Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Normal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Normal. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 d’octubre del 2023

Pany - Ferrera (Normal)

29-08-1979

Montserrat 

Gorros

El Sentinella

Via Pany - Ferrera (Normal)

Records i informació de diferents fonts, la darrera vegada que la vaig fer va ser el 29-08-1979 i la primera vegada el 26-12-1968.

El record que m'ha quedat és d'un artificial fàcil amb pitons molt vells i algun un xic sortint, el pas a la pedra al peu de la fissura era franc i no problemàtic, pujar fins a la reunió primer per placa i després per dintre de la xemeneia, la reunió en el collet que forma el Fusell amb el Sentinella.

El segon llarg, mai m'ha agradat, la pedra no la recordo bona, sinó tot el contrari i el que Jo feia en artificial, poc agraït.

El tercer llarg és curt, de fet impressiona baixar un parell de metres pel fusell, però aleshores trobaves un bon agafador que et facilitava allargar un peu fins a trobar la pedra del Sentinella i un altre bon agafador, aleshores era molt fàcil restablir-se, els pocs metres fins a la reunió no recordo que fossin complicats.

Ens separen tres o quatre metres fins al cim, que després haurem de desfer per muntar el ràpel des de la reunió.

Baixada : Un ràpel de 60 metres de la darrera reunió fins a terra. Anys enrere, cordes de 50, fèiem un ràpel fins al coll de la R-1 i un altre fins a terra, ara crec que la R-1 no està preparada per fer-ho.

Aproximació 

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Més Vies per anar-hi

diumenge, 23 d’agost del 2015

Salamandra Normal



19-08-2015

Interior

Ecos

La Salamandra

Via :  Normal




Un agradable record a L’Esteve .....  grgrgrgrgr, avui no pot vindre i el “estimat” ...grgrgrgr, company aprofita la ocasió per entabanar una caminada èpica....

Al Bar amb tota tranquil·litat em diu  .... tinc una via “plaent” a La Salamandra ... mmm mandé !!! Jo que soc un home fàcil dic be ..... anem.

El Martí al  L - 1



Mare de Deu esta a on el Senyor va perdre les espardenyes, això si segons a qui llegeixes tot just no arriba a una hora .......alguns altres un hora i mitja i no dubto que algun “mestre” estarà mitja hora ..... però Jo amb el meu pas cansi,  estic quasi dues hores ...., aixo si mol xino xano santa paciència del company que per compensar mentre jo trec el fetge per la boca Ell va xerrant.....i es que va sobrat el bandarra!!!

Inici del  L - 2  (foto Martí)




Finalment estem a peu de via uffff!!!! a  costat, el lloc es fantàstic i durant tota la ascensió gaudirem de un ventet fresquet i de unes vistes poc habituals i mol maques, en realitat es el principal al·licient de aquesta ascensió. 



Com diuen alguns “mestres” el primer llarg el fem sense desfer la motxilla, arribat a lo que seria la primera reunió ens equipem còmodament i encetem la pujada. 



 
Inici del  L - 3

Com no podia ser de una altre forma el col·lega comença a navegar per terreny poc difícil, el tros mes compromès ho farà Ell al tercer llarg, com se ho deu veure que posa una cinta a un arbre i una mica mes amunt un friend, tot el llarg gaudeix de una franca pedra en descomposició que es la part mes aventurera de aquest itinerari, com tenim un cert piqué amb això que sempre fa els llargs mes macos el Nen es passa la reunió de llarg, tot dient que un parabol i un bon reblo, se ha de posar una plaqueta recuperable, no li inspira confiança i així fa el muret de sortida ... quant es dona compte que quasi esta a dalt, fa reunió de un bolt i un friend, tot per deixar que faci el darrer llarg, 5 metres !!!!! grgrgrgrgr.

 L - 4  (foto Martí)



Baixada per la via amb tres ràpels.
 
Descripció de la via :
 
Llarg 0   : Situats al peu de l’Aresta es puja quasi caminat fis uns arbres

Primer  llarg  :  Se surt recte amunt, a uns 9/10 metres una xapa desprès en diagonal a la dreta una segona xapa i desprès recte a munt fins la reunió.

Segon  llarg  :  Una xapa es veu a uns 7/8 metres a munt a l’esquerra, però es veu mes còmode sortir per la dreta per desprès, tot fent una còmoda diagonal, anar a trobar la xapa, mes o menys recte a munt anant a buscar el sostret que es veu, trobarem un altre xapa Jo me esforço en buscar una tercera xapa que no trobo, arribo a la reunió, sota el sostret, que no es veu, ja que esta posada al terra. El company puja recte a la corda per la esquerra de la reunió i no mes sortir troba la xapa que Jo me he saltat.

