Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Monastir Interior. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aa) Monastir Interior. Mostrar tots els missatges

dijous, 12 d’abril del 2018

Albarda Castellana



L’Albarda Castellana





Alguns hem fet, en mes d’una ocasió, relacionar  El Puntal de l’Albarda Castellana el Contrapuntal  i l’Albarda....... NO Jo estava en un error, L’Albarda esta darrera separada per una marcada canal i mol ben diferenciada del puntal  :

Anar al Monestir i des de aquest punt ve caminant, ve amb el “Cavall de Ferro” (funicular) arribar-se al camí de Gorros a Sant Jeroni, seguir-lo còmodament fins passar per davant (esquerra) de l’Albarda Castellana bastant mes  enllà trobem un cartell, que posa “Camí dels Francesos 1125 m”   “Bruc / Collbató , el seguim primer remuntant en unes marcades i còmodes zigues zagues, senyals grogues i blaves, fins arribar al cap de munt de la serra, en aquest punt trobem tres camins mes. A la dreta el antic camí que pujava directa a l’antic restaurant.

A la esquerra un camí amb senyals blaus que es la normal del cim de l’Albarda Castellana ...........

Al front un camí que baixa marcat am senyals grogues  baixa primer un xic dret, deixem a la dreta un camí que no va enlloc, desprès el camí planeja, una mica i va marcadament a la dreta, en aquest punt mes o menis sortir del camí i anar a la dreta per el mig del bosc, a escassos metres passem una torrentera, remuntem a un llom de pedra i veurem la lluento de les xapes del segon llarg

 Via :
Per Amor a l'Art


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


dilluns, 14 de setembre del 2015

Agullòlegs



06-09-2015

Monestir

Interior

Puntal de l’Albardada Castellana

Cota 339  “El Xumet”

Via :  Agullòlegs




Via que sembla lluny, però amb un bon camí no ho ha esta tant, com a molt a pas de Jubilats Panxuts uns 60 minuts, els que gaudeixen de una bona forma física i no tenen una bona panxeta que alimentar poden arribar a fer ho en 30 minutets, això si agafant el Funi.  Que ens puja fins la estació superior de sant Joan (Pla de les Taràntules) en un tres i no res.

L'Esteve al L - 1


Un cop situat al camí dels Gorros que va a Sant Jeroni, iniciem el lent caminar que ens porta a tota reu, per el camí aprofitem per anar posant verd a tots els que no estan presents, comentar els propers i interessant dies que estan a tocar i es que estem vivint un moment històric impressionant....

L - 1


Be amb tanta xerrameca ja estem a peu de via, el començament agafa una mica en fred i passar de la primera xapa a la segona se ens fa costerut, ho resolem amb mestria, dels tres que anem cap el passa per el mateix lloc, un una mica a la dreta, el altre una mica a l’esquerra i el altre al dret, hem estat a un pas de treure la antena amb lo que se soluciona lo pitjor, però en aquesta ocasió no ho em fet ...... mira que si al final ens transformem en uns “Puretas” .... desitjo  que no,  que això així estat un mal dia.....!!! jejeje.
L - 2

Els dos primers llargs es fan be i quant la dificultat baixa el aire que passa entre xapes es una mica molest, però no excessivament, el pitó del segon llarg esta una mica camuflat en la única fissura horitzontal al final de la part mes menys fàcil.

L - 2

El famós arbre de totes les vies de aquets grans aperturistes, no falta tampoc en aquesta via i esta al inici del tercer llarg, la primera xapa esta a can Pistraus i tens que pujar per el tronc (queden poques branques) de un parell de arbres, una cinta ens servirà per una certa assegurança, aquí si que traiem la antena que ens evita quasi 2 metres de fer el Mico, cosa que amb les nostres panxes cada vegada es mes difícil. 

El Guillem al L - 3  (foto Joan Marc)

El artificial no te gran dificultat i es bastant còmode, un parell de pitons (junts) units per un cordino una mica atrotinat posa una mica de emoció, per desprès gaudir de una còmoda entrada a la part de escalada lliure.

Sortida del Ae1 al  L - 3  ( foto Joan Marc)

En fi em gaudit de una bona xerrada, unes bones cerveses i de una escalada mes que acceptable en un lloc proper però un xic aïllat, amb unes vistes extraordinàries i amb bona qualitat de roca .... perfecte...  ara a esperar el dia 11....!!!!.
   
