20-03-2025
Birres i Pensaments
Fa tres setmanes que reposem l’aigua dels pantans, d’una forma que, segons diuen, va molt bé per al camp. Aquí els de ciutat encara tenim alguns llocs per anar, però aquest temps ens deixa, moralment, aixafats i els ànims desapareixen i la mandra ocupa el seu lloc.
És cert que algun dia, pocs, ha millorat per unes hores el temps i els que estan més a prop i amb més ganes ho han aprofitat, també és ben cert que anys enrere haguéssim sortit, peti qui peti i haguéssim fet alguna cosa jugant amb la pluja, allò de huyyy per poc o ufff només arribar al cotxe ha caigut la del pop, també allò de si ha plogut una mica, però s'ha secat de seguida i per no faltar també hem passat per arribar xops al cotxe, però aleshores això darrere ens el callem.
Ara ja no estem per res d’això, no em veig corren per arribar al cotxe, em donaria una apoplexia, a part que ni les cames ni els pulmons donant per això.
Així que ens he tornat més covards que abans, que ja és dir i si el temps no és bo... No sortim.
Aquest dijous teníem “mono” dels companys i hem quedat per esmorzar, no hem tret el material del cotxe i ens hem dedicat a criticar als absents, com ja porto una bona parrafada, avui no parlaré de geopolítica ni dels professionals del tema, professionals que alguns sembla que no han passat ni l'ESO, signifiqui el que signifiqui això.
Vaig a buscar alguna ressenya no publicada, perquè la darrera vegada que la vaig fer encara no teníem les “Xarxes”.
Ja està, he trobat una que m’agrada especialment i temps enrere la repetia habitualment.
És curiós el primer cop que la vaig fer, el primer llarg Hera un Ae de tacs un darrere l’altre amb un pas al mig en lliure, també el novè llarg era en artificial llarg i incòmode. Posteriorment, els he fet en lliure perquè els tacs havien desaparegut, suposo que per respectar l’esperit ...!!!