Tercer llarg  :  Se surt per la esquerra els 4 primers metres la pedra es bona, una cinta en una bona sabina i ....  amb recança per lo que fa a la solides de la pedra, una fissura horitzontal permet un bon friend, mitja/petit i  a  munt hay...huy, fins que esposa mes dret una xapa assegura el inici els agafadors seleccionats son ferms però dona molta desconfiança tot el entorn, finalment un ampli i còmode replà a on fer la tercera reunió, una xapa i un reblo, portar plaqueta recuperable. 

Quart llarg :  Se surt per la esquerra, un petit muret per donar un xic de emoció, desprès fàcil fins el darrer ressalt que porta al cim.

Descens : Ràpel de Cim a R-2,  de R-2 a R-0 i de Ro a terra.
 
Dades de la via :

      
L-0  50 metres,   Iº / IIº

L-1  35 metres,  3 xapes,  IIIº  /  IIIº+                                 

L-2  30 metres,  3 xapes,    IVº /  IIIº+  /  IIIº     

L-3  30 metres,  1 xapa, 1 arbra, 1 friend ,  IVº -  /  IIIº  /  IVº (amb rebava) /  IIIº

L-4  20 metres,  3 xapes, IIIº+ / IIº / IIIº+ / IIº
 
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí :



divendres, 21 d’agost del 2015

Salamandra

La Salamandra 
Ecos                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

A peu de carretera
                                                                                      
Des de el camí  GR 172 (vessant Nord)
                                                                 

Aproximació :


Deixem el cotxe  al aparcament de Santa Cecília, seguim a peu per la carretera en direcció a Can Maçana uns 2 o 300 metres, lloc per aparcar a mig camí,  a la nostre esquerra uns esglaons amb barana, van cap a munt seguir-lo a un 20 metres arribem al marcat camí del GR 172, anem cap a la nostre dreta direcció a Can Massana i Ecos, anem  entre els arbres, bastant mes endavant  veurem el perfil de les Talaies i a la seva dreta la Canal per la que haurem de pujar, mes endavant trobarem un desvio a la nostre esquerra senyalitzat com “Portell del Migdia” l’agafem i comencem la forta i directe pujada al Coll, un xic abans de arribar trobarem, a la nostre dreta,  una indicació i corriol que va a la Font de La Llum, la ignorem i seguim a munt fins arribar al Portell del Migdia.

Des de el cotxe entre 0,30 h a 1,15 h segons forma física.



Es baixa per el vessant oposat, al poc tros trobem una fita i un matusser escrit en la branca de un arbre, que ens indica un corriol que va a la Canal dels Micos, Seguim baixant fins trobar el camí transversal PR C-78, a la dreta cap a el  Montgròs i cap a l’esquerra a Sant Jeroni i Camí dels Francesos.

Vessant Sud




 Agafem el camí cap a la dreta, segueix baixant i desprès va cap a la dreta tot remuntant unes curioses canals a tocar de les parets, fins que al cap de munt de la darrera, el camí se aclareix i a uns 20 metres a la nostre dreta el inici de la Aresta Brucs de La Salamandra.
Contar-hi de 15n a 45 minuts mes, segons forma física




                                                                                                                                                    
                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             
Baixada :

Des de  el cim es poden fer 2 o 3 ràpels, seguin la aresta, fins el camí de vinguda, seguir aquest en sentit contrari, primer baixant i desprès pujant fins al Portell de Migdia i des de aquí per la vessant oposada tot baixada fins el cotxe.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