Descripció de la via :
 
Primer  llarg  :  Petita fletxa que indica el inici, se surt recte amunt, pedra  bona i grau amable fins la primera xapa, arribar a la segona te la seva gracia 1,5 metres fins però un cop passats la pedra torna a ser amb bons agafadors, la següent xapa esta amunt a la dreta un xic lluny, encara que el grau es amable, de la tercera a la quarta puja un xic el grau, però la xapa esta menys lluny, desprès torna a baixar la dificultat i augmentar la distancia de la cinquena i sisena, còmoda reunió.
Segon  llarg  :  Recte amunt a sobre una balmeta es veu la xapa, un xic lluny però per terreny mol còmode, superar aquest pas i arribar a la segona xapa es el segon passet de la via, cap cosa esfereïdora, mes aviat amb bona presa i plaent, desprès sense badar anar pujant recte amunt fins arribar a una fissura horitzontal, sota els bosquet, un pitó mig camuflat assegurarà el següent pas que no es difícil, però si que es el únic tram de pedra dolenta, fins arribar a la reunió, que la farem en algun dels diversos arbres que hi trobem.
 
Tercer llarg  :  Ara no es veu per a on va la cosa.... veiem una vaga vella penjant de un arbre, però costa veure la primera xapa que esta a Can Pistraus, be es qüestió de enfilar per el arbre de davant de la vaga, arribar a la seva alçada, assegurar i mirar amunt....uffff que n’està de lluny, peu a paret peu al cap de una branca tallada , antena .... arribem a la xapa desprès ja es qüestió de estreps, els passos no son llargs mes aviat alguns son curts, els dos primers un xic mol verticals els altres menys, atenció amb el cordino dels dos pitons, mol a prop ja trobem una xapa que ens dona mes confiança i de la següent ja se surt en lliure amb pedra mol bona amb tendència a la dreta, la següent xapa es veu des de la darrera del artificial i de aquesta la següent, final de via mol maco.
 

Dades de la via :
L-1  45 metres,  6 xapes,  IVº (amb rebava) /  Vº (o antena)  /  IVº / IIIº+ - IIIº  /  IVº  / IIIº+ - IIIº                                 
L-2  35 metres,  2 xapes i 1 pitó,  IIº+ / Vº- / IVº / IIIº / IIº       

L-3  30 metres,  9 xapes i  2 pitons junts,  Arbre – Antena / Ae1 / IVº / IIIº
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :
http://blogdelguillem.blogspot.com/2011/08/el-xumet.html 





dimarts, 1 de setembre del 2015

Dels Porucs



26-08-2015

Montserrat

Monestir Interior

Sant Antoni

Cap de Mort i Serrat dels Patriarques

Via : Integral Dels Porucs

El Martí al L - 1


Avui anem una mica despistats, tot pensat que tocava fer un parell de passos de A2 i un artificial còmode, la veritat es que volíem entabanar al Martí i em sortit escaldats, però coses de la vida ha quedat una ascensió força maca i distreta per poder fer dos cims característics amb un grau raonable i amb bona pedra.... de bon segur no em estat els primers, ni de lluny, a fer-ho, però com a les coses se les ha de posar un nom, per nosaltres ha estat “La Integral dels Porucs” ... si no agrada es qüestió de no fer-hi cas i ja esta.








Li em mantingut en secret el objectiu del dia El Cap de Mort per la via GAM (Àlvarez-Navarro.Ayats), quant li hem dit a posat cara de pòquer i ha arronsat el nas, no se de a on ho em tret, però l’Esteve i Jo estàvem convençuts (males passades de la
 memòria a llarg termini ) que un parell de passos i a corre amb els estreps, el fet de no trobar gaire informació a la xarxa ja ens hauria de haver fet sospitar, com es diu ara "si no esta en La xarxa.... No existeix".

L - 1



Be agafem el “Cavall de Ferro” aquest cop no mes pujada,  tot xino xano anem fen el camí que va a Sant Jeroni, desprès baixem un xic i ja estem sota el Cap de Mort, una curta pujada ens deixa al peu de la via que, en teoria, anem a fer.




