baixar per la mateixa aresta.
Mes o menys a la mateixa alçada del final habitual de la Aresta Est, trobem els ràpels de la via “Bonington”, que ens deixa’n al peu de la paret Oest.
Si seguim pujant una mica mes, trobarem, a la nostre dreta els ràpels de la via Barcelonets, que ens deixaran a la canal que porta a peu de la Aresta Est.
Si no es coneixent els itineraris de aquestes vies, es millor no fer els seus ràpels, per que son una mica complicats. Millor baixar per els ràpels de la via que em fet i que per tant coneixem.
Via : Dels Amics (via Blava)
http://blogdelguillem.blogspot.com/2015/03/dels-amics.html
 Via  : Diedre Bonington 
http://blogdelguillem.blogspot.com/2013/04/diedre-bonington.html