 Via :  Normal



dimarts, 16 de desembre del 2014

Ag Mare, L'Agla Normal

06-12-2014
Montserrat
Agulles
Agulla Mare i l’Aglà
Vies : Normal  (Estorach)
Aproximació 
La via
Primer llarg : Es comú per les dues agulles, puja per una placa en que la dificultat decreix conforme anem pujant amb una certa tendència a la dreta a anar a trobar un arbrat en la part superior del que trobem un marcat coll entre les dues agulles, reunió de un arbre. 25 metres, tres xapes, IVº-- / IVº / IIIº.
Segon llarg : Pujarem a l'Agulla Mare, un primer pas mes delicat, després la dificultat decreix, uns passos finals per superar la boleta cimera. 30 metres, 4 xapes, IVº+ / IVº / IIº / IIº+.
Baixada 
Un ràpel de 30 metres fins a la primera reunió, la del collet.
Ara des de aquest punt anem a fer els segon llarg de la Aglà, que per nosaltres serà el tercer llarg del dia.
Tercer llarg :  Seguim la rapissa cap a la dreta, al donar la volta a l'agulla, es troba una reunió incomoda que faig servir com assegurança, ara recte amunt, el pas de sortida no es fàcil, es pot posar un friend petit, a continuació agafadors grossos i bons permeten pujar amb certa comoditat ajudats de dos vells pitons, segueix un tram dret i mantingut fins a sota la bola del cap de munt, uns passos de flac a la dreta un xic mes delicats i amunt al cim de l'agulla. 20 metres, 2 pitons 1 xapa, IIº / IVº+ / IVº / IVº+ / IIIº
Baixada : Un ràpel fins a terra.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació i descens 
Més Vies per anar-hi

dilluns, 17 de novembre del 2014

Portella Sup.Normal



06-11-2014

Montserrat

Agulles

Portella Superior

Via : Normal


A arribat el fred... així que anem a trobar un racó assolellat la Normal, que no te res de normal, a la Portella Gran 

L - 1 (foto Martí)


Quant érem menis grans fèiem a pelo els primers metres, ara ja ens encordem, quasi a peu de camí, tot just acabo de posar-me els estris i trobo davant meu dos caps de corda....mmmm el Martí no fa la primera..?  giro el cap i un esta un xic mes enllà regant les plantes i l’altre se ha tornat ornitòleg i esta mirant els ocells del cel....







Guillem primer pas de L-2 (foto Martí)
Be agafo els dos caps i amunt 10 metres fàcils, encara que suficient per sentir una veu a on vas..? te estàs encigalant...  mes a l’esquerra es caminant (o quasi).... estooo si es veritat.... ja comencem be  !!

Peu de la fissura un rebló sense plaqueta al terra i la primera assegurança a l’alçada del cap un esparrac pelat de parabol ..... començo a entendre lo dels dos caps de corda.





 
L - 2  (foto Esteve)
 Arriben els companys i com que
 es fàcil aquesta no compta així
 que tira amunt que ja et direm lo
 que as de fer.....mmm....    

 “Baguetilla” al esparrac ..... 
 plaqueta recuperable a un cap de 
 rebló ... ep una xapa com deu  
 mana això si amb antena, dos  
 pitons mol juntets, i un altre pitó
 que no deixa posar el  
 mosquetons li penja una llarga
 baguetilla de cordons de sabates
  i no porto bagues per canviar- la....huuuu quina por una mica a sobre poso un friend i arribo a un pont de pedra amb un altre “baguetilla” encara mes miserable que l’anterior, quin mala idea no
L'Esteve a la L - 3 per La Normal  (foto Martí)
porta bagues de veritat per canviar-les ...grñgrñgrñ, adrenalina a tope a sobre poso un tricamp petit, mes amunt un bicoin mig, que queda a caldo i sortida dels estreps, segueixo per la fissura amb diagonal a l’esquerra no es difícil però no trobo res poso un cinta en una sabina be, es fa be arribar a la reunió i  res de res no existeix com a tal, anys enllà les sabines de la reunió eren formoses i et podies assegurar be, ara amb el pas de la gent estan seques i descalçades amb lo que fa mol de yuyu.

L - 3 variant G.E.D.E.

L’Esteve segueix recte amunt per les fissures arriba a una sabina,  no veien res mes amunt i no tenint clar com seguia preferim sortir de la via original i aprofitar una xapa de a la nostre dreta que es de un altre via  (la GEDE)  que ens porta de pet a la sabina de la R-3, aquí també la gran sabina que existia ja no hi es, així i tot es pot aprofitar una mica sense gaires garanties, lo que es segur que no podrem fer es el primer pas de sortida de la reunió que abans es feia posant-se de peu a la sabina i salvant el petit balmat.


L - 4  i  R - 3

Ara el Martí ho mira amb deteniment i finalment demana que li posem la ma al cul ...?? l’Esteve i Jo ens mirem amb cara perplexa mmmmm, el company fa un gest que vol dir, Jo li estic assegurant tu mateix, Jo dubto... i si ha aquestes alçades me agrada això ... finalment procedeixo a subjectar lo mes fort que puc sense fer mal les natges del company per que així el efecte de la gravetat no sigui tant acusat i pugui fer el primer i segon pas amb alguns quilets de menis ... desprès puja rapit i segur cap al cim.