Una vegada a sota tenim un munt de línies de xapes, sembla que es una zona de “totxo” per els Fitis, nosaltres anem seguint mes o menys el itinerari descrit a la guia que passa per la esquerra de un Ullal i desprès puja a trobar un còmode replà a on fer la reunió.

 
L - 2   Uffff !!!! que be......

Com estava previst el Martí farà aquest primer llarg, mol maco, ben assegurat i de bona pedra, la dificultat es bastant regular encara que he trobat un parell de passos una mica mes difícils, sobre tot el segon que no regala, si algú va justet i porta una antena ho pot resoldre be, aquest cop el Jefe no la ha fet servir i els Mindunguis em passat xuclant corda.
 
L'Esteve a La Normal del Cap de Mort des de la R - 2
Arribo a la reunió i em trobo dues cares series em mirant com dos bens degollats, lentament giro el cap capa la esquera i me agafa un cangueli esfereïdor, es veu tètric i a mes de dos passos res de res, un munt i ja les meves forces no estan per gaires virgueries, així que ho tinc clar i els hi dic que Apa - la ...... jo me aniria per la dreta, se alegrant les dues cares i cap objecció.
Com que he pres la decisió, sense oposició, ho faré Jo, me esconillo cap a la dreta, per sota una corda fixa, que per que es fàcil, no tocaré, flanquejaré tot el Cap per anar al altre costat, es pot fer reunió en un replà que te un bon arbre amb la seva agraïda ombra, al peu del tram final de La Normal.


L - 4

La idea es seguir cap a  el Serrat de les Onze per una bonica aresta, però ja que tenim a tocar, uns 15 metres, la normal del cap de Mort i amb corda fixa, decidim que per un dia es saltarem la nostre “Sacro santa”  norma de no mes fer una via i un cim. Es que cada cop ens tornem mes  tous.
De pujada no tocarem la corda, be quasi no la tocarem !!! que desprès tot se sap i et critiquen.
Finalment seguim per el llom que tenim al davant es veu maco i ho sorpresa van surtin assegurances com a bolets, des de  sota no es veuen, es converteix en una escalada plaent, de la que gaudirà L’Esteve.


Descripció de la via :

Primer llarg  :  Sembla ajupit .... enganya !!! no ho es. Escollim la línia de xapes que baixa per la esquerra del Ull que esta uns metres per sobre el peu de la pedra, com sempre el pas de sortida enganya, però sense gaires problemes, mol ben assegurada es deixa fer prou be, amb atenció de no anar recte a buscar la següent xapa, si no ara una mica a la dreta, ara una mica a la esquerra, superat un tram vermellós trobarem un pas mes fi, tenim una diferencia de pares entre Vº- o Vº, estant així a la ressenya posarem Vº, sempre es millor anar sobrat, el conjunt de la “Integral del Porucs” no es tant alt, si algú va justet amb una antena es podria arribar a xapar la següent assegurança,  una vegada fet torna al seu grau mig i desprès baixa una mica. 
Segon llarg  :  Per terreny fàcil tot anant seguint una corda fixa, millor anar una mica per sota es mes fàcil, passem per darrera un gros arbre que farà de punt de assegurança i seguim donant la volta fins arribar al canto oposat, a on esta la Normal, farem reunió en un arbre que esta un parell de metros a sota, que presenta una bona plataforma i bona ombra.

Tercer llarg  :  Es la Normal uns 15 metres fins el cim, el primer tram es una mena de mini – xemeneia que pugem en X  fins que se acaba el bony de darrera i passem a l’Agulla, trobem el ancoratge de les cordes fixes i un  parell de metres mes endavant en un petit muret una reunió, tres metres ens separant del cim del Cap de Mort, amb una vista insuperable.
Baixada a la reunió del arbre.

Quart llarg  :  Des de el cim del Cap de Mort ens a semblat veure alguna xapa, Comença l’Esteve, al principi la pera no sembla la millor del mon però no, es bona i no presenta problemes amb una assegurança generosa i un grau mol amable entre mig del llarg trobarem un pont de pedra amb la seva col·lecció de cintes a quina mes atrotinada, però el conjunt de totes dona bones vibracions. Reunió dos metres abans del cim.