Fem el ràpel per el costat oposat,  esta situat sota uns matolls,  es mes còmode.
 P.D Portar 2 bagues de 5 o 6 mm per canviar les que estant posades al artificial

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :


dilluns, 4 d’agost del 2014

Nina-Normal




31-07-2014

Frares

La Nina

Via : Normal




Sort que la pujada queda majoritàriament a la ombra.


L-0







Un cop davant de La Nina pugem a ma esquerra a buscar un collet que la separa de la muralla Nord, normalment les ressenyes marcant un tram fàcil i curt per arribar a la R-0, nosaltres ens em encordat i ara Jo recomanaria no fer R-0 i seguir a munt, la reunió al collet amb arbres es mol mes còmode i el L-1 que comença amb artificial queda ben situat, es a dir que les cordes no tenen mes fregament i estàs a vista del company.











L-1 darrera La Foradada










Aquest llarg el fa el Martí que mica a mica va agafant la tècnica de l’artificial, algun pas llarg  però en general correcta, el mes difícil sortir de la reunió, amb estreps, la sortida en lliure per arribar a la R-1 còmoda i sense problemes al estil clàssic de la època.
















Bonic flanqueig, darrera l'espero Llebeig del Bisbe



A sobre la reunió es veuen un parell de reblons, no anar-hi es un flanqueig horitzontal tot passant a l’altre punta de la vauma a on es troba una reunió de un altre via (Perfil de Otoño), com que el flanqueig es mol fotogènic, faig reunió i be el Martí .... foto guapa i segueixo Jo des de la reunió 







L-3





Un pont de pedra i la primera xapa lluny es veu que originàriament havia un pitó ....   

..... ha desaparegut !!! solució fent contrapès amb la vaga del pont de pedra i la antena arribo a la xapa ..... que com es de les velles no permet posar dos mosquetons així que penjat del fifi de la antena pujo el màxim fins arribar a la següent xapa i posar una bona assegurança, un altre xapa i una sortida dreta però cantelluda i curta em deixa al cim.






Arribada al cim







Via de curt recorregut però que ens ha deixat una sensació de via clàssica i un regust agradable.









Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


Per l’aproximació, descens i mes informació clickar aquí  :

dimarts, 27 de novembre del 2012

El Setrill Normal

14-11-2012
Montserrta
Agulles
El Setrill
Via Normal
Aproximació :
La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.
Des de el Coll de les Portelles, agafarem el camí del mig, que ràpidament gira per passar per sota el Coll en direcció al Refugi, una vegada passat el refugi trobem a la nostre esquerra el camí que puja per La Canal Ample, el seguim fins un punt en que el camí gira a la dreta i deixa el fons de la canal, uns metres avants de aquet punt, puja a l'esquerra per entre el bosc i ràpidament ens toparem amb la paret Est del Setrill.
La Via
Primer llarg : Una mica humida, però de bon fer, al poc de sortir una escletxa a la paret em permet col·locar un bon tasco, tot  pujant es troben dos parabolts i una mica abans de entrar a la R-1 es pot col·locar un altres tasco, la reunió es còmoda i es fa a sobre de una llastra. 25 metres, 2 xapes, IIIº / IIº / IIIº.
Segon llarg : Al poc de sortir en una petita vauma trobarem un cap de buril, per posar una plaqueta, a la esquerra queda una vella reunió, una mica mes amunt un parabolt ens assegurarà el pas de IVº i després a munt, es passa la reunió que es al arbre i segueix fins a dalt de tot, amb lo que li xafa a l'Esteva la possibilitat de lluir-se en el darrer llarg, que esta assegurat amb un espit vell. 30 metres, 3 assegurances, IIIº / IVº / IIIº / IVº / IIIº.
Baixada :
Des de el cim desgrimpar en direcció nord fins trobar un petit jardinet a la part mes baixa del mateix, un arbre amb bagues per efectuar un ràpel de uns 40/45 metres, que ens deixarà a tocar de La Canal Ample i de aquesta seguir el itinerari de pujada en sentit invers.

dimarts, 16 d’octubre del 2012

Frare de Baix


Frare de Baix del Clot de La Mònica


Frare de Baix del Clot de la Mònica


El Frare de Baix del Clot de La Mònica, te darrera el  Serrat del Muntaner i al davant el Serrat de La Pastereta, entre els dos Serrats se ha format el “Clot de La Mònica,  i podríem dir que esta dintre del mes conegut, globalment, per Montserrat Sud
Situat a l’esquerra del Clot de La Mònica, sentit de la marxa de pujada.