Descens  : 

Un cop al cim mes Occidental del Serrat de Les Onze, baixem caminat a un Collet del darrera, uns 10 metres i baixant per la canal rocosa, de la nostre dreta,  uns altres 10 metres mes o menys un ràpel de 20 metres ens deixa a tocar de la Ermita  de Sant Antoni, la qual anirem a visitar i xerrar una curta estona amb el Guarda que te un servei de begudes en dues agradables terrasses

Dades de la via :  

L-1  35 metres, 9 xapes,  IVº / IVº+ / Vº / IVº+ / IVº,
L-2  30 / 35 metres, 1 arbre o 1 xapa, IIº+ / IIº / Iº
L-3  15 de pujada, 15 metres de baixada, corda fixa.
L-4  35 metres, 7 xapes i 1 Pont,   IIIº / IVº-

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :


divendres, 28 d’agost del 2015

Serrat de les Onze

Serrat de les Onze
Monestir Interior (Tàbor)
Sant Antoni
Aproximació : 


 Es pot seguir el camí del Pas dels Francesos i la Panxa del Bisbe fins a trobar uns cartells, un xic embolicat, que indiquen el camí per pujar a la Ermita de Sant Antoni uns metres abans de arribar seguir la descripció del següent itinerari.

Aquí explicaré el itinerari mes còmode, curt i car.


Desvio a la dreta, passat el Puntal de la Albarda Castellana
Agafem el cavall de Ferro que ens pujarà al Pla de les Taràntules, sortint del enginy anirem cap a la dreta per el camí que va a Sant Jeroni tot passant per sota dels Gorros, passarem el mirador i seguirem, passem per sota el Cigronet i per sota la baixada del Puntal de L’Albarda Castellana, una mica mes en lla trobem el pal indicador, a la esquerra el cim de Sant Jeroni a la dreta i de baixada el camí al Pla dels Ocells i al Monestir, agafem aquest darrer i fem una mica de baixada, fins a situar-nos a sota i a la vertical de l’Agulla del cap de Mort, pugem seguint una mena de camí que després va cap a la dreta tot flanquejant a la dreta i baixant una mica fins trobar el camí que va a la Ermita de Sant Antoni, just uns metres abans de arribar agafar un corriol que va cap a la esquerra tot resseguint el peu de paret passem varies vies de esportiva i arribem a sota la Normal del cap de Mort a la nostre dreta es troba un magnífic llom que se escala i que porta al cim Occidental del Serrat de les Onze i punt de unió del itinerari “Integral dels Porucs”.


Desvio a la esquerra, sota la Agulla del Cap de Mort

Baixada  :

Des de el cim baixarem caminant, per la part oposada, uns deu metres fins un collet que la separa dels cims principals, recorregut caminant tant de pujada com de baixada fins aquest collet, des de Ell baixarem per uns 2/4 metres terrosos per desprès per pedra uns 5/7 mentre mes a on veurem una bona instal·lació de ràpel al terra, es baixar caminant però amb molta atenció, ràpel de uns 20 metres fins el terra a tocar de La Ermita de Sant Antoni, es pot anar a fer un beure, abans de arribar girem a la dreta i baixem un tram després un corriol amb una senyal de barrat va en horitzontal i desprès una curta pujada cap a la dreta a buscar la pujada directe a peu de paret del Cap de Mort, seguir, es veu el camí cap a baix i sortir al camí de La panxa i les Escales dels Pobres fins el Monestir.


Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Integral dels Porucs

Cap de Mort




dilluns, 17 d’agost del 2015

Inclinada A. Brucs



14-08-2015

Monestir Interior

Puntal de L’Albarda

La Inclinada

Via :  Aresta Brucs





Avui ens acompanya el Joan que esta de vacances i la setmana que ve ja anirà a contribuir a les nostres pensions,  gracies Joan !!!

Així que ens fa una sacsejada i ens obliga a caminar, una mica enganyats, anirem a La Inclinada, una característica agulla al extrem Sud del puntal de L’albarda Castellana.


 
L'Esteve i el Joan en la R - 0


Sort que esta núvol i fa un ventet que apaigava els renecs que anem proferint conforme pugem, renecs que se accentuen al començar a baixar i assabentar-nos que la tornada es te que remuntar lo que baixem, el pobre Joan ens suporta amb aire de .... ¡¡¡ no se de que remuguen..!!!

El Martí al L - 1

Arribats a peu de via i un cop recuperat el alè tots coincidim en que tampoc no es tant i que es prou còmode.... mira que arribem a ser llenguts !!!.

Be avui com que anem quatre, estic content el Joan em deixa fer el primer llarg i ja li estic fent un “pa i pipa” al Martí quant el veig començant a escalar i jo encara amb les calces al terra...!! serà......!!.

 
L'Esteve al L - 2

Com que el temps esta una mica si plou o no plou quant el primer arriba a la reunió surt el primer de la altre cordada, es que som una mica lents amb les maniobres de corda, encara estem en la fase de aprenentatge.

El Joan al L - 2,  L'Esteve  a la R - 2


La via es agradable, un primer llarg mol ben assegurat, un segon amb una petita corrent de aire, aixo si amb un grau amable i un tercer llarg amb una mica de aventureta, que espot assegura força be amb sabines prou gruixudes, també les farem servir àmpliament en el tros mes dret.

El Guillem al  L - 3  (foto Joan )


La darrera reunió queda uns 3 o 4 metres per sota del cim, una corda fixa ens facilita la arribada al cim de una autentica agulla, davant nostre la mítica “Aresta Ribàs” ens fa rememorar temps que ja no tornaran i ens surt la llagrimeta.

 
El Cim !!

Baixem a la darrera reunió, tot seguint la corda fixa i rapelem la via.



Descripció de la via :
 
Primer llarg  : Situats al peu de l’Aresta es veu alguna xapa, anar pujant tot dret, com sempre els primer dos metres rarets, desprès perfecte, bona pedra, suficient i cantelluda, a la meitat (mes o menys) uns metres mes drets posant una mica mes de al·licient, ben assegurats, reunió en una còmoda rapissà.

Segon llarg  :  Sortim de la còmoda reunió per la esquerra,i recte amunt desprès de la segona xapa no es veu la següent que esta minimitzada amb la pedra, anar pujant tot seguint els millors agafadors i la trobarem uns 4 / 5 metres mes amunt a la nostre dreta, seguir pujant direcció al extrem dret de una llastra / sostre i uns quants metres abans de arribar-hi a la nostre dreta un forat terròs, aquí esta instal·lada la segona reunió.
 
Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra en direcció a la llastra / sostre per terreny còmode, a on es pot posar un friend mitja / petit i seguim en diagonal esquerra a trobar una canal, al seu inici un arbre horitzontal ens permet posar una cinta que assegura el pas de entrada, fet aquest pas es menys difícil fins un tram mes vertical, al seu peu un altre cinta i per fer aquests passos mes drets i amb pedra no gaire bona, aprofitem un reguitzell de sabines de gros tronc en que la ma dreta se aferra com si portes “loctite”, així amb aquests magnífics agafadors, naturals 100x100, superem la part mes delicada, desprès una curta grimpada fins la reunió de un sol bol amb anella, però que per mitja de una corda esta unit al ràpel del cim i desprès torna a baixar a trobar un arbre a la dreta de la reunió.


El ràpel del cim de la agulla ens a retornar a vells temps, una munió de cintes que es perden... no se sap a on,  que es millor no resseguir-les, no el farem servir però es mereixen una foto, rapelem per la via que em fet, "Aresta Brucs", en dos ràpels.

 Dades de la via :

L-1  32 metres, 5 xapes,  IVº  /  IVº +   /  Vº- /  IVº  /  IIIº+                 
L-2  25 metres, 3 xapes,    IVº / IIIº+  / IVº              
L-3  30 metres,  1 friend i 2 arbres,  IIIº /  IVº  /  IIIº / IVº