Aproximació  :

Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . També esta tancat a partir de La Vinya Nova.


Seguir a peu, la pista fins arribar al antic lloc de aparcament. Davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguir-lo, trobarem un parell de desvio a la nostre esquerra, seguir amunt fins una mica abans de que el camí faci el llarg flanqueig a la dreta, veurem una fita que marca un petit sender a la nostre esquerra, quasi en angle recte i ascendent, en aquet punt pràcticament estem una mica per sobre del peu  de l’Agulla del Frare de Baix, seguir a l’esquerra fins situar-nos al peu de l’Agulla

Descens :

Des  de una mica a sota del cim i mirant al serrat del Muntaner un ràpel amb dues grosses argolles ens facilitarà l’aventura de un ràpel de uns 53 metres fins el peu de l’Agulla del Frare de Baix del Clot de La Mònica

 En aquet punt trobem una única anella de ràpel que ens evitarà tornar per una rapissa herbosa i en 28 metres ens deixa al peu de l’Agulla del Frare de Baix. 

Si seguim la rapissa, retrobarem ràpidament el camí que em pujat.
Si em fet el segon ràpel, hem de anar flanquejant cap a la esquerra, cap a dintre del Clot de La Mònica, sense perdre alçada fins a trobar el camí de pujada.

Vies : 
 Normal


 Salicke-Mir

Sigirinya 
 

divendres, 2 de març del 2012

Roca de Sant Martí


Roca de Sant Martí



Situada sota mateix de la Roca de San Cugat, just a la frontera de per a on es millor anar . . . . . .  per baix o per dalt....?

Aproximació :

A)
Des de Collbató  la pista  Ara esta tancada . També esta tancat a partir de La Vinya Nova.


Seguir a peu la pista fins arribar al antic lloc de aparcament. Davant mateix surt una curta pista en mal estat, seguir-la a peu i just uns metres abans del final i a la nostre dreta un marcat camí (marques blaves) se enfila per el Clot de La Mònica, seguint aquest camí, arribarem a una mena de Collet al cap de munt del Serrat del Muntaner, uns metres abans hem deixat a la nostre dreta el camí que puja a Sant Joan, passem al altre costat del Collet i baixem una mica, anem per el interior de un frondós bosc, travessarem la llera de un petit riu, tot un pedregam, i uns metres mes endavant una fita ens marca el començament del camí del Torrent dels Llorers, es el mateix que la torrentera pedregosa que em passat,  (aquest torren puja fins el peu del Gorro Frigi, el voreja per l’esquerra i surt al camí de Sant Jeroni, al costat del Gorro).
Remuntem la Torrentera, uns graons de ferro, posats a la roca ens facilitaran la progressió, una vegada superats i desprès de una curta pujada, trobem un lloc una mica pla a la nostre esquerra surt la via Magical Mystery Tour i a la dreta surt la via : Canvi Climbàtic a La Presidenta.
Just a la nostre esquerra, una dreta canal ens porta a peu de la via Infinity, remuntar (corda fixa) fins davant  de La Roca de Sant Cugat, a la dreta trobem una curta i mes ampla canal que ens porta al Collet que la separa de  La Roca de Sant Martí i als 15 metres de IIº / Iº que ens porten al cim i que es el camí de baixada.

B) El funicular del Monestir a Sant Joan desprès seguir el camí dels Gorros, una vegada passem el “Gorro Frigi”, uns metres mes enllà, ens enfilarem per un camí costerut que en pocs metres ens deixa en un petit Collet i ja trobarem mes marcat el camí que baixa per darrera el “Gorro Frigi” el seguim passem  a tocar de la seva paret i una curta remuntada ens deixa un altre petit coll, baixem en unes marcades zigues zagues, fins que la canal se obre una mica mes i en un revolt a l’esquerra, surt un petit camí a la dreta, seguir-lo, un altre petita remuntada ens deixa novament en un Collet, que de tant petit que es, esta ofegat per un arbre, aquí la canal baixa clarament i el camí queda amagat per lo bruta i antipàtica que es, a la nostre esquerra La Mamella i  a la nostre dreta,  la Mamelleta, si seguim baixant aquesta canal, per el corriol, arribarem a la Roca de San Cugat per la seva vessant Nord i  la Oest al peu de la mateixa i  la esquerra trobem una canal que ens porta al Collet que la separa de  La Roca de Sant Martí i als 15 metres de IIº / Iº que ens porten al cim de La Roca de Sant Martí i que es el camí de baixada.