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :


divendres, 12 de desembre del 2014

Gegant Encantat A.Brucs

03-12-2014
Montserrat
Monestir Interior
El Gegant Encantat
Via : Aresta Brucs

La Via :
Primer llarg :  Es mol llarg i fàcil, això si no te cap assegurança, nosaltres posem un friend petit a sota el llavi i un de mitja al pas de IVº, en un forat que es presta, la roca no es dolenta, per fer la reunió aprofitem les dues primeres asegurances del seguent llarg. 62 metres, Iº / IIº / IIIº / IVº / IIIº / IIº
Segon llarg : Recte amunt un curt tram d'artificial, sense problemes, un pas mes delicat per deixar l'estrep i desprès baixa un xic la dificultat fins a la reunió. 25 metres, 5 xapes de Ae i 1 xapa del Vº, Ae /  Vº / IVº.
Tercer llarg : El primer pas es explosiu, sort que pots agafar la vella xapa, amb suavitat, i superar la sortida, desprès un xic en diagonal a la dreta, bons agafadors, un petit i còmode flanqueig a l’esquerra per veure un filferro, testimonial, que protegeix un passet rarot, que no difícil i ràpidament estem a la reunió un pel per sota del cim. 15 metres, 2 xapes 1 filferro, Vº / IVº / IVº+ / IVº / IIIº.
Baixada : per el costat oposat 10 /12 metres de desgrimpada i ràpel de 52 metres
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

diumenge, 17 d’agost del 2014

Gegant encantat

Montserrat
Monestir Interior
El Gegant encantat
Aproximació  :
Dos possibles opcions :
A)  La mes còmoda i de menis desnivell, anar al Monestir i des de aquet punt ve caminant, ve amb el “Cavall de Ferro” (funicular) arribar-se al camí de Gorros a Sant Jeroni, seguir-lo còmodament fins passar per davant (esquerra) de l’Albarda una xic mes enllà trobem un cartell, que posa “Camí dels Francesos 1125 m”   “Bruc / Collbató”  el passem de llarg i seguim pujant, passem per el costat de la Ermita de sant Jeroni, seguim cap a l’esquerra tot seguint el gran camí que puja al cim, passem per la terrassa de l’antic restaurant i el mirador, si trèiem el cap per el mirador veurem davant nostre i a tocar el “Gegant Encantat”. Seguirem amunt per les escales fins que gira a la dreta i tenim a vista el darrer tram de la pujada al Cim del Sant Jeroni, a les hores a la esquerra una entrada no gaire visible marca el punt alt de la canal que voreja la paret de la vessant Est del Gegant Encantat, anem baixant per un “No Camí” amb traça de haver passat algú altre.

Arribem al coll Nord, que es el inici de la via Normal i el peu al que arriba el ràpel.

Per anar a l’Aresta Brucs, seguir baixant per la canal fins trobar a la nostre dreta una clariana que es el mini collet en el que comença la A. Brucs.


B)  Podem aparcar a Santa Cecília i pujar per la Canal de Sant Jeroni (o dels Postes de la Llum) fins al cap de munt, passar per l’ermita de Sant Jeroni i agafar el itinerari A)  per la Baixada a peu de via.


Baixada :

Des de el cim del Gegant Encantat, anar cap el Nord, el ràpel es troba dues plataformes per sota, el primer tram es pot passar per la dreta (sentit de la marxa), el segon es te que des-grimpar un parell de metres, trobarem al terra una instal·lació de ràpel de dos paràboles amb cadena, a baix a la punta del llom, es veu un altre instal·lació.

Es pot fer un ràpel de uns 50 metres fins el peu de la normal, però es possible que tinguem problemes de fregament al recuperar les cordes.

Lo millor es fer dos ràpels seguin les dues instal·lacions, el primer ràpel no arriba als 30 metres, però quasi.

El segon ràpel no arriba als 25 metres.

Una vegada al terra remuntar la canal que em baixat, fins a sortir al camí de Sant Jeroni i seguir el itinerari que em seguit per vindre.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

dilluns, 10 de desembre del 2012

Contrapuntal Encantations

04-12-2012

Contrapuntal de l'Albarda Castellana

Via Encantations

Es una via que en el seu dia no em va deixar cap record, ni agradable, ni desagradable.


Avui fa fred i els companys ant decidit no passar fred... i quin millor lloc, arrecerat de tots els vents i amb possibilitat, de que a la part alta et toqui el sol tardant.
Inici del  L-2  (foto Martí)







L'arribada a peu de via no te secret, seguir el camí de Sant Jeroni fins arribar davant de la paret, uns metres abans de que el camí travessi un petit pont, agafem un corriol, a la esquerra, que baixa mol a prop de la paret.