Descens  :

Es baixa per La Normal, vessant Nord, el primer tram es caminant, amb atenció, i els últims 4 metres es una fàcil desgrimpada entornats de arbres, baixar la canal de la dreta (mirant la Via Normal) o vessant Oest fins retrobar el camí de pujada, segons hagi estat un o altre seguir-lo en sentit invers.


Via    Magical Mysteri Tours 
http://blogdelguillem.blogspot.com/2012/03/roca-de-san-marti-magical-mystery-tour.html

diumenge, 4 de setembre del 2011

Bola de la Partió

Montserrat
Agulles

Bola de la Partió

Aproximació  : 
La regió de Agulles, te varies entrades la mes usual es per Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles.
Anem seguint el fressat camí fins uns pocs metres abans d'arribar-hi, agafem un camí cap a l'esquerra, just per el costat del refugi, es el camí de les bessones, a l'alçada de la Vespa prenem, a la dreta un petit corriol que puja fins el peu de la via. 
Baixada
Si no fem la Bola, flanquejar a la dreta fins trobar la primera reunió de l'Aresta Brucs i rapelar-la.
Si pugem per algunes de les vies, La clàssica o la via Siddhata. farem un primer ràpel de uns 20 metres fins la reunió de l'Aresta Brucs i després un altre d'uns 40 metres fins el peu de l'Aresta.
Via  :  Núria 

dijous, 25 d’agost del 2011

La Nina



La Nina



Aproximació  : 


Can Maçana a on podrem aparcar el cotxe i remuntar per el ampli camí que puja al Coll de Guirló, una vegada a aquest, agafarem el camí de la dreta i pujarem al coll de les Portelles, des de aquest indret temin una vista general, de una gran part de la regió D'Agulles




Passem per el Refugi i seguim per el ben marcat camí de Coll de Porc (o de Port), al poc trobarem que el camí gira a la dreta i un altre, també marcat a la esquerra, agafem el de la esquerra, que es el de la Canal Ample i que va al Coll de les Agulles, una mica abans de arribar al peu de la agulla “Sens Nom” trobem un altre camí a la nostre dreta, (marcat de blau) anar seguint-lo, Passem per sota de la agulla de La  Caputxa  i  entrem a la regió de “Frares” seguim pujant el camí esta una mica erosionat, però es de bon seguir, pugem per pedra a un mini collet i ara el camí baixa una mica tot anant cap a l’esquerra el camí voreja un roc cap a la dreta, aquest roc es el peu de l’agulla de La Nina, en comptes de seguir-lo pugem un xic per un sender a l’esquerra que ens deixa al coll amb la vessant nord i que es a on comença la normal de La Nina.


Descens 


Per la vessant Sud un ràpel de uns 40 metres, fins una canal, baixar-la amb molta cura o muntar un ràpel de uns 30 metres de un arbre, es mes còmode. Tot plegat ens deixa al peu del camí remuntar uns metres i ens trobarem al mateix lloc en el que em anat a buscar el inici de la Normal, seguir el itinerari de pujada al reves.

Via  :  Normal
http://blogdelguillem.blogspot.com/2014/08/nina-normal.html


divendres, 19 d’agost del 2011

La Momieta

La  Momieta



Aproximació : 


 Sortim del Monestir de Montserrat, just abans de entrar per la gran porta situada a la nostre dreta, nosaltres seguirem recta i comencem a pujar les beneïdes escales anomenades “Escales dels Pobres” , deixem enrere el “Pas dels Francesos” i arribem a una explanada, agafem el camí de la dreta, passem la Ermita de Sant Benet i seguim en direcció a La Mòmia, ens situem en el peu de la canal que separa La Mòmia de L a Momieta i la remuntem fins el inici de la via.

Baixada :

Anem en direcció a La Mòmia, trobarem una instal·lació de ràpel, si portem dos cordes de 60 metres, arribarà just al terra, si son mes curtes es te que fer reunió en el collet de les dues, Mòmia i Momieta, i fer un segon ràpel, baixem una mica i estarem a peu de via.

Via : Normal
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/10/la-momieta-via-normal.html 

http://conqueridordillusions.blogspot.com/2010/12/10102010-momieta-via-normal.html 
http://escalatroncs.wordpress.com/2009/04/26/normal-momieta-atmosfera-chunga/ 
http://www.ressenya.net/php/vimprimible.php?id=73