Veurem unes marcades fissures que solcant la paret i que en el seu tram mig se ajuntant, tot fent una de sola, te la forma de “Y la via comença al peu de aquesta, pujarem sense gaires entrebancs, tret de algunes branques, que als que portem motxilla ens farà la guitza, encara que no gaire, un passet fi, per inesperat ens portara a la R-1, que nosaltres 
L-2 desde R-2, sota el L-1 i R-1
obviarem, tot aprofitant per posar una assegurança, seguim mes còmodament per una bonica placa, tota aquesta part esta generosament recorreguda per les aigües, quant plou, i les preses son arrodonides, però mol fiables.







Hem arribat a la R-2 (nostra R-1)   ara si, el Martí fa una còmode reunió, quant arribo.....sorpresa !!!! fa un any Ells aviant baixat de aquest punt i amablement me indiquen que ... ja que trèiem a passejar al avi... es just que li deixem fer aquest bonic llarg....grnygrny... per que sempre em trobo ensarronat ...!!!!




El Martí arribant a la R-2
La veritat es que el inici no te problema un passeig horitzontal fins sota un “burilillo” jo... el passet per arribar nooo es fàcil...!!!. be ja el tinc trec el estrep i miro a munt..... jooooder....!!! xapa recuperable, mig sortida i no mes un burilillo a sota i 10 metres de corda lliure, es a dir.....20 metres quina castanya....!!! aguantes la respiració, i a sobre te as de posar de últims per arribar a la següent xapa, mica a mica vaig pujant, ara millor, fins que.......!!!! un ploooom, que no em treguin el burilillos snifff, haaa
 No hi a problema, el plom no es fa servir ufff, esta petat.....



Be intento una sortida mig en lliure, a la meva esquerra dos grans forats semblen la solució me agafo al segon em supero, poso la punta del mosquetó al forat, que es petit i li costa de entra i ja esta......es a dir no se com, estic tres metres per sota, coiiii feia anys que no em passava una cosa així .... demano un esforç extra al companys, que tenen una cara de “ssuustuu”...., per que me ajudin a retrobar-me amb l'estrep ho torno a provar posat l'estrep lo mes amunt possible i fent servir el forat de sota per recolzar-me i..... ja esta, total no era tan difícil (¡¡boques!!), el resta fins a la R-3 (nostra R-2) es còmode i la R es de estreps, aixo si ant col·locat un parabol, se agreix, es aèria i penjada, encara que em sembla recorda que la vagada que la vaig fer cabia mig assegut al forat.... això deu ser que amb el temps el forat se ha encongit.... en fi.

El Guillem a la sortida de la R-2 (foto Martí)


Arribant els companys, realment fer canvi de cordes, anant tres, es un xic feixuc, així que segueixo Jo que tinc els dos caps, mmmmmm em sembla, que ja em tenen presa la mida.



El inici extraplomat per després tornar-se vertical...i una mica mes.


L'Esteva en l'arribada de IIIº (?) a la R-3




Veig la sortida en lliure i no regala res o es que estic cansat..? be ja he sortit i després mes fàcil cap a l'esquerra al peu de una fissura, marcant Vº, amb tres burils per assegurar-la, al tercer me agafo a la presa de colors i surto airós de la situació, segons la ressenya ara IIIº, sort que en una panxeta un altra buril ens dona un cop de ma i ara si ja es veu la R-4 (nostra R-3), es còmode i toca el sol, que ve, i amb dos parabolts ¡¡¡ 






 













Inici del L-4  (foto Martí)
Inicio el darrer llarg, totalment a la dreta a trobar unes herbes, que es passant per la dreta, ara decidim que ja tenim suficient i a sobre se esta enfosquin, així que giro a la esquerra per sobre de un sostre i per una repisa herbosa vaig a busca l'aresta, sense cap problema, just a sota el cim un parabolt em serveix per muntar la darrera reunió.



Per baixar seguim tot el llom fins el seu final i després anar baixant, sempre en direcció a Sant Jeroni, per unes plaque al costat de un arbres fins el torrent un corriol ens lo fa a travessa per després baixar al seu fons, seguir-lo uns metres, el camí es a tocar.





Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí  :